L'entorn econòmic i financer
Del 0 % al 4,5 % en catorze mesos, i la factura no es va repartir igual
Entre juliol del 2022 i setembre del 2023 el BCE va pujar el tipus oficial per a frenar una inflació que havia arribat al 10,6 %. La mesura va funcionar: va baixar al 2,4 % a finals del 2024. Però les llars amb hipoteca variable van veure pujar la seua quota entre 200 i 500 euros al mes, mentre els estalviadors a penes van notar millora als depòsits.
És just que la lluita contra la inflació la pague especialment qui té una hipoteca a tipus variable?
Qui mou l'economia
Qui fa què en el circuit
| Agent | Què aporta | Què rep |
|---|---|---|
| Famílies | Treball i altres recursos | Rendes amb què consumixen i estalvien |
| Empreses | Produïxen béns i servicis | Ingressos per les seues vendes |
| Sector públic | Servicis, regles i redistribució | Impostos sobre l'activitat |
| Sector exterior | El que importem | El que li venem exportant |
L'important no és memoritzar la llista, sinó veure que tots depenen de tots. L'economia és una xarxa, no una suma de parts.
El flux circular de la renda
Per què l'economia funciona quan els diners es mouen
Les famílies oferixen treball i reben rendes. Amb eixes rendes compren el que produïxen les empreses. I eixos diners que les empreses ingressen servixen, de nou, per a pagar salaris. El cercle es tanca. A nivell individual estalviar pot ser assenyat, però si tots deixaren de gastar alhora, ningú vendria, ningú cobraria i ningú podria estalviar.
En una economia, la despesa d'uns és la renda d'altres. Eixa frase explica més coses de les que sembla a primera vista.
Els quatre agents i els fluxos que els connecten. No cal memoritzar-ho: basta seguir les fletxes i veure que tot torna.
On entren l'Estat i l'exterior
El sector públic trau diners del circuit cobrant impostos i els torna amb despesa pública: sous de professors i metges, obres, pensions, ajudes. El sector exterior funciona paregut: en comprar fora part dels diners se'n van en importacions, i en vendre fora entren diners per les exportacions.
Qui entén això entén per què una crisi en un sector n'arrossega altres i per què el que passa lluny acaba notant-se ací.
Renda que entra i fa diverses voltes
Van gastar prop de 134.700 milions, segons l'INE. Eixos diners paguen hotels, restaurants i comerços, i els seus treballadors tornen a consumir a la seua comarca abans que isquen en importacions o estalvi.
Els grans agregats
Demanda i oferta agregades
Els problemes apareixen quan es desacompassen
L'economia va bé quan el que es vol comprar i el que es pot produir avancen en sintonia. Si tothom vol comprar molt més del que es pot produir, els preus pugen. Si ningú compra, les empreses produïxen menys, acomiaden i l'economia es refreda.
És un cercle que pot girar cap avall en una crisi o cap amunt en una recuperació. Per això els bancs centrals intenten empényer-lo quan cal.
Quatre preguntes de qui va a emprendre
- Com estan les famílies? Si tenen renda i confiança gasten; si estan espantades, ajornen compres.
- Com estan les empreses? Si hi ha clima d'inversió sorgixen oportunitats de proveir-ne altres.
- Com està el sector públic? Regles, impostos, ajudes i llicències condicionen què es pot fer i a quin cost.
- Com està el sector exterior? El preu de l'energia o l'arribada de turistes depenen del que passa fora.
- Qui emprén no controla l'entorn, però sí que pot llegir-lo per a decidir quan, on i com llançar-se.
L'entorn financer
Les tres funcions que resolen el troc
- Mitjà de pagament: evita haver de trobar algú que tinga sabates i vulga just les teues pomes.
- Unitat de compte: permet dir que un cotxe val el mateix que tres mil cafés, encara que mai els canviaríem.
- Depòsit de valor: guarda capacitat de compra per al futur. Esta funció falla quan hi ha molta inflació.
- L'únic que necessita un objecte per a ser diner és que la gent confie que els altres l'acceptaran. És un acord social.
