Resum de «Triar és renunciar»
Tot el que cal per a contestar el qüestionari d'esta situació. Cada secció porta marcades les preguntes que respon.
1Necessitats i escassetatqüestionari 1 i 2
Necessitat: sensació de carència que una persona vol satisfer.
Com són les necessitats
- Múltiples — n'hi ha de moltes classes.
- Jerarquitzables — unes s'atenen abans que altres.
- Substituïbles — una mateixa necessitat es pot cobrir de maneres diferents.
- Il·limitades en conjunt — quan en cobreixes unes, n'apareixen de noves.
Primàries i secundàries
Les primàries són les que fan falta per a viure; les secundàries milloren la qualitat de vida. La frontera és cultural i històrica: l'aigua corrent, l'electricitat o la connexió a internet eren un luxe i avui es donen per bàsiques.
La piràmide de Maslow
| Autorealització | fer un màster perquè t'agrada, tocar en un grup |
| Reconeixement | ser elegit delegat, que et valoren a la faena |
| Socials i de pertinença | sopar amb la colla, jugar en un equip |
| Seguretat | un contracte indefinit, una assegurança |
| Fisiològiques | menjar, beure, dormir, abrigar-se |
Una mateixa compra pot cobrir nivells diferents: el nivell depén del motiu, no de l'objecte.
Els recursos són limitats i les necessitats, en conjunt, no. D'ací l'escassetat: no es pot tindre tot alhora i cal triar. I triar sempre és renunciar a alguna cosa.
2Els bénsqüestionari 3 a 5
| Criteri | Tipus | Com es reconeix |
|---|---|---|
| Escassetat | Lliures | N'hi ha per a tothom sense sacrificar res: l'aire que respirem, la llum del sol. |
| Econòmics | Són escassos i aconseguir-los costa recursos: l'aigua embotellada, l'aire comprimit d'una bombona. | |
| Ús que se'n fa | De consum | Satisfan directament una necessitat de qui els usa: el pa que et menges, el teu mòbil. |
| De capital | Serveixen per a produir altres béns o serveis: el forn del forner, el mòbil d'un repartidor. | |
| Intermedis | S'incorporen a un altre producte i es transformen: la farina del pa, el raïm del vi. | |
| Qui els consumeix | Privats | Si els consumeix una persona, ja no els consumeix una altra: una cadira, una consulta mèdica. |
| Públics | Diverses persones els consumeixen alhora sense excloure's: l'enllumenat, la defensa, la TV en obert. |
El criteri és l'ús, no l'objecte. El mateix mòbil és un bé de consum per a tu i un bé
de capital per a qui repartix a domicili. I la mateixa botella de vi és consum per a una família
i un bé intermedi per al restaurant que la serveix en un menú.
Bé públic ≠ bé de titularitat pública. La sanitat la paga l'Estat, però un llit d'hospital
l'ocupa un pacient i no un altre: és un bé privat de provisió pública.
3Decidir béqüestionari 12 a 16 · exercicis 17 a 19
Cost d'oportunitat
És el valor de la millor alternativa a què renuncies quan tries. Només la millor, mai la suma de totes: si no hagueres triat això, hauries fet una altra cosa. És un cost invisible, perquè no apareix en cap factura, i inclou el que no es paga en diners, com el temps.
Benefici comptable i benefici econòmic
Els costos explícits són pagaments (lloguer, proveïdors, sous). Els implícits són els recursos propis que podries haver dedicat a una altra cosa: el sou que deixes de cobrar, els interessos dels teus estalvis.
Benefici comptable = ingressos − costos explícits
Benefici econòmic = ingressos − explícits − implícits
Un negoci pot donar diners (comptable positiu) i, tot i això, no compensar (econòmic negatiu): vol dir que l'alternativa que has deixat valia més.
Obris un negoci: ingressos 60.000 € i costos explícits 42.000 €. Per a fer-ho deixes un treball de 20.000 € l'any i uns estalvis de 10.000 € que et donaven un 2 %.
comptable = 60.000 − 42.000 = 18.000 €
implícits = 20.000 + 200 = 20.200 €
econòmic = 18.000 − 20.200 = −2.200 €
Guanyes 18.000 €, però t'hauries quedat 2.200 € millor sense canviar de vida.
Cost enfonsat
Despesa ja feta i irrecuperable, faces el que faces. Com que no canvia entre les alternatives, no ha d'entrar en la decisió: només compta el que ve a partir d'ara. La falàcia del cost enfonsat és continuar amb una mala opció perquè «ja hi he invertit molt».
Anàlisi marginal
Marginal vol dir d'una unitat més. La regla: continua mentre el benefici marginal siga igual o major que el cost marginal, i para just quan la unitat següent ja no compense.
Els totals enganyen: una activitat pot donar benefici en conjunt mentre les últimes unitats ja resten.
| Unitat | BMg (€) | CMg (€) | Convé? |
|---|---|---|---|
| 1a | 50 | 25 | sí |
| 2a | 40 | 25 | sí |
| 3a | 30 | 25 | sí |
| 4a | 20 | 25 | no |
Es fan 3 unitats. La quarta encara deixaria benefici total positiu, però ella sola resta 5 €.
