Societat i Dret: les regles que no veus

Temps estimat de lectura: ~17 min · Sabers (Decret 108/2022): B1.1–B1.4 · Prerequisits: cap (primera unitat).

En acabar esta unitat sabràs:

• Per què una societat no pot organitzar-se sense normes, i què té de particular la norma jurídica.
• Els conceptes bàsics que faràs servir tot el curs sense tornar a explicar-los.
• D’on ix cada norma i quina guanya quan dos es contradiuen.
• Per què el Dret europeu i el valencià no encaixen en la piràmide de la mateixa manera.
• Quina branca del Dret regula cada tros de la teua vida, i en quina unitat l’estudiaràs.

Comencem pel més difícil de veure, que és justament el que tens més a prop. Este matí, abans d’arribar a classe, has complit sense pensar-ho la normativa de trànsit, un horari lectiu fixat per una ordre de la Conselleria, les condicions d’un contracte de transport que vas acceptar en validar el bitllet i les regles d’etiquetatge de l’envàs del que has esmorzat. Cap d’eixes normes t’ha passat pel cap. Totes t’obligaven.

Esta unitat va de fer-les visibles. No per a memoritzar una llista, sinó perquè durant huit unitats més manejaràs herències, contractes, nòmines, impostos, delictes i judicis, i totes s’apuntalen en el mateix esquelet: què és una norma, d’on ix, quina guanya quan en xoquen dos i qui pot imposar-la.

El Dret com a marc de la convivència

On hi ha dues persones i un recurs que les dues volen, hi ha conflicte. On hi ha moltes persones, molts recursos i decisions que afecten tothom, cal alguna cosa més que bona voluntat: cal un procediment acceptat per a decidir i una manera que la decisió es complisca encara que a algú no li agrade. Això és, en la seua forma més nua, el Dret.

Fixa’t que el problema no és només el conflicte: és el poder. En qualsevol grup hi ha qui pot imposar-se als altres per la força, pels diners o pel nombre. El Dret apareix històricament com la manera de sotmetre també eixe poder a regles conegudes per endavant. Per això diem que un Estat és de Dret no quan té moltes lleis, sinó quan el poder mateix hi està sotmés.

Què distingix la norma jurídica

No totes les normes que complixes són jurídiques. Cedir el seient, no interrompre qui parla, guardar un dejuni religiós o no mentir a un amic també són normes, i bastant eficaces. La diferència no està en la importància ni en la justícia del contingut: està en qui respon si no la complixes i amb què.

Les fronteres, a més, es mouen. Conductes que eren només moralment reprovables s’han anat convertint en jurídicament exigibles —l’assetjament laboral, la discriminació en l’accés a l’habitatge—, i altres han fet el camí invers. Que una cosa siga hui legal no significa que siga justa, i que et parega injusta no la convertix automàticament en il·legal. Eixa tensió recorrerà el curs sencer.

Els conceptes que faràs servir tot l’any

Abans de continuar convé fixar sis paraules. Apareixeran en les huit unitats següents sense que ningú les torne a explicar.

Amb estes sis peces ja pots llegir una norma qualsevol i entendre què t’està dient. Prova-ho amb l’article 1902 del Codi Civil, que cap en una línia i sosté tota la responsabilitat civil espanyola: «El que por acción u omisión causa daño a otro, interviniendo culpa o negligencia, está obligado a reparar el daño causado.» Ahí tens supòsit de fet, conseqüència jurídica i dret subjectiu de la víctima, tot junt.

D’on ixen les normes: les fonts del dret

La pregunta «açò és legal?» quasi mai es respon amb una sola norma. Es respon localitzant quina norma s’aplica i quina guanya si dues diuen coses distintes. Per a això servixen les fonts del dret.

L’article 1 del Codi Civil les enumera en un ordre que no és casual: la llei, el costum i els principis generals del dret. El costum només s’aplica en defecte de llei aplicable, i els principis generals només en defecte de llei i costum —encara que a més informen tot l’ordenament—.

Jerarquia: la regla fàcil

Dins del Dret estatal la regla és simple: cap norma no pot contradir-ne una altra de rang superior. La Constitució està per damunt de tot; les lleis per davall d’ella; els reglaments per davall de les lleis. Un reglament que contradiu una llei és nul, i un jutge pot inaplicar-lo.

Dins del rang de llei convé distingir les lleis orgàniques —reservades per la Constitució a matèries concretes, com els drets fonamentals o el règim electoral, i que exigixen majoria absoluta del Congrés— de les lleis ordinàries. I afegir dues normes que no aprova el Parlament però valen com a llei: el decret llei, que dicta el Govern per urgència i el Congrés ha de convalidar, i el decret legislatiu, que el Govern dicta perquè les Corts li han delegat fer-ho.

Primacia i competència: les dues regles que no són jerarquia

Ací està l’error clàssic, així que val la pena dir-ho a poc a poc.

El Dret de la Unió Europea no és «un escaló per damunt de la llei». Funciona per primacia: quan una norma espanyola contradiu una norma europea aplicable, el jutge espanyol deixa d’aplicar l’espanyola i aplica l’europea, sense necessitat de derogar res. Els reglaments europeus s’apliquen directament; les directives obliguen l’Estat a assolir un resultat i li deixen triar la forma.

El Dret autonòmic tampoc no està «per davall» de l’estatal. Funciona per competència: la Constitució i l’Estatut d’Autonomia repartixen matèries, i en les que corresponen a la Comunitat mana la llei valenciana. Una llei de les Corts no és inferior a una llei estatal: és distinta, i regix on li toca. Quan hi ha xoc, qui decidix no és la jerarquia sinó el Tribunal Constitucional.

