Qui paga la llum del carrer: Dret tributari i sistema fiscal

Temps estimat de lectura: ~21 min · Sabers (Decret 108/2022): B6.1–B6.5 · Prerequisits: unitat 3 (nivells territorials i competències) i unitat 5 (la retenció a la nòmina).

En acabar esta unitat sabràs:

• Per què l’article 31 de la Constitució obliga a pagar, i què li prohibix a l’Estat a canvi.
• Per què pujar de tram a l’IRPF mai no fa que cobres menys.
• Qui paga l’IVA de veritat, que no és qui l’ingressa a Hisenda.
• Quina administració es queda cada impost que pagues.
• Quina diferència hi ha entre pagar poc legalment i defraudar.

Guarda la pregunta. Conté la clau de tot el bloc, i la resposta està en un sol article de la Constitució.

El deure de contribuir i el que limita l’Estat

Pagar impostos no és una donació voluntària ni un càstig: és un deure constitucional. L’article 31 de la Constitució el formula en una frase que convé llegir a poc a poc, perquè hi ha tant l’obligació com el seu límit:

«Tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seua capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori.»

D’eixa única frase ixen cinc principis que lliguen el legislador:

• Generalitat. Hi contribuïxen tots. Els privilegis fiscals per raó de persona estan prohibits; els beneficis fiscals només hi caben si perseguixen una finalitat legítima.
• Capacitat econòmica. Es paga en funció del que es té o es guanya. És el principi que decidix el cas d’esta unitat.
• Igualtat. A igual capacitat, igual esforç fiscal.
• Progressivitat. Qui més té aporta proporcionalment més, no només més en termes absoluts.
• No confiscatorietat. El sistema no pot arribar a buidar el patrimoni de ningú.

Hi ha un sisé principi, a l’apartat tercer del mateix article, que és pur Dret de la unitat 1: reserva de llei. Només es poden establir prestacions patrimonials públiques d’acord amb la llei. Cap reglament no crea un impost. Cap alcalde no inventa un tribut un dilluns de matí.

Directes i indirectes, i qui es queda els diners

La classificació més útil del sistema fiscal respon una pregunta simple: l’impost mira qui eres o mira què fas?

Els impostos directes graven una manifestació directa de capacitat econòmica —la renda que guanyes, el patrimoni que tens— i per això es poden adaptar a les teues circumstàncies personals: quant guanyes, quants fills tens, si tens discapacitat.

Els impostos indirectes graven el consum, i ahí l’impost no sap qui eres. Una barra de pa porta el mateix IVA per a qui cobra el salari mínim que per a un milionari.

Fixa’t en els colors, perquè connecten directament amb la unitat 3. L’IBI el cobra el teu ajuntament i el fixa dins d’uns marges legals. L’Impost sobre Successions el regula la teua comunitat autònoma, i per això heretar la mateixa casa costa quantitats molt distintes segons on visques. L’IRPF i l’IVA es repartixen entre l’Estat i les comunitats. Quan en una notícia es discutix una baixada d’impostos, la primera pregunta útil és sempre: qui té competència per baixar-lo?

L’IRPF: l’impost que ja coneixes sense saber-ho

L’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques grava la renda obtinguda durant l’any natural per les persones físiques residents. Ja te l’has trobat: és la línia de «retenció IRPF» que vas veure a la nòmina de la unitat anterior.

La seua renda es compon de peces distintes: rendiments del treball, del capital immobiliari —lloguers— i mobiliari —interessos, dividends—, d’activitats econòmiques si treballes per compte propi, i guanys i pèrdues patrimonials si véns alguna cosa per més o menys del que et va costar.

Sobre eixa suma es resten despeses i reduccions per arribar a la base liquidable, i després un mínim personal i familiar que representa la part de renda destinada a cobrir necessitats bàsiques i que, per tant, no ha de tributar. Només sobre el que queda s’aplica l’escala.

Durant l’any, qui et paga —la teua empresa, el teu banc— va retenint i ingressant a compte. A la campanya de la renda de l’any següent es calcula el que realment et corresponia pagar i es compara amb el que s’ha retingut: si van retindre de més, ix a tornar; si de menys, a ingressar. La devolució no és un regal d’Hisenda: són diners teus que estaven avançats.

