Qüestionari de «Qui decidix què es produïx?»
Contesta en fulls a banda, numerant cada pregunta. Es valora la precisió del vocabulari econòmic, la correcció dels càlculs i que la justificació siga clara. En la teoria no n'hi ha prou amb copiar la definició: cal raonar-la.
Bloc A · Teoria preguntes 1 a 14
- 1Enuncia les tres preguntes que tota societat ha de respondre i explica, amb un exemple, per què estan connectades entre si.
- 2Què és un sistema econòmic? Per què es diu que el mercat no és un fet natural, sinó una manera històrica d'organitzar la producció?
- 3En un sistema de mercat, qui respon les tres preguntes i com es coordinen milions de decisions sense que ningú les dirigisca? Quins són els seus tres pilars?
- 4Explica la metàfora de la mà invisible seguint tot el procés en un bé que comença a escassejar. Qui dona l'ordre, en eixe procés?
- 5En una economia de planificació central, qui decideix i de qui són els mitjans de producció? Posa dos referents històrics i digues de quina època.
- 6El preu del pa a Moscou va estar fixat durant dècades i hi havia cues per a comprar-ne. Explica, amb el concepte d'informació, per què un preu congelat acaba provocant desabastiment.
- 7Compara els tres sistemes en eficiència, equitat i llibertat. Per què no es pot dir que un siga el millor sense dir abans quin criteri uses?
- 8Què és una economia mixta? Per què es diu que el debat polític actual no és entre mercat pur i planificació pura?
- 9Explica les quatre funcions del sector públic en una economia mixta i posa un exemple real de cadascuna.
- 10Resumeix la posició de Smith i la de Keynes i digues exactament en què discrepen. Quina de les dues justifica una pujada de la despesa pública en una recessió?
- 11Què és el creixement econòmic i com es representa en la frontera de possibilitats de producció? Per què produir més d'un bé i menys d'un altre no és créixer?
- 12Enumera els factors del creixement econòmic. Per què es diu que la tecnologia i el capital humà són els decisius a llarg termini?
- 13Distingeix creixement econòmic i desenvolupament. Pot una economia créixer i no desenvolupar-se? Posa'n un exemple i explica'l.
- 14Dona tres motius pels quals el PIB per capita és un indicador insuficient del benestar. Quines tres dimensions mesura l'IDH i què hi afig respecte del PIB?
Bloc B · Pràctica exercicis 15 a 19 · calculadora permesa
Créixer i repartir-ho entre més gent
Un país tanca l'any amb estes dades:
- Calcula la taxa de creixement del PIB real.
- Calcula el PIB per capita dels dos anys i la seua taxa de variació.
- Per què les dues taxes no coincideixen? Explica en quin cas el PIB pujaria i el PIB per capita baixaria.
- El país veí ha crescut un 4 % en termes nominals, amb els preus pujant també un 4 %. Ha crescut de veritat? Raona-ho.
- Amb què completaries estes dades per a poder dir si el país s'ha desenvolupat?
Consum hui o capital per a demà
Una economia pot produir, com a màxim, 60 unitats de béns de consum o 40 unitats de béns de capital. La seua frontera és una recta entre els dos extrems.
- Quin és el cost d'oportunitat d'una unitat de béns de consum? I d'una de capital?
- El país A produeix 45 de consum i el país B, 30. Quant de capital pot produir cadascun si és eficient?
- D'ací a deu anys, quin dels dos tindrà, previsiblement, una frontera més gran? Per què? Què ha pagat a canvi?
- Els dos creixen un 10 % en els dos béns. Quins són els nous màxims? Canvia el cost d'oportunitat? Per què?
- En lloc d'això, una innovació millora només la producció de béns de capital. Dibuixa què li passa a la frontera i digues si ara el cost d'oportunitat és el mateix.
Dos països, dues maneres de viure
| Indicador | País A | País B |
|---|---|---|
| PIB (milions de $) | 500.000 | 360.000 |
| Població (milions) | 25 | 20 |
| Esperança de vida (anys) | 74 | 81 |
| Anys mitjans d'escolarització | 9 | 12 |
| Índex de Gini | 0,45 | 0,28 |
- Calcula el PIB per capita de cada país.
- Quin país és més ric? Quin està més desenvolupat? Justifica les dues respostes amb les dades.
- Què mesura l'índex de Gini i què vol dir que el d'A siga més alt?
- Per què l'IDH combina tres dimensions en lloc de mirar només la renda?
- Un dirigent del país A diu: «Som més rics, per tant vivim millor». Quina part de l'afirmació és positiva i quina és normativa?
Qui decideix, en cada cas
Per a cada situació indica a quin sistema econòmic correspon —mercat, planificació central o economia mixta— i quina de les tres preguntes està responent. Justifica-ho en una línia.
- Una empresa de gelats amplia la producció perquè n'ha pujat el preu.
- Un pla estatal fixa quantes tones d'acer es produiran l'any que ve.
- L'Estat garanteix l'educació gratuïta fins als 16 anys.
- Una fàbrica substitueix operaris per robots perquè li ix més barat.
- El Govern fixa un salari mínim interprofessional.
- El preu del pa porta trenta anys igual i hi ha cues a la porta del forn.
- Es dona una subvenció a qui compre un cotxe elèctric.
- Una empresa nova decideix quin disseny de sabatilles trau al mercat.
De què depén que una economia cresca
Indica quin factor del creixement explica cada cas i justifica-ho:
- Un pla de formació professional dual amb les empreses de la zona.
- Un port nou i l'arribada del corredor mediterrani.
- Un sistema judicial que resol un conflicte entre empreses en tres mesos en lloc de tres anys.
- Una empresa digitalitza els processos i produeix el mateix amb menys hores.
- Arriba població jove en edat de treballar.
Per acabar: tria dos d'estos cinc casos i explica si, a més de creixement, produeixen desenvolupament. Què faria falta perquè en produïren?