Delicte, multa i rastre digital: penal, administratiu i ambiental
El marc de la unitat
- Bloc 7: l'activitat criminal i el Dret penal, principals delictes.
- Bloc 7: Dret administratiu, actuació davant de l'Administració, multes i sancions.
- Bloc 7: Dret i TIC, identitat digital, protecció de dades i ciberseguretat.
- Bloc 7: repte del canvi climàtic, protecció del medi ambient i dret ambiental.
- Reconéixer i denunciar de forma argumentada els atacs als valors democràtics.
- Usar de forma responsable i segura les TIC, valorant riscos personals i jurídics.
- Investigar l'ordenament jurídic estatal i autonòmic amb fonts fiables.
Dos mil dones majors van demandar Suïssa per no reduir les emissions
Una associació suïssa de dones d'edat avançada va sostindre que les onades de calor les afectaven de manera especialment greu per l'edat, i que el seu Estat no feia prou. Esgotada la via interna, van portar el cas al Tribunal d'Estrasburg. No van invocar cap article sobre el clima, perquè el Conveni de 1950 no en té cap: van invocar l'article 8, la vida privada i familiar.
Pot un tribunal obligar un Estat a baixar les seues emissions?
El Dret penal
Nullum crimen, nulla poena sine lege
No hi ha delicte ni pena sense una llei prèvia, escrita, certa i estricta. Cap conducta es pot castigar si no estava descrita com a delicte abans de cometre's, ni per analogia amb una altra de pareguda, ni per costum. És el principi de legalitat penal, i és la garantia més antiga i més important que té qualsevol davant del poder de castigar.
El que la llei no va descriure abans, no es castiga després. Encara que a tothom li parega reprovable.
El Dret penal és l'última ratio
Moltes conductes reprovables no són delicte perquè el legislador ha decidit que n'hi ha prou amb una sanció administrativa, una indemnització civil o, senzillament, amb la reprovació social. Reservar l'instrument més dur per al més greu no és indulgència: és el que permet que l'instrument continue sent excepcional i, per tant, pres seriosament.
Que una cosa no siga delicte no significa que estiga bé.
Què convertix una conducta en delicte
Dol i imprudència no es castiguen igual
El dol implica voler el resultat o acceptar-lo. La imprudència consistix a causar-lo per infringir un deure de cura. La diferència no és menor: la imprudència només es castiga quan la llei ho preveu expressament, i amb penes molt menors. Per això no tot dany causat sense voler arriba ni tan sols als tribunals penals.
I les penes no són només presó: també inhabilitació, allunyament, treballs en benefici de la comunitat i multa.
Les faltes ja no existixen
Van desaparéixer del Codi Penal el 2015. El que abans eren faltes es va repartir en dos direccions: una part va passar a ser delicte lleu, amb tramitació més ràpida però totes les garanties penals, i una altra va eixir del Codi Penal per a convertir-se en infracció administrativa. Hui les infraccions penals es classifiquen en greus, menys greus i lleus.
Si algú et diu que una cosa «és una falta», està usant una categoria derogada fa deu anys.
Els delictes que més sentiràs
- Contra la vida i la integritat: homicidi i lesions.
- Contra la llibertat: amenaces, coaccions i assetjament. I contra la llibertat sexual.
- Contra el patrimoni: furt, robatori, estafa i danys.
- Contra la seguretat viària i contra la Hisenda pública, que vas veure en la unitat anterior.
- Contra la intimitat: inclou difondre imatges íntimes obtingudes amb consentiment però divulgades sense.
- Delictes d'odi: fomentar l'odi o la violència contra grups per origen, religió, orientació o discapacitat.
No responen d'acord amb el Codi Penal, però responen
Des dels catorze anys s'aplica la llei de responsabilitat penal del menor, amb jutjat especialitzat, un fiscal que instruïx i un equip tècnic que informa sobre la seua situació personal i educativa. Per davall de catorze no hi ha responsabilitat penal: hi intervenen els servicis de protecció. I el que s'imposa no són penes, sinó mesures.
Llibertat vigilada, tasques socioeducatives, prestacions en benefici de la comunitat, internament. La finalitat que declara la llei és educativa.
El Dret administratiu
L'Administració decidix i executa per si mateixa
Una beca, una multa de trànsit, una llicència d'obra, una plaça d'institut i un expedient sancionador són tots actes administratius. Els seus actes es presumixen vàlids des que es dicten i es poden executar sense que un jutge els confirme abans. La compensació és que estan sotmesos a un procediment reglat i a control judicial posterior.
Eixe control posterior és tota la garantia. Per això els terminis per a recórrer importen tant.
La mateixa conducta pot recórrer dos camins. El que canvia no és la gravetat, sinó qui decidix i amb quines garanties.
Multa i condemna no es diferencien només per l'import
| Via penal | Via administrativa | |
|---|---|---|
| Qui decidix | Un jutge, després d'un procés amb garanties | La mateixa Administració, amb procediment reglat |
| Què pot imposar | Presó, multa, inhabilitació, treballs | Multa, retirada de llicència, clausura. Mai presó |
| Què deixa | Antecedents penals | Cap antecedent penal |
| Després | Recursos davant de tribunals superiors | Recurs administratiu i després contenciós |
Ningú pot ser castigat dos vegades pel mateix fet amb el mateix fonament: si apareix un delicte, l'expedient s'atura.
Què fer quan t'arriba una multa
- Notificació amb els fets, la norma infringida, l'import i el termini. Si no està motivada, ja tens un motiu de recurs.
- Pagament immediat: pagar en el termini curt redueix l'import, però implica renunciar a recórrer.
- Al·legacions per escrit amb les proves que tingues. L'Administració ha de contestar de forma motivada.
- Resolució, que confirma, modifica o arxiva l'expedient.
