Decisions per a arrancar: localització, forma jurídica i tràmits
La seua assessoria calcula que estalviaria uns 3.000 € a l'any. Ha d'acceptar?
Marina té 28 anys i és il·lustradora freelance a València. Després de cinc anys com a autònoma, factura 60.000 € a l'any amb costos baixos. Amb una SLU i un sou d'uns 35.000 €, la resta del benefici tributaria al 19 % en Societats: uns 4.500 € menys d'impostos i uns 3.000 € després de pagar la gestoria. Les seues dos amigues, que facturen 25.000 i 38.000, pregunten si elles també haurien de fer-ho.
Quan convé canviar de forma jurídica? I per què sovint no compensa fer-ho abans d'hora?
On i a quina escala
Cinc factors que estiren en direccions oposades
- Proximitat al públic: una cafeteria d'estudiants al costat d'un institut té sentit; en un polígon, no.
- Costos d'instal·lació: el centre dona visibilitat i costa molt més que els afores.
- Accés a proveïdors i a talent: què necessiteu per a produir i qui pot treballar amb vosaltres.
- Normativa: no tota activitat es pot exercir en qualsevol lloc. Hi ha llicències i usos del sòl.
- El factor digital: molts projectes arranquen sense local. La localització passa a ser el domini, les xarxes i el repartiment.
No confongueu gratis amb sense cost
Treballar des de casa o vendre només per internet sembla no tindre costos de local. Però continua havent-hi costos: la web, l'allotjament, la publicitat perquè us troben, el repartiment de cada comanda. La localització digital canvia on són els costos, no els fa desaparéixer.
Quan algú de l'equip diga «així no gastem res», demaneu-li la llista de despeses. Sempre hi ha llista.
Començar xicotet no és falta d'ambició
La dimensió és a quina escala arranqueu: quantes unitats, a quanta gent, quant invertiu d'entrada. En un projecte d'aula el més sensat quasi sempre és començar xicotet i créixer si funciona. Abans d'invertir, proveu la idea amb un producte mínim viable: la versió que permet aprendre el màxim sobre els clients amb el mínim esforç (Eric Ries).
Reduïx el risc, permet aprendre dels primers clients i deixa marge per a corregir abans de comprometre diners.
Amb quin vestit legal
Comparativa pel que de veritat pesa
| Forma | Capital mínim | Responsabilitat | Fiscalitat |
|---|---|---|---|
| Autònom | No exigix capital | Il·limitada | IRPF |
| Societat Limitada | 1 € des del 2022 | Limitada al capital | Impost sobre Societats |
| Cooperativa | Segons estatuts | Limitada | Règim propi, tipus reduïts |
No hi ha una forma millor en abstracte. Hi ha la que convé al vostre projecte, amb el vostre equip i el vostre nivell de risc.
Responsabilitat il·limitada i limitada
La barrera que va desaparéixer el 2022
Fins al 2022 calien 3.000 € per a constituir una societat limitada. La Llei Crea i Creix ho va baixar a un euro simbòlic, amb la condició de destinar a reserva legal el 20 % del benefici fins a arribar als 3.000 €.
Comenceu dalt, per quants sou, i aneu baixant a força de respondre fins a una de les quatre eixides.
Quina encaixa amb com sou vosaltres
- Una sola persona, risc baix, voleu començar ja i barat
- L'alta més ràpida i senzilla, sense capital ni notari
- A canvi, responeu amb tot el vostre patrimoni
- SL: sou equip, hi ha inversió o risc, i voleu protegir el vostre
- És amb diferència la forma més usada a Espanya per a pimes
- Cooperativa: diversos socis que són alhora treballadors, amb vocació democràtica
Sou quatre persones, invertireu 4.000 € en equipament i voleu que el patrimoni personal de cadascú quede protegit. Quina forma encaixa millor?
- AAutònom, perquè és la més ràpida i barata de donar d'alta
- BQuatre autònoms, un per cada membre de l'equip
- CSocietat Limitada, perquè limita la responsabilitat al capital aportat
- DTant se val, perquè amb 4.000 € el risc és massa xicotet
Solució: C. Amb equip i inversió pel mig, el que decidix és la responsabilitat. L'autònom respon amb el seu patrimoni personal; la SL només amb el capital aportat. I des del 2022 eixe capital pot ser simbòlic.
