Bloc A-F
El meu projecte de vida: capstone integrador
Les nou unitats anteriors han sigut ferramentes soltes: autoconeixement, entorn, decisions, mapa formatiu, món laboral, cerca d'ocupació. Esta unitat és on totes eixes peces s'assemblen en un únic projecte personal. No és un examen final ni un pla irrevocable: és una hipòtesi raonada amb la millor informació que tens hui i un compromís de revisar-la demà.
profedeeconomia.es01/32
A què respon esta unitat
El marc de la unitat
Sabers bàsics
- Integració A-F: acoblament de tots els aprenentatges.
- Integració A-F: full de ruta personal revisable.
Competències específiques
- Dissenyar un projecte de vida raonat, revisable i amb un full de ruta concret.
- Prendre decisions de forma informada, anticipant conseqüències.
profedeeconomia.es02/32
15-20 %
complix als 22 el que va planejar als 17
Quasi ningú acaba on va dir que acabaria
Ho mesuren els estudis longitudinals que seguixen joves des del final de l'ESO fins als 22-25 anys: la resta va canviar de carrera, de ciutat o de prioritats. Té sentit dedicar l'última unitat a escriure'l?
profedeeconomia.es03/32
§1
El kit d'eixida que ja tens
Nou unitats, sis blocs. Esta última no afig contingut nou: assembla les peces.
profedeeconomia.es04/32
El gràfic
Els sis blocs del llibre: de l'autoconeixement a la inserció laboral
profedeeconomia.es05/32
Has acabat FOPP si ja saps fer estes sis coses
Qui eres i com decidixes
- A. Identificar valors, fortaleses i intel·ligències múltiples i cuidar la teua salut emocional (Unitats 1-2)
- B. Reconéixer com la família, els iguals i l'entorn digital condicionen el que pots triar (Unitat 3)
- C. Aplicar el cost d'oportunitat i distingir decisions reversibles d'irreversibles (Unitat 4)
El mapa i les ferramentes
- D. Distingir Batxillerat, FP i passarel·les, calcular la nota d'admissió i finançar-te amb beques (Unitats 5-6)
- E. Interpretar les tres taxes de l'EPA i enumerar els deu drets de l'Estatut (Unitats 7-8)
- F. Redactar CV i carta, cuidar la teua marca personal i preparar l'entrevista amb el mètode STAR (Unitat 9)
profedeeconomia.es06/32
§2
Què és un projecte de vida (i què no és)
L'expressió s'usa de moltes maneres, no totes útils. Convé definir-la amb precisió.
profedeeconomia.es07/32
Pla rígid enfront d'hipòtesi raonada
| Pla rígid | Hipòtesi raonada | |
|---|---|---|
| Per a què servix | Encadena al que es va decidir als 16 | Orienta i admet correccions |
| Davant d'informació nova | Es defén a ultrança | Es reescriu sense drama |
| Data de revisió | No en té | Trimestral, anual i quinquennal |
Qui als 22 continua entossudit en el que va escriure als 16 ha confós el projecte amb un contracte.
profedeeconomia.es08/32
Quatre termes del glossari
Projecte de vida
Hipòtesi raonada sobre cap on vols anar, formulada amb la millor informació de hui, amb direcció clara i dates de revisió.
Capstone
Peça que remata i integra tot l'aprés. Ací, el projecte que assembla les nou unitats anteriors del llibre.
Propòsit vital
Raó de fons que dóna sentit i direcció a les decisions; predictor de salut mental i cognitiva a llarg termini.
Ikigai revisitat
Encreuament de quatre cercles: què ames, què se't dóna bé, què necessita el món i per què et pagarien. Després de nou unitats ja pots respondre'l de veres.
profedeeconomia.es09/32
Tres dimensions que s'influïxen mútuament
- Personal: relacions, amistats, salut física i mental, oci i els valors pels quals estàs disposat a renunciar a coses.
- Formativa: estudis reglats, idiomes, certificacions tècniques i formació informal contínua.
- Professional: sector, posició, modalitat —assalariat, autònom, emprenedor—, salari esperat i equilibri amb la vida personal.
