De què va
Quan una norma espanyola contradiu una norma europea aplicable, el jutge espanyol deixa d’aplicar l’espanyola. No cal derogar-la, ni esperar el Tribunal Constitucional, ni que ningú del Parlament hi intervinga. Això és la primacia, i és la diferència pràctica més gran entre el Dret de la Unió i la resta del Dret internacional.
Dit així sona tècnic. Formulat d’una altra manera sona a una altra cosa: un jutge pot inaplicar una llei que van votar els representants elegits per la ciutadania. Els Estats ho van acceptar en entrar, atribuint l’exercici de competències a la Unió; però diversos tribunals constitucionals europeus han sostingut que eixa atribució té un sòl que no es pot traspassar. Esta taula redona posa a discutir les tres posicions que existixen realment en el debat jurídic europeu, no dos.
Argumentari
Com es desenvolupa
- Repartiment de rols i preparació12 min
Cinc rols: jutge nacional, magistrat del TJUE, diputat del Parlament espanyol, eurodiputada i jurista del Constitucional. Cada un prepara la posició amb l'argumentari.
- Cas d'arrancada5 min
El profe exposa un conflicte concret: una llei espanyola que fixa terminis de garantia inferiors als d'una directiva transposada tard.
- Primera ronda d'intervencions15 min
Tres minuts per rol, sense interrupcions. Cada un respon a la mateixa pregunta: què ha de fer el jutge dilluns de matí?
- Rèpliques creuades12 min
Torn lliure moderat. S'exigix respondre al que ha dit un altre rol, no repetir la intervenció inicial.
- Preguntes del públic8 min
La resta de la classe pregunta. Cada pregunta s'ha de dirigir a un rol concret.
- Tancament i votació raonada8 min
Votació individual sobre la moció, amb una línia de justificació escrita. Se'n llegixen tres de cada costat.
Dossier de dades
Xifres amb font per a preparar els arguments
- Article 93 de la Constitució: per llei orgànica es pot autoritzar un tractat que atribuïsca a una organització internacional l’exercici de competències derivades de la Constitució. És la porta d’entrada de la primacia (Declaració del TC 1/2004).
- 573 qüestions prejudicials van plantejar els jutges dels estats membres al TJUE el 2024; el país que més en va plantejar va ser Itàlia, amb 98 (TJUE, informe anual 2024).
- 70,4 % i 49,2 %: participació en les eleccions generals de 2023 i en les europees de 2024 a Espanya (Ministeri de l’Interior, dades provisionals).
- 18 de desembre de 2025: el TJUE condemna Polònia perquè el seu Tribunal Constitucional va desafiar la primacia del Dret de la Unió (assumpte C-448/23).