Globalització, UE i reptes contemporanis
El marc de la unitat
- Bloc E: comerç internacional i globalització.
- Bloc E: Unió Europea, transició ecològica i digitalització.
- Bloc E: desigualtat.
- Analitzar amb rigor els reptes de l'economia global.
- Comunicar conclusions fonamentades en dades.
163.000 milions per a Espanya. Sabem en què es gasten?
En resposta a la pandèmia, els Vint-i-set van acordar el pla d'inversió comuna més gran de la seua història: 750.000 milions finançats per primera vegada amb deute emés per la Comissió, no per cada Estat. Espanya és la segona receptora, després d'Itàlia. El pla finança transició energètica, digitalització, formació professional i modernització industrial.
Què canvia per a Espanya pertànyer a la UE en una crisi? Compensa cedir sobirania monetària i pressupostària a canvi de fons comuns?
Per què els països intercanvien
L'avantatge absolut, i el seu punt cec
Un país s'ha d'especialitzar en el que fa amb menys recursos i comprar fora el que altres fan millor. Si Portugal produïx vi amb menys hores i Anglaterra produïx drap amb menys hores, tots dos guanyen intercanviant. És la idea que explica per què Espanya exporta oli d'oliva i Suïssa rellotges de precisió.
Però no explica el cas més freqüent: un país que és millor que un altre en tot. Han de comerciar Alemanya i el Marroc si Alemanya produïx millor cotxes i taronges?
El que compta no és qui produïx amb menys hores
Ricardo va demostrar que a dos països els convé comerciar sempre que tinguen costos d'oportunitat interns distints. El que és rellevant no és la productivitat absoluta, sinó a què ha de renunciar cada país internament per a produir cada bé. Cadascun s'ha d'especialitzar on és relativament més eficient, encara que siga absolutament pitjor en tot.
És exactament el cost d'oportunitat de la Unitat 1, aplicat a països en lloc de a persones.
Encara que un siga millor en tot, si cada país s'especialitza on té menor cost d'oportunitat, hi ha més blat amb la mateixa tela.
Decidir qui produïx què amb dos països i dos béns
Dos països disposen del mateix nombre d'hores de treball. El país A produïx en una hora 6 unitats de tela o 3 de vi; el país B produïx 2 de tela o 2 de vi. A és absolutament millor en els dos béns. Determina si els convé comerciar i en què s'especialitzaria cadascun.
- Calcula quanta tela renuncia A per cada unitat de vi, i a l'inrevés.
- Repetix el càlcul per al país B i compara els dos costos d'oportunitat.
- Identifica en quin bé té cada país el cost d'oportunitat menor.
- Assigna l'especialització i suma la producció conjunta abans i després.
- Proposa una relació d'intercanvi que deixe els dos millor que en autarquia.
Els quatre instruments del proteccionisme
- Aranzels: impostos a la importació. Transparents, fàcils de recaptar i de negociar a la baixa.
- Quotes: límits a la quantitat importada. Més rígids, perquè puge el que puge la demanda, l'oferta exterior no creix.
- Subvencions a la producció nacional: la PAC europea és el major exemple històric.
- Barreres no aranzelàries: normes tècniques, sanitàries o burocràtiques que encarixen importar sense dir-se aranzel.
El debat que no es tanca
- Indústria naixent: un sector nou no competix amb els establits fins a tindre escala
- Defensa front al dúmping de qui ven per davall de cost
- Sectors estratègics i transició ordenada de l'ocupació local
- Impedix especialitzar-se segons avantatge comparatiu i empobrix el conjunt
- Qui paga l'aranzel és el consumidor nacional, via preus
- Provoca represàlies, i una vegada instal·lat és difícil de retirar
Les regles comunes i la seua crisi actual
L'Organització Mundial del Comerç va succeir el GATT com a fòrum que negocia regles i arbitra disputes entre els seus 166 membres. Els seus principis són la nació més afavorida, el tracte nacional i la reducció progressiva d'aranzels. El seu major èxit ha sigut sostindre mig segle de comerç obert.
Els seus límits també són clars: la Ronda de Doha, oberta el 2001, no es va tancar mai, i l'òrgan d'apel·lació està bloquejat des del 2019.
