Bloque C

Disseny creatiu de models de negoci

Tindre un model de negoci sobre el paper no garantix que funcione. Abans de construir, cal entendre el client, generar idees divergents i traduir-les a alguna cosa que es puga ensenyar i refinar.
profedeeconomia.es01/34
A què respon esta unitat

El marc de la unitat

Sabers bàsics
  • Bloc C: disseny creatiu de models de negoci.
  • Bloc C: prototipatge i validació primerenca.
Competències específiques
  • Dissenyar i validar models de negoci sostenibles a partir de necessitats reals.
profedeeconomia.es02/34
§1

Començar pel client

L'error clàssic és enamorar-se de la idea abans de mirar la persona a qui volem servir.
profedeeconomia.es03/34
75.000
persones en llista d'espera

Dropbox va validar la demanda abans de llançar

El març de 2008, amb Dropbox encara en beta privada, Drew Houston va publicar a Digg un vídeo de 3 minuts. La llista va passar de 5.000 a 75.000 persones en una nit; el llançament públic va arribar al setembre.

profedeeconomia.es04/34
El gràfic

Sis quadrants que s'omplin pensant en una persona concreta, no en un segment abstracte

01 Què pensa i sent? Les seues motivacions profundes, preocupacions, aspiracions, pors no expressades. 02 Què escolta? El que li diuen amics, família, caps, xarxes socials, influencers. Quins mitjans consumix. Quines autoritats respecta. 03 Què veu? El seu entorn físic, l'oferta del mercat, els seus referents visuals. Què competix per la seua atenció i el seu temps. CLIENT OBJECTIU Persona concreta — no un segment abstracte — 04 Què diu i què fa? El seu discurs públic vs. el seu comportament. 05 Què li fa mal? Frustracions, pors, obstacles, fricció. El que voldria evitar si poguera. 06 Què hi guanya? Necessitats reals, desitjos, mètriques pròpies d'èxit. El que de veritat li importa.
profedeeconomia.es05/34

El mapa s'ompli amb treball de camp

El mapa d'empatia no s'ompli en cinc minuts en una pissarra: es construïx després de parlar amb persones reals del segment. La regla pràctica és senzilla: si el teu mapa només conté coses que ja sabies abans d'entrevistar ningú, no has aprés res i toca repetir l'exercici.

L'útil no és la plantilla, sinó la disciplina d'eixir a parlar amb clients potencials.

profedeeconomia.es06/34
Ordinador Macintosh 128K original de 1984 fotografiat de front sobre fons neutre.
Empatia amb un usuari que encara no existia
El Macintosh de 1984 va vendre disseny abans que especificacions: interfície gràfica, ratolí, tipografia cuidada, caixa compacta.
Foto: Bernard Gotfryd, domini públic via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es07/34

Tres formes d'obtindre informació real

Entrevistes en profunditat
Xarrades de 30-60 minuts amb guió flexible. Pregunten per fets passats, no per intencions futures. L'entrevistat parla el 80 % del temps.
Observació
Mirar el client en el seu context real. Revela fricció, apanys i gestos de frustració que ningú verbalitza perquè ja estan normalitzats en la seua rutina.
Proves de prototip
Ensenyar una versió incompleta —paper, cartó, Figma, vídeo— i vore on s'encalla l'usuari. Importa la fidelitat de la reacció, no la del prototip.
profedeeconomia.es08/34
Sessió col·laborativa de design thinking amb participants treballant en grup al voltant de taules amb paper i notes adhesives.
Eixir de l'oficina
El design thinking, popularitzat per IDEO i la d.school de Stanford, exigix camp i col·laboració abans del primer prototip.
Foto: edulabsde, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es09/34
§2

Neuromàrqueting

Què diu la neurociència sobre com decidim comprar, i quina part d'eixa literatura convé llegir amb pinces.
profedeeconomia.es10/34

