Bloc B

El meu entorn: familiar, social i digital

Ningú decidix en el buit. Abans de triar itinerari, ofici o parella, algú vos ha ensenyat què és possible i què no, què es mira, què es calla i a qui se seguix. Vore eixe marc és el primer pas per a decidir amb autonomia dins d'ell.
profedeeconomia.es01/32
A què respon esta unitat

El marc de la unitat

Sabers bàsics
  • Bloc B: context familiar, social i digital.
  • Bloc B: la seua influència en les oportunitats i decisions.
Competències específiques
  • Analitzar l'entorn familiar, social i digital i la seua influència en les decisions.
profedeeconomia.es02/32
§1

L'entorn familiar

La primera estructura social en què entres: pesa tant pel que et diu com pel que dóna per suposat sense pronunciar-ho.
profedeeconomia.es03/32
Bourdieu, «La distinció», 1979

Tres tipus de capital familiar

Capital econòmic
Els diners i els béns de la família. Determina si podeu pagar una acadèmia d'anglés, una matrícula fora de la ciutat o un màster després del grau.
Capital cultural
Llibres a casa, converses, hàbits d'estudi, idiomes, museus. És el més invisible i el que més es transmet sense voler.
Capital social
La xarxa de contactes de la família. Si el teu pare coneix un advocat o la teua mare algú d'un hospital, ja tens orientació realista sobre eixes professions.
profedeeconomia.es04/32
Sopar familiar multigeneracional amb diverses persones al voltant d'una taula servida.
La primera escola i la més invisible
En una taula familiar s'aprén quines professions són una opció real i de què es parla. La sociologia ho diu capital cultural.
Foto: Andy Mayhualla García, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es05/32

El «sostre familiar» no és destí

Amb poc capital dels tres tipus apareix el «sostre familiar»: una restricció real per a accedir a certes trajectòries, no perquè la persona no valga, sinó per falta d'informació, xarxa i de vegades recursos. La mobilitat social continua ocorrent per quatre vies: educació pública, beques, xarxes externes a la família (associacions, esport, voluntariat) i migracions laborals.

La família et dóna el punt d'eixida; tu decidixes quant de camí recorres des d'ahí.

profedeeconomia.es06/32

Quan les seues expectatives no coincidixen amb les teues

  1. Distingix expectativa d'imposició: «alguna cosa amb eixida» mereix escolta; «o Medicina o no et paguem» obri un conflicte seriós.
  2. Demana arguments, no opinions: «per què creus que eixa carrera no?» desactiva la conversa emocional i obri la racional.
  3. Porta informació real: amb notes de tall, salaris mitjans i testimonis d'exalumnes, la conversa canvia.
profedeeconomia.es07/32
§2

El grup d'iguals

A la teua edat pesa més que la família en moltes decisions diàries. No és cap defecte: és el funcionament normal d'esta etapa.
profedeeconomia.es08/32

Tres formes de pressió grupal

Explícita
Algú et demana directament que faces alguna cosa: «vine», «prova-ho», «no sigues aixafaguitarres». La més fàcil d'identificar i de rebutjar.
Implícita
Ningú demana res, però tots ho fan i tu et sents estrany si no. La norma social no escrita actua sense que hi haja petició.
Anticipada
La situació ni tan sols ocorre; tu la imagines i canvies el teu comportament per por. La més insidiosa, perquè opera en el teu cap sense que el grup faça res.
profedeeconomia.es09/32
Fear Of Missing Out

FOMO: la por d'estar perdent-t'ho

La sensació ansiosa que els altres estan vivint alguna cosa millor que tu en este moment. La va encunyar Patrick McGinnis el 2004. No és una neurosi personal: és una emoció amplificada pel disseny de les xarxes, on només veus el que publiquen de bo els altres i compares el teu dia normal amb el millor minut del dia de cent persones. Distingix «vull anar-hi» de «no vull perdre-m'ho»: no són el mateix.

Riehm i altres, 2019: més de tres hores al dia en xarxes s'associen a més risc d'ansietat i depressió. És una associació, no una causa provada.

profedeeconomia.es10/32

Relacions tòxiques: senyals i eixides

Cinc senyals
  • Control: revisar-te el mòbil, demanar-te compte d'on estàs, dir-te amb qui pots parlar
  • Aïllament: allunyar-te d'amics i família perquè et quedes a soles amb eixa persona
  • Desvaloració: comentaris que et fan dubtar de tu, disfressats de bromes
  • Manipulació emocional: xantatge, amenaces velades, culpar-te de les emocions de l'altre
  • Violència física, verbal o sexual, en qualsevol intensitat i sense justificació possible
Si en veus dos o més, parla
  • 016: 24 hores, totes les llengües oficials, sense rastre en la factura del telèfon
  • Línia ANAR, 900 20 20 10: gratuïta i confidencial per a infància i adolescència
  • Departament d'orientació del teu institut
profedeeconomia.es11/32
§3

