Qüestionari de «Triar és renunciar»
Contesta en fulls a banda, numerant cada pregunta. Es valora la precisió del vocabulari econòmic, la correcció dels càlculs i que la justificació siga clara. En la teoria no n'hi ha prou amb copiar la definició: cal raonar-la.
Bloc A · Teoria preguntes 1 a 16
- 1Les necessitats són múltiples, jerarquitzables, substituïbles i, en conjunt, il·limitades. Explica cada característica i per què l'última és la que dona contingut al problema econòmic. Per què es diu que la frontera entre necessitats primàries i secundàries és cultural i històrica? Posa'n un exemple.
- 2Situa en la piràmide de Maslow cada necessitat i justifica-ho: tindre un contracte indefinit, ser elegit delegat de classe, fer un màster perquè t'apassiona la matèria i sopar amb la colla. Per què una mateixa compra pot satisfer necessitats de nivells diferents?
- 3Distingeix bé lliure i bé econòmic. L'aire que respirem és un bé lliure, però l'aire comprimit d'una bombona de busseig no ho és. Si és el mateix aire, per què?
- 4La sanitat pública la finança l'Estat. És un bé públic en el sentit econòmic del terme? Justifica-ho amb la definició i compara-ho amb l'enllumenat d'un carrer.
- 5Classifica com a bé de consum, de capital o intermedi, i justifica-ho: el raïm que compra una cooperativa per a fer vi; la premsa de la cooperativa; una botella de vi que compra una família; la mateixa botella comprada per un restaurant per a servir-la en un menú.
- 6Explica els quatre factors productius i la retribució de cadascun. Si l'empresari també treballa, per què la iniciativa empresarial es considera un factor diferent del treball? Per què el benefici, a diferència del salari, no està garantit?
- 7Indica a quin factor productiu correspon cada cas, o si no és cap factor, i justifica-ho: una furgoneta de repartiment; els 20.000 € que un banc presta a una empresa; el terreny d'una granja solar; l'experiència d'una cuinera amb vint anys d'ofici; la persona que deixa el seu treball per a obrir una botiga i n'assumeix el risc.
- 8Explica el paper de cada agent econòmic —famílies, empreses, sector públic i sector exterior—: què demanda i què ofereix cadascun.
- 9Dibuixa el flux circular de la renda d'una economia amb famílies i empreses. Distingeix el flux real del monetari i indica en quin mercat es produeix cada intercanvi. Després explica què canvia en afegir-hi el sector públic.
- 10Distingeix economia positiva i economia normativa. Per què «la inflació d'enguany és massa alta» és una afirmació normativa, encara que parle d'una dada?
- 11Distingeix microeconomia i macroeconomia. Una sequera es pot estudiar des de les dues perspectives: explica què analitzaria cadascuna.
- 12El cost d'oportunitat és el valor de la millor alternativa a què es renuncia. Per què no és la suma de totes les alternatives descartades? Per què es diu que és un cost «invisible»?
- 13Què és un cost enfonsat i per què no ha d'influir en una decisió? Explica la falàcia del cost enfonsat amb un exemple que no siga d'entrades ni d'espectacles.
- 14Enuncia la regla de l'anàlisi marginal. Per què decidir mirant els totals pot portar a error?
- 15Classifica els incentius segons els dos criteris que coneixes i explica l'«efecte cobra». Què diu la llei de Goodhart i com s'hi relaciona?
- 16Quins tres supòsits fa el model de l'homo economicus? Posa l'exemple d'una decisió real que incomplisca algun d'aquests supòsits i explica quin.
Bloc B · Pràctica exercicis 17 a 21 · calculadora permesa
La cafeteria de la Lucía
La Lucía deixa un treball on cobrava 24.000 € l'any per a obrir una cafeteria. Per a posar-la en marxa treu 30.000 € d'un dipòsit que li donava un 3 % anual. El primer any, els números de la cafeteria són:
- Calcula els costos explícits i el benefici comptable.
