Bloque B

La gestió dels recursos humans

Qualsevol empresa, per digitalitzada que estiga, depén de persones que prenen decisions, executen tasques i es relacionen amb clients. Com es contracten, organitzen i desenvolupen eixes persones és el que diferencia les empreses competitives de les que no ho són.
profedeeconomia.es01/33
A què respon esta unitat

El marc de la unitat

Sabers bàsics
  • Bloc B: gestió dels recursos humans.
  • Bloc B: selecció, motivació, lideratge i contractació.
Competències específiques
  • Gestionar les àrees funcionals de l'empresa: els recursos humans.
profedeeconomia.es02/33
§1

Les habilitats que demanda el mercat

Cap al 2030, prop del 39 % de les habilitats clau hauran canviat, segons el Future of Jobs Report 2025 del Fòrum Econòmic Mundial
profedeeconomia.es03/33

Les cinc famílies de competències

Quatre que exigixen reciclar-se
  • Pensament analític — descompondre problemes i raonar amb dades
  • Aprenentatge actiu i autodirigit — el tècnic caduca cada 3-5 anys
  • Resolució de problemes complexos — situacions noves, sense manual
  • Habilitats digitals — dades, ferramentes i comprensió bàsica de la IA
I una que no
  • Comunicació, empatia, treball en equip, lideratge, gestió emocional i feedback
  • Les menys ensenyades formalment i, alhora, les més decisives
  • I les més estables: no caduquen quan canvia la ferramenta de moda
profedeeconomia.es04/33

Invertir en habilitats socials té un retorn més durador

Les quatre primeres famílies exigixen reciclar-se cada pocs anys perquè les ferramentes canvien; la quinta és la més estable. La IA generativa accelera eixe repartiment: tasques que abans demanaven anys d'ofici tècnic —programar, redactar, traduir, analitzar dades— s'executen hui amb suport d'IA. Puja el valor del criteri, la decisió i la comunicació; baixa el de l'execució tècnica rutinària.

Qui comunica bé hui continuarà comunicant bé d'ací a vint anys; qui domina l'última versió d'Excel necessitarà dominar la pròxima.

profedeeconomia.es05/33
Vista panoràmica d'un espai de coworking modern, amb taules compartides i zones de treball obertes.
Com ha canviat el lloc de treballar
Menys jerarquia visible i més equips xicotets treballant en paral·lel: el canvi organitzatiu de les dos últimes dècades.
Foto: Alessandro Gilardoni, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es06/33
§2

Equips àgils

El model que substituïx la jerarquia clàssica quan el projecte canvia cada setmana
profedeeconomia.es07/33

Els quatre principis del treball àgil

  • Equips xicotets i autònoms de 5-9 persones: si no caben al voltant d'una pizza, l'equip és massa gran.
  • Iteracions curtes (sprints) d'una a quatre setmanes que acaben sempre amb un entregable revisable.
  • Comunicació freqüent: stand-ups diaris de 15 minuts i retrospectiva al final de cada iteració.
  • Adaptació al canvi: s'assumix que els requisits canviaran i es dissenya el treball per a acomodar-los sense col·lapsar.
profedeeconomia.es08/33
Equip reunit dempeus al voltant d'un tauler amb notes adhesives durant una reunió diària de sprint.
La daily standup, quinze minuts dempeus
Sincronitzar avanços, detectar bloquejos i planificar el dia. És la cerimònia àgil més imitada fora del programari.
Foto: Klean Denmark, CC BY-SA 2.0
profedeeconomia.es09/33

Quatre metodologies sota el paraigua agile

Scrum
La més estesa. Definix rols (Product Owner, Scrum Master, equip), esdeveniments (planning, daily, review, retrospective) i artefactes (backlog, increment).
Kanban
Visualitza el flux en un tauler amb columnes —pendent, en curs, llest— i limita el treball en curs per a evitar sobrecàrrega. Més flexible que Scrum.
Extreme Programming (XP)
Centrada en la qualitat tècnica: test-driven development, pair programming i refactorització contínua. Habitual en equips d'enginyeria.
SAFe / LeSS
Versions escalades d'agile per a organitzacions grans que necessiten coordinar diversos equips alhora.
profedeeconomia.es10/33
Tauler de tasques Scrum amb columnes de pendent, en curs i acabat, cobert de notes adhesives de colors.
Pendent, en curs, acabat
El tauler fa visible l'estat del treball i limita, per pura falta d'espai, quantes tasques caben obertes alhora.
Foto: Logan Ingalls, CC BY 2.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es11/33
“
Individus i interaccions per damunt de processos i ferramentes. Programari funcionant per damunt de documentació extensa. […] Resposta al canvi per damunt de seguir un pla.
profedeeconomia.es12/33
§3

