Bloc 3

Les àrees de l'empresa I: aprovisionament, producció i comercial

El teu projecte ja té idea, forma jurídica i un lloc on nàixer. Ara toca fer-lo funcionar per dins: aconseguir el que necessites, fabricar el teu producte o servici i aconseguir que algú el vulga. Tres àrees, una sola pregunta: com ho apliques al teu projecte?
profedeeconomia.es01/25
El cas

30 milions de menús a l'any, i unes poques hores per a servir-los

Ucalsa, amb seu a Castelló, és un dels majors càterings institucionals d'Espanya: 3.000 treballadors i uns 30 milions de menús anuals en col·legis, hospitals, residències i menjadors socials. Cada dia compra a centenars de proveïdors, cuina en diverses plantes centrals i repartix a centenars de punts dins d'una franja molt estreta.

Un error de coordinació entre àrees —una compra mal calculada, una ruptura d'estoc— es traduïx en xiquets sense menjar o en pèrdues milionàries.

profedeeconomia.es02/25
§1

L'àrea d'aprovisionament

Aconseguir tot el que el projecte necessita per a funcionar. Què necessite, quant, quan i a qui li ho compre.
profedeeconomia.es03/25
El pla de compres

Una taula senzilla evita els dos problemes oposats

No cal res sofisticat: una taula que enllace cada necessitat amb qui la subministra, en quina quantitat i quan. Respondre-la bé evita quedar-se sense existències en el pitjor moment i també acumular coses que no fareu servir. Per a un projecte d'aula, eixe nivell de detall és suficient.

Demaneu pressupost a dos o tres proveïdors i compareu-los per preu, termini, qualitat i proximitat. Un proveïdor local pot ser part de la vostra proposta de valor.

profedeeconomia.es04/25
Control d'estocs

El punt de comanda, sense complicar-se

L'estoc és el que teniu emmagatzemat en un moment donat. Controlar-lo és saber què hi ha i quan convé reposar. La idea clau és el punt de comanda: el nivell a partir del qual cal tornar a comprar per a no quedar-se parats mentre arriba la comanda nova.

Llanceu la comanda quan us quede el mínim de seguretat més el que consumireu mentre arriba. Ni tant d'estoc que s'espatle, ni tan poc que us deixe parats.

profedeeconomia.es05/25
Interior d'un gran magatzem logístic amb prestatgeries plenes de mercaderia organitzada en passadissos.
La mateixa lògica, a l'extrem
Cada producte té la seua ubicació i el seu punt de comanda. En el vostre projecte basta la versió mínima d'això mateix.
Foto: Álvaro Ibáñez, CC BY 2.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es06/25
El rastre d'una compra

Els tres documents de l'aprovisionament

  1. Comanda: l'emet qui compra. Quin producte, quina quantitat, a quin preu i amb quin termini. Obri l'operació.
  2. Albarà: acompanya la mercaderia. Servix per a comprovar que el rebut coincidix amb el demanat. No porta per força el preu.
  3. Factura: el document amb valor legal i comptable. Detalla preus, IVA i total a pagar. És la que es registra.
  4. Conéixer-los ara us estalvia temps a la Unitat 6, quan toque portar la comptabilitat del projecte.
profedeeconomia.es07/25
Toyota, mitjan segle XX

L'estoc que no es veu

La idea del just a temps era quasi contraintuïtiva: en lloc d'emmagatzemar peces per si de cas, rebre cada component just quan anava a muntar-se. Menys magatzem, menys diners immobilitzats, menys peces obsoletes. El revers és la fragilitat: si un proveïdor falla, la cadena sencera es para, com va demostrar l'embús de semiconductors del 2020.

Tindre estoc costa diners, però quedar-se'n sense costa vendes. L'equilibri entre les dos coses és l'art de l'aprovisionament.

profedeeconomia.es08/25
§2

L'àrea de producció

On el projecte transforma els recursos en allò que oferix. La pregunta no és teòrica: com convertiu la vostra idea en una cosa usable.
profedeeconomia.es09/25
Molts projectes combinen els dos

Producte i servici

Producte
Un bé tangible que satisfà una necessitat. Una melmelada artesana, una funda feta amb material reciclat, un joc de taula.
Servici
Una activitat intangible que complix la mateixa funció. Un taller, una reparació, una app. Sovint acompanya un producte i el fa més valuós.
profedeeconomia.es10/25
El gràfic

S'ordenen en diagonal: poc volum i molta varietat dalt, molt de volum i poca varietat baix.

