Economia · 1r de Batxillerat · Repàs abans del control

Hui no es llig resRepàs per al control

Cada pantalla és una pregunta. La contesteu al paper, abans que jo òbriga la boca.
Després ix la resposta i la compareu amb la vostra. No val canviar-la.
Al final teniu una llista del que heu fallat. Eixa llista és el vostre pla per a l'últim dia.

El resum, tancat. Si el mireu, la sessió no us dirà res que no sabíeu.

1 / 23

p.profedeeconomia

Per on comença tot

Per què existix l'economia? Per què no podem tindre-ho tot?

I una segona, més difícil: l'aire és gratis i l'aigua embotellada no. Per què?

Dues frases al paper · 90 segons

2 / 23

p.profedeeconomia

Resposta · i el mapa de tot el que ve

Les necessitats són múltiples, jerarquitzables, substituïbles i, en conjunt, il·limitades. Els recursos, no.
D'ací l'escassetat: no es pot tindre tot alhora i cal triar. I triar sempre és renunciar.
L'aire és un bé lliure — n'hi ha per a tothom sense sacrificar res. L'aigua embotellada és un bé econòmic: aconseguir-la costa recursos.

1 · EscassetatNo es pot tot alhora

2 · TriarCost d'oportunitat

3 · Qui triaAgents i flux circular

4 · Les tres preguntesQuè, com i per a qui

5 · Qui les contestaEl sistema econòmic

6 · El dibuixLa FPP

7 · Moure el límitCreixement

8 · I serveix?Desenvolupament

Qualsevol pregunta dels dos temes cau en una d'estes vuit caselles.

3 / 23

p.profedeeconomia

Els béns

Classifiqueu estos tres. I digueu de quin criteri.

El mòbil que portes a la butxaca.
El mateix model de mòbil, el del repartidor, mentre repartix.
Un llit d'hospital pagat per la Seguretat Social.

Tipus + criteri 90 segons · sense el criteri no val

4 / 23

p.profedeeconomia

Resposta

Bé de consum. Criteri: l'ús. Satisfà directament una necessitat teua.
Bé de capital. Mateix objecte, ús distint: servix per a produir un servei.
Bé privat de provisió pública. Si l'ocupa un pacient, no l'ocupa un altre. No és un bé públic.

Escassetat

lliure · econòmic

Ús que se'n fa

consum · capital · intermedi

Qui el consumix

privat · públic

El criteri és l'ús, no l'objecte. I «públic» no vol dir «pagat per l'Estat».

5 / 23

p.profedeeconomia

Decidir bé

Obri un forn. Guanya diners o en perd?

Ingressos de l'any	60.000 €	Deixa un treball de	20.000 € l'any
Costos explícits	42.000 €	I 10.000 € d'estalvis que li donaven	el 2 %

Les dues xifres comptable i econòmic · 2 minuts

6 / 23

p.profedeeconomia

Resposta

18.000 €comptable = 60.000 − 42.000

20.200 €implícits = 20.000 + 200

−2.200 €econòmic = 18.000 − 20.200

Explícits són pagaments: lloguer, proveïdors, sous. Implícits, els recursos propis que podria haver dedicat a una altra cosa.
Un benefici econòmic negatiu no vol dir ruïna: vol dir que l'alternativa valia més.

Guanya 18.000 € i, tot i això, s'hauria quedat 2.200 € millor sense canviar de vida.

7 / 23

p.profedeeconomia

Decidir bé · la trampa

Dues decisions. Què faríeu, i com es diu?

Has pagat 40 € per un curs de guitarra. Vas a la primera classe i l'odies. Hi tornes?
Portes tres unitats fetes. La quarta et deixaria 20 € i et costa 25 €. La fas?

Una frase cadascuna amb el nom del concepte · 2 minuts

8 / 23

p.profedeeconomia

Resposta

Cost enfonsat. Els 40 € no tornen, decidisques el que decidisques. Com que no canvia entre les alternatives, no entra en la decisió.
No la fas. Anàlisi marginal: pares quan la unitat següent ja no compensa. Eixa quarta, ella sola, resta 5 €.

Unitat	BMg	CMg	Convé?
1a	50 €	25 €	sí
2a	40 €	25 €	sí
3a	30 €	25 €	sí
4a	20 €	25 €	no

Les quatre juntes encara donen benefici. Per això els totals enganyen.

La pregunta mai és si va bé. És si convé una unitat més.

9 / 23

p.profedeeconomia

Agents econòmics

Dibuixeu el flux circular. Amb els tres agents.

Famílies, empreses i sector públic. Els dos mercats. I totes les fletxes, amb el seu nom.

Al paper, sense mirar 90 segons · és la pregunta que més punts val

10 / 23

p.profedeeconomia

Resposta · compareu-ho amb el vostre

Dues fletxes per mercat i en sentits contraris: una de flux real (factors, béns) i una de flux monetari (rendes, despesa). Si només en dibuixes una, és mitja puntuació. Els impostos i les transferències no passen per cap mercat.

11 / 23

p.profedeeconomia

La FPP

Una cooperativa pot produir estes combinacions. Dibuixeu-la.

	A	B	C	D
Oli (bidons)	0	20	40	60
Vi (caixes)	90	84	72	48

Marqueu-hi també un punt ineficient i un punt inassolible, i poseu nom als eixos.

Gràfic complet 3 minuts

12 / 23

p.profedeeconomia

Resposta

X · ineficient. Dins: amb 20 bidons es podrien fer 84 caixes, no 50. Hi ha recursos aturats.
A-D · eficient. Damunt: no es pot produir més d'un bé sense produir menys de l'altre.
Y · inassolible. Fora: hui no s'hi arriba.