- Ignorar una de les tres deixa un projecte coix: un treball molt exigent en hores es menja la dimensió personal.
profedeeconomia.es10/32
Concepte clau
Tres condicions perquè el projecte servisca
Un projecte ben fet als 16 està escrit amb la millor informació disponible hui, marca una direcció clara i contempla dates de revisió. Si en falla una de les tres deixa de ser útil: sense informació és un desig, sense direcció una llista de bones intencions, sense revisió una llosa.
Hipòtesi viva, revisable i honesta; mai un contracte vinculant.
profedeeconomia.es11/32
§3
Objectius SMART: metes que es poden treballar
El primer obstacle pràctic del projecte és que quasi tot el món formula mal les seues metes.
profedeeconomia.es12/32
Doran, 1981
Les cinc lletres
- Specific: descriu exactament què vas a fer, no una idea genèrica.
- Measurable: hi ha una forma objectiva de saber si ho has assolit.
- Achievable: ambiciós, però realista amb els recursos que tens hui.
- Relevant: encaixa en el teu projecte global, no és un caprici aïllat.
- Time-bound: té una data concreta de compliment.
profedeeconomia.es13/32
La mateixa meta, mal i bé formulada
Desig
- Vull ser millor en matemàtiques.
- Vull estar en forma.
- Vull parlar anglés.
Objectiu SMART
- Estudiar dues hores, quatre dies per setmana, sis mesos, per a traure un 7 en la PAU de juny.
- Entrenar tres dies per setmana, una hora, tres mesos, per a córrer 5 km en menys de 28 minuts.
- Anglés 30 minuts diaris per a aprovar el B2 First en la convocatòria de maig de 2027.
profedeeconomia.es14/32
Concepte clau
Els valors orienten; els objectius es treballen
La trampa més freqüent és omplir el projecte de desitjos que pareixen objectius. «Ser feliç», «tindre èxit» o «ser una bona persona» no són objectius: són valors. Orienten la direcció, però no es poden treballar dia a dia. Els objectius SMART traduïxen els valors en accions mesurables.
Si un objectiu no es deixa formular en termes SMART, el primer objectiu és investigar-lo fins a poder formular-lo.
profedeeconomia.es15/32
§4
Un pla a tres horitzons
Curt, mitjà i llarg termini encadenats, cada un amb el seu nivell de detall.
profedeeconomia.es16/32
Els tres terminis del projecte
| Horitzó | Què es decidix | Amb quin detall |
|---|---|---|
| Curt (12 mesos) | Optatives, extraescolars, idioma, hàbits, treball d'estiu | Objectius SMART complets |
| Mitjà (3-5 anys) | Via formativa i eixida: grau, FP Superior o ocupació | Dos o tres escenaris, no un |
| Llarg (10 anys) | Tipus de treball, entorn, relacions i equilibri | Borrós a propòsit: és una brúixola |
El llarg termini s'escriu en tipus de vida desitjada, mai en lloc concret.
profedeeconomia.es17/32
Orientació, no mapa exacte
Un projecte no diu què hi ha al final del camí: diu en quina direcció dones el primer pas i quan revisar-la.
Aneta Ivanova (Unsplash), CC0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es18/32
§5
La xarxa de suport: ningú fa això sol
El Harvard Study conclou que la qualitat de les relacions prediu la salut i la satisfacció adultes millor que el diner.
profedeeconomia.es19/32
Mentoria
Identificar conscientment tres o cinc persones de referència multiplica la probabilitat de sostindre un projecte llarg.
Airman Jenna Caldwell, domini públic via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es20/32
Les cinc figures de la teua xarxa
El teu cercle pròxim
- Família: sosté material i emocionalment mentres decidixes. No és la seua faena decidir per tu.
- Iguals: les amistats reals suporten que cresques; les tòxiques castiguen el creixement.
- Mentors: persones amb qui, quan parles, ixes pensant amb més claredat.
Els dos que solem oblidar
- Professionals: orientador del centre, psicologia, coach. Demanar ajuda és usar el recurs adequat.
