Qui decidix què: la Constitució i els poders de l'Estat
El marc de la unitat
- Bloc 3: la Constitució de 1978 i l'Estat social i democràtic de Dret.
- Bloc 3: les Corts Generals, la sobirania popular i les lleis.
- Bloc 3: el Govern, l'Administració i la potestat reglamentària.
- Bloc 3: la Corona i les seues funcions de representació.
- Bloc 3: organització territorial, Estatut d'Autonomia, ajuntaments i diputacions.
- Investigar l'ordenament jurídic estatal i autonòmic amb fonts fiables.
- Relacionar els valors democràtics amb els principis que regixen la vida en societat.
- Buscar i contrastar informació jurídica de fonts oficials.
47 milions de persones confinades amb l'instrument equivocat
El 14 de març de 2020 el Govern va declarar l'estat d'alarma i va confinar tota la població durant quasi cent dies. Un grup parlamentari va recórrer el decret: la Constitució permet limitar drets en l'estat d'alarma, però suspendre'ls només en el d'excepció, que exigix autorització prèvia del Congrés. El juliol de 2021 el Tribunal Constitucional li va donar la raó per sis vots contra cinc.
Si la mesura era necessària i va salvar vides, què més dona l'instrument jurídic amb què es va prendre?
El que promet l'article 1
«Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.»
Desmuntar l'article 1
Les dos parts d'una Constitució
La part dogmàtica diu quins drets tenen les persones i quins valors regixen l'Estat. La part orgànica diu quins òrgans hi ha, com s'elegixen i què pot fer cada un. La primera és la que tothom cita; la segona és la que fa que la primera funcione, perquè un dret sense un òrgan independent que el protegisca és una declaració d'intencions.
Esta unitat va sobretot de la part orgànica, i tanca amb com es protegixen els drets.
El circuit del poder: per on entra la legitimitat i per on ix el control. Les dos fletxes van en sentits contraris.
Difícil de canviar, i a posta
La Constitució no es reforma amb una llei ordinària. El procediment ordinari exigix tres quints de cada cambra. L'agreujat, quan es toca el Títol Preliminar, els drets fonamentals o la Corona, exigix dos terços, dissoldre les Corts, que les noves ratifiquen per dos terços i referèndum obligatori. Una Constitució fàcil de canviar protegix poc.
En quasi cinquanta anys només s'ha reformat tres vegades, i les tres pel procediment ordinari.
Quasi cinquanta anys de text quasi intacte
- 1978S'aprova en referèndumEl 6 de desembre; entra en vigor el 29. Té 169 articles.
- 1992Primera reformaPermet votar i presentar-se a les municipals als residents europeus.
- 2011Article 135Introduïx l'estabilitat pressupostària en plena crisi de deute.
- 2024Article 49Substituïx «disminuïts» per una redacció respectuosa amb la discapacitat.
Les Corts Generals
Congrés i Senat, comparats
| Congrés | Senat | |
|---|---|---|
| Composició | 350 diputats i diputades | 208 elegits i uns 60 designats |
| Elecció | Circumscripció provincial, llistes tancades | Per províncies i pels parlaments autonòmics |
| Es definix com | Representació del poble espanyol | Cambra de representació territorial |
| Si discrepen | Alça el veto per majoria absoluta | Pot vetar o esmenar en dos mesos |
«Imperfecte» no és un judici de valor: descriu que l'última paraula la té sempre el Congrés.
El viatge d'una llei, del paper al BOE
- Iniciativa: projecte si el presenta el Govern; proposició si ve de les cambres, una comunitat o 500.000 firmes.
- Presa en consideració i esmenes, a la totalitat o a l'articulat.
- Comissió i ponència, article per article. Ací es decidix a la pràctica quasi tot.
- Ple del Congrés. Si és llei orgànica, cal majoria absoluta en una votació sobre el conjunt.
- Senat, amb dos mesos per a vetar o esmenar. El Congrés pot alçar el veto.
- Sanció, promulgació i publicació al BOE. Entra en vigor als vint dies, llevat que diga una altra cosa.
La llei orgànica no és superior a l'ordinària
Té exactament el mateix rang. Es diferencia en dos coses: en la matèria, que la Constitució li reserva —desplegament de drets fonamentals, estatuts d'autonomia, règim electoral—, i en la majoria que necessita, que és absoluta al Congrés. No és que importe més: és que la Constitució va voler que certes matèries no es canviaren amb una majoria qualsevol.
Una llei ordinària no pot regular matèria reservada a orgànica, i una orgànica no pot envair el que no li correspon.
Els dos instruments majors
- La planteja el president per a comprovar si continua tenint suport.
- N'hi ha prou amb la majoria simple del Congrés.
- Si la perd, dimitix.
- La presenten almenys una desena part dels diputats.
- És constructiva: ha d'incloure un candidat alternatiu.
- Si prospera per majoria absoluta, eixe candidat queda investit.
Una lliçó apresa de Weimar
A l'Alemanya dels anys trenta, partits que s'odiaven entre ells podien votar junts per a tombar un govern sense posar-se d'acord en res més. El resultat eren crisis encadenades i un país ingovernable. La solució que Alemanya va adoptar després de la guerra, i que Espanya va copiar el 1978, va ser exigir candidat alternatiu.
Derrocar exigix construir. De les mocions presentades en democràcia, molt poques han prosperat.
El Govern
El president no l'elegixen les urnes
L'inviste el Congrés, i eixa diferència explica moltes coses: per això respon davant del Congrés i no davant de les urnes, i per això pot caure a mitjan legislatura sense que ningú torne a votar. Després d'unes eleccions el Rei proposa candidat; en la primera votació cal majoria absoluta i quaranta-huit hores després n'hi ha prou amb la simple.
