Ha de prevaldre sempre el Dret europeu sobre el nacional?

La primacia és el que separa el Dret de la Unió de la resta del Dret internacional. També és el que més incomoda: un jutge inaplica una llei votada ací sense que ningú la derogue.

Format
Taula redona
Durada
55-60 min
Agrupació
Cinc rols + públic amb torn de preguntes
Nivell
Batxillerat

La moció

Una norma europea s'ha d'aplicar encara que contradiga una llei aprovada pel Parlament espanyol.
A favor de la primacia sense excepcions

Sense primacia el Dret europeu seria una recomanació: cada Estat aplicaria el que li convinguera i el mercat interior i els drets que sosté es desfarien país a país.

Primacia amb un límit constitucional

La Unió exercix competències atribuïdes pels Estats, i eixa atribució té un sòl: els principis essencials de la Constitució, que cap tractat pot buidar.

En contra: decidix el Parlament nacional

Qui vota és la ciutadania de cada Estat; que un jutge inaplique una llei aprovada pels seus representants, sense que ningú la derogue, desplaça la decisió política fora del seu lloc.

Objectius

  • Explicar què és la primacia del Dret de la Unió i en què es diferencia de la jerarquia normativa interna.
  • Valorar la tensió entre integració europea i sobirania parlamentària amb arguments jurídics, no només polítics.
  • Distingir el paper del TJUE, del Tribunal Constitucional i del legislador nacional en un conflicte de normes.

Conceptes: primacia · efecte directe · reglament · directiva · qüestió prejudicial · sobirania · atribució de competències

De què va

Quan una norma espanyola contradiu una norma europea aplicable, el jutge espanyol deixa d’aplicar l’espanyola. No cal derogar-la, ni esperar el Tribunal Constitucional, ni que ningú del Parlament hi intervinga. Això és la primacia, i és la diferència pràctica més gran entre el Dret de la Unió i la resta del Dret internacional.

Dit així sona tècnic. Formulat d’una altra manera sona a una altra cosa: un jutge pot inaplicar una llei que van votar els representants elegits per la ciutadania. Els Estats ho van acceptar en entrar, atribuint l’exercici de competències a la Unió; però diversos tribunals constitucionals europeus han sostingut que eixa atribució té un sòl que no es pot traspassar. Esta taula redona posa a discutir les tres posicions que existixen realment en el debat jurídic europeu, no dos.

Argumentari

Com es desenvolupa

  1. Repartiment de rols i preparació12 min

    Cinc rols: jutge nacional, magistrat del TJUE, diputat del Parlament espanyol, eurodiputada i jurista del Constitucional. Cada un prepara la posició amb l'argumentari.

  2. Cas d'arrancada5 min

    El profe exposa un conflicte concret: una llei espanyola que fixa terminis de garantia inferiors als d'una directiva transposada tard.

  3. Primera ronda d'intervencions15 min

    Tres minuts per rol, sense interrupcions. Cada un respon a la mateixa pregunta: què ha de fer el jutge dilluns de matí?

  4. Rèpliques creuades12 min

    Torn lliure moderat. S'exigix respondre al que ha dit un altre rol, no repetir la intervenció inicial.

  5. Preguntes del públic8 min

    La resta de la classe pregunta. Cada pregunta s'ha de dirigir a un rol concret.

  6. Tancament i votació raonada8 min

    Votació individual sobre la moció, amb una línia de justificació escrita. Se'n llegixen tres de cada costat.

Rúbrica d'avaluació

CriteriQuè es valoraCompetència
Domini del mecanisme jurídicUsa correctament primacia, efecte directe i qüestió prejudicial, sense confondre'ls amb la jerarquia normativa interna.CC
Consistència del rolDefén la posició assignada amb els seus millors arguments, encara que no coincidisca amb la pròpia.CPSAA
Ús de fontsCita almenys una norma o sentència real i localitza on es va publicar (DOUE, BOE).CD
Intervenció a la taulaRespecta el torn, respon al que han dit els altres i no repetix la intervenció inicial.CCL

Competències que es treballen

Clau: CCL · CC · CD