La cooperativa no és una forma de segona
A Espanya l'economia social, que agrupa cooperatives, societats laborals i mutualitats, reunix desenes de milers d'empreses i ronda el 10 % del PIB. La Comunitat Valenciana és un dels territoris amb més tradició cooperativa del país, sobretot en el sector agroalimentari i en servicis.
Triar cooperativa no és triar el que és rar. És triar un model amb segles d'història i molt present en el teixit econòmic valencià.
Decidir en equip i demanar ajuda
Com decidir sense trencar l'equip
- Poseu els criteris abans que les opinions. Acordeu què importa i només després debateu les opcions.
- Que cada persona argumente, no només vote. Una opinió sense raons no compta igual que una amb dades.
- Abans de rebatre, resumiu el que ha dit l'altre fins que confirme que l'heu entés.
- Decidiu amb mètode clar, per consens o per majoria, i deixeu-ho per escrit per a no reobrir-ho cada setmana.
La xarxa d'assessorament gratuït
- Punt d'Atenció a l'Emprenedor (PAE): assessoren i a més tramiten l'alta, tot al mateix lloc.
- Finestreta única: el principi de fons. Fer tots els tràmits des d'un punt, sense anar oficina per oficina.
- IVACE: l'agència valenciana que dona suport a la creació i el creixement amb assessorament, formació i ajudes.
- Les cambres de comerç i les agències de desenvolupament local dels ajuntaments completen la xarxa.
El PAE és gratis, així que useu-lo
És molt fàcil pagar a una gestoria entre 200 i 300 € per una cosa que el PAE fa sense cost i, a més, assessorant-vos pel camí. Per a un projecte d'aula i per a una primera empresa real, acudir al PAE és senzillament l'opció intel·ligent. Busqueu PAE a la web del Ministeri, a CIRCE, i veureu els punts més pròxims.
Que una cosa siga complicada no significa que hàgeu de pagar per resoldre-la. A vegades només significa que no sabíeu on preguntar.
Quins papers calen
Un sol formulari que dispara tots els tràmits
CIRCE és la plataforma pública que permet crear una empresa per internet des d'un PAE. La seua ferramenta clau és el Document Únic Electrònic: un formulari que arreplega totes les dades i, en enviar-se, llança automàticament els tràmits davant d'Hisenda, la Seguretat Social i el Registre Mercantil. L'ompliu una vegada i el sistema repartix.
Abans, constituir una SL portava setmanes d'anades i vingudes. Hui l'alta d'autònom pot resoldre's el mateix dia i una SL en pocs dies hàbils.
Documentar els tràmits del vostre projecte
No constituireu una empresa real, però sí que decidireu i documentareu quina constituiríeu. Suposeu que el vostre equip opta per una societat limitada i reconstruïu el camí complet, del nom a l'alta, indicant quin organisme intervé en cada pas.
- Certificació negativa de denominació al Registre Mercantil Central, per a comprovar que el nom està lliure.
- Compte bancari a nom de la societat i depòsit del capital social.
- Escriptura de constitució i estatuts davant de notari, amb socis, objecte social i regles.
- NIF a l'Agència Tributària i alta censal, model 036.
- Inscripció al Registre Mercantil, alta a la Seguretat Social i llicències municipals si l'activitat les exigix.
La forma jurídica no es decidix una vegada per sempre
La regla que manegen les assessories, que no està escrita en cap llei, situa el llindar en un benefici anual recurrent de 40.000 a 50.000 €. Per davall, el cost de gestió i la complicació operativa rarament compensen l'estalvi fiscal. Marina hi encaixa; les seues amigues, amb 25.000 i 38.000 €, probablement encara no.
Arrancar com a autònom i transformar-se després, si la cosa funciona, sol ser més prudent que constituir una societat el dia u per imitació.
Amb això ja podeu atacar la Fase 2
- Decidir i documentar on us localitzaríeu i amb quina dimensió arrancaríeu.
- Triar forma jurídica justificant la decisió per responsabilitat, capital i encaix amb l'equip.
- Enumerar els tràmits que hauríeu de fer i quin organisme intervé en cadascun.
- Localitzar el PAE més pròxim al vostre centre i anotar quins servicis oferix.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.