El neuromàrqueting mesura reaccions, no opinions

Neuromàrqueting
Estudia com respon el cervell als estímuls comercials amb tècniques de neurociència: fMRI, eye tracking, EEG i resposta galvànica de la pell.
Decidim amb emoció
Damasio va observar que qui perd el processament emocional perd la capacitat de decidir, no la de raonar. El racional és necessari, però no basta.
Atenció de 3 a 7 segons
L'atenció plena a un estímul comercial és brevíssima. Si el primer segon no enganxa, el cervell filtra la resta com a soroll de fons.
El dolor de pagar és real
Vore un preu car activa l'ínsula anterior, la regió que processa el dolor físic. Les subscripcions i el pagament en un clic existixen per a anestesiar-lo.
profedeeconomia.es11/34
Cas real

New Coke: van mesurar el sabor, no el vincle

En 1985 Coca-Cola va reformular el seu producte estrela: en proves cegues la majoria preferia la fórmula nova, més dolça. Aquell fracàs va empényer a mesurar el que la gent sent, encara que el neuromàrqueting promet més del que sosté la investigació.

  • Protestes al carrer en diverses ciutats dels Estats Units.
  • 8.000 telefonades de queixa al dia a la companyia.
  • Rectificació en 79 dies: torna la fórmula original.

La preguntaQuè van mesurar els estudis previs i què se'ls va escapar per complet?

profedeeconomia.es12/34
§3

Divergir i convergir

Dos fases del procés creatiu que cal saber separar per a no espatlar-ne cap de les dos.
profedeeconomia.es13/34
El gràfic

Dos cicles encadenats: el primer descobrix i definix el problema; el segon desenvolupa i entrega la solució

PROBLEMA SOLUCIÓ DIVERGIR Descobrir CONVERGIR Definir DIVERGIR Desenvolupar CONVERGIR Entregar Entrevistes, observació, mapa d'empatia. Síntesi del problema real, hipòtesis crítiques. Ideació divergent, brainwriting, SCAMPER, prototips barats. Selecció, validació amb client, refinament. FLUX TEMPORAL: 4-6 SETMANES PER A UN CICLE COMPLET
profedeeconomia.es14/34

Les regles de cada fase

En divergència
  • Ajornar el juí: no es valora si una idea és bona, només si és nova
  • Quantitat abans que qualitat: del volum emergix la idea brillant
  • Les idees rares són benvingudes: a vegades són l'escaló cap a la brillant
  • Construir sobre l'alié: «sí, i…» en lloc de «no, però…»
En convergència
  • El juí crític ja és benvingut: toca filtrar, agrupar i triar
  • Agrupar per afinitat abans de puntuar res
  • Puntuar amb criteris explícits: impacte, viabilitat, cost, esforç
  • Només passen de fase les tres a cinc idees més puntuades
profedeeconomia.es15/34

L'error que arruïna sessions creatives

Barrejar les dos fases. Quan algú respon «eixa idea no funcionarà perquè…» en plena divergència, el grup deixa de proposar coses arriscades i es refugia en el segur. I quan es tria abans d'hora, es trien les primeres idees o les més conservadores. La regla de qualsevol facilitador competent és decretar i protegir la separació entre les dos fases.

Quan jutges mentres generes, les idees moren abans de nàixer.

profedeeconomia.es16/34
§4

Tècniques d'ideació

Com es generen moltes idees en poc de temps i com es tria entre elles sense discutir a cegues.
profedeeconomia.es17/34

Brainstorming enfront de brainwriting

BrainstormingBrainwriting
FormatEn grup i en veu altaEn silenci, cada u en el seu foli
AutocensuraAlta: es parla per a encaixarNul·la: s'escriu en privat
Temps mortS'espera torn per a parlarTots escriuen alhora
ResultatSense estructura, menys idees que per separat80-150 idees en 3-4 rotacions

En el brainwriting els folis roten i cada participant afig cinc idees més sobre el que ja hi ha escrit.

profedeeconomia.es18/34
Tauler d'idees cobert de notes adhesives de colors agrupades per temes durant una sessió de brainstorming.
El final d'una sessió de brainwriting
Cada nota és una idea individual; els grups de colors ja són la fase convergent, la d'agrupar per afinitat.
Foto: Tony Webster, CC BY-SA 3.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es19/34

