De què va
Una norma jurídica obliga perquè és coercible, no perquè siga justa: darrere hi ha un aparell públic que la pot imposar. Això planteja de seguida la pregunta més antiga del Dret. Si una llei vigent et sembla injusta —i no parlem que et moleste, sinó que consideres que vulnera alguna cosa bàsica—, què has de fer? Complir-la mentres no canvie, incomplir-la i assumir la sanció, o incomplir-la i amagar-te?
El debat no és abstracte. La història del segle XX és plena de lleis vàlidament aprovades i hui universalment considerades injustes, i també de reformes que van començar amb algú que es negava a complir. Però l’argument contrari té el mateix pes: un ordenament en què cadascú decidix què l’obliga deixa de protegir ningú, començant pel més dèbil. Este dilema ètic no busca un guanyador, sinó que cada alumne sàpia on posa la seua línia i per què.
Argumentari
Com es desenvolupa
- Presentació del dilema i posicionament individual8 min
El profe planteja un cas real pròxim —una ordenança municipal discutida, una norma escolar— i cada alumne anota la seua posició inicial i un argument que la sostinga.
- Debat en grups amb postures mixtes15 min
Grups de 4-5 amb posicions distintes. Objectiu explícit: trobar el punt exacte de desacord, no repetir consignes.
- Cas límit obligatori10 min
Cada grup ha de respondre a dos casos que el profe reparteix: un on incomplir sembla clarament justificat i un altre on clarament no. La línia apareix entre els dos.
- Posada en comú12 min
Un portaveu per grup exposa on ha situat el grup la frontera i quin argument la sosté.
- Contrapunt i tancament8 min
El profe introduïx els camins de l'ordenament per a corregir una llei i pregunta si canvien alguna posició. Cada alumne anota si s'ha mogut i per què.