Incentius
Allò que fa que a algú li compense canviar de conducta. Poden ser monetaris (una prima, una multa, un impost) o no monetaris (reconeixement, temps lliure), i positius (premien) o negatius (castiguen).
Efecte cobra: a Delhi es pagava per cada cobra morta; la gent en va criar per a cobrar i, quan es va retirar el premi, les van soltar. Va acabar havent-hi més cobres que al principi. Llei de Goodhart: quan una mesura es converteix en objectiu, deixa de ser una bona mesura, perquè la gent optimitza la xifra i no el problema.
L'homo economicus
El model bàsic suposa que qui decideix té informació completa, capacitat de càlcul il·limitada i preferències estables. A la pràctica decidim amb informació incompleta, de pressa i influïts per com ens presenten les opcions.
4Els factors productiusqüestionari 6 i 7
| Factor | Què inclou | Retribució | Exemple |
|---|---|---|---|
| Terra | Recursos naturals: sòl, aigua, minerals, energia. Sovint esgotables i fixos on estan. | renda o lloguer | el terreny d'una granja solar |
| Treball | L'esforç físic i intel·lectual de les persones. La formació i l'experiència són capital humà. | salari | les hores i l'ofici d'una cuinera |
| Capital | Béns ja produïts que serveixen per a produir-ne d'altres. | interés | una furgoneta, un forn, un programa |
| Iniciativa empresarial | Combinar els altres factors, organitzar la producció i assumir-ne el risc. | benefici (no garantit) | qui obri una botiga i respon si va malament |
Els diners no són el factor capital. Els 20.000 € d'un préstec són capital financer: serveixen per a comprar el capital, que és la màquina o la furgoneta. I el benefici, a diferència del salari, és residual: és el que queda després de pagar la resta de factors i pot ser negatiu. Hui s'hi afigen la tecnologia, el coneixement i les dades.
5Agents econòmics i flux circularqüestionari 8 i 9 · exercici 20
| Agent | Què fa |
|---|---|
| Famílies | Consumeixen béns i serveis, ofereixen els factors productius (treball, terra, capital) i estalvien. |
| Empreses | Demanden factors, produeixen i venen béns i serveis. |
| Sector públic | Posa les regles, cobra impostos, fa transferències (beques, pensions), ofereix béns públics i produeix serveis com la sanitat, l'educació i la justícia. |
| Sector exterior | Compra les nostres exportacions i ens ven importacions. |
renda disponible = rendes − impostos + transferències
renda disponible = consum + estalvi
6Com parla l'economiaqüestionari 10 i 11 · exercici 21
Positiva i normativa
Positiva: descriu o explica com és l'economia. Es pot contrastar amb dades
—i pot ser falsa: que una afirmació siga positiva no vol dir que siga certa—.
Normativa: diu com hauria de ser. Conté judicis de valor i no es pot comprovar
amb dades.
hauria de · cal · massa · insuficient · just · excessiu · millor
«La inflació és del 3 %» és positiva. «La inflació és massa alta» és normativa, encara que parle de la mateixa dada.
Micro i macro
| Perspectiva | Què estudia |
|---|---|
| Microeconomia | Els agents individuals i els mercats concrets: com es forma el preu de la tomaca, què fa una empresa si contracta un treballador més, com repartix el pressupost una família. |
| Macroeconomia | L'economia en conjunt, amb agregats: la inflació, l'atur, el PIB, el comerç exterior. |
Un mateix fet admet les dues mirades: una sequera és micro si mires el preu de l'oli i macro si mires què li fa a la inflació i a l'ocupació.
7Vocabulari mínim
| Escassetat | No hi ha recursos per a tot el que es vol alhora, i per això cal triar. |
| Bé econòmic | És escàs: aconseguir-lo costa recursos. |
| Bé de capital | Serveix per a produir altres béns o serveis. |
| Bé públic | El consumeixen diverses persones alhora sense excloure's. |
| Capital humà | Formació i experiència que fan més productiu el treball. |
| Cost d'oportunitat | Valor de la millor alternativa a què es renuncia. |
| Cost implícit | Valor dels recursos propis que es dediquen a una opció. |
| Benefici econòmic | Ingressos menys els costos explícits i els implícits. |
| Cost enfonsat | Despesa ja feta que no es recupera i no ha de pesar en la decisió. |
| Benefici marginal | El que aporta una unitat més. |
| Flux real | Moviment de factors, béns i serveis entre els agents. |
| Flux monetari | Els pagaments que hi van en sentit contrari. |
| Renda disponible | El que queda a les famílies després d'impostos i transferències. |
| Economia normativa | Afirmacions sobre com hauria de ser l'economia; depenen de valors. |
!Els sis errors que més es repeteixen
- Dir que els diners d'un préstec són el factor capital. Són capital financer.
- Confondre bé públic amb bé pagat per l'Estat.
- Calcular el cost d'oportunitat sumant totes les alternatives descartades.
- Comptar els costos enfonsats per a decidir si es continua o no.
- Decidir mirant els totals quan la pregunta és si convé una unitat més.
- Creure que una afirmació positiva ha de ser certa, o que és normativa perquè no tothom hi està d'acord.