Bullying i ciberbullying

Tres papers: víctima, agressor i observador. El silenci de qui observa sosté l'assetjament; intervindre el desactiva en dies.
profedeeconomia.es12/32

Dues formes del mateix assetjament

Bullying
Assetjament intencional, repetit i amb desequilibri de poder, exercit per un alumne o grup sobre un altre al llarg del temps (definició clàssica de Dan Olweus).
Ciberbullying
El mateix assetjament traslladat al mòbil i les xarxes, amb dues diferències: ocorre 24 hores al dia i l'agressor pot actuar sota anonimat, cosa que rebaixa inhibicions.
profedeeconomia.es13/32
9,3 %
de l'alumnat de Secundària

Víctimes de bullying a Espanya

Informe «Yo a eso no juego», Save the Children (2016). Un altre 6,9 % patia ciberbullying, amb solapament entre tots dos. La major incidència, en 1r-3r d'ESO.

profedeeconomia.es14/32
El gràfic

En l'assetjament hi ha tres papers. Qui observa té la clau: el seu silenci el sosté; intervindre o avisar pot frenar-lo.

El triangle de l'assetjament escolar L'assetjament té tres papers: qui assetja, qui el patix i qui l'observa. L'observador és la clau: el seu silenci sosté l'assetjament i la seua intervenció el pot frenar. L'observador té la clau El silenci sosté l'assetjament; intervindre o avisar el frena. Qui assetja L'agressor exercix el dany, busca poder o aprovació del grup Qui el patix La víctima rep l'assetjament, se sent sola i atrapada Qui observa El testimoni veu el que passa — i la seua reacció ho canvia tot
profedeeconomia.es15/32

Què fer davant de l'assetjament

  1. Acompanya la víctima en públic: el senyal que no està sola desactiva l'aïllament que l'agressor busca.
  2. Avisa un adult del centre. No és «xivar-se»: el protocol obligatori davant de l'assetjament s'activa amb el teu avís.
  3. No compartisques, no reenvies, no dónes like: cada interacció amplifica el dany del ciberbullying. Denuncia i bloqueja.
  4. No és «una broma»: des dels 14 anys el ciberbullying té conseqüències penals reals (Llei Orgànica 5/2000).
  5. Si la víctima eres tu, el silenci no protegix: allarga el dany. Parla hui. Línia ANAR, 900 20 20 10, gratuïta i confidencial.
profedeeconomia.es16/32
§4

La identitat digital

El que publiques hui continuarà ahí quan tingues 25, 30 o 40 anys, i el dret a l'oblit del RGPD només ho esborra en part.
profedeeconomia.es17/32
2-3 h
al dia en xarxes socials

L'economia de l'atenció

És el temps diari que un adolescent espanyol mitjà passa en TikTok, Instagram i YouTube Shorts (AIMC i Qustodio, 2024). Cada usuari actiu val, segons el sector, entre 30 i 80 € a l'any a la plataforma. Tu no cobres res.

profedeeconomia.es18/32
Persona jove concentrada mirant la pantalla d'un smartphone.
Tracta-la com un tatuatge
El que publiques amb quinze anys pot llegir-ho amb quaranta-cinc qui et contracte. La petjada digital és quasi impossible d'esborrar.
PictureYouth, CC BY 2.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es19/32

Cinc regles d'or d'identitat digital

  1. Res sota emoció intensa: deixa-ho 24 hores en esborranys. Si l'endemà encara et pareix bona idea, publica.
  2. Res que no defensaries cara a cara, mirant als ulls la persona al·ludida.
  3. Configura la privacitat: per defecte Instagram, TikTok i X són públics. Revisa-la cada sis mesos.
  4. No compartisques la teua ubicació en temps real: publica després d'anar-te'n del lloc, mai mentres hi estàs.
  5. Exercix el dret a l'oblit (art. 17 del RGPD): pots demanar la supressió del contingut que ja no et representa.
profedeeconomia.es20/32
Reglament UE 2016/679

Sis drets sobre les teues dades

El RGPD, vigent des de 2018 i reforçat a Espanya per la Llei Orgànica 3/2018, et reconeix sis drets: accés, rectificació, supressió, oposició, limitació i portabilitat. Pots demanar a qualsevol xarxa social quines dades té sobre tu i exigir que les esborre si no hi ha obligació legal de conservar-les. La legislació europea va ací per davant de l'estatunidenca: convé saber usar-la.

