Societat i Dret: les regles que no veus
El marc de la unitat
- Bloc 1: el Dret com a marc regulador de la convivència, societat i poder.
- Bloc 1: conceptes jurídics bàsics i fonts del dret.
- Bloc 1: les disciplines jurídiques i els seus efectes sobre la vida de les persones.
- Investigar l'ordenament jurídic estatal i autonòmic amb fonts fiables.
- Apreciar els valors de llibertat, justícia i igualtat en la vida en societat.
- Emprar un llenguatge jurídic correcte i no discriminatori.
Un tribunal que fa mil anys que dicta sentències sense escriure'n cap
Tots els dijous, cap a les dotze, huit hòmens amb brusa negra s'asseuen davant de la Porta dels Apòstols de la Catedral de València. Són els síndics de les séquies de l'Horta. Qui acusa parla, qui es defén respon, i els síndics dicten sentència allí mateix, en minuts. No hi ha advocats, ni escrits, ni acta. La sentència no admet recurs. I es complix.
Per què obeïx la gent un tribunal que no té policia, ni arxiu, ni papers?
El Dret com a marc de la convivència
Conflicte, poder i un procediment acceptat
On hi ha dos persones i un recurs que les dos volen, hi ha conflicte. Amb moltes persones i decisions que afecten tothom cal un procediment acceptat per a decidir, i una manera que la decisió es complisca encara que a algú no li agrade. Però el problema no és només el conflicte: és el poder. El Dret també naix per a sotmetre a regles conegudes qui pot imposar-se als altres.
Un Estat és de Dret no quan té moltes lleis, sinó quan el poder mateix està sotmés a elles.
Quatre classes de norma, una diferència decisiva
| Qui la crea? | Què passa si la incomplixes? | Força pública? | |
|---|---|---|---|
| Jurídica | El poder públic, per un procediment reglat | Sanció prevista per endavant | Sí, per òrgans de l'Estat |
| Moral | La consciència pròpia | Remordiment, retret intern | No |
| Ús social | El grup, sense procediment | Desaprovació, exclusió del grup | No |
| Religiosa | Una confessió i els seus textos | Conseqüència espiritual o comunitària | No, en un Estat aconfessional |
La diferència no està en la importància ni en la justícia del contingut, sinó en qui respon i amb què.
Coercibilitat
És la possibilitat d'imposar el compliment d'una norma mitjançant la força legítima de l'Estat. És el tret que distingix la norma jurídica de les altres: no que es complisca sempre, perquè moltes s'incomplixen, sinó que és exigible per un aparell públic si cal. Coercible no és el mateix que coactiu: quasi tot el Dret funciona sense que ningú use la força.
Que una cosa siga legal no significa que siga justa, i que et parega injusta no la converteix en il·legal.
Quatre paraules per a tot el curs
Qui pot ser titular de drets
Com es llig una norma: l'article 1902
«El qui per acció o omissió causa dany a un altre, intervenint culpa o negligència, està obligat a reparar el dany causat.» En una sola línia hi ha les tres peces: el supòsit de fet, la conseqüència jurídica i el dret subjectiu de la víctima a exigir-la. Eixe article sosté tota la responsabilitat civil espanyola.
Amb quatre conceptes ja pots llegir qualsevol norma i entendre què t'està dient.
D'on ixen les normes
Les fonts, i l'ordre no és casual
- La llei: la norma escrita aprovada pel poder públic. És la font principal i desplaça les altres.
- El costum: només s'aplica en defecte de llei aplicable, i qui l'invoca l'ha de provar.
- Els principis generals del dret: en defecte de llei i costum, però informen tot l'ordenament.
- La jurisprudència no és font: el Tribunal Suprem complementa l'ordenament, no crea Dret.
El Dret de la Unió i el valencià no són escalons de la piràmide: s'hi relacionen per primacia i per competència.
Cinc normes escrites, cinc procediments
| Norma | Qui l'aprova | Quan |
|---|---|---|
| Llei orgànica | El Congrés, per majoria absoluta | Matèries reservades per la Constitució |
| Llei ordinària | Les Corts Generals | La resta de matèries estatals |
| Decret llei | El Govern | Urgència; el Congrés l'ha de convalidar |
| Decret legislatiu | El Govern | Quan les Corts li deleguen fer-ho |
| Reglament | El Govern o l'Administració | Per a desplegar una llei, mai contra ella |
Un reglament que contradiu una llei és nul, i un jutge el pot inaplicar.
