RA4 — Projecte emprenedor

De la idea a l'oportunitat

Una idea és el que se t'ocorre a la dutxa. Una oportunitat és una idea que resol un problema real de gent real que estaria disposada a pagar per ella. La diferència entre les dues s'anomena validació, i es descobrix parlant amb clients, no tancat a classe.
profedeeconomia.es01/29
El cas

Filmin competix amb Netflix servint el que Netflix no servix

Es va fundar el 2007, quan Netflix a penes començava a oferir streaming als EUA. En lloc de competir al seu terreny, van triar el nínxol contrari: cinema d'autor, festivals, versió original, cinematografies minoritàries. El 2025 va facturar 30,6 milions d'euros.

Com es veu una oportunitat que els gegants no veuen, justament quan dominen el mercat?

profedeeconomia.es02/29
§1

La pregunta que separa el que sobreviu

Resolem un problema que de veres importa a algú, o estem enamorats de la nostra pròpia idea?
profedeeconomia.es03/29
Concepte clau

Oportunitat de negoci

Un problema real, sentit per prou persones, per la solució del qual estarien disposades a pagar, i que tu pots resoldre millor o de manera distinta a les alternatives existents.

La paraula clau és real. Un problema que tu imagines no és una oportunitat fins que algú de fora ho confirma.

profedeeconomia.es04/29
No és el mateix

Idea i oportunitat

Idea
  • Una ocurrència. Són barates i infinites.
  • «Una app per a demanar cita en tallers mecànics».
  • A tothom se li n'ocorren.
Oportunitat
  • Resol un problema real i freqüent.
  • El té un nombre suficient de persones.
  • Que estarien disposades a pagar per resoldre'l.
profedeeconomia.es05/29
La trampa habitual

Enamorar-se de la solució abans d'entendre el problema

Les metodologies modernes invertixen l'orde: primer el problema, després la solució. Un problema ben entés admet diverses solucions, i la millor rarament és la primera que se'ns ocorre ni la més tecnològica.

Escolta les queixes: «sempre he de…», «tant de bo existira alguna cosa que…». Ahí hi ha un problema assenyalat.

profedeeconomia.es06/29
§2

Divergir i convergir

El procés creatiu no és màgia. És un mètode amb dues fases que l'equip ha de saber separar.
profedeeconomia.es07/29
Persones reunides en un taller col·laboratiu, assegudes al voltant de taules i treballant en grup
Un taller col·laboratiu
El procés creatiu funciona millor en equip i per fases: primer obrir i generar, després filtrar i triar.
USAID Pakistan, domini públic via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es08/29
El gràfic

El primer diamant descobrix i definix el problema real; el segon desenvolupa i valida la solució.

PROBLEMA SOLUCIÓ DIVERGIR Descobrir CONVERGIR Definir DIVERGIR Desenvolupar CONVERGIR Entregar Entrevistes, observació, mapa d'empatia. Síntesi del problema real, hipòtesis crítiques. Ideació divergent, brainwriting, SCAMPER, prototips barats. Selecció, validació amb client, refinament. FLUX TEMPORAL: 4-6 SETMANES PER A UN CICLE COMPLET
profedeeconomia.es09/29
El que quasi tothom es salta

Un diamant sencer només per a entendre el problema

La majoria dels projectes no fracassen perquè la seua solució siga dolenta, sinó perquè resolen un problema que ningú tenia. Abans de buscar solucions cal dedicar temps, de veres, a comprendre el problema.

profedeeconomia.es10/29
Dues fases que no es barregen

Obrir i tancar

Divergir
  • Generar moltes idees o recollir molta informació.
  • Sense jutjar encara res.
  • La regla és la quantitat; les bones ixen del volum.
Convergir
  • Filtrar, agrupar i triar.
  • Ara sí, amb criteri crític.
  • Arriba després, mai alhora.
profedeeconomia.es11/29
L'error que arruïna una sessió

Criticar mentres el grup encara genera

Si algú diu «això no funcionarà» en plena fase divergent, el grup deixa d'arriscar i es queda en el segur. Primer s'obri del tot; només després es tanca.

profedeeconomia.es12/29
Caixa d'eines

Tècniques per a cada fase

Brainwriting
Cadascú escriu en silenci i els fulls roten. Genera més que el brainstorming perquè ningú s'autocensura.
SCAMPER
Set verbs sobre la idea inicial. Substituir, Combinar, Adaptar, Modificar, Per a altres usos, Eliminar, Reordenar.
Vot i impacte/esforç
Repartir punts entre idees i situar-les per valor i cost. Les d'alt impacte i baix esforç van primer.
profedeeconomia.es13/29
§3

Conéixer el client

Generar solucions sense saber a qui van dirigides és cuinar per a un convidat del qual ignores si és al·lèrgic.
profedeeconomia.es14/29
El gràfic

Sis quadrants que s'omplin pensant en una persona concreta, amb nom i context, no en un client abstracte.

