Bloc B

El diner i els mitjans de pagament

El diner pareix la cosa més natural del món, però és un dels invents més sorprenents de la humanitat: un acord de confiança que cap en la butxaca. Hui eixe acord viatja pel mòbil, i per això cal entendre com funciona i com protegir-lo.
profedeeconomia.es01/25
El cas

Bizum va arribar a 30 milions d'usuaris en menys de deu anys

Va tancar el 2025 amb més de 30 milions d'usuaris i més de 1.200 milions d'operacions, pràcticament tot adult amb compte a Espanya. És ràpid, gratuït entre amics i funciona entre bancs distints.

I tot i això se seguixen traient milers de milions en efectiu cada any. Per què no ha escombrat els bitllets?

profedeeconomia.es02/25
§1

Un pastor amb ovelles i sense blat

Fa 4.000 anys havies de trobar algú que tinguera blat i volguera ovelles, ara mateix i al preu que tu pensaves.
profedeeconomia.es03/25
Per què es va inventar

El problema del troc

Tres problemes grans: que coincidisquen els desitjos de les dues parts, que les coses es puguen dividir (no pots donar un tros de vaca) i que es conserven (si la teua riquesa són tomaques, en una setmana no vals res).

El diner resol els tres de colp. Per això quasi totes les civilitzacions van inventar alguna cosa pareguda.

profedeeconomia.es04/25
Bitllets i monedes d'euro de distintes denominacions col·locats junts damunt d'una superfície
El paper no val deu euros
Val uns cèntims. Val deu perquè tots confiem que el següent comerç l'acceptarà.
Avij, domini públic via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es05/25
Concepte clau

El diner és un acord de confiança

Qualsevol cosa que una societat accepta de forma general per a pagar béns, servicis i deutes. La clau està en eixa paraula, accepta. És un acord compartit per milions de persones.

profedeeconomia.es06/25
Curiositat

El cacau va ser diner abans que les monedes

A l'imperi asteca els grans de cacau servien per a comprar. Les cròniques del segle XVI donen preus: un conill uns 30 grans, un alvocat 3, un ou de gall dindi 1. Com que era valuós i durava, complia les funcions del diner.

I ja hi havia qui buidava els grans i els omplia de fang. El frau és tan vell com el diner.

profedeeconomia.es07/25
El gràfic

Les complix les tres alhora. Si una falla, el diner comença a funcionar mal i la gent busca alternatives.

Les tres funcions dels diners Els diners complixen tres funcions: mitjà de pagament (comprar i vendre), unitat de compte (posar preu i comparar) i depòsit de valor (guardar riquesa per a després). Per a què servixen els diners Mitjà de pagament € Servix per a comprar i vendre sense bescanvi. Unitat de compte 1 € 20 € 500 € Servix per a posar preu i comparar. Depòsit de valor € Servix per a guardar riquesa per a més tard. Sense les tres funcions, els diners no servirien.
profedeeconomia.es08/25
Tres funcions

Per a què servix exactament

Mitjà de pagament
Servix per a comprar i vendre. Es fica enmig de cada intercanvi i el fa molt més fàcil.
Unitat de compte
Servix per a posar preu a tot en la mateixa escala i poder comparar coses molt distintes.
Depòsit de valor
Servix per a guardar riquesa. Amb tomaques no podries; amb diners, sí. Per això es pot estalviar.
profedeeconomia.es09/25
§2

De l'efectiu al mòbil

El que ha canviat molt no és el diner, sinó la forma de moure'l.
profedeeconomia.es10/25
L'efectiu

Bitllets i monedes, les dues cares

A favor
  • Ho entén tothom.
  • Funciona sense bateria ni internet i sense comissions.
  • Controla la despesa, perquè quan s'acaba, s'acaba.
En contra
  • Es pot perdre o robar, i no es recupera.
  • Cal portar-lo damunt.
  • No servix per a comprar per internet.
profedeeconomia.es11/25
Quatre formes de pagar

Què fa cadascuna

MitjàCom funciona
Targeta de dèbitEls diners ixen a l'instant del teu compte
Targeta de crèditEl banc t'avança i tornes després
BizumDe mòbil a mòbil amb el número de telèfon
Pagament amb mòbilGuarda la targeta i demana la teua empremta o cara

Bizum és comodíssim entre amics, però precisament per ràpid i irreversible és objectiu favorit dels estafadors.

profedeeconomia.es12/25
Persona acostant una targeta sense contacte a un datàfon o terminal de pagament per a completar una compra
El pagament sense contacte
Basta acostar la targeta o el mòbil. És còmode i ràpid, i precisament eixa rapidesa és el que convé controlar.
Lmccart5, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es13/25
Per a recordar

Dèbit gasta el que tens; crèdit, el que encara no tens

Amb la de dèbit només pots gastar el que ja està al teu compte. Amb la de crèdit el banc et presta diners que hauràs de tornar, i si ho ajornes cobra interessos de vegades molt alts.

