Repàs per al control
Açò no és un resum. Els resums ja els tens: un per situació. Açò és el que falta per a aprovar el control —saber què entra, tindre les definicions clavades, conéixer els errors que cauen sempre i haver fet, almenys una vegada, exercicis amb el format de l'examen.
1 · Com serà el control
| Part | Què és | Punts |
|---|---|---|
| A · Test | 8 preguntes d'opció múltiple i de verdader o fals. Cada dos errors et lleven un encert; el que deixes en blanc no resta. | 2 |
| B · Preguntes obertes | Un dibuix explicat, una comparació, buits per omplir i exemples. | 5 |
| C · Pràctica | Una frontera de possibilitats de producció: dibuixar-la, llegir-la i calcular costos d'oportunitat. | 3 |
Entra tot el que hi ha als dos resums. El que més punts val és la part oberta: val la pena practicar-la escrivint, no llegint.
Com preparar-lo en tres passos
- Llig els dos resums amb un boli a la mà i subratlla només el que no sabies.
- Tapa i respon. Fes l'apartat 4 d'este dossier sense mirar res. El que no et isca, torna-ho a llegir.
- Fes l'entrenament de l'apartat 6 com si fora l'examen: sense apunts i amb rellotge.
Si només tens una hora: passos 2 i 3. Rellegir sense escriure és la manera més ràpida de creure que t'ho saps.
2 · Què has de saber fer
Marca la caseta només quan sàpies fer-ho sense mirar.
- Explicar què és l'escassetat i per què obliga a triar.
- Classificar un bé: lliure o econòmic, de consum, de capital o intermedi, privat o públic.
- Calcular i explicar un cost d'oportunitat amb un exemple teu.
- Reconéixer un cost enfonsat i dir per què no ha d'influir en la decisió.
- Distingir benefici comptable de benefici econòmic.
- Explicar què és un incentiu i posar-ne un de positiu i un de negatiu.
- Nomenar els factors de producció i els agents econòmics.
- Dibuixar i explicar el flux circular de la renda.
- Distingir economia positiva de normativa i micro de macro.
- Formular les tres preguntes de tota economia.
- Comparar els tres sistemes econòmics i dir qui contesta cada pregunta.
- Explicar què fa el sector públic en una economia mixta.
- Dibuixar una FPP i llegir-hi eficiència, ineficiència i punts inassolibles.
- Explicar per què la FPP és còncava i què vol dir cost d'oportunitat creixent.
- Dir com es desplaça una FPP i per què.
- Diferenciar creixement de desenvolupament i dir com es mesuren.
3 · El mapa de les dues situacions
Les dues situacions contesten una sola pregunta en dos nivells: com es decidix quan no hi ha per a tot. «Triar és renunciar» ho mira des de la persona; «Qui decidix què es produïx?», des del país sencer.
| La pregunta | La resposta de la situació | La ferramenta | |
|---|---|---|---|
| Triar és renunciar | Com decidix una persona quan els recursos no li arriben per a tot? | Triant, i tota tria té un preu: allò a què renuncies. Decidim amb incentius i amb criteris que es poden explicar. | Cost d'oportunitat · cost enfonsat · anàlisi marginal |
| Triar és renunciar | Qui participa en l'economia i com es relacionen? | Famílies, empreses i sector públic, connectats pels mercats de béns i de factors. | Flux circular de la renda |
| Triar és renunciar → Qui decidix què es produïx? | Quant es pot produir com a màxim amb el que tenim? | Tot el que hi ha sobre la frontera. Produir més d'una cosa obliga a produir-ne menys d'una altra, i cada vegada en costa més. | Frontera de possibilitats de producció |
| Qui decidix què es produïx? | Com decidix un país què, com i per a qui produir? | Amb el mercat, amb un pla central o amb una barreja dels dos. Cap sistema no ix de franc: canvien eficiència, equitat i llibertat. | Les tres preguntes · els tres sistemes |
| Qui decidix què es produïx? | Com es fa gran la frontera? | Amb més factors o amb millor tecnologia: això és el creixement econòmic. | Factors del creixement · PIB |
| Qui decidix què es produïx? | Créixer és millorar? | No sempre. Un país pot produir més i que la gent no visque millor: creixement no és desenvolupament. | PIB per capita · IDH |
4 · Tapa i respon
Escriu la definició de memòria. Després comprova-la al resum, no abans.
| Escassetat | |
| Bé de capital | |
| Bé intermedi | |
| Bé públic | |
| Cost d'oportunitat | |
| Cost enfonsat | |
| Benefici econòmic | |
| Incentiu | |
| Factors de producció |
| Flux circular de la renda | |
| Economia normativa | |
| Macroeconomia | |
| Les tres preguntes | |
| Economia mixta | |
| Mà invisible | |
| FPP | |
| Creixement econòmic | |
| Desenvolupament |
5 · Els errors que cauen sempre
- Dir que el cost d'oportunitat són diners. És allò a què renuncies: la millor alternativa que deixes de fer. De vegades són diners, de vegades són hores.