Si en dos mesos ningú és investit, les Corts es dissolen i hi ha eleccions noves.
Potestat reglamentària
És el poder del Govern i de l'Administració per a dictar normes jurídiques sense passar pel Parlament. Existix per una raó pràctica: la llei fixa que cal traure's el carnet per a conduir, i el reglament detalla quantes preguntes té l'examen. Però té un límit absolut: un reglament mai pot contradir una llei ni regular el que la llei es reserva.
Qui legisla representa la sobirania; qui reglamenta només desplega el que aquella va decidir.
Una ordre ministerial regula una matèria que una llei es reserva expressament. Què passa?
- AÉs vàlida, perquè el Govern té potestat reglamentària
- BÉs nul·la, i els tribunals la poden anul·lar
- CNomés val si el Congrés la convalida en trenta dies
- DDeroga la llei anterior per ser posterior en el temps
Solució: B. La potestat reglamentària existix, però té un sostre: el reglament desplega la llei, mai la contradiu ni ocupa el que ella es reserva. La convalidació en trenta dies és cosa del decret llei, que sí que té rang de llei.
Demanar informació pública, a la pràctica
Qualsevol persona pot demanar informació a una Administració sense motivar la sol·licitud. No cal explicar per a què la vols: és un dret, no un favor. Trieu una pregunta real sobre el vostre municipi o el vostre centre i recorreu el procediment fins al final.
- Formuleu una pregunta concreta i comproveu quina Administració té la competència.
- Localitzeu el seu Portal de Transparència i mireu si la informació ja està publicada d'ofici.
- Presenteu la sol·licitud amb identificació electrònica. L'Administració té un mes per a contestar.
- Si denega, comproveu en quina causa taxada s'empara: seguretat, dades personals, secret professional.
- Si denega sense causa o no contesta, es reclama al Consell de Transparència, gratis i sense advocat.
La Corona
El referendament, o per què el Rei no respon de res
Els actes del Rei no són vàlids sense la firma d'un altre: normalment el president del Govern o el ministre competent, i en la proposta de candidat, el president del Congrés. La Constitució afig la frase decisiva: d'eixos actes responen les persones que els referenden. El Rei no respon perquè tampoc decidix.
Irresponsabilitat i absència de poder són les dos cares de la mateixa moneda. Separar-les fa la figura incomprensible.
Un Estat, quatre nivells
Els quatre nivells tenen la mateixa amplària a posta: no formen una piràmide, sinó un repartiment de matèries.
L'Estatut no és una constitució regional
És una llei orgànica de l'Estat, aprovada per les Corts Generals, que diu quines matèries assumix la comunitat. El valencià és de 1982 i es va reformar a fons el 2006. D'ell naixen les Corts Valencianes, amb 99 diputats i diputades; el Consell, que és el govern; i el president de la Generalitat, investit per les Corts igual que el president ho és pel Congrés.
Quan alguna cosa falla, la pregunta útil no és «de qui em queixe?», sinó «de qui és la competència?».
Quatre vies per a arribar al Tribunal Constitucional
| Via | Qui la usa | Contra què |
|---|---|---|
| Recurs d'inconstitucionalitat | President, Defensor del Poble, 50 diputats o senadors | Una norma amb rang de llei, en tres mesos |
| Qüestió d'inconstitucionalitat | Un jutge, enmig d'un plet | La llei que hauria d'aplicar i li sembla inconstitucional |
| Recurs d'empara | Qualsevol persona afectada, esgotada la via judicial | La vulneració dels seus drets fonamentals |
| Conflicte de competències | L'Estat o una comunitat autònoma | Una norma o acte de l'altre que envaïx el seu |
La quarta fila sosté l'Estat autonòmic: no guanya el més gran, decidix el Tribunal interpretant el repartiment.
Els teus drets i com es protegixen
Tres nivells de protecció
| Nivell | Quins drets | Com es defenen |
|---|---|---|
| Màxim | Igualtat i secció 1a (arts. 14-29) | Via judicial preferent i recurs d'empara |
| Intermedi | Secció 2a (arts. 30-38) | Només per llei, que en respecte el contingut essencial |
| Orientador | Principis rectors (arts. 39-52) | Segons les lleis que els despleguen |
La vaga té empara i la negociació col·lectiva no; l'educació sí, i la protecció de la salut no.
Si et vulneren un dret fonamental
- Davant del tribunal ordinari que corresponga, per la via preferent i sumària.
- Amb els recursos de la via judicial, fins a esgotar-la.
- Amb el recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional, si el cas té especial transcendència constitucional.
- Contra una Administració, a més, amb una queixa gratuïta al Defensor del Poble o al Síndic de Greuges.
Per què l'instrument importava
El Govern tenia poder per a actuar, però cada instrument ve amb la seua autorització i els seus límits. L'estat d'alarma el declara el Govern i permet limitar drets; el d'excepció exigix autorització prèvia del Congrés i permet suspendre'ls. Si un confinament domiciliari general equival a una suspensió, l'instrument correcte era el segon.
Que un poder puga ser corregit per un altre, i que la decisió es publique amb els vots discrepants, és literalment l'Estat de Dret.
Abans de tancar la unitat
- Sabries explicar les quatre promeses de l'article 1 i on es veu cada una.
- Sabries recórrer el camí d'una llei i dir per què l'última paraula és del Congrés.
- Sabries distingir llei orgànica d'ordinària sense dir que una és més important.
- Sabries explicar la potestat reglamentària i el seu sostre, i què fa el referendament amb la Corona.
- Sabries dir de qui és una competència i quina via porta un conflicte al Tribunal Constitucional.
- Sabries situar un dret en el seu nivell de protecció i dir si pot arribar en empara al Constitucional.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.