Resum · L'economia de les persones
Per a estudiar. Tot el que entra a la prova de la unitat 1, en dues cares. Les casetes de dalt són per a marcar el que ja saps fer: les que et queden buides són el teu pla d'estudi.
Què has de saber fer
- Explicar el problema econòmic amb les teues paraules
- Classificar una necessitat pels dos criteris
- Dir de quin tipus és un bé i per quin criteri
- Calcular el cost d'oportunitat d'una decisió teua
- Distingir què és i què no és cost d'oportunitat
- Aplicar l'anàlisi marginal a un cas
- Reconéixer un incentiu i dir què canvia
- Usar el vocabulari sense confondre'l
1 · El problema econòmic
Les necessitats de les persones són il·limitades: quan en satisfàs una, n'apareixen de noves. Els recursos per a satisfer-les són escassos. D'eixes dues coses juntes ix tot: cal elegir, i elegir sempre vol dir renunciar a alguna cosa.
| Les necessitats es classifiquen… | En dos tipus | Exemple |
|---|---|---|
| Segons la seua importància | Primàries (imprescindibles per a viure) · secundàries | Menjar · anar-se'n de viatge |
| Segons qui les té | Individuals (d'una persona) · col·lectives (del grup) | Calçar-me · l'enllumenat del carrer |
2 · Béns i serveis
Un bé és una cosa material que satisfà una necessitat; un servei, una activitat. El mateix objecte pot ser de dos tipus distints: el criteri és l'ús que se'n fa, no la cosa.
| Criteri | Tipus | Com es distingixen |
|---|---|---|
| Escassetat | Lliures · econòmics | El lliure n'hi ha per a tothom i no té preu (l'aire). L'econòmic és escàs |
| Per a què servixen | De consum · de capital | El de consum satisfà directament; el de capital servix per a produir-ne d'altres (una màquina) |
| En quin punt estan | Intermedis · finals | L'intermedi encara s'ha de transformar (la farina del forn); el final ja està llest per a usar-se |
Compte. La farina del forner és un bé intermedi i la del teu rebost, de consum. Mateixa farina, categories distintes: sempre has de dir per quin criteri ho classifiques.
3 · Elegir és renunciar: el cost d'oportunitat
El cost d'oportunitat és el valor de la millor alternativa a què renuncies quan tries. No és el que pagues: és el que deixes de fer.
Les dues regles que decidixen la nota. Només compta la millor alternativa, mai la suma de totes. I quan es tracta de dos béns, es mesura en unitats de l'altre bé, mai en euros.
Dissabte pots treballar 5 hores (40 €), estudiar o quedar-te al llit. Si tries estudiar, el cost d'oportunitat són els 40 €: l'alternativa que més valia. Quedar-te al llit no s'hi suma, perquè no hauries pogut fer les dues coses alhora.
L'anàlisi marginal és decidir mirant una unitat més: val la pena esta hora d'estudi més? Val la pena fabricar una samarreta més? Es compara el que guanyes amb eixa unitat i el que et costa, no els totals.
4 · Com decidim de veritat
La teoria suposa que la gent decidix amb el cap freda. A la pràctica no sempre: decidim amb presses, amb informació incompleta i mirant què fan els altres.
Incentius. Allò que fa que et compense canviar de conducta: un descompte, una beca, una multa. No canvia el que vols, canvia el que et convé fer.
Influències. La publicitat, el grup d'amics, com està col·locat el producte a la botiga i les ganes de tindre-ho ja.
Informació. Decidir bé exigix comparar. Si només mires un preu i no el de al costat, no estàs elegint: estàs acceptant.
Els errors que més es repetixen
Sumar totes les alternatives. El cost d'oportunitat n'és una, la millor.
Dir-lo en euros quan es tracta de dos béns. Va en unitats de l'altre bé.
Classificar un bé sense dir el criteri. «És de capital» no val: cal dir per a què s'usa.
Confondre necessitat secundària amb capritx. Secundària vol dir que millora el benestar, no que siga absurda.
Vocabulari de la unitat
Economia — ciència que estudia com es reparteixen uns recursos escassos entre necessitats il·limitades.
Escassetat — no n'hi ha prou per a tot el que es voldria.
Necessitat primària — imprescindible per a viure.
Necessitat secundària — millora el benestar però no és imprescindible.
Bé lliure — n'hi ha per a tothom i no té preu.
Bé econòmic — és escàs i costa recursos aconseguir-lo.
Bé de consum — satisfà la necessitat directament.
Bé de capital — servix per a produir altres béns.
Bé intermedi — encara s'ha de transformar.
Cost d'oportunitat — valor de la millor alternativa a què es renuncia.
Anàlisi marginal — decidir comparant el benefici i el cost d'una unitat més.
Incentiu — allò que fa que compense canviar de conducta.
Posa't a prova
Contesta-les sense mirar amunt. Si en falles una, torna a l'apartat.
- Per què hi ha un problema econòmic, si cada vegada produïm més coses?
- L'aigua d'una font pública i una botella d'aigua del súper: mateix tipus de bé?
- Una furgoneta és un bé de consum o de capital? De què depén?
- Compres una entrada de 20 € i eixe dia et conviden a una festa que t'abellix més. Quin és el cost d'oportunitat d'anar al concert?
- Un supermercat regala el segon producte. Quin incentiu és i què pretén canviar?
- Posa un exemple teu on l'anàlisi marginal et faça canviar de decisió.
Solucions. 1 perquè les necessitats creixen sempre i els recursos continuen sent escassos · 2 no: la de la font és lliure i la del súper, econòmica · 3 depén de l'ús: de capital si s'hi treballa, de consum si és per a tu · 4 la festa, que era la millor alternativa (els 20 € ja els has pagats) · 5 un incentiu econòmic: que compres més quantitat de la que pensaves · 6 resposta oberta: ha de comparar el guany i el cost d'una unitat més