Marina acaba 2n de Batxillerat i dubta entre posar-se a treballar o fer un grau.

1. Cost explícit del primer any d'estudiar
2. Cost implícit del primer any d'estudiar
3. Cost total: quant li costa de veres estudiar un any
4. Amb el grau acabat cobrarà 6.000 € més cada any que si no l'haguera fet. Quants anys de treball necessita per a recuperar el que li ha costat eixe primer any? Arrodonix a anys sencers.

A primeries de mes vas pagar 35 € de quota del gimnàs. No es retornen. A meitat de mes t'ofereixen un curs de pàdel que va a la mateixa hora que tu vas al gimnàs.

1. Quant et queda net si fas pàdel (valor − preu)
2. Quant et queda net si segueixes al gimnàs
3. Què tries, i per quants euros de diferència
4. Molta gent contesta «seguisc al gimnàs, que ja he pagat 35 €». Explica en una línia per què eixe raonament està equivocat.

Fa 38 graus a la platja. Això és el que estaries disposat a pagar per cada botella d'aigua freda, una darrere de l'altra:

1. Al quiosc les venen a 1,00 €. Quantes en compres
2. Quant hi guanyes en total (suma de valor − preu de cada una)
3. Si pujaren a 1,80 €, quantes en compraries i quant hi guanyaries
4. L'aigua és imprescindible per a viure i un diamant no serveix per a res, però l'aigua és barata. Amb la taula de dalt, explica per què.

Munteu una paradeta. En una hora, cadascú pot fer això (o una barreja proporcional):

El cost d'oportunitat d'un entrepà és quants batuts deixes de fer per a fer-lo.

1. Qui hauria de fer entrepans i qui batuts
2. Si cadascú treballa una hora però repartida a mitges entre les dues coses, quants entrepans i quants batuts hi ha al final? I si cadascú es dedica una hora sencera a allò seu?
3. Quant guanyeu especialitzant-vos, de cada cosa

Passar de 10 € a 12 € en un mes és guanyar-ne un 20 % cada mes. Imagina que cada mes tornes a col·locar tot el que tens al mateix 20 %.

1. Quants diners tens al cap d'un any
2. I si en lloc d'això et pagaren 2 € fixos cada mes
3. Diferència entre les dues
4. Les dues començen igual i el primer mes donen el mateix. D'on ix la diferència?

Tria una: A, t'enduus 50 € segurs. B, tires una moneda — cara, 120 €; creu, res. El valor esperat és el que t'enduries de mitjana si ho repetires moltíssimes vegades: cada resultat pel seu percentatge de probabilitat.

1. Valor esperat de B
2. Quina de les dues val més, i per quant
3. A classe la majoria va triar A, encara que B val més. Per què? I si foren 50.000 € segurs contra una moneda per 120.000 €, canviaria la teua resposta? Canviaria el valor esperat?

Una escoleta tanca a les 17.00 i alguns pares arriben tard. Per a evitar-ho posen una multa de 3 € per retard. Els retards, en lloc de baixar, van pujar.

1. Quant li costa arribar tard, ara que hi ha multa
2. Li ix a compte quedar-se a treballar? Per quants euros
3. De quant hauria de ser la multa perquè no li isquera a compte
4. Abans de la multa arribar tard també tenia un cost, però no era en euros. Quin era? Per què posar-li preu el va fer desaparéixer?

Això va passar de veres: Gneezy i Rustichini van provar-ho en deu escoletes de Haifa (Israel) el 1998 i ho van publicar l'any 2000.