Qui paga la llum del carrer: Dret tributari i sistema fiscal
El marc de la unitat
- Bloc 6: el Dret tributari i el compromís amb el deure de contribuir.
- Bloc 6: distinció entre impostos directes i indirectes.
- Bloc 6: impostos sobre les rendes obtingudes, IRPF i Impost de Societats.
- Bloc 6: impostos sobre el consum, amb l'anàlisi de l'IVA.
- Bloc 6: altres impostos, ITP-AJD, IBI i impostos especials.
- Investigar l'ordenament jurídic estatal i autonòmic amb fonts fiables.
- Apreciar els valors de justícia i igualtat en el repartiment de l'esforç fiscal.
- Buscar i contrastar informació tributària en fonts oficials.
Un impost que cobrava per un guany que no havia existit
La plusvàlua municipal grava l'increment de valor d'un terreny urbà en vendre'l. Però la fórmula no mirava si el valor havia pujat de veritat: aplicava un percentatge al valor cadastral pels anys transcorreguts, i el resultat sempre eixia positiu. Després de 2008, milers de persones van vendre l'habitatge per davall del que l'havien comprat i van rebre igualment una liquidació.
Pot un impost ser legal i injust alhora?
El deure de contribuir
«Tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seua capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just […] que, en cap cas, tindrà abast confiscatori.»
Els principis que lliguen el legislador
- Generalitat: contribuïxen tots. Els privilegis fiscals per raó de persona estan prohibits.
- Capacitat econòmica: es paga en funció del que es té o es guanya. És el principi que decidix este cas.
- Igualtat: a igual capacitat, igual esforç fiscal.
- Progressivitat: qui més té aporta proporcionalment més, no només més en termes absoluts.
- No confiscatorietat: el sistema no pot arribar a buidar el patrimoni de ningú.
Reserva de llei, o qui pot crear un impost
L'apartat tercer del mateix article 31 hi afig un sisé principi: només es poden establir prestacions patrimonials públiques d'acord amb la llei. Cap reglament crea un impost. Cap alcalde inventa un tribut un dilluns de matí. La potestat reglamentària desplega el tribut que la llei ha creat, mai l'establix.
És la mateixa regla que separava llei de reglament en la unitat 3, aplicada als diners.
Tres tributs, tres coses distintes
Directes i indirectes
Un s'adapta a les teues circumstàncies, l'altre no sap qui eres
Els impostos directes graven una manifestació directa de capacitat econòmica —la renda que guanyes, el patrimoni que tens— i per això poden adaptar-se a quant guanyes, quants fills tens o si tens discapacitat. Els indirectes graven el consum, i allí l'impost no sap res de tu. Una barra de pa porta el mateix IVA per a qui cobra el mínim que per a un milionari.
Tot el debat fiscal que sentiràs en la teua vida és una discussió sobre quant de pes posar en cada una d'eixes dos famílies.
Els principals impostos espanyols, ordenats pel que graven i acolorits per qui els recapta.
Cada impost té la seua administració
L'IBI el cobra el teu ajuntament i el fixa dins d'uns marges legals. L'Impost sobre Successions el regula la teua comunitat autònoma, i per això heretar la mateixa casa costa quantitats molt distintes segons on visques. L'IRPF i l'IVA es reparteixen entre l'Estat i les comunitats. És el repartiment competencial de la unitat 3, amb diners damunt.
Quan en una notícia es discutix una baixada d'impostos, la primera pregunta útil és: qui té competència per a baixar-lo?
L'IRPF
La renda no és només el sou
L'IRPF grava la renda obtinguda durant l'any natural per les persones físiques residents, i eixa renda té peces distintes: rendiments del treball, del capital immobiliari per lloguers, del capital mobiliari per interessos i dividends, d'activitats econòmiques si treballes per compte propi, i guanys o pèrdues patrimonials si véns alguna cosa.
Sobre la suma es resten despeses i reduccions, i un mínim personal i familiar que cobrix el bàsic i no ha de tributar.
Cada tipus s'aplica només al tram de renda que cau dins d'ell. Per això el tipus mitjà sempre és menor que el marginal.
Pujar de tram mai fa que cobres menys
«M'han pujat el sou i ara cobre menys perquè he passat de tram.» És impossible, perquè l'IRPF és progressiu per trams: el tipus de cada tram s'aplica només a la part de renda que cau dins d'ell. Si un tram comença en 20.200 € i guanyes 20.300 €, el tipus més alt grava eixos 100 € d'excés, no els 20.300.
Guanyar més sempre deixa més net. El que canvia és quant se'n queda Hisenda de l'increment, no del total.
Tipus marginal i tipus mitjà
Guanyaves 20.100 € i et pugen a 20.400 €, creuant el límit d'un tram. Què passa amb el teu sou net?
- ABaixa, perquè tot el teu salari passa a tributar al tipus més alt
- BPuja, perquè el tipus més alt només grava els 300 € d'excés
- CEs queda igual, perquè l'augment se l'emporta sencer Hisenda
- DDepén de la comunitat autònoma on visques
Solució: B. L'IRPF és progressiu per trams, no per esglaons sencers. Només la porció de renda que entra al tram nou tributa al seu tipus, així que guanyar més sempre deixa més net.
La devolució no és un regal d'Hisenda
Durant l'any, qui et paga va retenint i ingressant a compte. En la campanya següent es calcula el que realment et corresponia i es compara amb el retingut: si van retindre de més ix a tornar, si de menys, a ingressar. El llindar per a estar obligat a declarar ronda els 22.000 € d'un sol pagador, i baixa molt amb dos o més.
