Economia · 1r de Batxillerat · Triar és renunciar

Qüestionari de «Triar és renunciar»

p.profedeeconomia
Nom i cognomsGrupData

Contesta en fulls a banda, numerant cada pregunta. Es valora la precisió del vocabulari econòmic, la correcció dels càlculs i que la justificació siga clara. En la teoria no n'hi ha prou amb copiar la definició: cal raonar-la.

Bloc A · Teoria preguntes 1 a 16

  1. 1
    Les necessitats són múltiples, jerarquitzables, substituïbles i, en conjunt, il·limitades. Explica cada característica i per què l'última és la que dona contingut al problema econòmic. Per què es diu que la frontera entre necessitats primàries i secundàries és cultural i històrica? Posa'n un exemple.
  2. 2
    Situa en la piràmide de Maslow cada necessitat i justifica-ho: tindre un contracte indefinit, ser elegit delegat de classe, fer un màster perquè t'apassiona la matèria i sopar amb la colla. Per què una mateixa compra pot satisfer necessitats de nivells diferents?
  3. 3
    Distingeix bé lliure i bé econòmic. L'aire que respirem és un bé lliure, però l'aire comprimit d'una bombona de busseig no ho és. Si és el mateix aire, per què?
  4. 4
    La sanitat pública la finança l'Estat. És un bé públic en el sentit econòmic del terme? Justifica-ho amb la definició i compara-ho amb l'enllumenat d'un carrer.
  5. 5
    Classifica com a bé de consum, de capital o intermedi, i justifica-ho: el raïm que compra una cooperativa per a fer vi; la premsa de la cooperativa; una botella de vi que compra una família; la mateixa botella comprada per un restaurant per a servir-la en un menú.
  6. 6
    Explica els quatre factors productius i la retribució de cadascun. Si l'empresari també treballa, per què la iniciativa empresarial es considera un factor diferent del treball? Per què el benefici, a diferència del salari, no està garantit?
  7. 7
    Indica a quin factor productiu correspon cada cas, o si no és cap factor, i justifica-ho: una furgoneta de repartiment; els 20.000 € que un banc presta a una empresa; el terreny d'una granja solar; l'experiència d'una cuinera amb vint anys d'ofici; la persona que deixa el seu treball per a obrir una botiga i n'assumeix el risc.
  8. 8
    Explica el paper de cada agent econòmic —famílies, empreses, sector públic i sector exterior—: què demanda i què ofereix cadascun.
  9. 9
    Dibuixa el flux circular de la renda d'una economia amb famílies i empreses. Distingeix el flux real del monetari i indica en quin mercat es produeix cada intercanvi. Després explica què canvia en afegir-hi el sector públic.
  10. 10
    Distingeix economia positiva i economia normativa. Per què «la inflació d'enguany és massa alta» és una afirmació normativa, encara que parle d'una dada?
  11. 11
    Distingeix microeconomia i macroeconomia. Una sequera es pot estudiar des de les dues perspectives: explica què analitzaria cadascuna.
  12. 12
    El cost d'oportunitat és el valor de la millor alternativa a què es renuncia. Per què no és la suma de totes les alternatives descartades? Per què es diu que és un cost «invisible»?
  13. 13
    Què és un cost enfonsat i per què no ha d'influir en una decisió? Explica la falàcia del cost enfonsat amb un exemple que no siga d'entrades ni d'espectacles.
  14. 14
    Enuncia la regla de l'anàlisi marginal. Per què decidir mirant els totals pot portar a error?
  15. 15
    Classifica els incentius segons els dos criteris que coneixes i explica l'«efecte cobra». Què diu la llei de Goodhart i com s'hi relaciona?
  16. 16
    Quins tres supòsits fa el model de l'homo economicus? Posa l'exemple d'una decisió real que incomplisca algun d'aquests supòsits i explica quin.

