On acaba pagar poc i on comença defraudar?

Eludir és legal i evadir és delicte, però entre les dos hi ha una franja d'estructures artificioses que complixen la lletra de la llei i en buiden la finalitat. On es traça la ratlla?

Format
Parlamentari
Durada
55-60 min
Agrupació
Dos equips de 4 + presidència + jurat
Nivell
Batxillerat

La moció

La planificació fiscal agressiva s'hauria de tractar legalment com a frau.
A favor de tractar-la com a frau

Una estructura sense més finalitat que pagar menys buida el deure de contribuir; complir la lletra mentres es burla el propòsit de la norma no hauria d'estar premiat.

En contra: el legal no es pot castigar

Sense una frontera clara entre el permés i el sancionable no hi ha seguretat jurídica; si una conducta és indesitjable, el que cal canviar és la llei, no castigar qui la va complir.

Objectius

  • Distingir amb precisió elusió, planificació agressiva i evasió fiscal.
  • Explicar el deure de contribuir de l'article 31 i els principis que limiten el legislador tributari.
  • Argumentar sobre seguretat jurídica i justícia fiscal sense confondre el legal amb el just.

Conceptes: deure de contribuir · capacitat econòmica · elusió · evasió · conflicte en l'aplicació de la norma · economia submergida · reserva de llei

De què va

L’elusió consistix a organitzar els assumptes propis per a pagar menys dins de la llei: triar la forma jurídica més avantatjosa, aplicar una deducció a què es té dret, aportar a un pla de pensions. És legal. L’evasió és ocultar: no declarar ingressos, cobrar sense factura, simular despeses. És infracció i, a partir de certa quantia, delicte.

El problema està al mig. Hi ha estructures que complixen escrupolosament la lletra de la norma i la finalitat raonable de les quals és només reduir la factura fiscal, sense cap motiu econòmic darrere. La Llei General Tributària preveu per a eixos casos l’anomenat conflicte en l’aplicació de la norma, però exigix artificiositat i no sempre és fàcil d’acreditar. Este debat parlamentari obliga a defendre una frontera concreta, no una consigna: cal dir on es posa la ratlla i què la definix.

Argumentari

Com es desenvolupa

  1. Classificació prèvia10 min

    Abans de prendre postura, la classe classifica huit conductes reals en elusió, planificació agressiva o evasió. Les discrepàncies assenyalen on és la frontera discutida.

  2. Preparació per equips10 min

    Dos equips de quatre amb l'argumentari. Cada equip ha de formular per escrit el seu criteri de frontera en una sola frase.

  3. Torns d'obertura10 min

    Cinc minuts per equip. S'exigix enunciar el criteri de frontera i un exemple que caiga a cada costat.

  4. Torns de refutació12 min

    Quatre minuts alterns. Cada refutació comença citant literalment el criteri de l'equip contrari.

  5. Preguntes de la presidència8 min

    Dos casos difícils preparats pel profe, un per a cada equip, que posen a prova el seu propi criteri.

  6. Tancament i veredicte del jurat10 min

    Tancament de tres minuts per equip, sense arguments nous. El jurat valora amb la rúbrica i explica quin criteri li ha semblat més aplicable.

Rúbrica d'avaluació

CriteriQuè es valoraCompetència
Precisió de les categoriesNo usa «elusió», «evasió» i «frau» com a sinònims i situa cada exemple en la categoria correcta.CC
Ancoratge constitucionalFonamenta l'argument en principis de l'article 31 —capacitat econòmica, generalitat, reserva de llei— i no només en la intuïció moral.CC
RefutacióRespon a l'argument concret de l'equip contrari, començant per enunciar-lo amb exactitud.CCL
Ús del tornAjusta la intervenció al temps, no interromp i respecta la presidència.CE

Competències que es treballen

Clau: CCL · CC · CE