Encadenar faenes d'estiu és exactament el cas dels dos pagadors. Convé comprovar el llindar cada any, perquè s'actualitza.
Societats i IVA
L'Impost sobre Societats no és progressiu com l'IRPF
Grava el benefici de societats i altres entitats. El seu tipus depén sobretot de la grandària, no del que es guanya: el general és del 25 %, i el 2026 baixa al 23 % en les empreses de reduïda dimensió, al 19-21 % en les microempreses i al 15 % en les de nova creació. Dues empreses grans que guanyen deu milions i cent mil tributen al mateix percentatge.
Progressivitat en les persones físiques, proporcionalitat en les jurídiques. La diferència es discutix cada vegada que es parla de reforma fiscal.
El viatge d'un euro d'IVA fins a tu
- L'agricultor ven taronges a la cooperativa per 100 € i entrega a Hisenda l'IVA d'eixos 100 €.
- La cooperativa les ven al supermercat per 150 € i entrega només la diferència amb el que ja va pagar.
- El supermercat te les ven per 200 € i entrega la diferència amb el que va suportar en comprar-les.
- Cada empresa ingressa només l'impost del valor que ella hi ha afegit. D'ací el nom.
- Tu no deduïxes res: eres el consumidor final i pagues l'IVA sencer del preu. Ací s'acaba la cadena.
L'IVA espanyol
| Tipus | Percentatge | Què grava |
|---|---|---|
| General | 21 % | Tot el que no estiga a les altres dos files |
| Reduït | 10 % | Aliments en general, transport, hostaleria, habitatge |
| Superreduït | 4 % | Pa, llet, ous, fruita, llibres i medicaments |
L'escala és un intent deliberat de corregir el problema estructural de l'impost.
Per què l'IVA és regressiu
Tracta tothom exactament igual: el mateix percentatge per al mateix producte. La raó que se'n diga regressiu està en quina proporció dels seus ingressos gasta cadascú. Una família amb 1.200 € al mes gasta pràcticament tot el que ingressa, així que quasi tota la seua renda passa per l'IVA. Qui ingressa 12.000 € n'estalvia una part, i l'estalviat no paga IVA.
Una pujada de l'IVA i una pujada de l'IRPF, encara que recapten el mateix, no reparteixen l'esforç igual.
Els altres impostos que et trobaràs
| Impost | Quan apareix | Qui el regula |
|---|---|---|
| ITP i AJD | Comprar un cotxe usat o un pis de segona mà | La comunitat autònoma |
| IBI | Cada any, per ser propietari d'un immoble | L'ajuntament |
| Impostos especials | Alcohol, tabac, hidrocarburs, electricitat | L'Estat |
| Plusvàlua municipal | En vendre un terreny urbà | L'ajuntament, amb llei estatal |
Els especials són extrafiscals: a més de recaptar, busquen desincentivar un consum amb costos socials.
Quins impostos apareixen en un any qualsevol de la teua vida
Algú de vint anys que treballa i compartix pis paga impostos quasi cada dia sense firmar cap paper. Val la pena veure'ls ordenats, perquè eixa invisibilitat explica bastant del debat fiscal que se sent fora de classe.
- Cada compra al súper: IVA, entre el 4 % i el 21 %.
- Cada nòmina: retenció d'IRPF, a compte de l'impost de l'any.
- Posar benzina: impostos especials sobre hidrocarburs, ja al preu.
- Comprar una moto de segona mà: ITP, segons el tipus de la seua comunitat.
- Renovar el DNI: taxa, no impost.
La preguntaQuants d'estos ha pagat omplint un formulari? Què diu eixa invisibilitat sobre el debat fiscal?
Planificar no és evadir
- Economia d'opció: pagar menys dins de la llei, amb la forma jurídica o una deducció.
- Elusió: formes artificioses per a no pagar, sense cap altre motiu econòmic.
- La primera és legal; la segona, Hisenda la pot requalificar (art. 15 LGT).
- Ocultar. No declarar ingressos, cobrar sense factura, simular despeses.
- És una infracció administrativa.
- A partir de 120.000 € defraudats per impost i any és un delicte del Codi Penal.
«Et faig factura o t'ix més barat sense?»
Sense factura, l'operació no existix per a Hisenda: no s'ingressa l'IVA i l'ingrés no tributa. El descompte que t'oferixen és exactament una part d'eixe impost no pagat. I les conseqüències no són abstractes: sense factura no tens prova de la compra, ni garantia, ni reclamació possible si la faena ix malament, ni cobertura de l'assegurança.
Estalviar-se l'IVA no és estalviar diners: és traslladar el cost a un altre i quedar-se sense defensa jurídica en l'intent.
Legal i injust alhora, i per a això existix el control
La plusvàlua estava en una llei vàlida, aprovada pel Parlament i aplicada per milers d'ajuntaments. Però xocava amb el principi de capacitat econòmica de l'article 31, perquè gravava un increment que en molts casos no s'havia produït. Cobrar per una riquesa inexistent no és un error de càlcul, és una vulneració constitucional.
El Tribunal va limitar els efectes de la sentència: qui no va reclamar abans del fall no va recuperar res. Tindre raó no basta si no reclames a temps.
Abans de tancar la unitat
- Sabries enumerar els principis de l'article 31 i dir quin decidix el cas de la plusvàlua.
- Sabries distingir impost, taxa i contribució especial pel que reps a canvi.
- Sabries explicar per què pujar de tram mai reduïx el net i separar tipus marginal de tipus mitjà.
- Sabries seguir un euro d'IVA per la cadena i dir qui el suporta de veritat.
- Sabries dir quina administració regula cada impost i on és la frontera entre eludir i evadir.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.