Tipus de procés productiu Els quatre tipus de procés productiu —per projecte, per lots, en massa i continu— s'ordenen en una diagonal: a poc volum i molta varietat correspon la producció per projecte; a molt volum i poca varietat, la producció contínua. VOLUM DE PRODUCCIÓ → VARIETAT DEL PRODUCTE → poc volum molt volum Cost unitari molt alt i mà d'obra molt qualificada. Cada encàrrec és diferent, així que és difícil aprofitar economies d'escala. Per projecte Una unitat única, a mida del client un pont, un vaixell, una boda Equilibri entre varietat i volum. Permet canviar de model entre tandes, però cada canvi de lot té un cost de preparació de la maquinària. Per lots (batch) Tandes de producte que es repetixen forn, roba per col·leccions, mobles Aprofita al màxim les economies d'escala: el cost per unitat cau molt. A canvi, és molt rígid davant de canvis en el producte. És la cadena de muntatge de Ford. En massa (cadena) Gran volum d'un producte estàndard automòbils, electrodomèstics No para mai perquè arrancar i detindre la planta és caríssim o tècnicament impossible. Produïx un únic producte homogeni de manera ininterrompuda. Continu Flux ininterromput 24 hores, sense parades refineria, central elèctrica, cimentera
profedeeconomia.es11/25
No ho perdeu de vista

El producte és la resposta, no el punt de partida

Abans de fabricar res convé recordar per què existix. En la lògica d'esta matèria un bon projecte naix d'una necessitat real de la comunitat: un problema del barri, una mancança de l'institut, una demanda de l'entorn que ningú cobrix. El producte és la resposta a eixa necessitat.

Si perdeu de vista a qui ajuda i per a què, acabareu fabricant una cosa que tècnicament funciona i que ningú necessita.

profedeeconomia.es12/25
La regla emprenedora

Millor un prototip tosc prompte que un de perfecte tard

El prototip és la primera versió real del vostre producte o servici, feta per a provar-la, ensenyar-la i millorar-la. No ha de ser perfecte: és el que permet passar de «tenim una idea» a «mira, això és». Pot ser una mostra feta a mà, una maqueta, un esbós navegable o una versió pilot provada amb poques persones.

El seu valor està en el que apreneu en construir-lo i en ensenyar-lo. Cada volta —construir, provar, aprendre, millorar— l'acosta a una cosa que la gent vulga.

profedeeconomia.es13/25
Instal·lacions de la fàbrica de porcellana Lladró a Tavernes Blanques, València.
Setanta anys i encara prototipant
Un escultor modela la peça original, es fan motles i una primera mostra s'avalua una vegada i una altra abans de fabricar en sèrie.
Foto: Francesc Fort, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es14/25
§3

L'àrea comercial

Tindre un bon producte no basta. Cal aconseguir que la gent el conega, el vulga i el compre.
profedeeconomia.es15/25
Estudi de mercat

Tres tècniques a l'abast d'un projecte d'aula

TècnicaEn què consistixQuè us aporta
EnquestaUn qüestionari breu a possibles clientsPreferències, preu que pagarien, freqüència
ObservacióMirar com es comporta la gent on es ven una cosa paregudaHàbits reals, moments de compra, què atrau
CompetènciaEstudiar qui oferix una cosa similar i com ho faPreus de referència, buits sense cobrir, errors

L'objectiu no és omplir un informe. És prendre millors decisions sobre el producte, el preu i el canal.

profedeeconomia.es16/25
Aparador d'una botiga amb productes exposats per a atraure els clients que passen pel carrer.
Màrqueting en estat pur
En pocs segons decidix quin producte es mostra, a quin preu i amb quin missatge. L'àrea comercial comença al carrer.
Foto: Estevoaei, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es17/25
El gràfic

Les quatre decisions orbiten al voltant del client, i han d'encaixar entre si per a contar una sola història.

