Economia i Emprenedoria · 4t d'ESO · Unitat 1

Qüestionari de la unitat 1

p.profedeeconomia
Nom i cognomsGrupData

Contesta a la llibreta o en fulls a banda, numerant cada pregunta. Es valora que faces servir el vocabulari de la unitat i que raones les respostes: no n'hi ha prou amb copiar la definició. En el test del bloc F, escriu només el número i la lletra.

Bloc A · Necessitats preguntes 1 a 4

  1. 1
    Explica la diferència entre necessitats primàries i secundàries i posa'n dos exemples de cada. Per què es diu que les necessitats, en conjunt, són il·limitades? Què té a veure això amb haver de triar?
  2. 2
    Situa cada cas en un nivell de Maslow —fisiològiques, de seguretat, socials, de reconeixement o d'autorealització— i justifica-ho en una línia:
    1. Un jove que penja fotos per a aconseguir likes.
    2. Una família que instal·la una alarma a casa.
    3. Una investigadora que dedica la vida a buscar la cura d'una malaltia.
    4. Beure aigua després d'un partit.
    5. Una colla d'amics que queda cada divendres.
  3. 3
    Posa un exemple d'una necessitat que haja canviat amb el temps: que abans no existia o era secundària i hui es considera bàsica. Per què ha canviat?
  4. 4
    «Tindre mòbil és una necessitat primària.» Estàs d'acord? Raona-ho amb la definició de necessitat primària, no amb la teua opinió sobre els mòbils.

Bloc B · Béns i serveis preguntes 5 a 8

  1. 5
    Explica la diferència entre un bé i un servei i posa'n un exemple de cada que hages consumit aquesta setmana.
  2. 6
    L'aigua de la pluja és un bé lliure, però la que ix de l'aixeta de casa és un bé econòmic. Si és la mateixa aigua, per què? Pot un bé lliure convertir-se en econòmic? Posa'n un exemple.
  3. 7
    Classifica cada bé segons el seu ús (de consum o de capital) i segons la seua durada (durador o no durador):
    1. El forn d'una pizzeria.
    2. La pizza que et menges.
    3. El portàtil amb què mires sèries.
    4. El mateix portàtil, a la faena d'una dissenyadora.
    5. El gel de dutxa de casa.
    6. Una bicicleta d'una empresa de lloguer per a turistes.
    Per què el 3 i el 4 no es classifiquen igual si són el mateix objecte?
  4. 8
    Un far a la costa és un bé públic. Explica per què, fent servir les dues característiques que el defineixen. L'autobús urbà també el paga en part l'Ajuntament: és un bé públic en el sentit econòmic? Per què?

Bloc C · Agents econòmics preguntes 9 a 11

  1. 9
    Quins són els quatre agents econòmics? Explica què fa cadascun.
  2. 10
    Indica quin agent econòmic actua en cada cas i justifica-ho en una línia:
    1. L'Ajuntament del teu municipi arregla el passeig marítim.
    2. Una família fa la compra al supermercat.
    3. Una cooperativa agrària ven carxofes a un distribuïdor.
    4. Una turista alemanya lloga un apartament a la costa.
    5. Una empresa xinesa ven mòbils a una botiga d'Espanya.
    6. Una jubilada cobra la seua pensió.
  3. 11
    «Tot gasto d'un és ingrés d'un altre.» Explica aquesta frase amb el flux circular de la renda entre famílies i empreses. Dibuixa l'esquema senzill i indica què circula per cada fletxa: el que va en una direcció (treball, béns i serveis) i els diners que van en l'altra.

Bloc D · Principis d'elecció individual preguntes 12 a 16

  1. 12
    Les decisions de les persones es resumeixen en quatre principis: triar implica renunciar; el cost d'una cosa és allò a què renuncies; les persones racionals pensen en el marge; i les persones responen als incentius. Explica cadascun amb un exemple de la teua vida.
13

Vint euros i un dissabte

Tens 20 € i dues opcions: anar al cine amb els amics (entrada 9 € i crispetes 6 €) o comprar-te un llibre que tens moltes ganes de llegir (20 €).

  1. Quin és el cost d'oportunitat si tries el cine?
  2. I si tries el llibre?
  3. Una companya diu que el cost d'oportunitat del cine són 15 €. Per què no té raó?
14

El curs de guitarra

L'Àlex paga 90 € per un curs de guitarra de tres mesos, sense devolució. Al cap de tres setmanes descobreix que no li agrada gens i que els dissabtes preferiria entrenar amb el seu equip. Hi continua anant perquè «ja està pagat».