No tothom està obligat a declarar. El llindar general ronda els 22.000 € anuals procedents d’un sol pagador, i baixa de manera notable quan n’hi ha dos o més, que és la situació típica de qui ha encadenat faenes d’estiu. Convé comprovar-ho cada any, perquè la xifra s’actualitza.

Societats i IVA: els dos grans del costat empresarial

L’Impost sobre Societats és l’equivalent de l’IRPF per a les persones jurídiques: grava el benefici obtingut per societats i altres entitats. Té una diferència estructural amb l’IRPF que convé retindre: no és progressiu. S’hi aplica un tipus fix —el general és del 25 %, amb un tipus reduït per a entitats de nova creació en els seus primers exercicis amb beneficis—, de manera que una empresa que guanya deu milions i una altra que en guanya cent mil tributen al mateix percentatge.

L’IVA és una cosa completament distinta i mereix entendre’s bé, perquè és l’impost que més recapta i el que pitjor s’explica.

A Espanya hi ha tres tipus: el general del 21 %, el reduït del 10 % per a aliments en general, transport de viatgers, hostaleria o habitatge, i el superreduït del 4 % per a pa, llet, ous, fruites i verdures, llibres, periòdics i medicaments. Eixa escala és un intent deliberat de corregir el problema estructural de l’impost.

Els altres impostos que et trobaràs

A més dels tres grans, hi ha una segona fila d’impostos que apareixen en moments molt concrets de la vida i que convé reconéixer.

L’ITP i AJD grava les transmissions entre particulars i certs documents notarials. És l’impost que pagues en comprar un cotxe de segona mà o un pis usat, i el regula la teua comunitat autònoma, que en fixa el tipus. Un mateix cotxe costa distint segons on es matricule, i eixa diferència és competència autonòmica.

L’IBI el cobra l’ajuntament cada any a qui siga propietari d’un immoble, calculat sobre el valor cadastral. És la principal font d’ingressos propis de la majoria de municipis espanyols.

Els impostos especials graven alcohol, tabac, hidrocarburs i electricitat. Tenen una funció que va més enllà de recaptar: s’anomenen impostos extrafiscals perquè busquen a més desincentivar un consum amb costos socials. El tabac és l’exemple de manual.

I després hi ha la plusvàlua municipal del cas d’esta unitat, que ha sigut durant anys l’impost més impugnat d’Espanya.

Pagar poc, i no pagar

Hi ha una frontera que convé traçar bé, perquè separa una estratègia legítima d’un delicte.

L’elusió fiscal consistix a organitzar els propis assumptes per pagar menys dins de la llei: triar la forma jurídica més avantatjosa, aplicar una deducció a la qual es té dret, aportar a un pla de pensions. És legal. Pot ser discutible quan es porta a l’extrem mitjançant estructures artificioses, i per això la Llei General Tributària preveu l’anomenat conflicte en l’aplicació de la norma per a casos d’artificiositat.

L’evasió fiscal és ocultar. No declarar ingressos, cobrar sense factura, simular despeses. És una infracció administrativa i, a partir de certa quantia defraudada, un delicte castigat pel Codi Penal.