Primacia i competència no són jerarquia
- No és un escaló per damunt de la llei: funciona per primacia.
- Si una norma espanyola contradiu una europea aplicable, el jutge deixa d'aplicar l'espanyola.
- Els reglaments s'apliquen directament; les directives obliguen a assolir un resultat.
- No està per davall de l'estatal: funciona per competència.
- La Constitució i l'Estatut reparteixen matèries; en les seues mana la llei valenciana.
- Quan hi ha xoc, decidix el Tribunal Constitucional, no la jerarquia.
Una llei valenciana regula una matèria que l'Estatut atribuïx a la Comunitat, i una llei estatal diu el contrari. Quina s'aplica?
- AL'estatal, perquè l'Estat està per damunt de la Comunitat
- BLa valenciana, si la matèria és competència seua; el xoc el decidix el Constitucional
- CLa que s'haja publicat més tard
- DCap: cal esperar que el Govern en derogue una de les dos
Solució: B. No hi ha jerarquia entre elles, hi ha repartiment de competències. Una llei de les Corts no és inferior a una d'estatal: regix on li toca, i qui resol el conflicte és el Tribunal Constitucional.
El costum, que continua viu
Sona a peça de museu i és dret vigent. Per a aplicar-se necessita tres coses: una pràctica repetida, que qui la seguix la senta obligatòria, i que no hi haja llei aplicable que diga una altra cosa. A més no pot ser contrari a la moral ni a l'ordre públic, i qui l'invoca l'ha de provar.
L'ordenament de l'Estat reconeix la validesa d'un dret que ell no ha escrit.
Les branques del Dret
La frontera entre públic i privat no és una paret: el Dret laboral viu just damunt d'ella.
Qui és part, i en quina posició
El Dret públic regula les relacions en què el poder públic és part i actua com a tal; el privat, les relacions entre particulars en peu d'igualtat. Quan l'ajuntament et multa, actua amb poder públic: és Dret administratiu. Quan el mateix ajuntament et lloga un local, negocia com qualsevol arrendador: allí hi ha Dret civil.
No és el tema el que decidix la branca. És la posició des de la qual actua cada part.
Un repartidor atropella un vianant mentre treballa
L'ordenament no respon una sola vegada. Sobre el mateix fet es poden obrir quatre vies distintes, amb òrgans distints i alhora, perquè les respostes del Dret estan separades encara que els fets no ho estiguen.
- Penal: si hi va haver imprudència greu, delicte de lesions imprudents.
- Civil: la víctima reclama la indemnització del dany (art. 1902 CC).
- Administratiu: Trànsit sanciona la infracció i detrau punts.
- Laboral: si el repartidor es lesiona, és accident de treball.
La preguntaPot l'empresa quedar al marge de les quatre vies? En quines respon també ella, i per què?
Els valors que sostenen l'ordenament
Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. No són adorn de preàmbul: són criteri d'interpretació i de validesa, i una norma que els contradiga pot ser declarada inconstitucional.
Quan el Tribunal Constitucional anul·la una llei, quasi sempre diu que xoca amb algun d'ells.
Estat social i democràtic de Dret
Per què s'obeïx els síndics
Perquè el costum és font del dret reconeguda per l'article 1 del Codi Civil, perquè la Llei Orgànica del Poder Judicial reconeix expressament eixe tribunal i perquè les seues resolucions són executables. Però funciona sobretot perquè els regants el consideren seu. Un ordenament sostingut només per la por a la sanció seria caríssim i inestable.
Eixa és la diferència entre obeir i acatar, i és el fil que recorre les huit unitats que vénen.
Abans de tancar la unitat
- Sabries explicar per què existix el Dret i què significa que el poder hi estiga sotmés.
- Sabries distingir la norma jurídica de la moral, l'ús social i la religiosa per la coercibilitat.
- Sabries enumerar les fonts de l'article 1 del Codi Civil i situar una norma en la jerarquia.
- Sabries separar jerarquia, primacia europea i competència autonòmica sense barrejar-les.
- Sabries dir quina branca del Dret respon a un fet concret, i per què en poden ser diverses.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.