  1. Els 90 € són un cost enfonsat (o irrecuperable). Explica per què.
  2. Quin error comet l'Àlex?
  3. Què hauria de tindre en compte per a decidir si continua?
15

Una hora més d'estudi

La Marta prepara un control de matemàtiques. Calcula que trauria aquestes notes segons les hores que estudie:

Hores d'estudi01234
Nota367,58,59
  1. Calcula el benefici marginal de cada hora: quant puja la nota amb cada hora afegida.
  2. Què li passa al benefici marginal a mesura que estudia més?
  3. La quarta hora coincideix amb l'entrenament de bàsquet. Si per a ella entrenar val més que mig punt, què li convé fer? Per què mirar la nota total (un 9) no l'ajuda a decidir?
16

Incentius

Indica si cada incentiu és positiu (premia) o negatiu (castiga):

  1. Et prometen un regal si ho aproves tot.
  2. Et lleven el mòbil si suspens.
  3. Un 20 % de descompte per comprar en línia.
  4. Pugen els impostos del tabac.
  5. Una multa per aparcar en zona de càrrega.
  6. Els punts de la targeta del supermercat.

En una cafeteria, la terrassa està plena i dins hi ha moltes taules buides. Proposa un incentiu per a omplir les de dins i digues si és positiu o negatiu.

Bloc E · Economia del comportament preguntes 17 a 20

  1. 17
    El model de l'homo economicus suposa que les persones decidim de manera perfectament racional. Explica què vol dir això i per què l'economia del comportament diu que, en la realitat, sovint no ho fem.
18

Quin biaix és?

Relaciona cada situació amb un d'aquests biaixos. N'hi ha un que no correspon a cap situació.

ancoratgeaversió a la pèrduaefecte marc efecte ramatbiaix del presentexcés de confiança biaix de confirmació
  1. Unes sabatilles «abans 150 €, ara 90 €» et semblen una ganga, encara que mai hauries pagat 90 € per unes sabatilles.
  2. Et dol més perdre un bitllet de 20 € que l'alegria que et fa trobar-te'n un.
  3. Un iogurt que diu «95 % sense greix» es ven més que un d'idèntic que diu «5 % de greix».
  4. Entre dos restaurants que no coneixes, tries el que està ple.
  5. Saps que hauries d'estudiar per al control del dijous, però ho deixes per al dimecres a la nit.
  6. Quasi tots els conductors creuen que condueixen millor que la mitjana.
  1. 19
    Per què a les empreses els interessa conéixer aquests biaixos? Posa dos exemples de pràctiques comercials que n'aprofiten algun i digues quin.
  2. 20
    Pensa en una decisió que hages pres tu i que no fora racional. Descriu-la, digues quin biaix creus que hi havia i què faries diferent ara.

Bloc F · Test preguntes 21 a 30 · una sola resposta correcta

  1. 21
    «El valor de la millor alternativa a què renuncies quan tries» és:
    a) el cost marginalb) el cost enfonsat c) el cost d'oportunitatd) un incentiu
  2. 22
    Quina d'aquestes és una necessitat secundària?
    a) anar a un concertb) dormir c) tindre un sostred) rebre atenció mèdica
  3. 23
    Un bé de capital és:
    a) un bé molt carb) un bé que serveix per a produir altres béns c) un bé que dura molts anysd) un bé que paga l'Estat
  4. 24
    L'enllumenat d'un carrer és un bé públic perquè:
    a) el paga l'Ajuntamentb) és gratis c) està al carrerd) el poden usar molts alhora i no es pot excloure qui no paga
  5. 25
    En el flux circular, les famílies reben salaris a canvi d'oferir a les empreses:
    a) béns i serveisb) impostos c) treballd) importacions
  6. 26
    El sector exterior és:
    a) la resta del mónb) les empreses que exporten c) els turistesd) l'Estat quan compra fora
  7. 27
    No vendre un cotxe que no fas servir perquè «em va costar molt car» és un exemple de:
    a) incentiu negatiub) cost enfonsat c) anàlisi marginald) efecte ramat
  8. 28
    L'anàlisi marginal serveix per a decidir:
    a) si una cosa és necessitat o desigb) quin bé és públic c) quin agent econòmic actuad) si convé fer una unitat més d'alguna cosa
  9. 29
    Mirar només els vídeos i les notícies que confirmen el que ja pensaves és:
    a) ancoratgeb) biaix de confirmació c) efecte marcd) excés de confiança
  10. 30
    Agafar el producte que està a l'altura dels ulls al supermercat, sense comparar-lo amb els altres, és un exemple de:
    a) un biaix de comportamentb) escassetat de recursos c) un incentiu positiud) cost d'oportunitat