La frontera de possibilitats de producció
Dossier d'exercicis. Els gràfics es poden fer en les graelles d'ací o a la llibreta; els càlculs, sempre amb les operacions escrites. Cada gràfic ha de portar els dos eixos amb nom i unitats, i els punts marcats amb la seua lletra.
- La FPP mostra les combinacions màximes de dos béns que es poden produir amb tots els recursos i la tecnologia que hi ha.
- Un punt sobre la frontera és eficient; dins, ineficient (hi ha recursos parats o mal usats); fora, inassolible ara per ara.
- Passar d'un punt a un altre té un cost d'oportunitat: el que es deixa de produir de l'altre bé.
- La corba és còncava quan els recursos no són igual de bons per als dos béns: el cost d'oportunitat creix. Si són perfectament intercanviables, ix una recta.
- Més recursos o millor tecnologia → la FPP es desplaça cap a fora. Si la millora afecta només un bé, la corba gira sobre l'altre eix.
Exemple resolt: un taller de fusta
així s'espera la resposta| Opció | A | B | C |
| Cadires | 0 | 10 | 20 |
| Taules | 30 | 25 | 15 |
Cost d'oportunitat d'A a B: 30 − 25 = 5 taules per 10 cadires, és a dir 0,5 taules per cadira. De B a C: 25 − 15 = 10 taules per 10 cadires, 1 taula per cadira. El cost creix: els recursos no serveixen igual per a les dues coses.
Classificar punts: (10, 20) està dins → ineficient, sobren recursos. (20, 20) està fora → inassolible amb el que hi ha hui.
La cooperativa agrícola
Una cooperativa dedica tota la terra, la maquinària i la gent que té al blat i a la tomaca. Amb els recursos i la tecnologia d'enguany, aquestes són les combinacions màximes que pot collir (en tones):
| Opció | A | B | C | D | E | F |
| Blat | 0 | 10 | 20 | 30 | 40 | 50 |
| Tomaca | 100 | 95 | 85 | 70 | 45 | 0 |
- Dibuixa la FPP de la cooperativa.
- Què significa exactament esta frontera? Què vol dir un punt que estiga damunt?
- Quin és el cost d'oportunitat de passar de B a D? Expressa'l també per tona de blat.
- Calcula el cost d'oportunitat de cada tram de 10 tones de blat (d'A a B, de B a C…). Què li passa al cost? Per què?
- Classifica i marca en el gràfic: (20, 70) · (30, 85) · (40, 45) · (0, 90). Explica què vol dir cada terme que uses.
Què li passa a la frontera
mateixa cooperativa de l'exercici 1Per a cada situació, digues si la FPP es desplaça cap a fora, cap a dins, gira sobre un dels eixos o no es mou, i fes un esbós del resultat. Explica-ho en una línia.
- Una gelada crema part de la collita de l'any.
- Arriben treballadors de temporada i hi ha més mans per a tot.
- S'implanta una varietat de blat que rendeix molt més. La tomaca no canvia.
- La cooperativa ven la meitat de la maquinària per a pagar deutes.
- Posen reg per degoteig en tots els camps i millora tota la producció.
- La cooperativa decideix collir més tomaca i menys blat.
Compte amb l'última: no tot canvi és un desplaçament de la frontera.
Llegir un gràfic ja fet
Esta és la FPP d'una economia que produeix maquinària (milers d'unitats) i serveis (milers d'unitats).
| Punt | A | B | C | D | E |
| Maquinària | 0 | 10 | 20 | 30 | 40 |
| Serveis | 50 | 48 | 42 | 32 | 18 |
- Classifica els punts N i P i explica què vol dir cadascun.
- Quin és el cost d'oportunitat de passar de C a D? I per cada miler de maquinària?
- L'economia està en N. Dona dos motius pels quals hi pot estar i digues què hauria de fer per a arribar a la frontera. Li costa alguna cosa, este moviment?
- Es pot arribar mai a P? Com?
- Ordena els trams A→B, B→C, C→D i D→E de menor a major cost d'oportunitat i digues què demostra eixe ordre.
Vint euros a la fira
Vas a la fira amb 20 € i només et pots gastar en dues coses: cada viatge a les atraccions costa 4 € i cada gelat, 2 €. Suposa que et gastes tots els diners.
- Fes la taula amb totes les combinacions possibles.
- Dibuixa la FPP.
- Quin és el cost d'oportunitat d'un viatge a les atraccions? I d'un gelat?
- Pots comprar 3 viatges i 3 gelats? I 4 viatges i 3 gelats? Marca els dos punts en el gràfic i classifica'ls.
- Per què ací la FPP és una recta i en l'exercici 1 era una corba?