La Unió Europea
D'un acord sobre el carbó a una moneda comuna
| Any | Fita | Què va canviar |
|---|---|---|
| 1951 | CECA, Tractat de París | Sis països posen carbó i acer en comú |
| 1957 | Tractats de Roma | Naix la CEE i la unió duanera |
| 1992 | Tractat de Maastricht | Naix la UE i es fixen els criteris de l'euro |
| 2002 | Euro físic | Espanya jubila la pesseta |
| 2020 | Brexit i NextGenerationEU | Primera eixida i primer deute comú |
Espanya i Portugal van entrar el 1986, el mateix any de l'Acta Única que va comprometre el mercat interior per al 1993.
Les quatre llibertats
- Béns: el produït legalment en un Estat es ven en qualsevol altre, sense aranzels ni duana.
- Servicis: una empresa espanyola presta servicis a Alemanya sense obrir filial. Ha avançat menys que els béns.
- Persones: viure, treballar i estudiar en qualsevol Estat, amb Schengen suprimint a més els controls interns.
- Capitals: els diners es mouen per a invertir o finançar empreses. És la base de la unió bancària.
Moneda comuna sense tresor comú
Vint països compartixen política monetària, que gestiona el BCE amb mandat d'estabilitat de preus. Però cada Estat conserva sobirania sobre impostos i despesa, subjecte només a regles comunes i a la vigilància del Semestre Europeu. La crisi de deute sobirà del 2010-2012 va mostrar que eixa asimetria és una debilitat estructural.
És el debat obert de la Unió: pot sostindre's indefinidament una moneda única sense una capacitat fiscal comuna que l'acompanye?
NextGenerationEU, la inflexió del 2020
Per primera vegada la UE es va endeutar com a bloc per a finançar els seus Estats. Espanya rep uns 163.000 M€, 77.000 a fons perdut. A principis del 2026 en portava rebuts 70.000-75.000, i tanca a l'agost.
El Brexit, ja en xifres
L'Office for Budget Responsibility britànica, òrgan oficial i independent, estima que l'eixida reduirà el PIB del Regne Unit a llarg termini al voltant d'un 4 % front a l'escenari de permanència, per menys productivitat, menys inversió i més fricció comercial. Les exportacions britàniques a la UE van caure un 14 % real entre 2019 i 2023.
Les fronteres comercials no es tanquen de colp, però el cost de creuar-les, una vegada existix, es paga en cada operació durant dècades.
Globalització
Què va fer possible fabricar ací i vendre allà
- El contenidor estandarditzat, del 1956: va baixar el cost de moure mercaderies per mar entre un 75 % i un 90 %.
- Cables, internet i núvol: coordinar fàbriques en tres continents costa quasi el mateix que en una ciutat.
- El marc multilateral: l'aranzel mitjà mundial va baixar de prop del 40 % a menys del 5 %.
- La mobilitat de capitals: la inversió estrangera directa va passar de mig bilió el 1990 a més de tres abans de la pandèmia.
- La Xina va entrar a l'OMC el 2001 i des d'aleshores ha multiplicat per vint les seues exportacions.
El que va canviar en una generació
| Indicador | Abans | Ara |
|---|---|---|
| Pobresa extrema mundial | 36 % el 1990 | 8,5 % el 2024 |
| Esperança de vida mundial | 64 anys | 73 anys |
| Comerç internacional real | Base 1980 | Multiplicat per deu |
| Aranzel mitjà mundial | Prop del 40 % | Menys del 5 % |
Mil milions de persones van eixir de la pobresa extrema en una generació, sobretot a la Xina i l'Índia.
Qui va guanyar i qui no en la globalització
Branko Milanović va mostrar que entre 1988 i 2008 van guanyar molt els més rics del planeta i la classe mitjana emergent asiàtica, mentre la classe mitjana baixa dels Estats Units i Europa a penes va millorar. La desigualtat va caure entre països i va pujar dins d'ells. Eixa estancació alimenta bona part de la ràbia política que recorre Occident des del 2016.
L'agregat va millorar i hi va haver perdedors concrets alhora. Reconéixer les dos coses és l'única lectura honesta de la dada.
Un país és més productiu que el seu veí tant en tela com en vi. Segons Ricardo, què li convé fer?