Passar de X a la corba no és créixer. És deixar de malgastar. Créixer és arribar a Y, i això vol dir moure la frontera.

13 / 23

p.profedeeconomia

La FPP · la pregunta de 0,75

Quant vi perd la cooperativa si passa de B a C? I de C a D?

La taula és la mateixa: B (20, 84), C (40, 72), D (60, 48). I, quan tingueu les dues xifres: què observeu en comparar-les?

Dues xifres i una observació 2 minuts

14 / 23

p.profedeeconomia

Resposta

Tram	Oli	Vi que es perd	Per bidó
A → B	+20	90 − 84 = 6	0,3
B → C	+20	84 − 72 = 12	0,6
C → D	+20	72 − 48 = 24	1,2

Es dobla cada tram. Els mateixos 20 bidons de més costen cada vegada més vi.
Perquè els recursos estan especialitzats: els primers que es traslladen són els que menys servien per a l'altre bé, i els últims, els millors.
Per això la corba és còncava. Si fora una recta, el cost no canviaria.

El pendent de la frontera, en cada punt, és el cost d'oportunitat.

15 / 23

p.profedeeconomia

Creixement · la pregunta de 0,5

la cooperativa compra una premsa que només millora l'oli. Dibuixeu-ho.

Sobre el mateix gràfic, amb una línia de puntets. I contesteu: quin punt no es mou, i per què?

Una línia i una raó 2 minuts

16 / 23

p.profedeeconomia

Resposta

Millora en tots dos béns. Més màquines, més gent formada, millor tecnologia.

Millora només en l'oli. El punt A no es mou: si no fa oli, la premsa no li servix de res.

L'error que més cau. Dibuixar el creixement movent-se per la frontera: això només és canviar de combinació.

També pot anar cap endins. Una guerra, o el capital que no es reposa, destruïx capacitat productiva.

17 / 23

p.profedeeconomia

Creixement i desenvolupament

Quin dels dos està millor?

	País A	País B
PIB (milions d'euros)	600.000	300.000
Població (milions)	20	15
Creixement anual del PIB	1 %	4 %
IDH	0,78	0,85

Calculeu i decidiu la pregunta té trampa · 3 minuts

18 / 23

p.profedeeconomia

Resposta · la trampa era que «millor» no vol dir res

30.000 €PIB per capita de A · 600.000 / 20

20.000 €PIB per capita de B · 300.000 / 15

Bcreix més (4 %) i està més desenvolupat (0,85)

A és més ric per persona i, tot i això, la seua gent viu pitjor. La renda pot estar mal repartida, o els serveis de salut i educació poden ser pitjors.
Créixer és produir més, i es mesura amb la variació del PIB. Desenvolupar-se és que la gent visca millor: l'IDH mira renda, esperança de vida i anys d'escolarització. La desigualtat la mira l'índex de Gini.

Si contesteu «A, perquè té més PIB per capita», eixa pregunta val zero.

19 / 23

p.profedeeconomia

Set de cop · això és el test

Set respostes de tres paraules.

«La inflació és massa alta.» Positiva o normativa?
El preu de la carxofa a la llotja: micro o macro?
Els 20.000 € d'un préstec: quin factor productiu són?
En una economia de mercat, qui decidix per a qui es produïx?
Espanya: mercat pur, planificació o mixta?
Els tres criteris per a jutjar un sistema econòmic.
Tres coses que fa el sector públic en una economia mixta.

Numerades, de l'1 al 7 2 minuts

20 / 23

p.profedeeconomia

Resposta

1	Normativa. «Massa» és un judici de valor. «La inflació és del 3 %» seria positiva — i podria ser falsa: positiva vol dir comprovable, no certa
2	Micro. Un mercat concret. La inflació o l'atur del país serien macro
3	Cap. Són capital financer: servixen per a comprar el capital, que és la màquina
4	Els preus i la capacitat de pagar-los

5	Mixta. Com totes les economies reals
6	Eficiència, equitat i llibertat. Cap sistema guanya en els tres alhora
7	Regular els mercats · proveir béns públics i preferents · redistribuir la renda · estabilitzar l'economia

Dir que la planificació «no funciona» no és una resposta: el problema és la informació que els preus lliures transmeten i el pla no té.

21 / 23

p.profedeeconomia

Tancament · feu la vostra llista

Els onze errors que es repetixen cada anyMarqueu els que acabeu de cometre. Eixos i no altres són el vostre repàs

1	Dir que els diners d'un préstec són el factor capital
2	Confondre bé públic amb bé pagat per l'Estat
3	Calcular el cost d'oportunitat sumant totes les alternatives
4	Comptar els costos enfonsats per a decidir si es continua
5	Decidir mirant els totals quan la pregunta és una unitat més
6	Creure que una afirmació positiva ha de ser certa

7	Dir que Espanya és una economia de mercat pura
8	Confondre créixer amb desenvolupar-se, i PIB amb PIB per capita
9	Explicar la planificació central només dient que «no funciona»
10	Jutjar un sistema amb un sol criteri
11	Dibuixar el creixement movent-se per la frontera

22 / 23

p.profedeeconomia

Tancament

Què heu de fer abans del controlQuatre coses, en este ordre

Repasseu el que heu fallat hui, no el que ja us sabíeu. La llista la teniu escrita.
El simulacre, cronometrat a 55 minuts i amb els apunts tancats. Si no el cronometreu, no us dirà res.
Corregiu-vos i apunteu què heu fallat, no només quant.
Les 27 paraules del vocabulari mínim: apartat 7 de cada resum. Tapeu la definició i dieu-la en veu alta.

El que no sapieu el matí del control, ja no ho aprendreu eixe matí.

23 / 23

p.profedeeconomia