Fronteres de paper: drets humans i Unió Europea
El marc de la unitat
- Bloc 2: consciència de ciutadania global, societat i globalització.
- Bloc 2: subjectes i actors de les relacions supranacionals.
- Bloc 2: els drets humans, l'ONU, convenis i tractats internacionals.
- Bloc 2: la Unió Europea, les seues institucions i l'acervo comunitari.
- Analitzar críticament els principis i valors del marc jurídic internacional.
- Explicar les repercussions del Dret de la Unió sobre la vida quotidiana.
- Reconéixer i denunciar de forma argumentada els atacs als valors democràtics.
Un comité de l'ONU va condemnar Espanya el 2014, i Espanya va tardar quatre anys a pagar
Ángela González Carreño va denunciar repetidament la seua exparella per maltractaments. Tot i això, els tribunals van mantindre un règim de visites sense vigilància per a la filla comuna, Andrea. El 2003 el pare la va matar durant una visita. Esgotada la via espanyola, la mare va portar el cas al Comité CEDAW de Nacions Unides, que el 2014 va dictaminar que Espanya havia incomplit el seu deure de diligència.
De què servix guanyar en un organisme internacional si el teu Estat decidix no fer cas?
Un món amb les fronteres poroses
Un procés vell que s'ha accelerat
Persones, mercaderies, diners, dades i idees circulen a una velocitat que les fronteres estatals ja no controlen del tot. La samarreta que portes ha creuat tres o quatre països; el vídeo d'anit era en un altre continent; el preu del pa depén d'una collita llunyana. La contaminació, l'evasió fiscal, les pandèmies i les plataformes digitals no respecten mapes.
D'ací que haja anat apareixent un dret per damunt dels Estats, fet de tractats i d'organitzacions.
Ciutadania global
És la consciència de pertànyer a una comunitat humana que va més enllà del país propi, amb problemes i responsabilitats compartits. No és una nacionalitat: ningú té passaport del món. En termes jurídics es traduïx en una cosa concreta: hi ha drets que et corresponen per ser persona, no per ser espanyol, i obligacions que el teu Estat ha acceptat davant dels altres.
Analitzar un problema exigix separar el global del local, perquè la solució viu en nivells distints.
Qui pot fer què en el Dret internacional
| Subjecte o actor | Firma tractats? | Pot demandar? |
|---|---|---|
| Estat | Sí, és el subjecte per excel·lència | Sí, i pot ser demandat |
| Organització internacional | Sí, dins de les seues competències | Sí, amb limitacions |
| Persona física | No | Sí, un Estat davant de certs òrgans |
| ONG | No | No, però pot donar suport i documentar casos |
| Empresa multinacional | No | Rarament, i de forma indirecta |
La fila decisiva és la tercera: fa huitanta anys una persona no podia reclamar contra el seu propi Estat.
Els drets humans i Nacions Unides
De la postguerra als comités d'hui
- 1945Es funda l'ONUTot just acabada la Segona Guerra Mundial, amb 51 Estats fundadors.
- 1948Declaració Universal de Drets HumansText solemne de l'Assemblea General. No és un tractat: no obliga per si mateix.
- 1950Conveni Europeu de Drets HumansConsell d'Europa. D'ell naix el tribunal d'Estrasburg, el TEDH.
- 1966Els dos grans PactesCivils i polítics; econòmics, socials i culturals. Estos sí que obliguen.
- 1979Convenció CEDAWEl seu comité és el que va dictaminar el cas que obri esta unitat.
La Declaració de 1948 no és un tractat
És una declaració solemne, sense força obligatòria directa. La seua enorme influència ve d'haver-se convertit en la referència moral i política de tot el que va vindre després. El que sí que obliga són els tractats que la despleguen: els Pactes de 1966 i els tractats sectorials, cada un amb el seu comité d'experts que vigila el compliment.
Discriminació racial, discriminació contra la dona, infància, discapacitat, tortura. Un tractat i un comité per a cada un.
Portar un cas a un comité de l'ONU, pas a pas
- Esgotes la via interna: cap òrgan internacional t'escolta si no has recorregut abans els tribunals del teu país.
- Presentes la comunicació, només si el teu Estat va acceptar el protocol de queixes individuals d'eixe tractat.
- El comité examina el cas i dialoga amb l'Estat, que presenta les seues al·legacions.
- El comité emet un dictamen, no una sentència: declara si hi va haver violació i recomana reparació.
- L'Estat hauria de complir. Ací està el punt dèbil: no hi ha policia internacional que l'obligue.
Dictamen no és sentència
- Declara la violació i recomana mesures de reparació.
- Obliga l'Estat com a part del tractat, però no porta execució forçosa.
- El seu compliment depén de la pressió política i dels tribunals interns.
