Resum · Producció, renda i comerç
Per a estudiar. Tot el que entra a la prova de la SA 2, en dues cares. La frontera de possibilitats és la part que més punts val: assegura't que la saps dibuixar, no només contar.
Què has de saber fer
- Dir els factors de producció i la renda de cadascun
- Situar una activitat en el seu sector
- Dibuixar una FPP a partir d'una taula
- Classificar un punt en eficient, ineficient o inassolible
- Calcular el cost d'oportunitat entre dos punts
- Explicar per què la frontera és corbada
- Dibuixar un desplaçament i dir com es diu
- Anomenar els agents i els fluxos que els unixen
- Explicar què és el preu d'equilibri
- Dir per què l'especialització necessita el comerç
1 · Els factors de producció i els sectors
Per a produir qualsevol cosa fan falta factors de producció, i cadascun rep una renda a canvi:
| Factor | Què és | Renda |
|---|---|---|
| Terra | els recursos naturals | Lloguer o renda |
| Treball | l'esforç de les persones | Salari |
| Capital | màquines, locals, ferramentes | Interés |
Els sectors: primari (traure de la natura: agricultura, pesca) · secundari (transformar: el moble, la indústria) · terciari (serveis: comerç, turisme, sanitat). A la teua zona hi ha de tots tres.
2 · La frontera de possibilitats de producció (FPP)
La FPP diu el màxim que es pot produir de dos béns amb els recursos i la tecnologia que es tenen. És el dibuix de l'escassetat.
Sobre la corba. Punts eficients: s'usen tots els recursos. Per a fer més d'un bé cal fer-ne menys de l'altre. És el punt C de la gràfica.
Dins. Punts ineficients: sobren recursos sense usar — gent parada, màquines aturades, mala organització. És el punt A.
Fora. Punts inassolibles: hui no s'hi arriba. Només si la frontera es desplaça. És el punt B.
Per què és corbada i no una recta. Perquè els recursos no servixen igual per als dos béns. Primer es traslladen els que menys falta feien a l'altre bé, i la renúncia és xicoteta; després cal anar llevant-ne de bons, i cada unitat nova costa més. Això és el cost d'oportunitat creixent. Si tots els recursos valgueren igual per a tot, la frontera seria una recta.
| Què passa | Què li fa a la frontera | Com es diu |
|---|---|---|
| Més treballadors, més màquines o millor tecnologia | Es desplaça sencera cap enfora | Creixement econòmic |
| Una millora que només afecta un dels dos béns | Només s'allunya eixe extrem: pivota | Creixement desigual |
| Produir més d'un bé i menys de l'altre | No es mou: només canvies de punt | Moviment per la corba |
L'error que cau cada any. Moure's per la frontera no és créixer: canviar de combinació és només triar un altre punt de la mateixa corba. I al revés, una catàstrofe que destruïx recursos desplaça la frontera cap endins. I el cost d'oportunitat es diu en unitats de l'altre bé, mai en euros.
3 · Els agents i el flux circular de la renda
Els quatre agents són les famílies, les empreses, el sector públic i el sector exterior.
Al mercat de factors les famílies aporten treball, terra i capital, i cobren rendes. Al mercat de béns i serveis passa al revés: les empreses venen i les famílies paguen. El sector públic cobra impostos dels dos costats i torna part d'eixos diners en serveis (sanitat, escola) i en transferències (beques, pensions).
Es diu circular perquè es tanca: cada fletxa té la seua parella en sentit contrari, i el que per a un és un ingrés, per a l'altre és un cost. El que li queda a la família per a gastar o estalviar és la seua renda disponible.
4 · Com es forma el preu en un mercat
La demanda és el que els compradors volen i poden comprar a cada preu: quan el preu puja, en volen menys. L'oferta és el que els venedors volen i poden vendre a cada preu: quan el preu puja, en volen vendre més.
On es creuen hi ha el preu d'equilibri: l'únic preu al qual el mercat es buida, perquè el que es vol comprar i el que es vol vendre coincidixen. Si el preu està per damunt, sobra producte i el preu baixa; si està per davall, en falta i el preu puja.
L'oferta no és el que hi ha al magatzem: és una llista, preu a preu.
5 · El comerç, el benestar i les desigualtats
Si cadascú es dedica al que fa millor —això és l'especialització— amb els mateixos recursos s'obté més: es guanya pràctica i no es perd temps canviant de faena. Però qui només fa una cosa necessita tota la resta, i per això fa falta el comerç. Sense intercanvi, especialitzar-se no serviria de res.
Per què es compra fora: perquè ací no es pot produir (clima, matèries primeres), perquè fora ix més barat, perquè no hi ha prou capacitat o perquè es vol més varietat. Qui hi guanya i qui hi perd: el comerç abarateix i dona varietat, però no reparteix igual — qui competix amb el producte de fora pot perdre la faena. Per això creixement i desigualtat es miren junts.
Vocabulari de la unitat
Factors de producció — terra, treball i capital.
Sectors — primari (trau de la natura) · secundari (transforma) · terciari (serveis).
FPP — màximes combinacions de dos béns que es poden produir.
Punt eficient / ineficient / inassolible — sobre la frontera / dins / fora.
Cost d'oportunitat creixent — cada unitat extra costa més unitats de l'altre bé.
Creixement econòmic — la frontera es desplaça cap enfora.
Flux circular — el recorregut de béns i diners entre els agents.
Renda disponible — rendes − impostos + transferències.
Demanda — el que es vol i es pot comprar a cada preu.
Oferta — el que es vol i es pot vendre a cada preu.
Preu d'equilibri — aquell al qual el mercat es buida.
Especialització — dedicar-se al que es fa millor i intercanviar la resta.
Posa't a prova
- Amb la taula del taller: quin és el cost d'oportunitat de passar de 20 a 30 samarretes? Dibuixa la FPP i marca-hi un punt eficient, un d'ineficient i un d'inassolible.
- Una família cobra 1.800 €, paga 300 € d'impostos i rep 120 € de beca. Quina és la seua renda disponible? I per quines fletxes del flux circular han passat eixos diners?
Solucions. 1 14 tasses (de 92 a 78); dins, damunt i fora de la corba · 2 1.800 − 300 + 120 = 1.620 €; pel mercat de factors i per les dues fletxes del sector públic