SCAMPER: set verbs sobre una idea inicial

Els quatre primers
  • Substituir: un component, un material, un procés
  • Combinar: amb un altre producte o amb un altre servici
  • Adaptar: com ho resolen en sectors distints
  • Modificar: dimensió, forma, freqüència, intensitat
Els tres últims
  • Per a altres usos: un altre client, un altre problema, una altra geografia
  • Eliminar: passos, components o intermediaris sense valor
  • Reordenar: i si els passos anaren al revés?
profedeeconomia.es20/34

Triar entre les idees generades

Vot puntuat
Cada participant repartix 3-5 punts entre les idees escrites, junts o repartits. Les 3-5 més votades passen de fase. Ràpid i democràtic.
Matriu impacte-esforç
Alt impacte i baix esforç s'executa primer; alt i alt es planifica; baix i baix espera; baix impacte amb alt esforç es descarta.
Criteris ponderats
Taula amb diversos criteris (cost, risc, encaix, escalabilitat), cada un amb el seu pes. La suma ponderada ordena. Més lent i més rigorós.
profedeeconomia.es21/34
§5

Visual thinking

Un problema complex s'entén abans quan es dibuixa que quan s'escriu.
profedeeconomia.es22/34

Pensar dibuixant, amb l'evidència justa

Les xifres que circulen sobre com de ràpid processem imatges (30 vegades, 60.000 vegades) no tenen darrere cap estudi primari sòlid. El que sí que està documentat és l'efecte de superioritat de la imatge descrit per Paivio el 1971: allò codificat alhora en format visual i verbal es recorda millor que allò codificat en un sol canal.

Un esbós lleig entés és sempre superior a un text bonic ignorat.

profedeeconomia.es23/34

Tres usos en el disseny de models

  • Customer journey: de la consciència a la retenció i, davall de cada etapa, què pensa, sent i fa el client i quina fricció troba.
  • Storyboards: de quatre a sis vinyetes amb el problema i la solució. Si la història no cap en sis, està mal definida.
  • Models visuals: el mateix BMC, la Value Proposition Canvas d'Osterwalder i la Lean Canvas d'Ash Maurya.
profedeeconomia.es24/34
El gràfic

El quadrat de la proposta —productes, alleujadors i creadors— ha d'encaixar amb el cercle del client

Value Proposition Canvas El quadrat de la proposta de valor arreplega productes i serveis, alleujadors de frustracions i creadors d'alegries. El cercle del perfil del client arreplega les seues tasques, les seues frustracions i les seues alegries. Hi ha encaix quan la proposta respon al perfil. PROPOSTA DE VALOR PERFIL DEL CLIENT És la part que controla l'empresa: el que dissenya i oferix. S'ompli DESPRÉS del perfil del client, mai al revés, per a no enamorar-se d'un producte que ningú demana. Productes i serveis El que oferix l'empresa: la llista de productes i serveis en què es recolza la proposta de valor. Alleujadors Com el producte elimina o reduïx allò que molesta o frena el client. Creadors Com el producte genera beneficis i resultats que el client desitja. És la part que l'empresa NO controla: cal investigar-la observant i parlant amb clients reals. És el punt de partida de tot el llenç. Tasques del client Les tasques que intenta resoldre: funcionals, socials i emocionals. Frustracions Riscos, obstacles i mals resultats que tem. Alegries Beneficis que espera, desitja o el sorprenen gratament. Hi ha encaix (fit) quan els alleujadors i creadors responen a les frustracions, alegries i tasques del client.
profedeeconomia.es25/34
§6

Iterar el Business Model Canvas

La iteració no és un acte únic: és un cicle que es repetix diverses vegades durant el disseny.
profedeeconomia.es26/34
iPod de primera generació de 2001 exposat en un museu, amb la seua roda tàctil mecànica i la pantalla monocroma.
Iterar com a diferencial competitiu
Apple no va inventar el reproductor d'MP3: va redissenyar la proposta de valor. Mil cançons, una mà, integració amb iTunes.
Foto: Tokumeigakarinoaoshima, CC0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es27/34