El taller de reparacions
Un taller té 40 hores de faena a la setmana. Reparar un mòbil li ocupa 2 hores i reparar un ordinador, 5 hores.
- Fes la taula de combinacions màximes (posa-hi almenys cinc opcions) i dibuixa la FPP.
- Quin és el cost d'oportunitat de reparar un ordinador? I un mòbil?
- El taller repara 10 mòbils i 3 ordinadors. Quantes hores usa? És eficient? Marca el punt.
- I si volguera reparar 12 mòbils i 4 ordinadors?
- Contracten una persona que aporta 20 hores més. Dibuixa la nova FPP.
- En lloc d'això, compren un aparell que redueix a 1 hora la reparació d'un mòbil i no canvia res dels ordinadors. Dibuixa la nova FPP i explica en què es diferencia de la d'abans.
La taula incompleta
Una impremta fa cartells i samarretes. S'ha perdut mitja taula, però sabem que amb tots els recursos dedicats a samarretes en fa 200, i que el cost d'oportunitat de cada tram de 100 cartells és, per ordre: 10, 20, 30, 60 i 80 samarretes.
| Opció | A | B | C | D | E | F |
| Cartells | 0 | 100 | 200 | 300 | 400 | 500 |
| Samarretes | 200 |
- Copia la taula i completa-la.
- Dibuixa la FPP.
- Quina forma té la corba? Què ens diu això dels recursos de la impremta?
- Com seria la taula si el cost d'oportunitat fora constant i igual a 40 samarretes per cada 100 cartells? Quina forma tindria el gràfic?
- La impremta fa 300 cartells i 100 samarretes. Classifica el punt i digues quantes samarretes està perdent.
El cap de setmana d'Aitana
Aitana té 8 hores per a preparar dos exàmens, Economia i Matemàtiques. Segons com reparteix les hores, estes són les notes màximes que pot traure:
| Opció | A | B | C | D | E |
| Nota d'Economia | 3 | 5 | 6,5 | 7,5 | 8 |
| Nota de Matemàtiques | 9 | 8,5 | 7,5 | 6 | 4 |
- Dibuixa la frontera. Ací el «bé» que es produeix són punts de nota: quins són els recursos escassos?
- Quin és el cost d'oportunitat de passar de B a D?
- Calcula el cost de cada tram per punt d'Economia guanyat. Què li passa? Per què les últimes dècimes ixen tan cares?
- Pot traure un 7 d'Economia i un 8 de Matemàtiques? I un 5 i un 7? Classifica els dos casos i digues què està passant en el segon.
- Quina opció triaries tu? La teua resposta, és economia positiva o normativa?
La zona, sis anys després
Una zona produeix indústria (milers d'unitats) i serveis (milers d'unitats). Estes són les seues possibilitats el 2020 i el 2026:
| Indústria | 0 | 10 | 20 | 30 | 40 | 50 |
| Serveis 2020 | 60 | 55 | 45 | 25 | 0 | — |
| Serveis 2026 | 66 | 63 | 56 | 44 | 26 | 0 |
- Dibuixa les dues fronteres en el mateix gràfic.
- Quant ha crescut el màxim de cada producte, en unitats i en percentatge?
- La frontera s'ha desplaçat igual per tot arreu? Què vol dir això sobre on ha millorat la zona?
- Dona dos motius que expliquen el canvi.
- El 2020 la zona produïa 20 d'indústria i 45 de serveis. Si el 2026 seguira produint el mateix, com classificaries eixe punt? Què hauria de fer?
- El 2026, podria produir 40 d'indústria i 30 de serveis? Comprova-ho amb la taula.
Vertader o fals
no val sense justificar- Tots els punts de la frontera són igual de bons per a la societat.
- Un punt dins de la FPP vol dir que a l'economia li falten recursos.
- Si la FPP és una recta, el cost d'oportunitat és constant.
- Qualsevol millora tecnològica desplaça tota la frontera cap a fora.
- Passar d'un punt de dins a un punt de la frontera té cost d'oportunitat.
- Un punt situat fora de la frontera és impossible per sempre.
- Si la població creix, la FPP es desplaça cap a fora.
- El cost d'oportunitat de collir més blat es mesura en euros.
Per a rematar
- Una economia produeix béns de consum i béns de capital. Dos països iguals trien punts diferents de la mateixa FPP: el primer fa molts béns de consum i pocs de capital; el segon, al revés. D'ací a deu anys, quin tindrà la FPP més gran? Per què?
- «Si l'atur puja, la FPP es desplaça cap a dins.» Veritat o mentida? Justifica-ho amb el que significa cada part del gràfic.
- Explica amb les teues paraules per què la FPP és la manera de dibuixar dues idees del tema: l'escassetat i el cost d'oportunitat.