- Condemna l'Estat i pot fixar una indemnització.
- L'execució la supervisa el Comité de Ministres del Consell d'Europa.
- Les dos coses valen, però no valen igual: saber quina demanes canvia el que esperes.
Tres sistemes superposats. Estrasburg pertany al Consell d'Europa; Luxemburg, a la Unió Europea.
Estrasburg no és Luxemburg
El Consell d'Europa és una organització distinta de la Unió, més àmplia i anterior. El seu tractat estrella és el Conveni Europeu de Drets Humans de 1950 i el seu tribunal és el TEDH, davant del qual pot demandar directament una persona. El Tribunal de Justícia de la Unió, a Luxemburg, fa una altra cosa: interpreta el Dret europeu i garantix que s'aplique igual als 27.
A Luxemburg no hi arribes tu amb una demanda. Hi arriba el teu cas, si el jutge espanyol planteja una qüestió prejudicial.
Has esgotat la via judicial espanyola i creus que l'Estat ha vulnerat un dret del Conveni Europeu. A quina porta truques?
- AAl Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg
- BAl Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg
- CA la Comissió Europea, que obri un procediment d'infracció
- DA l'Assemblea General de l'ONU
Solució: B. El Conveni és del Consell d'Europa i el seu tribunal és el TEDH, al qual una persona pot demandar directament esgotada la via interna. Luxemburg interpreta Dret de la Unió i s'hi arriba per qüestió prejudicial.
La Unió Europea
Entrellaçar indústries per a fer la guerra difícil
Després de dos guerres mundials, la proposta va ser posar en comú el carbó i l'acer de França i Alemanya: si les indústries que fabriquen armes estan entrellaçades, la guerra entre elles es torna materialment difícil. D'aquella comunitat de sis països ix, setanta anys després, una Unió de vint-i-set amb mercat únic i ordenament propi.
El decisiu és el que els Estats van fer en entrar: van atribuir l'exercici de competències. En eixes matèries, qui decidix és la Unió.
Dalt, qui proposa i qui decidix. Baix, el recorregut d'una norma europea des de la proposta fins a l'adopció.
Qui fa què a Brussel·les
Quatre tipus de norma europea
| Norma | Què fa | Cal transposar-la? |
|---|---|---|
| Reglament | Obligatori en tots els seus elements | No: s'aplica directament als 27 |
| Directiva | Obliga a assolir un resultat | Sí: cada Estat tria la forma |
| Decisió | Obligatòria per a destinataris concrets | No |
| Recomanació i dictamen | Orienten sense obligar | No |
El RGPD és un reglament i regix igual a Lisboa i a Tallinn. La garantia mínima dels productes és una directiva.
Quatre coses que hui són així per una norma europea
- Usar el mòbil a Lisboa sense recàrrec d'itinerància: no va ser generositat de les operadores, va ser un reglament.
- Que un web et demane consentiment per a les galetes i pugues demanar les teues dades. Això és el RGPD.
- La garantia mínima en comprar un producte, que ve d'una directiva transposada a la llei espanyola.
- Estudiar un curs en un altre país amb reconeixement automàtic, perquè Erasmus+ és un programa de la Unió.
Primacia, i no cal derogar res
Quan una norma espanyola contradiu una norma europea aplicable, el jutge espanyol inaplica l'espanyola. No cal derogar-la ni esperar el Tribunal Constitucional. Això separa el Dret de la Unió de la resta del Dret internacional, que es basa en el consentiment de l'Estat i el compliment del qual depén en bona mesura de la voluntat política.
Dos capes per damunt del Dret espanyol, i no funcionen igual. Triar bé la porta és part del treball jurídic.
Per què Espanya va poder esperar quatre anys
Ángela González Carreño va acudir a un comité de tractat de l'ONU, no al TEDH ni al TJUE. Va obtindre un dictamen, no una sentència executable. Per això Espanya va poder ignorar-lo sense conseqüència automàtica, i per això va caldre un segon plet a Espanya perquè el Tribunal Suprem reconeguera el 2018 que aquell dictamen obligava i condemnara l'Estat a pagar 600.000 euros.
Sense el dictamen no hi hauria hagut res a executar. La força d'una decisió internacional depén del mecanisme que la sosté.
Abans de tancar la unitat
- Sabries explicar per què la globalització desborda un Dret que va nàixer territorial.
- Sabries dir qui firma tractats, qui pot demandar i per què la persona és el cas rar.
- Sabries distingir la Declaració de 1948 dels tractats que sí que obliguen, i el dictamen de la sentència.
- Sabries separar Estrasburg de Luxemburg i dir com s'arriba a cada un.
- Sabries explicar qui proposa i qui decidix a la Unió, i la diferència entre reglament i directiva.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.