Bloc B · Pràctica exercicis 17 a 21 · calculadora permesa

17

La cafeteria de la Lucía

La Lucía deixa un treball on cobrava 24.000 € l'any per a obrir una cafeteria. Per a posar-la en marxa treu 30.000 € d'un dipòsit que li donava un 3 % anual. El primer any, els números de la cafeteria són:

Ingressos per vendes: 96.000 € Lloguer del local: 14.400 € Proveïdors: 38.000 € Sou d'un empleat: 21.000 € Subministraments: 6.000 € · No tingues en compte amortitzacions ni impostos.
  1. Calcula els costos explícits i el benefici comptable.
  2. Calcula els costos implícits. Explica d'on ix cadascun.
  3. Calcula el benefici econòmic.
  4. Un amic li diu que «la cafeteria dona diners». Té raó? Explica com poden ser certs alhora el resultat de l'apartat a) i el del c).
  5. Si els costos no canviaren, quins ingressos hauria de tindre com a mínim perquè obrir la cafeteria li isquera a compte en termes econòmics?
18

L'app a mig fer

Una empresa ha gastat 120.000 € a desenvolupar una app que encara no està acabada. Acabar-la costarà 50.000 € més, i s'estima que, un cop acabada, generarà 70.000 € d'ingressos nets. Poc després, un competidor en trau una de semblant i l'estimació d'ingressos baixa a 40.000 €.

  1. Quins costos són enfonsats en aquesta decisió?
  2. Amb l'estimació inicial, convé acabar l'app? Fes el càlcul.
  3. I amb l'estimació nova?
  4. Un directiu diu: «Hi hem posat 120.000 €, ara no podem abandonar-la». Quin error comet?
  5. A partir de quins ingressos esperats convé acabar-la?
19

Quants repartidors el dissabte?

Una empresa de repartiment a domicili decideix quants repartidors posa el dissabte. Cada comanda entregada li deixa un marge de 3 € i cada repartidor li costa 80 € el dia.

RepartidorsComandes totalsComandes marginals Benefici marginal (€)Cost marginal (€)
140
275
3105
4130
5150
6162
  1. Copia la taula i completa-la.
  2. Quants repartidors ha de posar segons la regla marginal? Justifica-ho.
  3. Comprova-ho calculant el benefici total de cada opció.
  4. Amb 6 repartidors l'empresa encara guanya diners. Per què això no justifica posar-ne 6?
  5. Una app de rutes rebaixa el cost de cada repartidor a 70 €. Quants en posaria ara?
20

El flux circular, operació per operació

Per a cada operació indica: si és flux real o monetari; entre quins agents circula i en quina direcció; i si passa pel mercat de béns i serveis, pel mercat de factors o per cap mercat.

  1. Una família paga 45 € en una perruqueria.
  2. Una treballadora fa 40 hores en una fàbrica de mobles.
  3. La fàbrica li paga el sou del mes.
  4. Una família lloga un local de la seua propietat a una botiga.
  5. La botiga li paga el lloguer.
  6. L'Ajuntament cobra l'IBI a una família.
  7. Una estudiant rep una beca del Ministeri.
  8. Una empresa espanyola ven mobles a França.

Per acabar: les famílies d'una economia reben 1.200 M€ en rendes, paguen 180 M€ d'impostos, reben 60 M€ en transferències i estalvien 150 M€. Quant destinen al consum? Pista: calcula primer la renda de què disposen de veritat.

21

Dues classificacions alhora

  1. «L'atur juvenil a Espanya és més alt que la mitjana de la Unió Europea.»
  2. «Els lloguers de la nostra ciutat estan disparats.»
  3. «Si el preu de la carxofa puja, els consumidors en compraran menys.»
  4. «El Govern hauria de pujar el salari mínim per a reduir la desigualtat.»
  5. «Una pujada dels tipus d'interés del BCE redueix la inflació.»
  6. «Quan una empresa contracta un treballador més, la producció no sempre augmenta en la mateixa quantitat.»
  7. «Els supermercats haurien de limitar el preu de la llet.»
  8. «Per a Espanya, la inflació és pitjor que l'atur.»
  1. Classifica cada afirmació com a positiva o normativa i, alhora, com a microeconòmica o macroeconòmica.
  2. La 5 és positiva, encara que hi ha economistes que no hi estan d'acord. Explica per què.
  3. La 2 sembla una dada. Quina paraula la fa normativa? Reescriu-la perquè siga positiva.