La presa de decisions econòmiques
El marc de la unitat
- Bloc A: presa de decisions econòmiques.
- Bloc A: incentius i biaixos cognitius.
- Prendre decisions econòmiques raonades, reconeixent biaixos.
- Aplicar el pensament del cost d'oportunitat i els incentius.
El Concorde no va recuperar mai el que va costar desenvolupar-lo
- Cap a 1973Els governs ja sabien que no seria rendibleEl cost de desenvolupament s'havia disparat i les aerolínies cancel·laven comandes.
- 1976Primer vol comercialNomés apte per a rutes concretes.
- 1976-2003Finançat dècades sense recuperar el desenvolupament«Ja hem invertit massa per a parar ara», es repetia al Parlament.
- 2003Últim volPer què continuar invertint en una cosa que no recuperarà el que s'hi ha gastat?
El cost d'oportunitat
El valor de la millor alternativa
El cost d'oportunitat de triar A és el valor de la millor alternativa B a què renunciem. No és la suma de tot el descartat, només la millor d'eixes opcions, i inclou costos no monetaris. Estudiar un grau no costa només les matrícules: costa també el salari d'eixos quatre anys. I és invisible: les factures apareixen en l'extracte, el que deixem de fer no apareix enlloc.
L'hàbit mental més útil del curs: davant de cada decisió, preguntar què estic deixant de fer en triar això.
Benefici comptable i benefici econòmic
Una empresària que dirigix el seu propi negoci es paga un salari. Però el cost real del seu treball no és eixe salari comptable, sinó el sou més alt que hauria cobrat en una altra faena. Si el negoci li deixa 25.000 € i treballant per a altres hauria cobrat 35.000 €, hi ha 10.000 € de cost d'oportunitat que el balanç no reflectix mai.
Una empresa pot ser rendible en comptabilitat i destruir valor econòmic alhora.
Els costos enfonsats
El ja gastat no es recupera decidisques el que decidisques
Els costos enfonsats són els gastos ja realitzats i irrecuperables. Com que no canvien amb la decisió, no haurien de pesar-hi: l'únic rellevant és el càlcul de cost i benefici futur des de hui. Però emocionalment el diner gastat pesa molt, i per això tancar un negoci, retirar un producte o admetre un error estratègic resulta psicològicament costós fins i tot quan és el racional.
Reconéixer el biaix és el primer pas per a neutralitzar-lo — en un projecte, en una carrera o en una relació.
L'anàlisi marginal
La regla: continuar mentres BMg ≥ CMg
l'òptim està on BMg = CMg
- BMg
- Benefici marginal: la utilitat que aporta produir una unitat més.
- CMg
- Cost marginal: el que costa afegir eixa unitat addicional.
ExempleSi una unitat més afig 12 € d'ingressos i 8 € de costos, convé. Si afig 12 € i costa 15 €, no. La pregunta mai és «produïsc?», sinó «produïsc una més?».
Per què els totals enganyen
Una empresa de motxilles ven 1.000 unitats amb 30.000 € d'ingressos i 20.000 € de costos. Estudia pujar a 1.100 unitats: els ingressos anirien a 32.500 € i els costos a 23.500 €. Mirant totals, les dos opcions donen benefici. Convé produir eixes 100 motxilles addicionals?
- Benefici amb 1.000 unitats: 30.000 − 20.000 = 10.000 €.
- Benefici amb 1.100 unitats: 32.500 − 23.500 = 9.000 €.
- Ingrés marginal de les 100 extra: 32.500 − 30.000 = 2.500 €.
- Cost marginal de les 100 extra: 23.500 − 20.000 = 3.500 €.
- CMg > IMg, així que produir-les destruïx 1.000 € de benefici. No convé.
- L'anàlisi marginal ho detecta immediatament; la de totals exigix comparar resultats finals.
Els incentius
Com es classifiquen, i per què es torcen
- Monetaris: una bonificació per objectius, una subvenció, un impost, una multa.
- No monetaris: reconeixement social, pertinença, por al càstig, satisfacció personal.
- Positius, si recompensen una conducta desitjada; negatius, si penalitzen una de no desitjada.
- Mal dissenyats produïxen l'efecte contrari: pagar per aprovats abaixa el nivell dels exàmens.
- Llei de Goodhart: quan una mesura es convertix en objectiu, deixa de ser una bona mesura.
Les cobres de Delhi
El govern colonial britànic va oferir una recompensa per cada cobra morta per a frenar una plaga. Va funcionar al principi; després els habitants van començar a criar cobres a casa per a matar-les i cobrar. En descobrir-ho, l'administració va cancel·lar el programa, els criadors van soltar les cobres inservibles i la població en llibertat va acabar sent major que abans de l'incentiu.
El cobra effect obri qualsevol manual de disseny de polítiques públiques, a manera d'advertència.
Teoria de jocs
El dilema del presoner (anys de presó; menys és millor)
| B calla | B confessa | |
|---|---|---|
| A calla | A: 1 any · B: 1 any | A: 10 anys · B: lliure |
| A confessa | A: lliure · B: 10 anys | A: 5 anys · B: 5 anys |
Passe el que passe, a cada u li convé confessar: és una estratègia dominant. I acaben amb 5 anys en compte d'1.