01 Què pensa i sent? Les seues motivacions profundes, preocupacions, aspiracions, pors no expressades. 02 Què escolta? El que li diuen amics, família, caps, xarxes socials, influencers. Quins mitjans consumix. Quines autoritats respecta. 03 Què veu? El seu entorn físic, l'oferta del mercat, els seus referents visuals. Què competix per la seua atenció i el seu temps. CLIENT OBJECTIU Persona concreta — no un segment abstracte — 04 Què diu i què fa? El seu discurs públic vs. el seu comportament. 05 Què li fa mal? Frustracions, pors, obstacles, fricció. El que voldria evitar si poguera. 06 Què hi guanya? Necessitats reals, desitjos, mètriques pròpies d'èxit. El que de veritat li importa.
profedeeconomia.es15/29
Sis preguntes

Què s'omplin al mapa

  • Què pensa i sent? Les seues preocupacions i el que no diu en veu alta.
  • Què sent a dir? El que li diuen la família, els col·legues, les xarxes.
  • Què veu? El seu entorn i les alternatives que ja coneix.
  • Què diu i fa? La seua conducta observable, que rarament coincidix amb el que pensa.
  • Què li fa mal i què hi guanya? Frustracions i obstacles front a les seues mesures d'èxit.
profedeeconomia.es16/29
La regla d'or

Un mapa omplit a classe és pura invenció

Només servix si es construïx després de parlar amb persones reals del públic objectiu. La prova del nou és senzilla i honesta.

Si només conté el que ja creies saber, no has aprés res. Repetix l'exercici sobre el terreny.

profedeeconomia.es17/29
§4

L'entrevista de problema

L'eina més potent i més barata per a validar. Vint o quaranta minuts amb algú del públic objectiu.
profedeeconomia.es18/29
The Mom Test

Per què falla la pregunta directa

PreguntaQuè obtens
Usaries un servici que…?Una resposta de cortesia, inútil
Conta'm l'última vegada que et va passarUn fet passat, fiable

Fes preguntes que ni ta mare podria respondre amb un compliment buit. S'aconseguix preguntant per fets, no per intencions.

profedeeconomia.es19/29
Com conduir-la

Quatre regles que la fan útil

  • Parla poc i escolta molt. L'entrevistat ha de parlar el 80 % del temps.
  • Pregunta pel passat. El que la gent va fer prediu; el que diu que farà, no.
  • No vengues la teua idea. Tan bon punt la descrius, deixa de ser sincer i passa a ser amable.
  • Busca l'esforç ja fet. Si ja va gastar temps o diners intentant resoldre-ho, el problema és real.
profedeeconomia.es20/29
Exercici

Valida la teua idea en una setmana

Cinc passos que es poden completar en set dies i que decidixen si el projecte continua o torna al punt de partida.

  1. Escriu les teues tres hipòtesis crítiques. Si són falses, enfonsen el projecte.
  2. Identifica cinc persones reals del públic objectiu i aconseguix una conversa amb cadascuna.
  3. Fes entrevistes de problema centrades en fets passats, sense esmentar la teua solució.
  4. Actualitza el mapa d'empatia. Si no canvia res, no has fet treball de camp de veres.
  5. Decidix. Descartar prompte una mala idea és una victòria, no un fracàs.
profedeeconomia.es21/29
§5

Prototipar barat abans de construir car

Una versió incompleta que servix per a vore com reacciona l'usuari abans d'invertir de veres.
profedeeconomia.es22/29
Prototip en paper de la interfície d'una aplicació, amb pantalles dibuixades a mà sobre una taula
Prototip de baixa fidelitat
El que importa no és l'acabat, sinó la reacció que provoca abans d'invertir a construir.
Sage Ross, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es23/29
Sense programar ni gastar

Què pot ser un prototip

  • Un dibuix en paper de les pantalles d'una app.
  • Una maqueta en cartó d'un producte físic.
  • Un fullet que descriu el servici com si ja existira.
  • Un vídeo d'un minut que simula com funcionaria.
  • Una pàgina d'aterratge que mesura quanta gent s'apunta a una llista d'espera.
profedeeconomia.es24/29
Curiositat · Dropbox

Un vídeo de tres minuts i 75.000 apuntats en una nit

Drew Houston volia crear Dropbox però construir-lo era caríssim. En lloc de programar un any, va gravar un vídeo demostrant com funcionaria el producte, que encara no existia. La llista d'espera va passar de 5.000 a 75.000 persones.

La fidelitat de la maqueta importa menys que la fidelitat de la reacció.

profedeeconomia.es25/29
Cas · Glovo el 2015

Abans de l'app, molta faena manual entre bambolines

L'equip operava amb un sistema mínim per a comprovar dues hipòtesis: que la gent demanaria encàrrecs de tota mena i que hi hauria repartidors disposats a fer-los. Només després de validar els dos costats van invertir a escalar la plataforma.

No construïsques la versió perfecta primer. Comprova a xicoteta escala, encara que siga a mà.

profedeeconomia.es26/29
Comprova que ho pilles

En una entrevista de validació, quina d'estes preguntes et dóna informació fiable?

  1. ACompraries la meua app si existira?
  2. BConta'm l'última vegada que vas tindre este problema i què vas fer.
  3. CEt pareix bona idea el que t'he contat?
  4. DQuant pagaries per una cosa així?

Solució: B. Les altres tres demanen opinions o intencions futures, i quasi tothom respon per cortesia. Només la segona pregunta per un fet passat, que és l'únic que prediu conducta real.

profedeeconomia.es27/29
El projecte del mòdul

Tres entregables en tancar esta unitat

  • Un problema validat amb almenys cinc entrevistes i cites literals.
  • Un mapa d'empatia construït amb eixes entrevistes, no amb suposicions.
  • Un prototip de baixa fidelitat i el registre de com van reaccionar dues o tres persones.
  • La pista més important: no busques un mercat enorme, busca un dolor concret.
  • Ser dominant en un nínxol xicotet rendix més que ser irrellevant en un de gran.
profedeeconomia.es28/29

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es29/29