Motivació i lideratge

Què fa, segons dècades de psicologia organitzacional, que les persones treballen millor
profedeeconomia.es13/33
Retrat en blanc i negre d'Abraham Maslow, psicòleg estatunidenc, mirant a càmera.
Maslow i la jerarquia de necessitats
Cinc nivells: fisiològiques, seguretat, socials, estima i autorealització. Qui no arriba a fi de mes no respon a discursos de realització.
Foto: William Carter, domini públic
profedeeconomia.es14/33

Herzberg (1959): dos tipus de factors, no un

Factors higiènics
  • Salari, condicions físiques, política d'empresa, supervisió
  • Si estan malament, generen insatisfacció
  • Si estan bé, no generen satisfacció: només eviten la insatisfacció
Factors motivadors
  • Reconeixement, responsabilitat, creixement professional, sentit del treball
  • Generen satisfacció real i productivitat sostinguda
  • Per a moure qui ja està desmotivat cal tocar estos, no el sou
profedeeconomia.es15/33

Daniel Pink (Drive, 2009): la motivació intrínseca

Autonomia
Capacitat de decidir com es fa el propi treball, sense que cada pas vinga marcat des de dalt.
Mestria
Sensació de millorar contínuament en una cosa que importa. Sense progrés visible, la tasca es convertix en rutina.
Propòsit
Connexió amb un objectiu que transcendix la tasca individual. Dissenyar el lloc amb els tres factors dona, a igual salari, millor rendiment i menys rotació.
profedeeconomia.es16/33
Nivell EBAU

Una empresa puja un 10 % el sou a una plantilla desmotivada i el rendiment no millora. Com ho explica Herzberg?

  1. AEl salari és un factor motivador i la pujada hauria d'haver bastat
  2. BEl salari és un factor higiènic: evita la insatisfacció, però no genera satisfacció
  3. CLa pujada no va arribar al nivell d'autorealització de Maslow
  4. DHerzberg no distingix entre tipus de factors

Solució: B. Herzberg separa els higiènics (salari, condicions, supervisió) dels motivadors (reconeixement, responsabilitat, sentit). Per a moure el rendiment cal tocar els segons.

profedeeconomia.es17/33
§4

La contractació laboral

Formalitzar un contracte subjecte a l'Estatut dels Treballadors i al conveni col·lectiu, que fixa salaris, jornada i complements del sector
profedeeconomia.es18/33

Les cinc modalitats principals

ModalitatQuan s'usaTret clau
IndefinitActivitat estableSense data de fi; indemnització si hi ha acomiadament
Temporal per produccióPics d'activitatCausa concreta i limitada; reformat el 2021
Temporal per substitucióCobrir baixesS'extingix en reincorporar-se la persona substituïda
Formatiu en alternançaFormació dualCombina treball i formació oficial
Formatiu de pràctica professionalRecén titulatsTítol obtingut en els últims tres anys

Després del RD-Llei 32/2021 l'indefinit torna a ser la modalitat ordinària i la temporalitat queda reservada a causes taxades.

profedeeconomia.es19/33
15-16 %
taxa de temporalitat a Espanya

La reforma laboral de 2021, en un número

Espanya venia del 25 % el 2019, front al 14 % de mitjana europea. Banc d'Espanya i AIReF coincidixen que el canvi és estructural, encara que part del descens s'ha desplaçat a la figura del fix discontinu.

profedeeconomia.es20/33
Comprova el que saps

Un hotel necessita cobrir cada estiu el mateix lloc de recepció, i només a l'estiu. Quina figura contractual encaixa?

  1. ATemporal per substitució
  2. BFormatiu en alternança
  3. CFix discontinu
  4. DContracte de relleu

Solució: C. El fix discontinu cobrix activitats estacionals però recurrents: hostaleria de temporada, agricultura, professorat extern d'acadèmies. La substitució servix per a cobrir baixes, no temporades.

profedeeconomia.es21/33
§5

La nòmina i el cost empresa

Tres magnituds que no són la mateixa: el que cobra el treballador, el que diu la nòmina i el que gasta l'empresa
profedeeconomia.es22/33

Els tres blocs de la nòmina

Meritacions
El que l'empresa paga al treballador: salari base segons conveni, complements (antiguitat, productivitat, transport) i prorrata de pagues extres.
Deduccions
Cotització del treballador a la Seguretat Social, al voltant del 6,50 % del brut el 2026, més la retenció d'IRPF, variable segons ingressos.
Líquid a percebre
Brut menys deduccions. És el que el treballador cobra realment cada mes en el seu compte.
profedeeconomia.es23/33
El gràfic

Del líquid que cobra el treballador al cost real que assumix l'empresa, passant pel brut de la nòmina

QUÈ COBRA LA PERSONA I QUÈ PAGA L'EMPRESA LÍQUID 1.200 € SALARI BRUT 1.500 € COST EMPRESA 1.950 € DEDUCCIONS DEL TREBALLADOR Cotització Seguretat Social (≈6,50%) + Retenció IRPF (variable segons el salari) QUOTES PATRONALS ≈ 30 % del brut a la Seguretat Social, a més del brut. El cost real per a l'empresa és 1,30 × el salari brut, no el salari líquid.
profedeeconomia.es24/33
Exercici

Exercici 8.1 · Del salari brut al cost empresa

Una startup de València contracta una persona tècnica amb contracte indefinit a temps complet i 30.000 € bruts anuals. Amb les cotitzacions vigents el 2026, calcula el brut mensual, el líquid, la quota patronal i el cost empresa mensual i anual.

