Projecte personal i professional

El teu DAFO personal i el teu projecte professional

Ja saps qui eres professionalment. Ara toca creuar-ho amb el món real i convertir-ho en un pla. Un projecte professional no és un somni bonic: és un objectiu concret, amb terminis, recursos i un primer pas que pots donar esta setmana. Sense full de ruta, el talent es queda en potencial.
profedeeconomia.es01/29
El cas

La debilitat crítica no era la tècnica, era l'idioma

Sergi acaba un cicle superior tecnicoindustrial amb bones notes. El seu DAFO li diu que la part tècnica és sòlida i que el sector està en plena demanda a la seua zona, però que el seu anglés es queda en un A2 molt bàsic. Les empreses que més paguen demanen B2.

El seu instint li demana reforçar més la tècnica. El DAFO li diu una altra cosa.

profedeeconomia.es02/29
§1

Dels rajols a la casa

Portes dues unitats reunint material. Tot sol no servix de res; toca creuar-lo amb el món real.
profedeeconomia.es03/29
Paret coberta de notes adhesives de colors agrupades durant una sessió de planificació
Traure les idees del cap
El que s'escriu i s'ordena es perseguix; el que només es pensa, s'evapora.
Ragesoss, CC BY 3.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es04/29
Per a què servix tindre un pla

Dues coses que et dóna un projecte professional

Direcció
  • Deixes d'acceptar el primer que apareix.
  • Comences a buscar el que encaixa amb tu.
  • Saps què descartar i per què.
Tranquil·litat
  • Els imprevistos es viuen com a ajustos.
  • I no com a catàstrofes.
  • Tens a què tornar quan alguna cosa falla.
profedeeconomia.es05/29
§2

El DAFO personal

Va nàixer als seixanta per a analitzar empreses. Funciona igual aplicat a una persona.
profedeeconomia.es06/29
Dos eixos

Què creua la matriu

L'origen —el que està dins de tu i depén de tu, front al que està al mercat i no en depén— i el caràcter: el que t'ajuda front al que et perjudica. D'ací ixen les quatre caselles.

profedeeconomia.es07/29
El gràfic

Davall de la matriu, els quatre creuaments estratègics que la convertixen en pla d'acció.

FACTORS INTERNS FACTORS EXTERNS POSITIU NEGATIU F FORTALESES El que l'empresa fa bé i la diferencia. O OPORTUNITATS Forces externes favorables que convé aprofitar. D DEBILITATS El que l'empresa fa pitjor que els seus competidors. A AMENACES Forces externes adverses que convé anticipar. ENCREUAMENTS ESTRATÈGICS FO Ofensives — aprofitar fortaleses per a capturar oportunitats DO Reorientació — corregir debilitats per a no perdre oportunitats FA Defensives — protegir fortaleses davant de les amenaces DA Supervivència — minimitzar el risc on som vulnerables
profedeeconomia.es08/29
El que depén de tu

Fortaleses i debilitats

Fortaleses
  • Ixen directament del teu inventari de la Unitat 2.
  • «Domine el programari del meu sector», «sóc fiable».
  • Competències, aptituds i actituds que et donen avantatge.
Debilitats
  • «No tinc carnet», «em pose nerviós en entrevistes».
  • No són defectes morals.
  • Són àrees amb pla de millora.
profedeeconomia.es09/29
El que ve de fora

Oportunitats i amenaces

Oportunitats
  • «El meu sector està en expansió a la meua província».
  • «Hi ha dèficit de tècnics del meu perfil».
  • Ací entren les tendències de la Unitat 1.
Amenaces
  • «Molta competència amb el meu mateix títol».
  • «Automatització d'una part de les meues tasques».
  • Reconéixer-les no és pessimisme, és realisme.
profedeeconomia.es10/29
Atenció al mètode

El DAFO es fa amb dades, no amb impressions

Les caselles internes ixen del teu autoconeixement. Les externes exigixen investigar: els informes de l'Observatori de les Ocupacions del SEPE, les ofertes reals del teu sector, què demanen les empreses de la teua zona.

Un DAFO inventat de cap reproduïx els teus prejudicis; un amb dades t'ensenya coses que no sabies.

profedeeconomia.es11/29
§3

Del DAFO a l'acció, el CAME

L'error més comú és omplir les quatre caselles, quedar-se mirant-les i no fer res.
profedeeconomia.es12/29
Corregir, Afrontar, Mantindre, Explotar

Cada creuament genera una estratègia

CreuamentExemple
Reorientació (D + O)Falta gent del meu perfil i no tinc carnet, me'l trac ja
Defensiva (F + A)Molta competència, però domine una eina rara
Ofensiva (F + O)El sector verd creix i tinc base elèctrica
Supervivència (D + A)Poca oferta i poca experiència, pràctiques encara que siga fora

Mirar les caselles per separat no decidix res. Les decisions intel·ligents ixen dels creuaments.

profedeeconomia.es13/29
§4

Objectius professionals

Un projecte sense objectius concrets és un desig. La diferència entre una il·lusió i un pla.
profedeeconomia.es14/29
Tres horitzons

Curt, mitjà i llarg termini

Curt · este curs
Acabar el cicle, traure't el carnet, fer unes bones pràctiques, preparar el CV.
Mitjà · 1 a 3 anys
Aconseguir la primera faena del sector, consolidar experiència, obtindre un certificat addicional.
Llarg · més de 3 anys
Especialitzar-te, assumir responsabilitat, muntar el teu negoci o cursar un grau superior.
profedeeconomia.es15/29
Cinc condicions