- Calcula els costos implícits. Explica d'on ix cadascun.
- Calcula el benefici econòmic.
- Un amic li diu que «la cafeteria dona diners». Té raó? Explica com poden ser certs alhora el resultat de l'apartat a) i el del c).
- Si els costos no canviaren, quins ingressos hauria de tindre com a mínim perquè obrir la cafeteria li isquera a compte en termes econòmics?
L'app a mig fer
Una empresa ha gastat 120.000 € a desenvolupar una app que encara no està acabada. Acabar-la costarà 50.000 € més, i s'estima que, un cop acabada, generarà 70.000 € d'ingressos nets. Poc després, un competidor en trau una de semblant i l'estimació d'ingressos baixa a 40.000 €.
- Quins costos són enfonsats en aquesta decisió?
- Amb l'estimació inicial, convé acabar l'app? Fes el càlcul.
- I amb l'estimació nova?
- Un directiu diu: «Hi hem posat 120.000 €, ara no podem abandonar-la». Quin error comet?
- A partir de quins ingressos esperats convé acabar-la?
Quants repartidors el dissabte?
Una empresa de repartiment a domicili decideix quants repartidors posa el dissabte. Cada comanda entregada li deixa un marge de 3 € i cada repartidor li costa 80 € el dia.
| Repartidors | Comandes totals | Comandes marginals | Benefici marginal (€) | Cost marginal (€) |
|---|---|---|---|---|
| 1 | 40 | |||
| 2 | 75 | |||
| 3 | 105 | |||
| 4 | 130 | |||
| 5 | 150 | |||
| 6 | 162 |
- Copia la taula i completa-la.
- Quants repartidors ha de posar segons la regla marginal? Justifica-ho.
- Comprova-ho calculant el benefici total de cada opció.
- Amb 6 repartidors l'empresa encara guanya diners. Per què això no justifica posar-ne 6?
- Una app de rutes rebaixa el cost de cada repartidor a 70 €. Quants en posaria ara?
El flux circular, operació per operació
Per a cada operació indica: si és flux real o monetari; entre quins agents circula i en quina direcció; i si passa pel mercat de béns i serveis, pel mercat de factors o per cap mercat.
- Una família paga 45 € en una perruqueria.
- Una treballadora fa 40 hores en una fàbrica de mobles.
- La fàbrica li paga el sou del mes.
- Una família lloga un local de la seua propietat a una botiga.
- La botiga li paga el lloguer.
- L'Ajuntament cobra l'IBI a una família.
- Una estudiant rep una beca del Ministeri.
- Una empresa espanyola ven mobles a França.
Per acabar: les famílies d'una economia reben 1.200 M€ en rendes, paguen 180 M€ d'impostos, reben 60 M€ en transferències i estalvien 150 M€. Quant destinen al consum? Pista: calcula primer la renda de què disposen de veritat.
Dues classificacions alhora
- «L'atur juvenil a Espanya és més alt que la mitjana de la Unió Europea.»
- «Els lloguers de la nostra ciutat estan disparats.»
- «Si el preu de la carxofa puja, els consumidors en compraran menys.»
- «El Govern hauria de pujar el salari mínim per a reduir la desigualtat.»
- «Una pujada dels tipus d'interés del BCE redueix la inflació.»
- «Quan una empresa contracta un treballador més, la producció no sempre augmenta en la mateixa quantitat.»
- «Els supermercats haurien de limitar el preu de la llet.»
- «Per a Espanya, la inflació és pitjor que l'atur.»
- Classifica cada afirmació com a positiva o normativa i, alhora, com a microeconòmica o macroeconòmica.
- La 5 és positiva, encara que hi ha economistes que no hi estan d'acord. Explica per què.
- La 2 sembla una dada. Quina paraula la fa normativa? Reescriu-la perquè siga positiva.