profedeeconomia.es21/32
§5

Voluntariat i associacionisme

La palanca més infrautilitzada per a saltar el sostre familiar: xarxa nova, gent distinta, currículum.
profedeeconomia.es22/32
Voluntaris descarregant caixes d'aliments a la seu del Banc d'Aliments de Madrid.
No és treball gratis precari
La Llei 45/2015 reconeix el voluntariat des dels dotze anys (permís familiar fins als setze), amb drets: formació, acreditació i assegurança.
Diario de Madrid, CC BY 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es23/32

Com triar i per on començar

Tres criteris
  • Compatible amb els teus estudis: no et comprometes a més hores de les realistes
  • Un interés genuí: si t'agrada la natura, una protectora serà sostenible; un menjador social, potser no
  • Continuïtat d'almenys un curs: el que és breu no deixa empremta ni en tu ni en qui ho rep
Per on començar
  • HazloPosible (hacesfalta.org): borsa estatal d'ofertes per temes i ciutats
  • Cibervoluntarios: alfabetització digital, en línia o presencial
  • Creu Roja Joventut: programes estructurats per a menors de 30
  • AECC, Càritas, Save the Children, Plan International: programes per a instituts
  • Associacions i federacions locals; de vegades n'hi ha prou amb preguntar a l'ajuntament
profedeeconomia.es24/32
§6

Diversitat i igualtat

L'entorn no afecta tot el món igual: reconéixer-ho no és polititzar l'aula, és descriure la realitat amb precisió.
profedeeconomia.es25/32

El marc legal de la igualtat a Espanya

LO 3/2007
Igualtat efectiva de dones i hòmens: prohibix la discriminació per sexe i regula els plans d'igualtat i la conciliació coresponsable.
Llei 4/2023
Igualtat real de les persones trans i drets LGTBI: rectificació registral i prohibició de les teràpies de conversió.
RDL 1/2013
Drets de les persones amb discapacitat: accessibilitat, ajustos raonables i no discriminació en educació, ocupació i vida social.
Conveni d'Istanbul (2011)
Marc del Consell d'Europa contra la violència cap a dones i xiquetes; base de la LO 10/2022 de garantia de la llibertat sexual.
profedeeconomia.es26/32
13 %
de dones en Enginyeria Informàtica

La bretxa de gènere en STEM

Als anys huitanta la proporció rondava el 30 % i ha baixat des d'aleshores (INE 2024). No és qüestió de capacitat —les xiques obtenen igual o millor nota en Matemàtiques en la PAU—, sinó d'expectatives socialitzades.

profedeeconomia.es27/32
Comprova el que saps

«La meua mare coneix una infermera i em va contar com és eixe treball per dins.» Quin tipus de capital familiar actua?

  1. ACapital econòmic
  2. BCapital cultural
  3. CCapital social
  4. DCap: és mèrit propi

Solució: C. La xarxa de contactes de la família és capital social: dóna accés informal a informació realista sobre professions i a oportunitats com pràctiques o orientació.

profedeeconomia.es28/32
Comprova el que saps

Ningú t'ha demanat res, però imagines què dirien si no anares al pla i acabes anant-hi. Quin tipus de pressió grupal actua?

  1. APressió explícita
  2. BPressió implícita
  3. CPressió anticipada
  4. DCap: és una decisió lliure

Solució: C. La situació ni tan sols ha ocorregut: la imagines i t'avances. Ajuden tres estratègies: portar una resposta preparada, tindre un aliat en el grup i eixir del moment per a decidir en fred.

profedeeconomia.es29/32

Conéixer el context no és destí

La família marca el punt d'eixida, el grup d'iguals pesa en el dia a dia i les xarxes estan dissenyades per a enganxar: scroll infinit, recompenses variables, notificacions intermitents. Res d'això és destí. Conéixer el context és justament la condició per a moure't dins d'ell amb criteri propi. En la Unitat 4 comença el Bloc C: com es decidix bé dins d'un context que ja saps llegir.

No has de deixar TikTok — has de decidir tu, en fred, quant de temps li dónes.

profedeeconomia.es30/32
Repassa

Abans de tancar la unitat

  • Sabries explicar com el capital econòmic, cultural i social de la teua família condiciona les opcions.
  • Sabries reconéixer tres tipus de pressió grupal i gestionar-los sense trencar amb el grup.
  • Sabries distingir bullying de ciberbullying i dir què fer en cadascun dels tres rols.
  • Sabries enumerar cinc regles d'identitat digital que protegixen la teua petjada a llarg termini.
  • Sabries localitzar dues vies de voluntariat o associacionisme en el teu entorn local.
profedeeconomia.es31/32

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es32/32