- Comptar el cost enfonsat. «Com que ja ho he pagat, millor que ho aprofite.» Els diners ja gastats no tornen: la decisió es pren mirant endavant.
- Confondre bé de capital amb diners. El capital, en economia, són les coses que servixen per a produir: màquines, locals, ferramentes.
- Classificar un bé mirant l'objecte. Depén de l'ús: el mateix mòbil és de consum per a tu i de capital per a qui repartix a domicili.
- Dibuixar la FPP com una recta. És còncava perquè els recursos no servixen igual per a tot: cada unitat de més costa més que l'anterior.
- Confondre un punt ineficient amb un d'inassolible. L'ineficient va dins de la corba (es podria produir més); l'inassolible, fora.
- Dir que Espanya té economia de mercat lliure. Té economia mixta: hi ha mercat, però també impostos, regulació i serveis públics.
- Confondre creixement i desenvolupament. El primer es mesura en PIB; el segon mira també salut, educació i desigualtat.
Dues frases que valen punts
A les preguntes obertes, el professorat busca vocabulari de la matèria. No és el mateix dir «perdria els diners» que «els 40 € són un cost enfonsat», ni «no es pot produir més» que «eixe punt és inassolible amb els recursos actuals». El concepte, amb el seu nom.
6 · Entrenament mateix format que el control
Fes-ho sense apunts i amb rellotge. Si et trava alguna cosa, no la mires: deixa-la en blanc i segueix. Al final compta't els punts i torna només al que has fallat.
A · Test (2 punts · 0,25 cada encert)
- Quin d'aquests és un bé lliure?
a. L'aigua d'una botellab. L'aire que respires c. Una entrada de cine gratuïtad. Una beca d'estudis
- Has pagat 15 € per un videojoc que no t'agrada. Quin és el cost enfonsat?
a. Les hores que hi juguesb. Els 15 € pagats c. El joc que no has compratd. La diversió que no tens
- En una economia de planificació centralitzada, qui decidix què es produïx?
a. Els consumidors, amb el que compren b. Les empreses, buscant beneficic. L'Estat, amb un pla d. Els preus del mercat
- Un punt situat dins de la frontera de possibilitats de producció indica que:
a. No es pot produir amb els recursos actuals b. S'està produint de manera ineficient c. S'està produint el màxim possibled. L'economia ha crescut
- «El govern hauria de baixar els impostos.» Esta frase és:
a. Economia positivab. Economia normativa c. Microeconomiad. Un fet comprovable
- Quin d'aquests no és un factor de producció?
a. La terrab. El treball c. El capitald. El benefici
- Al flux circular, les famílies ofereixen a les empreses:
a. Béns i serveisb. Factors de producció c. Impostosd. Subvencions
- Un país que creix un 5 % cada any és, segur, un país desenvolupat.
VerdaderFals
B · Preguntes obertes (5 punts)
- Explica les tres preguntes que tota economia ha de contestar i digues com les contesta una economia de mercat i una de planificada. (1,5 punts)
- Els agents econòmics. Digues quins són, què fa cada un i dibuixa com es relacionen. (1,5 punts)
- Ompli els buits. (1 punt)
- Un bé que serveix per a produir altres béns i no es gasta en un sol ús és un bé de .
- Si decidisc estudiar en lloc d'anar a treballar, el de la meua decisió és el sou que deixe de guanyar.
- Els tres agents econòmics són , i .
- La branca de l'economia que estudia la inflació i l'atur d'un país és la .
- Posa un exemple de cada cosa. (1 punt)
- Un bé públic:
- Un incentiu negatiu:
- Una frase d'economia positiva:
- Una cosa que faria créixer la FPP d'Espanya:
C · Pràctica (3 punts)
Una cooperativa pot dedicar els seus camps i la seua gent a fer oli o vi. Estes són quatre de les combinacions que pot produir en una campanya:
| A | B | C | D | |
|---|---|---|---|---|
| Oli (bidons) | 0 | 20 | 40 | 60 |
| Vi (caixes) | 90 | 84 | 72 | 48 |
- Al gràfic ja hi ha la frontera dibuixada. Calcula el cost d'oportunitat de passar d'A a B, de B a C i de C a D, en caixes de vi.
- Què observes quan compares els tres? Com s'anomena això i per què passa?
- Els punts X i Y del gràfic: digues de quin tipus és cada un i explica per què.
- la cooperativa compra una premsa nova que millora només la producció d'oli. Dibuixa de puntets com quedaria la frontera.
Els punts A, B, C i D són els de la taula. X i Y són dos punts més per a l'apartat c.