  1. Base mensual amb prorrata: 30.000 / 12 = 2.500 € de brut al mes.
  2. Deduccions: 6,50 % de SS = 162,50 € i 12 % d'IRPF = 300 €. Líquid = 2.500 − 162,50 − 300 = 2.037,50 €.
  3. Quota patronal: 31 % de 2.500 = 775 €, més el MEI empresarial (0,75 %) = 18,75 €. Total, 793,75 €.
  4. Cost empresa: 2.500 + 793,75 = 3.293,75 €/mes, és a dir 39.525 €/any.
  5. Lectura: per cada euro que el treballador cobra, l'empresa gasta 1,62 €. Eixe és el número del pla financer, no el brut.
profedeeconomia.es25/33
25,3 €/h
cost laboral mitjà a Espanya (2024)

Espanya no competix per mà d'obra barata

Alemanya està en 43,4 €/h i França en 43,2 €/h, segons Eurostat. Però la productivitat espanyola per hora va 15-20 punts per davall: el que compara una multinacional és el cost per hora dividit per l'output per hora.

profedeeconomia.es26/33
Comprova el que saps

En el pla financer d'un projecte pressupostes 1.500 € bruts mensuals per persona. Quina xifra has de portar a la partida de personal?

  1. A1.500 €, que és el que figura en la nòmina i en el contracte
  2. B1.500 € menys la retenció d'IRPF i la cotització del treballador
  3. CEl líquid a percebre, que és el que la persona ingressa en el seu compte
  4. DUns 1.950-2.025 €: al brut cal sumar-li les cotitzacions patronals

Solució: D. Per cada euro de salari brut l'empresa paga entre 0,30 i 0,35 € més en cotitzacions patronals, que no es descompten del sou. Pressupostar només el brut és l'error clàssic del pla d'empresa.

profedeeconomia.es27/33
§6

Igualtat i inclusió en l'empresa

La Llei Orgànica 3/2007 i el RD-Llei 6/2019 fixen les obligacions; la bretxa salarial de gènere continua en el 8-9 % per hora treballada
profedeeconomia.es28/33

Tres obligacions legals, segons la dimensió

  1. 50 persones o més en plantilla: pla d'igualtat registrat, amb diagnòstic, objectius quantitatius i mesures de seguiment.
  2. Totes les empreses, sense llindar: registre retributiu per sexe i categoria, accessible a la representació dels treballadors.
  3. Empreses obligades a auditar: publicació de les bretxes detectades, pla d'acció i auditoria externa cada quatre anys.
profedeeconomia.es29/33

La inclusió, presentada com a inversió i no com a cost

Més enllà del compliment, les plantilles diverses decidixen millor perquè integren perspectives distintes, capten més talent, representen millor els seus mercats i reduïxen el risc reputacional. El cas recurrent en startups ho ensenya al revés: quatre fundadors de la mateixa edat, el mateix gènere i el mateix entorn dissenyen un producte que els servix a ells i falla en un mercat molt més variat.

La diversitat de l'equip no és una variable secundària de RSC: és un factor de qualitat del producte.

profedeeconomia.es30/33
Torna al cas

Per què Mercadona paga per damunt del conveni

Pagar més no reduïx el benefici de manera automàtica. Per l'exercici 2025, Mercadona va repartir 780 M€ en primes, amb 115.000 persones en plantilla, i la seua rotació és molt inferior a la del retail: s'estalvia cada any milions en selecció, formació i errors de personal nou, i qui no pensa a anar-se'n rendix més. Pagar per damunt del mercat és una decisió de gestió, no de generositat.

En el teu pla de personal no assumisques el mínim legal: assumix el salari que aconseguiria que la persona es quede tres anys.

profedeeconomia.es31/33
Repassa

Abans de tancar la unitat

  • Sabries nomenar les habilitats més demandades hui pel mercat de treball.
  • Sabries distingir les modalitats principals de contractació laboral a Espanya.
  • Sabries identificar les parts bàsiques d'una nòmina.
  • Sabries explicar per a què servix un pla d'igualtat i quan la llei l'exigix.
  • Sabries aplicar els principis dels equips àgils a un projecte d'aula.
profedeeconomia.es32/33

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es33/33