Del projecte a l'empresa: missió, visió i emprenedoria social
Una empresa que entrega el 100 % dels seus dividends
Auara ven aigua mineral envasada en plàstic 100 % reciclat i dedica tots els dividends repartibles a finançar projectes d'accés a aigua potable. No és una ONG: factura, paga impostos, contracta i competix als supermercats amb marques grans.
Pot una empresa renunciar al benefici per als seus propietaris sense morir pel camí?
De la idea al projecte
Idea i projecte
- Una intuïció que qualsevol pot tindre.
- És gratuïta i abundant.
- «Estaria bé que existira una app per a X».
- Una idea a la qual algú dedica temps i propòsit.
- És car i escàs, perquè exigix renunciar.
- Ací reapareix el cost d'oportunitat de la Unitat 1.
Tres raons molt humanes
- Por: començar exposa a l'error i a l'opinió aliena, i moltes idees no ixen del calaix.
- Comoditat: el projecte competix amb tot el que podríem fer amb eixe temps.
- Falta de propòsit: una idea sense un perquè clar no dóna energia per al primer obstacle.
- Les tres es poden treballar, i per això entendre-les és alliberador.
- El que separa la idea del projecte no és la genialitat, sinó el per a què que la sosté.
Comença pel perquè
Tot projecte es pot pensar en tres capes: el perquè (la creença que mou qui emprén), el com (la seua manera particular de fer les coses) i el què (el producte concret). La majoria comunica al revés i mai arriba a explicar per a què existix.
El què pot canviar mil vegades; el perquè, si és sòlid, es queda.
Missió, visió i valors
Què respon cadascuna
Com detectar una missió buida
Tapa el nom de l'empresa en la seua missió i pregunta't si endevinaries a què es dedica. «Oferir solucions de qualitat que generen valor» valdria igual per a un forn, un banc o una fàbrica de caragols.
Si podria ser de qualsevol, no és de ningú.
La mateixa idea, escrita mal i escrita bé
| Peça | Versió buida | Versió útil |
|---|---|---|
| Missió | Oferir un servici de qualitat que millore vides | Menjar casolà i assequible a majors que viuen sols al barri |
| Visió | Ser referents al nostre sector | Que ningú major renuncie a menjar digne per viure sol |
| Valors | Excel·lència, compromís, innovació | Proximitat, dignitat del tracte, transparència en preus |
Amb la versió útil el grup ja sap decidir: si vendre ultraprocessat deixa més marge, la missió respon que no.
Una missió que condiciona fins a la propietat
La seua missió va passar de «fabricar el millor producte sense causar un dany innecessari» a «estem en el negoci per a salvar el nostre planeta». No és adorn: dona un percentatge fix de vendes, anima a reparar en lloc de comprar i el fundador va cedir l'empresa a una fundació.
«La Terra és ara la nostra única accionista», va resumir el comunicat del 2022.
Posar en marxa el projecte
Ix de l'edifici
Les respostes no estan al teu cap ni en un full de càlcul, sinó fora, parlant amb les persones a qui vols servir. Molts projectes fracassen no per mala execució, sinó perquè resolen un problema que ningú tenia.
Escolta el que la gent fa, no només el que diu per amabilitat.
El Business Model Canvas resumix en una pàgina com una empresa crea, entrega i captura valor. Ací només com a mapa del terreny.
Del propòsit al primer pas
- Concreta el problema i la persona. «Ajudar la gent» no és un problema; que els veïns majors puguen comprar sense carregar pes, sí.
- Formula la proposta en una frase. Si no cap en una, encara no la tens clara.
- Construïx alguna cosa mínima, encara que siga imperfecta, que ja permeta a algú provar-la.
- Posa-la davant de persones reals i escolta de veres, sense buscar que et donen la raó.
- Aprén i ajusta. Millora, canvia de rumb o abandona per una idea millor.
- Comença amb el que ja tens. L'enemic no és la falta de recursos, és creure que primer cal tindre-ho tot.
Emprendre quasi mai és en solitari
Un bon equip reunix perfils complementaris i compartix els valors del projecte. El que el manté unit quan arriben els problemes és compartir el propòsit i haver acordat prompte les regles: qui decidix què, com es repartix l'esforç, què passa si algú se'n va.
Eixes converses incòmodes són molt més fàcils al principi, quan tot va bé.
Protegir la idea, el producte i la marca
Les idees, en si mateixes, no es protegixen
No existix cap registre on reservar «una app per a demanar menjar». El que es protegix és la plasmació concreta: una marca registrada, una invenció patentada, un disseny, un text o un codi escrits.
Una idea sense executar no val quasi res; compartir-la servix per a millorar-la i validar-la.
Propietat industrial i intel·lectual
- Marques, noms comercials, patents, models d'utilitat, dissenys.
- S'obté registrant-la.
- A Espanya la gestiona l'OEPM.
- Novel·les, cançons, fotografies, codi de programes.
- Naix amb la pròpia creació, sense registre.
- El registre només ajuda a provar l'autoria.
Per a un projecte jove, el model d'utilitat i el disseny industrial són més realistes que una patent completa.
Marca i patent
L'emprenedoria social
Emprenedoria social
Projectes el fi primer dels quals és generar impacte social o ambiental positiu, amb un model econòmic viable que els sostinga. A diferència d'una ONG, no viu de donacions; a diferència d'una empresa convencional, els diners són mitjà i no fi.
Mesuren el seu èxit amb dues vares alhora: impacte i viabilitat.
Un ventall continu
De l'empresa purament comercial a l'ONG que viu de donacions hi ha moltes posicions intermèdies: empreses responsables, empreses socials que reinvertixen tot, cooperatives, fundacions amb activitat econòmica.
Les dues preguntes útils: quin és el fi últim? i de què viu?
Tractar algú com a treballador, no com a pacient
Va nàixer el 1982 per a donar treball digne a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns mentals greus de la comarca. Competix en qualitat amb les grans marques làcties i no viu de subvencions.
El benefici és el mitjà; la missió social, el fi.
Una cooperativa ven gelats als supermercats i dóna faena a persones en exclusió. Què és?
- AUna ONG, perquè el seu fi és social.
- BUna empresa social: ven al mercat i el seu fi és l'impacte.
- CUna empresa convencional amb bona publicitat.
- DUna fundació, perquè no repartix beneficis.
Solució: B. El que la definix és la combinació de les dues preguntes del ventall: de què viu (de vendre, no de donacions) i quin és el seu fi últim (la integració laboral, no el benefici del soci).
La missió del teu projecte, sense frases buides
Tria un projecte propi o imaginat i escriu la seua missió, la seua visió i tres valors. Després passa-li el test del tapat a un company.
- La missió, en present i en una frase: què fas, per a qui i quin problema resols.
- La visió, en futur: com seria el món si el teu projecte funcionara del tot.
- Tres valors, cadascun amb una decisió concreta que t'obligaria a prendre.
- Tapa el nom i dóna-la a algú. Si no endevina a què et dediques, reescriu-la.
On porta esta unitat
- Tanca el bloc d'emprenedoria donant una direcció al perfil de les Unitats 5 i 6.
- Reprén la sostenibilitat i els ODS de la Unitat 3 i els traduïx en projectes concrets.
- Unitats 8 a 10: l'empresa ja en marxa, la seua estratègia i la seua transformació digital.
- Missió i propòsit no es queden a l'arrancada, són la brúixola de tot el que ve.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.