Cinc passos d'una sessió d'iteració

  1. Entrevistar tres clients potencials i actualitzar el mapa d'empatia. Si no canvia res, no hi ha hagut treball de camp.
  2. Identificar quin bloc del BMC no encaixa amb el mapa actualitzat: sol ser la proposta de valor o el canal.
  3. Generar deu alternatives per a eixe bloc en fase divergent, amb brainwriting o SCAMPER.
  4. Triar les dos o tres més prometedores en fase convergent, amb vot puntuat o matriu impacte-esforç.
  5. Reescriure el bloc i comprovar la coherència amb la resta del Canvas; si en trenca altres, itera'ls també.
profedeeconomia.es28/34
Cas real

Wallapop va nàixer com a Wallabox, un servici de caixes

El 2013 la idea era arreplegar objectes a domicili en caixes físiques per a revendre'ls en línia. Després d'entrevistes, observació i un prototip real en barris de Barcelona, l'equip va descobrir dos coses: ningú volia esperar que li arreplegaren les coses i, sobretot, ningú volia tocar caixes usades de desconeguts. La fricció no estava en el preu ni en el catàleg, sinó en el contacte físic.

Pivotar és canviar proposta de valor, segment o canal amb el que s'ha aprés: ací, que cada u fotografie el que és seu i connecte amb el comprador.

profedeeconomia.es29/34
Exercici

VPC i prototip mínim

Recupera el BMC v1 de la teua idea (Unitat 4) amb les seues hipòtesis marcades. Tria la més arriscada —aquella que, si falla, tomba el projecte sencer— i busca el vídeo de Dropbox d'eixa hipòtesi: la prova mínima que la valide o la invalide en una setmana. Entrega també el Value Proposition Canvas.

  1. Marca la hipòtesi més arriscada del BMC, la que sosté tota la resta.
  2. Dissenya la prova: vídeo de 90 segons, landing amb botó, enquesta a 20 persones del segment o mockup en paper.
  3. Decidix quin senyal mesuraràs: clics, registres, frases textuals dels entrevistats.
  4. Fixa el llindar abans de mesurar: quin resultat et farà concloure que la hipòtesi és vàlida.
  5. Completa el VPC: treballs, frustracions i alegries enfront de productes, alleujadors i creadors.
  6. Si la prova falla, registra el que has aprés i torna a iterar el BMC.
profedeeconomia.es30/34
Comprova el que saps

El pagament en un clic i les subscripcions automàtiques reduïxen la fricció de compra. Quina troballa del neuromàrqueting ho explica?

  1. AVore un preu car activa l'ínsula anterior, la regió que processa el dolor físic
  2. BL'atenció plena a un anunci dura entre 3 i 7 segons
  3. CEl cervell té un centre del comprar localitzat que es pot estimular
  4. DLes decisions de compra són purament racionals

Solució: A. És el dolor de pagar: difuminar el moment del pagament reduïx la fricció de manera mesurable. El centre del comprar és una simplificació divulgativa que la investigació seriosa no avala.

profedeeconomia.es31/34
Comprova el que saps

Un equip porta tres sessions i el seu BMC no ha canviat gens. Davant de cada proposta, algú respon «això no funcionarà perquè…». Què està passant?

  1. AHan aplicat bé la regla d'ajornar el juí
  2. BEstan construint sobre les idees dels altres
  3. CHan barrejat divergència i convergència, i el grup es refugia en el segur
  4. DEl BMC estava bé a la primera i no necessita canvis

Solució: C. Jutjar durant la fase divergent mata les idees arriscades. Si després de tres sessions no canvia res, o no hi ha hagut treball de camp o s'han barrejat les dos fases.

profedeeconomia.es32/34
Repassa

Abans de tancar la unitat

  • Sabries construir un mapa d'empatia que descriga a fons el client objectiu.
  • Sabries separar la fase de divergència de la de convergència en un procés creatiu.
  • Sabries conduir una sessió d'ideació amb brainwriting i SCAMPER.
  • Sabries sintetitzar una idea complexa amb visual thinking.
  • Sabries iterar el Business Model Canvas amb les idees que isquen de la sessió.
profedeeconomia.es33/34

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es34/34