- El teu jo futur: parla't com parlaries a un amic pròxim; és qui més temps passarà amb tu.
profedeeconomia.es21/32
“
El projecte de vida que vaig escriure als 15 no era meu, era el que pareixia raonable. El que vaig escriure als 19, amb més informació i la xarxa de suport correcta, sí que era meu. I per això funciona.
profedeeconomia.es22/32
§6
El sistema de revisió
El projecte més ben escrit es torna inútil en sis mesos si ningú torna a obrir-lo.
profedeeconomia.es23/32
Tres ritmes de revisió i un hàbit
- Trimestral, de 20 a 30 minuts: vaig bé amb el curt termini? Si no, per què?
- Anual, dues o tres hores: reescriure el curt termini i ajustar el mitjà si cal.
- Quinquennal: als 21, als 26, als 31, comprovar si la direcció general continua valent.
- Diari de vida: cinc minuts al mes —què he aprés, què he decidit, què he sentit—.
profedeeconomia.es24/32
19 %
menys risc de deteriorament cognitiu
El propòsit s'associa amb un cervell més protegit
Una revisió de la University College London (2022), amb dades de 62.250 adults majors de huit estudis, va mesurar eixe menor risc entre els qui declaraven un propòsit vital clar.
profedeeconomia.es25/32
Capstone
Com construir el teu projecte
- Recopila les plantilles i els mapes de les nou unitats: el projecte es construïx amb material, no amb memòria.
- Revisita l'ikigai amb l'aprés i marca els encreuaments que apareguen en tres cercles o més.
- Formula entre cinc i set objectius SMART per a l'any que ve, repartits entre les tres dimensions.
- Esbossa el mitjà termini amb dos o tres escenaris i mira quins objectius del curt termini fan viable cada un.
- Esbossa el llarg termini en tipus de vida —treball, entorn, relacions, equilibri—, no en lloc concret.
- Tria de tres a cinc persones de suport, anota per a què necessites cada una i fixa les revisions en el calendari.
profedeeconomia.es26/32
Comprova el que saps
«Vaig a estudiar anglés per a parlar-lo millor.» Què li falta per a ser un objectiu SMART?
- ASer rellevant dins del seu projecte
- BSer mesurable i tindre termini
- CSer més ambiciós
- DRes, ja ho és
Solució: B. No diu quant, com ni quan, així que no hi ha forma de saber si s'ha complit. La versió SMART fixa 30 minuts diaris i el B2 First de maig de 2027.
profedeeconomia.es27/32
Comprova el que saps
Algú escriu el seu pla a deu anys amb el lloc i l'empresa exactes on vol treballar. On està l'error?
- AEl llarg termini s'escriu en tipus de vida, no en lloc concret
- BA deu anys no s'ha d'escriure res
- CHauria de fixar també l'empresa a tres anys
- DEls objectius SMART no valen per al curt termini
Solució: A. A deu anys no hi ha dades per a tanta precisió. Eixe horitzó s'escriu en termes de treball, entorn, relacions i equilibri; és una brúixola, no un contracte.
profedeeconomia.es28/32
Tanques un tram i obris el primer que tries tu
El que decidisques estos mesos no determina tota la teua vida, però sí que marca el punt de partida del següent capítol.
Foto: El Pantera, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es29/32
Torna al cas
Planificar no és predir: és orientar-se
Que només el 15-20 % complisca el seu pla no ho invalida: qui planifica acaba millor que qui no. L'exercici obliga a pensar en valors i prioritats, detecta incongruències entre el que dius que vols i el que indiquen les teues decisions diàries, deixa un full de ruta operatiu per a dotze mesos i crea un punt de referència amb el qual comparar les decisions que vindran.
L'important no és encertar a la primera: és no deixar de fer-te les preguntes. El material està ací i la vida està fora: tanca el llibre i comença.
profedeeconomia.es30/32
Repassa
Abans de tancar la unitat
- Sabries acoblar en un sol projecte allò treballat en les nou unitats anteriors.
- Sabries formular objectius SMART a 1 any, a 3-5 anys i a 10 anys en tres dimensions.
- Sabries dissenyar un pla de dotze mesos amb fites mesurables i optatives alineades.
- Sabries nomenar de tres a cinc persones de la teua xarxa de suport i mentoria.
- Sabries fixar revisions trimestrals, anuals i a cinc anys del teu projecte.
profedeeconomia.es31/32
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.
profedeeconomia.es32/32