La trampa és psicològica: com que els diners no ixen en el moment, és fàcil gastar de més.

profedeeconomia.es14/25
Per què va funcionar tan bé

El van crear els bancs junts

Bizum funciona entre clients d'entitats distintes i no cobra comissió en els enviaments entre persones. La majoria són pagaments xicotets entre particulars, la part d'un sopar o un regal de grup.

profedeeconomia.es15/25
El banc

Tres coses que fa, simplificant

  • Guarda els diners dels estalviadors als seus comptes.
  • Presta part d'eixos diners a qui els necessita i cobra un interés.
  • Mou els diners amb transferències, pagaments i rebuts domiciliats.
  • Els menors poden tindre compte amb autorització del pare, mare o tutor.
profedeeconomia.es16/25
§3

El frau digital

Els lladres ja no necessiten acostar-se. Els basta enganyar-te perquè tu mateix els dones les dades.
profedeeconomia.es17/25
Quatre trampes habituals

Com intenten enganyar-te

  • Phishing: un correu que sembla del teu banc amb un enllaç a un web fals idèntic.
  • Smishing i crides: el mateix per SMS o per telèfon, amb presses i por.
  • El Bizum al revés: t'envien una sol·licitud de cobrament i, si l'acceptes, pagues tu.
  • Premis i paquets: «has guanyat un mòbil», «paga 1,99 € per a alliberar l'enviament».
profedeeconomia.es18/25
La bona notícia

Quasi tots es basen en el mateix

Ficar-te pressa i por perquè actues sense pensar. Si aprens a frenar i comprovar, evites la immensa majoria dels fraus sense necessitat de saber res tècnic.

profedeeconomia.es19/25
Exercici

Cinc regles per a no caure

No cal ser expert en informàtica. Amb estos cinc costums t'estalvies quasi tots els enganys que circulen hui.

  1. El teu banc mai demana les teues claus per missatge, correu ni telèfon. Mai, sense excepció.
  2. No pitges enllaços de missatges inesperats. Entra tu des de l'app oficial.
  3. Abans d'acceptar un Bizum, mira si és enviar o sol·licitar. Qui rep no paga.
  4. Desconfia de la pressa i dels premis. El bo de veres no caduca en dos minuts.
  5. Protegix el mòbil amb empremta i un PIN que no siga 1234 ni la teua data de naixement.
profedeeconomia.es20/25
Si has caigut

Actua ràpid i sense vergonya

Crida immediatament el teu banc per a bloquejar targeta i compte, canvia les teues contrasenyes i denuncia a la Policia Nacional o a la Guàrdia Civil. Com més prompte avises, més possibilitats hi ha de frenar el dany.

Estos enganys els dissenyen professionals perquè qualsevol hi caiga. L'important és reaccionar a temps.

profedeeconomia.es21/25
Tornem a la pregunta

Per què no guanya un sol mitjà de pagament

Bizum és rapidíssim i gratuït, però deixa rastre als dos comptes. L'efectiu és anònim i funciona sense bateria, però si el perds l'has perdut i cada vegada s'accepta en menys llocs.

La pregunta no és quin és el millor, sinó quin faig servir en cada moment.

profedeeconomia.es22/25
Comprova que ho pilles

Véns alguna cosa per internet i el comprador t'envia una sol·licitud de Bizum. Què fas?

  1. AAcceptar-la, perquè així reps els diners.
  2. BNo acceptar-la; qui rep diners mai accepta un cobrament.
  3. CAcceptar-la i demanar-li després que et torne.
  4. DAcceptar-la només si l'import és xicotet.

Solució: B. És el timo del Bizum al revés. Si has de rebre diners no has d'acceptar res; acceptant una sol·licitud de cobrament series tu qui paga. Mira sempre si el missatge diu enviar o sol·licitar.

profedeeconomia.es23/25
Fil del curs

L'essencial d'esta unitat

  • El diner es va inventar per a resoldre els tres problemes del troc.
  • Complix tres funcions alhora i necessita les tres per a funcionar.
  • Dèbit gasta el que tens; crèdit, el que encara no tens.
  • El frau digital es basa en la pressa i la por, no en la tecnologia.
  • Unitat 5: què fer amb eixos diners, pressupost i estalvi.
profedeeconomia.es24/25

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es25/25