D'alumne a candidat: el mercat laboral i els processos de selecció
Les grans empreses busquen talent en LinkedIn
Les grans empreses espanyoles fan servir cada vegada més la xarxa com a canal de captació, i cada vegada més processos de selecció qualificats comencen amb una busca activa de reclutador, no amb una oferta publicada. I molts joves no tenen un perfil actiu.
El mercat es mou en un canal on bona part dels candidats ni tan sols hi és present.
D'alumne a candidat
El títol és necessari i no suficient
Hi ha milers de persones amb el teu mateix cicle. El que marca la diferència entre dos perfils amb idèntica titulació és com es mouen al mercat: on busquen, com es presenten, com afronten una prova, com responen en una entrevista.
Eixa part, la que quasi ningú t'ensenya, és la que entrenem ací.
Quatre trets del mercat que t'afecten
- Atur juvenil alt en comparació europea. Competixes al segment més saturat.
- La reforma del 2021 va fer de l'indefinit la regla; el contracte d'obra i servici va desaparéixer.
- Desajust de qualificacions. L'FP està al costat bo en diverses famílies.
- Demanda creixent de competències digitals i transversals en quasi tots els sectors.
Mercat obert i mercat ocult
- Ofertes publicades a les quals qualsevol accedix.
- Portals, webs d'empresa, SEPE i servicis autonòmics.
- Visible i molt competit; centenars de candidatures per oferta.
- Vacants que mai es publiquen.
- Recomanació, contactes, candidatura espontània, borses del centre.
- La majoria dels llocs, segons diferents estudis.
Si només busques en portals, competixes al pitjor lloc
Estaries barallant-te per una fracció minoritària de les vacants, i a més al circuit més saturat. Una busca activa seriosa ataca els dos mercats alhora, i l'eina del segon és la xarxa de contactes.
Les vies de busca que convé combinar
- Portals generalistes: InfoJobs, LinkedIn Jobs, Indeed. Volum i filtres fins.
- Servicis públics: SEPE i autonòmics. Gratuïts, amb orientació i prestacions.
- ETT: porta d'entrada operativa que sol portar a l'empresa client.
- Webs «Treballa amb nosaltres»: moltes mitjanes només hi publiquen.
- Borsa del centre d'FP: sovint la millor qualitat d'ofertes per al teu títol.
- Networking i candidatura espontània: la via al mercat ocult.
Arribar abans que la vacant existisca
Presentar-te a una empresa que no ha publicat res perquè t'interessa treballar-hi. Ben feta demostra iniciativa; mal feta —un correu genèric amb «adjunte el meu CV per si hi ha alguna cosa»— va directa a la paperera.
La clau és la personalització: a qui escrius, què saps de l'empresa i què proposes aportar.
Organitza la teua busca activa
Buscar faena és en si mateix una faena. Té mètode, agenda i seguiment, i no és una sèrie d'enviaments a l'atzar quan un se'n recorda.
- Definix l'objectiu amb precisió. Lloc, sector, zona, jornada i rang salarial de conveni.
- Prepara CV adaptable, missatge tipus i perfil de LinkedIn abans de començar a enviar.
- Repartix l'esforç entre mercat obert i ocult. No ho poses tot als portals.
- Munta un full de seguiment amb empresa, lloc, data, estat i pròxim pas.
- Mesura la teua ràtio de candidatures, respostes i entrevistes, i ajusta el que no funciona.
Com és un procés de selecció hui
De l'anunci a la firma
- Reclutament i garbell: l'ATS filtra per paraules clau abans que ningú.
- Preselecció: crida curta de RRHH per a confirmar disponibilitat i expectatives.
- Proves: psicotècniques, tècniques, de personalitat, dinàmiques o assessment.
- Entrevista: una o diverses rondes, hui quasi sempre per competències.
- Decisió, oferta i verificació, amb marge de negociació dins del conveni.
El teu CV pot no arribar mai a ulls humans
Una majoria d'empreses mitjanes i grans fa servir un ATS, i una part molt alta dels CV es descarta al garbell automàtic. Explica la paradoxa de candidats qualificats que no reben ni resposta.
Optimitzar per a l'ATS no és fer trampa, és assegurar-te que un humà arribe a veure't.
Què falla en un CV que no passa el filtre
- CV en imatge o amb text incrustat.
- Columnes rares i taules imbricades.
- Exporta a PDF estàndard i net.
- Falten els termes literals de l'oferta.
- Titulació, programari, idioma amb el seu nivell.
- Les competències citades, amb el nom exacte.
L'entrevista per competències
Preguntes conductuals típiques
- Conta'm una situació en què vas haver de treballar sota pressió.
- Descriu un moment en què vas discrepar d'un company. Què vas fer?
- Parla'm d'una vegada que vas cometre un error. Com el vas gestionar?
- Dóna'm un exemple d'una meta difícil que et vas proposar i com la vas aconseguir.
De l'anècdota dispersa a la resposta estructurada en quatre passos.
Què va en cada lletra de STAR
Respondre en plural deixa l'entrevistador sense saber què hi vas aportar
«Vam fer», «vam aconseguir», «l'equip ho va aconseguir». Sona modest, però l'entrevista per competències avalua la teua conducta individual, no la del grup. En la fase d'Acció força't a dir «jo vaig proposar», «jo me'n vaig encarregar».
No és arrogància: és respondre al que et pregunten.
Tres o quatre exemples versàtils basten
Trau-los de les pràctiques, dels projectes del cicle, de faenes anteriors, del voluntariat o d'un equip esportiu. Amb ells pots cobrir quasi qualsevol pregunta per competències. Cada resposta dura entre noranta segons i dos minuts.
Les proves de selecció
Què mesura cada prova
L'assessment center
Habitual en empreses grans i programes de talent jove. Combina diverses proves al llarg de mitja jornada o una jornada sencera, amb dinàmica, exercici individual, presentació, entrevista i de vegades role-play.
Avalua competències en acció, en situacions al més paregudes possible al lloc real.
La millor oferta no estava en cap portal
Després de dos mesos enviant CV sense resposta, va llistar les dotze empreses d'informàtica de la seua comarca, va detectar-ne una que creixia i va escriure al responsable tècnic esmentant un projecte seu del cicle. No tenien vacant publicada, però estaven a punt d'obrir-ne una.
Va firmar un contracte de formació en alternança. Quan ell va arribar, el lloc encara no existia.
Envies moltes candidatures per portals i no reps ni una resposta. Què revises primer?
- ALa sort i el moment del mercat.
- BEl format del CV i les paraules clau de cada oferta.
- CEl nombre de candidatures enviades, pujant-lo.
- DEl disseny gràfic del CV, fent-lo més vistós.
Solució: B. Si el volum és alt i la resposta nul·la, el probable és que l'ATS no estiga llegint el CV. Un disseny més vistós sol empitjorar-ho; el que cal és format net i els termes literals de l'oferta.
On porta esta unitat
- Ja coneixes el terreny de joc, les vies d'entrada i les fases del procés.
- Unitat 2: la marca personal, que existix la treballes o no.
- Unitat 3: les competències que l'entrevista vol veure demostrades.
- La decisió real no és si tens marca, sinó si la gestiones a propòsit o la deixes a l'atzar.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.