Que els objectius siguen SMART

  • Específic: no «millorar el meu anglés», sinó «arribar a un B1 acreditat».
  • Mesurable: que pugues comprovar si l'has complit. «Enviar 10 candidatures a la setmana».
  • Assolible: exigent, però realista amb els teus recursos i el teu punt de partida.
  • Rellevant: que t'acoste a la teua meta professional, no que et distraga.
  • Temporal: amb data límit. Un objectiu sense termini no es perseguix, es posposa.
profedeeconomia.es16/29
Cas · Dos titulats d'Electromecànica

El mateix títol, pla distint

Qui no va planificarQui va escriure el seu projecte
«Ja aniré tirant currículums»Carnet i CV en mà a 12 tallers abans de juliol
Busca intermitentContracte i certificació en vehicle elèctric

Any i mig després, un continuava buscant i l'altre treballava. No tenien talent distint, tenien un pla distint.

profedeeconomia.es17/29
§5

El full de ruta d'inserció

Els objectius diuen cap a on. El full de ruta diu com i en quin orde.
profedeeconomia.es18/29
Diverses persones reunides al voltant d'una taula de treball durant una sessió de planificació
Un pla amb dates
Revisar-lo periòdicament, a soles o amb qui t'orienta, és el que el manté viu.
Foreign and Commonwealth Office, CC BY 2.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es19/29
Tres palanques

Què ordena el full de ruta

Formació
Què et falta aprendre o acreditar i quan. Carnet, idioma, certificat, grau superior.
Experiència
Com sumaràs hores reals de faena. Pràctiques, primera ocupació, voluntariat del sector.
Busca i xarxa
On buscaràs —portals, candidatures espontànies, fires— i com cuidaràs la teua xarxa.
profedeeconomia.es20/29
No cal que siga complicat

Realista, escrit i amb dates

Un full de ruta no necessita ser un document sofisticat. Necessita eixes tres coses. El que està escrit i datat es perseguix; el que està només al cap s'evapora.

profedeeconomia.es21/29
Exercici

Construïx el teu projecte professional complet

Amb el material de la Unitat 2 davant, munta el projecte sencer en sis passos i fixa ja la primera data de revisió.

  1. Reunix el teu perfil, codi RIASEC, aptituds, inventari amb evidències i àncora de carrera.
  2. Investiga el teu mercat objectiu, ocupacions del títol, demanda a la teua zona i requisits reals.
  3. Construïx el DAFO, l'intern des del teu perfil i l'extern des del mercat.
  4. Aplica el CAME i extrau tres o quatre estratègies concretes.
  5. Fixa objectius SMART a curt, mitjà i llarg termini.
  6. Escriu el full de ruta, agenda'l i posa data mensual de revisió.
profedeeconomia.es22/29
§6

El teu projecte és un document viu

No es fa una vegada i es guarda en un calaix. El mercat canvia, tu canvies, apareixen coses que no hi eren.
profedeeconomia.es23/29
Revisió periòdica

Tres preguntes cada mes o cada trimestre

  • He complit els objectius de curt termini que em vaig marcar? Si no, per què?
  • Ha canviat res al mercat o al meu perfil que òbligue a reajustar el DAFO?
  • Continua el meu full de ruta apuntant cap a on vull anar, o s'ha desviat?
  • Revisar no és senyal que el pla estava mal, és senyal que està viu.
profedeeconomia.es24/29
Curiositat

Concretar el pla ajuda a complir-lo

Una metanàlisi de quasi cent estudis (Gollwitzer i Sheeran, 2006) va trobar que decidir per endavant quan, on i com actuaràs millora clarament el compliment dels objectius.

Escriure obliga a concretar, compartir afig compromís i revisar manté el rumb.

profedeeconomia.es25/29
La trampa habitual

Reforçar el que ja se't dóna bé

És còmode apilar tècnica sobre tècnica en lloc d'invertir en la palanca que de veres canvia la teua posició. Si el quadre diu que la teua debilitat bloquejant és l'idioma, ataca-la prompte.

Prioritzar bé és saber on una hora d'estudi rendix més.

profedeeconomia.es26/29
Comprova que ho pilles

El teu sector creix a la teua província i domines una eina que pocs manegen. Quin tipus d'estratègia CAME és?

  1. ADe supervivència, perquè hi ha competència.
  2. BOfensiva, perquè explota una fortalesa amb una oportunitat.
  3. CDefensiva, perquè protegix el que ja tens.
  4. DDe reorientació, perquè cal corregir alguna cosa.

Solució: B. Fortalesa més oportunitat dóna estratègia ofensiva. És el creuament amb millor rendiment, perquè no exigix corregir res abans de començar; només posar el que ja tens on el mercat ho està demanant.

profedeeconomia.es27/29
Fil del mòdul

Ja tens la teua brúixola

  • Ixes amb un DAFO amb dades, unes estratègies CAME i objectius SMART a tres terminis.
  • I amb un full de ruta d'inserció escrit i agendat.
  • A partir de la Unitat 4 el mòdul canvia de focus: com funciona el món del treball.
  • Sector, identitat digital, contracte, Seguretat Social, prevenció i salut laboral.
  • Tot això té més sentit quan ja saps cap a on portes la teua carrera.
profedeeconomia.es28/29

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es29/29