- ANo comerciar, perquè ho produïx tot millor i el comerç només el faria perdre
- BEspecialitzar-se en els dos béns i exportar-los tots dos sense importar res
- CEspecialitzar-se on el seu cost d'oportunitat intern siga menor i comerciar igualment
- DPosar aranzels al veí fins que iguale la seua productivitat
Solució: C. L'avantatge absolut no decidix. Decidix a què renuncia cada país internament per a produir cada bé. Si els costos d'oportunitat diferixen, especialitzar-se augmenta la producció conjunta i tots dos guanyen.
Els reptes del segle
Tres dinàmiques simultànies en l'ocupació
- Destrucció de tasques rutinàries, manuals i també cognitives: administració bàsica, comptabilitat estàndard.
- Creació de perfils nous que combinen domini professional clàssic amb ferramentes digitals avançades.
- Polarització: creixen els extrems d'alta i baixa qualificació, i es buida la qualificació mitjana.
- Frey i Osborne van estimar el 2013 un 47 % d'ocupacions en risc; l'OCDE, mesurant per tasques, ho va rebaixar al 9-14 %.
Dos models davall de la mateixa etiqueta
- BlaBlaCar: qui conduïx repartix les despeses d'un viatge que igualment faria, sense guanyar diners
- Wallapop: particulars revenen el que ja tenen i aprofiten capacitat ociosa
- Airbnb o Glovo organitzen el servici amb ànim de lucre, fixen condicions i cobren comissió
- Llei Rider (2021): presumix assalariats els repartidors gestionats per un algoritme
- Pisos turístics: des de 2025, vot de 3/5 de la comunitat de propietaris i número de registre
De la menys a la més radical
- Circular: dissenyar per a durar, mantindre en ús i regenerar. Eix del Pacte Verd Europeu
- Ecològica: l'economia és un subsistema de la biosfera i la termodinàmica hi posa el límit
- Daly proposa l'estat estacionari: flux material constant, eficiència creixent
- Els països rics ja van superar els límits, i ni el creixement verd és compatible
- L'eixida seria una contracció planificada del metabolisme material
- Minoritari en l'acadèmia convencional, amb pes creixent en el debat europeu
Demografia i pensions
- Esperança de vida de 83 anys, edat mediana per damunt dels 45 i quasi un 20 % de majors de 65.
- Fecunditat d'1,2 fills per dona, molt per davall de la taxa de reemplaçament de 2,1.
- Sense immigració la població espanyola ja estaria caient: sosté l'afiliació a la Seguretat Social.
- La ràtio de cotitzants per pensionista va passar de 4:1 als noranta a 2:1, amb projeccions d'1,5:1 el 2050.
- La resposta combina Pacte de Toledo, Mecanisme d'Equitat Intergeneracional i avisos tècnics de l'AIReF.
On està Espanya en els ODS
- Dèsset objectius i 169 metes adoptats per 193 països el 2015, universals i no només per a països pobres.
- Espanya ronda el lloc 17 de 166 en el Sustainable Development Report, amb asimetries fortes.
- Complix bé en salut, educació, aigua i ciutats sostenibles.
- Va pitjor en ocupació de qualitat, indústria i innovació, desigualtat, biodiversitat i consum responsable.
El que portes ara al cap
Triar sota escassetat i cost d'oportunitat. Analitzar preus amb oferta, demanda i elasticitat, i reconéixer quan el mercat falla. Mesurar una economia amb PIB, IPC i EPA i modelitzar-la amb AD-AS. Entendre les palanques fiscal i monetària de l'Estat. I situar tot això en un sistema global amb regles pròpies.
Moltes preguntes d'esta unitat continuen obertes perquè barregen evidència amb valors. El manual et dona l'evidència ordenada; la posició la tries tu.
Abans de tancar la unitat
- Sabries aplicar l'avantatge comparatiu de Ricardo a un cas de dos països i dos béns.
- Sabries separar lliure comerç de proteccionisme i citar els seus instruments i arguments.
- Sabries descriure l'arquitectura de la UE i de la UEM, amb Eurosistema i NextGenerationEU.
- Sabries analitzar digitalització, transició ecològica i demografia amb dades espanyoles.
- Sabries comparar creixement, economia circular, economia ecològica i decreixement.
- Sabries connectar els ODS amb polítiques econòmiques espanyoles i europees concretes.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.