Qui connecta l'estalvi amb la inversió
Hi ha qui té diners de sobra en un moment donat i qui necessita els que no té: comprar una casa, muntar un negoci, construir una fàbrica. El sistema financer arreplega l'estalvi dels primers i el canalitza cap als segons. Els bancs reben depòsits i presten, cobrant pel préstec una mica més del que paguen per l'estalvi.
Sense este sistema l'estalvi es quedaria davall el matalàs i els projectes que necessiten finançament no eixirien avant.
Risc i benefici
No existix rendibilitat alta sense risc
Com major és la rendibilitat esperada, major és el risc assumit. Un compte bancari és segur i a penes creix; els bons de l'Estat donen una mica més amb risc baix; les accions poden donar bastant més a llarg termini i també poden perdre. I hi ha productes que prometen guanys enormes i acaben en pèrdues enormes.
Quan algú promet molts guanys sense cap risc, o és una estafa o amaga un risc que no està contant. No hi ha miracles financers.
Com es reconeix un xiringuito financer
La Comissió Nacional del Mercat de Valors publica avisos sobre entitats que oferixen servicis d'inversió sense estar autoritzades. El patró del frau és quasi sempre el mateix: prometen molt benefici sense risc, pressionen per a decidir ràpid i dificulten recuperar els diners una vegada dins.
La CNMV manté un cercador públic on qualsevol pot comprovar si una empresa està autoritzada abans de confiar-li els seus diners.
Un anunci oferix un 20 % de rendibilitat mensual garantida i sense risc, amb places limitades que caduquen hui. Què et diu la regla d'or?
- AQue és una bona oportunitat, perquè la rendibilitat està garantida
- BQue cal decidir ràpid abans que s'acaben les places
- CQue és sospitós: rendibilitat alta i risc nul no coexistixen, i la pressa és part del patró
- DQue depén del banc que ho oferisca
Solució: C. Rendibilitat alta i risc nul no van junts mai. Afig la pressió temporal, l'altre tret del frau, i tens les dos banderes roges. Comprova a la CNMV qui hi ha darrere.
Les teues finances personals
Estalviar és el que apartes al principi, no el que sobra
Anota el que ingresses i el que gastes cada mes, separant despeses fixes —transport, subscripcions, mòbil— de variables —oci, roba, capricis—. La majoria dels problemes de diners vénen de no fer això. I estalviar no és el que queda a fi de mes, perquè quasi mai no en queda.
Una regla coneguda repartix els ingressos en tres blocs: una part gran per al necessari, una per als gustos i una per a l'estalvi. No és llei exacta, és brúixola.
L'interés simple creix en línia recta; el compost es corba cap amunt. Eixa distància és el temps treballant al teu favor.
Interés simple front a interés compost
Marta i Lucía reben 1.000 € cadascuna i els guarden tres anys al 3 % anual. A Marta li paguen interés simple: sempre el 3 % sobre els 1.000 € inicials. A Lucía li paguen interés compost: cada any l'interés se suma a l'estalvi i al següent també genera interessos.
- Calcula any a any quant té Marta, sumant sempre els mateixos 30 €.
- Calcula any a any quant té Lucía, multiplicant l'acumulat per 1,03.
- Compara els dos totals al cap de tres anys i anota la diferència.
- Repetix el càlcul suposant trenta anys en lloc de tres.
- Explica per què en finances personals començar prompte val més que començar amb molt.
Estalviar i invertir
La política monetària té costos distributius
Pujar tipus controla la inflació, que és l'objectiu del BCE, però redistribuïx renda entre grups: de llars endeutades a estalviadors, d'empreses amb deute a les que tenen caixa, de qui acaba de comprar pis a qui el va comprar fa deu anys a tipus fix. La seua ferramenta principal, el tipus d'interés, actua sobre tota l'economia alhora.
La separació entre el que és tècnic, controlar la inflació, i el que és polític, decidir qui paga, és més borrosa del que sembla des de fora.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.