Glossari

• Dret tributari: branca del Dret públic que regula l’establiment i l’aplicació dels tributs.
• Tribut: ingrés públic exigit per una Administració en virtut d’una llei per finançar la despesa pública.
• Impost: tribut exigit sense contraprestació directa, en funció de la capacitat econòmica del contribuent.
• Taxa: tribut que es paga per un servei o activitat administrativa que afecta individualment l’obligat.
• Contribució especial: tribut exigit pel benefici o l’augment de valor que produïx una obra pública.
• Deure de contribuir: obligació constitucional de sostindre la despesa pública conforme a la capacitat econòmica.
• Capacitat econòmica: principi segons el qual es tributa en funció de la riquesa que es té o s’obté.
• Progressivitat: característica d’un sistema en què l’esforç fiscal creix proporcionalment amb la renda.
• No confiscatorietat: límit que impedix que el sistema tributari esgote el patrimoni del contribuent.
• Reserva de llei tributària: exigència que els tributs s’establisquen mitjançant norma amb rang de llei.
• Impost directe: el que grava una manifestació directa de capacitat econòmica, com la renda o el patrimoni.
• Impost indirecte: el que grava el consum o la circulació de béns, sense atendre les circumstàncies personals.
• IRPF: Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, que grava la renda anual de les persones físiques residents.
• Base liquidable: magnitud sobre la qual s’aplica l’escala de l’impost, després de les reduccions legals.
• Mínim personal i familiar: part de la renda destinada a necessitats bàsiques que no se sotmet a gravamen.
• Tipus marginal: percentatge aplicable a l’últim tram de renda obtingut.
• Tipus mitjà o efectiu: quocient entre la quota pagada i la renda total; sempre inferior al marginal.
• Retenció a compte: quantitat que el pagador descompta i ingressa anticipadament per compte del contribuent.
• Impost sobre Societats: tribut que grava el benefici de les persones jurídiques, amb tipus fix i no progressiu.
• IVA: Impost sobre el Valor Afegit, indirecte, que grava el consum i es recapta en cada fase de la cadena.
• IVA repercutit i suportat: el que una empresa cobra als seus clients i el que paga als seus proveïdors; n’ingressa la diferència.
• Regressivitat: efecte pel qual un tribut suposa un esforç proporcionalment major per a les rendes baixes.
• ITP i AJD: impost autonòmic sobre transmissions patrimonials oneroses i actes jurídics documentats.
• IBI: Impost sobre Béns Immobles, municipal i calculat sobre el valor cadastral.
• Valor cadastral: valor administratiu assignat a un immoble, base de diversos tributs.
• Impostos especials: els que graven consums concrets com alcohol, tabac, hidrocarburs o electricitat.
• Impost extrafiscal: aquell la finalitat principal del qual no és recaptar, sinó desincentivar una conducta.
• Elusió fiscal: reducció de la càrrega tributària mitjançant conductes emparades per la llei.
• Evasió fiscal: ocultació de fets amb transcendència tributària; constituïx infracció i, en certs casos, delicte.
• Economia submergida: conjunt d’activitats econòmiques ocultes a l’Administració tributària i laboral.

Per aprofundir

• La Seu Electrònica de l’Agència Tributària, secció de simuladors. Per què encaixa: el simulador de la renda permet ficar xifres inventades i veure el resultat. És la manera més ràpida de comprovar que el tipus mitjà i el marginal no són el mateix.
• Els Pressupostos Generals de l’Estat en xifres, publicats cada any pel Ministeri d’Hisenda. Per què encaixa: mostra d’on ixen els diners i a què es dediquen. La pregunta «què és el que més s’emporta?» té una resposta que quasi ningú no encerta.
• El portal del Cadastre. Per què encaixa: es pot consultar el valor cadastral de qualsevol immoble, inclosa la casa d’un mateix. D’ahí ix l’IBI i bona part dels impostos immobiliaris.
• La sentència 182/2021 del Tribunal Constitucional, sobre la plusvàlua municipal. Per què encaixa: el seu apartat sobre la limitació d’efectes és breu i explica, millor que qualsevol manual, què passa l’endemà de guanyar al Constitucional.

Preguntes per reflexionar

1. L’IVA tracta tothom igual i tot i així es considera regressiu. És preferible un sistema fiscal basat en impostos directes o en indirectes? Dona un argument a favor de cadascun abans de decidir.
2. Heretar la mateixa casa costa quantitats molt distintes segons la comunitat autònoma. És això una conseqüència lògica de l’autonomia o una desigualtat que caldria corregir?
3. Els impostos especials busquen desincentivar consums. Fins on hauria d’arribar l’Estat usant els impostos per orientar conductes? Posa un exemple que et parega legítim i un altre que no.
4. El Tribunal Constitucional va limitar els efectes de la seua sentència per no arruïnar els ajuntaments. Et sembla raonable, o va buidar de contingut el veredicte?
5. Calcula quina proporció de les teues despeses de l’últim mes ha passat per l’IVA. T’esperaves eixa xifra?