P PRODUCTE Què venem? · Disseny, qualitat, gamma · Marca i packaging · Garantia i postvenda · Serveis complementaris P PREU Quant costa? · Estratègia (premium, paritat...) · Descomptes i promocions · Formes de pagament · Condicions de crèdit P PLAÇA On es ven? · Canals (directe, curt, llarg) · Cobertura geogràfica · Inventari i transport · Punt de venda físic/digital P PROMOCIÓ Com es comunica? · Publicitat · Relacions públiques · Venda personal · Màrqueting digital i xarxes CLIENT objectiu
profedeeconomia.es18/25
McCarthy, 1960

Les quatre P, com a llista de comprovació

PQuina pregunta responDecisions per al vostre projecte
ProducteQuè oferisc exactament?Característiques, qualitat, envàs, marca, servici
PreuQuant costa?Preu de venda, descomptes, marge, competència
DistribucióOn i com arriba al client?Canal directe, botiga o en línia, punt de venda, logística
ComunicacióCom el done a conéixer?Publicitat, xarxes, promocions, imatge, missatge
profedeeconomia.es19/25
Aplica-ho al teu projecte

Coherència abans que quantitat

No es tracta de fer molt en cada P, sinó que les quatre conten la mateixa història. Un producte artesà de qualitat no casa amb un preu de saldo ni amb un canal de venda massiu. Pregunteu-vos si el preu encaixa amb la qualitat, si el canal és on de veritat és el vostre client i si el missatge coincidix amb la vostra proposta de valor.

Un màrqueting mix coherent val més que un d'espectacular però contradictori amb si mateix.

profedeeconomia.es20/25
Comprova que ho has pillat

El vostre projecte ven melmelada artesana de proximitat, a mà i en pots xicotets. Quina decisió trencaria la coherència del màrqueting mix?

  1. AVendre-la en una fira de productors locals
  2. BPosar un preu una mica superior al de la melmelada industrial
  3. CDistribuir-la com a marca blanca en una cadena de supermercats
  4. DContar a l'etiqueta de quina horta ve la fruita

Solució: C. Les altres tres reforcen el mateix: origen, artesania i proximitat. La marca blanca esborra justament això, que és l'únic que justifica el preu superior. Les quatre P han de contar la mateixa història.

profedeeconomia.es21/25
La quarta P amb consciència

La publicitat no només ven, transmet models

Durant dècades molta publicitat ha recorregut a la cosificació, presentant les persones i sobretot les dones com a objectes al servici d'un producte, i a estereotips que reforcen desigualtats. No és una qüestió de gustos. La Llei General de Publicitat considera il·lícita la que atempta contra la dignitat de les persones o usa la imatge de la dona de forma vexatòria.

Des del 1994 l'Observatori de la Imatge de les Dones arreplega queixes i demana retirades de campanya. Abans de llançar la vostra, pregunteu-vos si passaria eixe filtre.

profedeeconomia.es22/25
Tornant a Ucalsa

L'error més comú i més car és el compartiment estanc

A eixa escala la coordinació s'aconseguix amb sistemes integrats que fan visible en temps real el que cada àrea decidix. Quan comercial firma un contracte gran, aprovisionament i producció veuen a l'instant l'impacte en compres i capacitat, i poden avisar si no és executable. Sense eixa visibilitat mútua el projecte es trenca per dins abans que el client ho note.

Vosaltres no necessiteu un ERP. Necessiteu algun sistema compartit des del primer mes: un full de càlcul amb estoc i comandes ja servix.

profedeeconomia.es23/25
Pont al quadern

Amb això ja podeu atacar la Fase 3

  • Un estudi de mercat bàsic amb enquesta, observació i anàlisi de la competència.
  • El màrqueting mix del vostre producte, comprovant que les quatre P són coherents.
  • El primer prototip, construït per a ensenyar-lo i arreplegar reaccions, no per a lluir-lo.
  • Un pla de compres amb dos proveïdors comparats i un mínim de seguretat d'estoc.
profedeeconomia.es24/25

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es25/25