El costum, que continua viu

El costum sona a peça de museu, però és dret vigent. Per a aplicar-se necessita tres coses: que existisca una pràctica repetida, que qui la seguix la senta obligatòria, i que no hi haja llei aplicable que diga una altra cosa. A més no pot ser contrari a la moral ni a l’ordre públic, i qui l’invoca l’ha de provar.

Els principis generals del dret són la tercera font i la més abstracta: idees com la bona fe, la prohibició de l’abús del dret o l’enriquiment sense causa. Apareixen poc com a font autònoma, però es fan servir constantment per a interpretar les altres.

Queda una peça que se sol confondre amb una font i no ho és. La jurisprudència —la doctrina reiterada del Tribunal Suprem— no crea Dret en sentit estricte: el complementa. Però a la pràctica pesa molt, perquè saber com interpreta el Suprem un article és sovint més útil que l’article mateix.

Les branques del Dret, que són el mapa d’este curs

Un ordenament sencer és inabastable, així que s’estudia per disciplines. La divisió tradicional separa el Dret públic, on el poder públic és part i actua com a tal, del Dret privat, que regula relacions entre particulars situats en peu d’igualtat.

El criteri no és quin tema es regula, sinó qui és part i en quina posició. Quan l’ajuntament et multa, actua amb poder públic: és Dret administratiu. Quan el mateix ajuntament et lloga un local, negocia com qualsevol arrendador: ahí hi ha Dret civil.

Els valors que sostenen l’ordenament

Tot l’anterior és maquinària. Falta preguntar-se per a què. L’article 1.1 de la Constitució ho respon de manera inusualment directa: Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

No són adorn de preàmbul. Són criteri d’interpretació i de validesa: una norma que els contradiga pot ser declarada inconstitucional. Quan el Tribunal Constitucional anul·la una llei, quasi sempre està dient que xoca amb algun d’ells o amb un dret que els desenvolupa.

Glossari

• Dret: conjunt de normes coercibles que ordenen la convivència en una societat i sotmeten a regles l’exercici del poder.
• Norma jurídica: regla que enllaça un supòsit de fet amb una conseqüència jurídica, exigible pel poder públic.
• Coercibilitat: possibilitat d’imposar el compliment d’una norma mitjançant la força legítima de l’Estat.
• Ordenament jurídic: conjunt ordenat i sistemàtic de les normes vigents en un territori, amb les seues relacions de jerarquia i competència.
• Dret objectiu: el conjunt de normes. Dret subjectiu: la facultat concreta que una norma reconeix a una persona.
• Persona jurídica: organització a la qual l’ordenament reconeix capacitat per a tindre drets i contraure obligacions.
• Fonts del dret: llei, costum i principis generals del dret (art. 1 Codi Civil).
• Jerarquia normativa: principi pel qual cap norma no pot contradir-ne una altra de rang superior.
• Primacia del Dret de la Unió: regla per la qual el jutge nacional inaplica la norma interna que contradiga una norma europea aplicable.
• Principi de competència: criteri que repartix matèries entre Estat i comunitats autònomes; resol els xocs que la jerarquia no pot resoldre.
• Costum: pràctica repetida i sentida com a obligatòria que s’aplica en defecte de llei i s’ha de provar.
• Jurisprudència: doctrina reiterada del Tribunal Suprem; complementa l’ordenament sense ser font en sentit estricte.
• Dret públic / privat: divisió de les disciplines jurídiques segons si el poder públic és part actuant com a tal o si la relació es dona entre particulars en peu d’igualtat.
• Estat social i democràtic de Dret: forma política en què el poder se sotmet a normes, estes emanen de representants elegits i el poder públic ha de promoure la igualtat real.

Per a aprofundir

Si esta unitat t’ha interessat, ací van alguns recursos per a anar més enllà. No cal dominar-los per a seguir el curs:

• Codi Civil, títol preliminar (articles 1 a 16). Per què encaixa: són huit pàgines que contenen tot el que esta unitat explica sobre fonts, jerarquia i aplicació de les normes. És el text original i es llig en mitja hora.
• Constitució Espanyola, títol preliminar (articles 1 a 9). Per què encaixa: ahí hi ha els valors superiors, la subjecció dels poders públics a la llei i el principi de jerarquia normativa, en la seua redacció literal.
• BOE, secció «Códigos electrónicos». Per què encaixa: el mateix Butlletí publica compilacions gratuïtes i actualitzades per matèries; és la manera més neta de llegir una norma vigent sense intermediaris.
• Fitxa del Tribunal de les Aigües al Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Per què encaixa: documenta amb detall un cas real de dret consuetudinari en funcionament, amb material audiovisual.

Preguntes per a reflexionar

Estes preguntes no tenen una resposta única. Servixen per a discutir a classe o per a tancar la unitat:

1. Tria una norma que complisques cada dia sense pensar-la. Sabries dir de quin rang és i qui la va aprovar? Canviaria res si ho saberes?
2. Una norma jurídica és obligatòria encara que et parega injusta. Fins on arriba eixe deure? Hi ha algun cas en què desobeir siga defensable, i amb quins límits?
3. El Tribunal de les Aigües no alça acta de les seues sessions. Això el fa rapidíssim, però també irrevisable. Què hi guanyem i què hi perdem, amb un procediment així?
4. Si el Dret europeu s’imposa a l’espanyol i el valencià regix en les seues matèries, diries que les lleis de la teua comunitat són «menys importants»? Explica per què la pregunta està mal plantejada.
5. L’article 9.2 CE obliga els poders públics a promoure la igualtat real, no només la formal. Posa un exemple d’una mesura que perseguisca això i un altre d’una que només garantisca la igualtat formal.