Equilibri de Nash
És una combinació d'estratègies en què cap jugador pot millorar el seu resultat canviant d'estratègia, donades les estratègies dels altres. El dilema del presoner ensenya la lliçó incòmoda: l'equilibri de Nash no és necessàriament la millor solució col·lectiva. Ací la busca de l'interés individual produïx un resultat pitjor per als dos que la cooperació.
Estable no significa eficient. Un equilibri pot ser dolent per a tots i sostindre's igualment.
Tres conceptes que vertebren la resta del curs
Racionalitat acotada i economia del comportament
No maximitzem, satisfem
La idea de Simon és senzilla i demolidora: les persones no exploren totes les alternatives per a triar l'òptima, exploren fins a trobar-ne una prou bona i s'aturen. Ho fan perquè buscar costa temps, esforç i oportunitats perdudes, i perquè la capacitat de processar informació és limitada. Ho va anomenar satisficing, combinant satisfy i suffice.
Si les persones no maximitzen, els models construïts sobre la maximització fallen en moltes prediccions.
Els dos sistemes mentals de Kahneman
- Ràpid, automàtic, intuïtiu i emocional
- Detecta una cara enfadada, calcula 2 + 2, conduïx per una carretera buida
- És el sistema per defecte: pren la majoria de les nostres decisions
- Comet errors predictibles, i eixos errors són els biaixos cognitius
- Lent, deliberat, analític i esforçat
- Resol 17 × 24 amb paper, revisa un argument, ompli la renda
- Requerix atenció i esforç
- Per això l'usem el mínim possible: només entra quan l'1 no sap respondre
Cinc biaixos que apareixen una vegada i una altra
- Ancoratge: la primera dada pesa desproporcionadament. La primera xifra d'una negociació condiciona tota la conversa.
- Aversió a la pèrdua: perdre 100 € dol el doble del que agrada guanyar-los. Explica per què costa vendre a pèrdues.
- Confirmació: busquem i recordem el que confirma les nostres creences, i ignorem el que les contradiu.
- Framing: «90 % de supervivència» s'accepta més que «10 % de mortalitat», sent la mateixa operació.
- Excés de confiança: el 80 % de conductors es creu millor que la mitjana. Explica bombolles i projectes fallits.
Còncava en els guanys, convexa i més pronunciada en les pèrdues. Tot es mesura respecte a un punt de referència.
Nudges, o arquitectura d'elecció
Si la gent no decidix de manera racional, es pot millorar la decisió sense restringir la llibertat. Un nudge no és una prohibició ni un impost: és un canvi en com es presenten les opcions que aprofita els biaixos per a empényer cap a l'alternativa socialment preferible, deixant sempre oberta la contrària. Sunstein matisa que ha de ser transparent, evitable i orientat al benestar del subjecte.
No decidir com es presenten les opcions ja és una decisió: si no la pren el regulador, la pren el mercat.
Nudges que ja estructuren decisions a Espanya
- Donació d'òrgans: més de 50 donants per milió (ONT, 2024). L'opt-out ajuda, però el salt va arribar amb l'ONT (1989).
- Nutriscore: cinc colors perquè el Sistema 1 detecte d'un colp d'ull el saludable. La indústria reformula per a escalar d'E a B.
- Donar-se de baixa per la mateixa via per la qual et vas donar d'alta (TRLGDCU, art. 62.3). Un anti-nudge explícit.
- Bo cultural jove i bo lloguer: missatges simples i formularis curts per a reduir la fricció cognitiva.
- En debat des de 2023: inscripció automàtica en plans de pensions d'ocupació, seguint el model britànic NEST.
Has pagat 60 € per una entrada no reemborsable i el dia del concert tens febre. Com ha d'influir eixe pagament en la teua decisió?
- AHa d'empényer-te a anar-hi, per a no malgastar els 60 €
- BNo ha d'influir gens: són cost enfonsat, irrecuperable hi vages o no
- CHa d'empényer-te a anar-hi només si el concert dura més de dos hores
- DHa d'empényer-te a quedar-te, perquè ja has perdut els diners
Solució: B. Els 60 € estan gastats en qualsevol escenari, així que no canvien amb la decisió. L'únic rellevant és comparar de hui en avant el que guanyes anant-hi amb febre front a quedar-te a casa.
La inversió passada és irrecuperable
El Concorde il·lustra amb precisió clínica la fal·làcia del cost enfonsat: continuar invertint en una cosa perdedora perquè «ja hem invertit molt». Els milers de milions gastats en desenvolupament eren irrecuperables el 1973, el 1985 i el 2003; l'únic que havia de pesar era el cost i el benefici futurs des de cada un d'eixos moments. Però el diner ja gastat pesa emocionalment, i per això l'error es repetix.
El mateix val per a un negoci que no arranca, una carrera que ja no t'interessa o un projecte que no funciona.
Abans de tancar la unitat
- Sabries aplicar cost d'oportunitat i cost enfonsat a decisions quotidianes i d'empresa.
- Sabries fer una anàlisi marginal comparant ingrés marginal i cost marginal.
- Sabries explicar el dilema del presoner i detectar eixa estructura en situacions reals.
- Sabries nomenar cinc biaixos de Kahneman i Tversky amb una decisió econòmica d'exemple.
- Sabries separar racionalitat clàssica d'acotada i dir què implica per a la política econòmica.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.