- Recurs administratiu: reposició davant del mateix òrgan o alçada davant del superior. Gratis i sense advocat.
- Via contenciosa administrativa: esgotada l'anterior, decidix un jutge alié a l'Administració.
El silenci administratiu, i les seues dos cares
En els procediments que inicies tu, la regla general és el silenci positiu: s'entén estimada la teua sol·licitud, encara que hi ha moltes excepcions legals. En els que inicia la mateixa Administració, com un expedient sancionador, el silenci no pot jugar en contra teua: el que passa és que l'expedient caduca.
En cap cas el silenci allibera l'Administració del seu deure de resoldre. Continua obligada a contestar, encara que conteste tard.
Per què una multa mai pot acabar en presó
L'Administració civil no pot imposar sancions que impliquen, directament o subsidiàriament, privació de llibertat. És una decisió històrica molt conscient: en etapes anteriors els governadors civils imposaven arrestos governatius sense judici ni jutge. La Constitució de 1978 va tancar eixa porta i va reservar la llibertat a la decisió judicial.
Per alta que siga la multa, no es convertix en dies de presó: es cobrarà per via de constrenyiment, embargant béns o comptes.
Reps una multa de trànsit que consideres injusta i veus que pagant en vint dies t'estalvies la meitat. Què implica pagar?
- ARes, sempre pots recórrer després
- BRenunciar a recórrer, perquè el pagament immediat tanca l'expedient
- CQue la sanció es convertisca en penal si reincidixes
- DQue s'anul·len els punts retirats
Solució: B. La reducció per pagament immediat és una rebaixa a canvi d'acceptar la sanció. Si de veritat creus que la multa és injusta, el camí és al·legar i, si cal, recórrer: és gratis i no necessites advocat.
Dret i tecnologia
El RGPD no va necessitar transposició
S'aplica directament a tota la Unió des de 2018 —és un reglament, com vas veure en la unitat 2— i la llei orgànica espanyola el completa amb un catàleg de drets digitals. Protegix el conjunt de rastres que deixes: perfils, publicacions, ubicacions, cerques, compres i horaris de connexió.
A Espanya el consentiment per a tractar dades de menors el pot prestar el mateix menor des dels catorze anys.
Els principis que regixen qualsevol tractament de dades
- Licitud: cal una base legal, siga el teu consentiment, un contracte, una obligació legal o un interés legítim.
- Limitació de la finalitat: el que es recull per a una cosa no s'usa per a una altra sense més.
- Minimització: només les dades necessàries. Un gimnàs no necessita la teua empremta per a saber si has entrat.
- Exactitud i termini: dades correctes, i no conservades eternament.
- Responsabilitat proactiva: qui tracta dades les ha de protegir i poder demostrar que complix.
Els sis drets, amb la frase que realment escriuries en cada cas, i el procediment complet davall.
Quatre fraus digitals que veuràs
Tots circulen cada dia i tots tenen un nom jurídic precís, que és el que decidix on s'acudix i què es pot demanar. Davant de qualsevol d'ells hi ha el telèfon gratuït 017 de l'INCIBE, que orienta sense necessitat de denunciar primer.
- Phishing: és estafa, i sovint també usurpació d'identitat.
- Suplantació en xarxes: delicte contra la intimitat, l'honor o estafa.
- Difondre imatges íntimes sense permís: castigat expressament.
- Ciberassetjament: té el seu propi tipus penal i activa el protocol del centre.
La preguntaQuè és el primer que cal fer, abans fins i tot de decidir si es denuncia o no?
Dret ambiental
Els quatre principis sobre els quals es construïx
- Prevenció: és millor evitar el dany que reparar-lo, perquè molts danys ambientals són irreversibles.
- Precaució: davant d'un risc greu, la falta de certesa científica absoluta no justifica no actuar.
- Qui contamina, paga: el cost el suporta qui el genera, no el conjunt de la societat.
- Desenvolupament sostenible: satisfer les necessitats presents sense comprometre les de qui ve després.
Un dany que ningú causa tot sol
El dany climàtic no el causa ningú en concret, els efectes apareixen lluny i tard, i les víctimes inclouen persones que encara no han nascut. Tot el Dret de danys de la unitat 4 està pensat per al contrari: un causant identificable, un perjudicat concret i un dany present. La resposta ha arribat per dos camins alhora.
Tractats i lleis —París, el paquet europeu, la llei espanyola de 2021— i, una cosa que quasi ningú esperava, els tribunals.
Quan guanyar un plet va canviar la política energètica d'un país
El 2015 una fundació neerlandesa va demandar el seu propi Estat per no reduir prou les emissions, i el 2019 el Tribunal Suprem va confirmar la condemna amb un percentatge i una data concrets. Va ser la primera vegada que un tribunal ordenava a un govern un objectiu climàtic, i va obrir la via que hui s'anomena litigació climàtica.
L'argument és elegant pel poc nou que resulta: no s'invoca un dret al clima, sinó drets clàssics aplicats a un risc nou.
Un tribunal pot condemnar un Estat, però no governar en el seu lloc
Estrasburg no va fixar les tones que Suïssa ha de deixar d'emetre. Va declarar que l'article 8 obliga l'Estat a dotar-se d'un marc normatiu adequat davant del canvi climàtic, i que Suïssa no en tenia. Quines mesures concretes adoptar continua sent decisió del legislador suís, que és on resideix la sobirania, exactament com vas veure en la unitat 3.
El mateix dia es van inadmetre altres dos demandes per no esgotar la via interna. Les regles processals són la porta: si t'equivoques, no arribes al fons.
Abans de tancar la unitat
- Sabries explicar la legalitat penal i per què el Dret penal és l'última ratio.
- Sabries separar la via penal de l'administrativa per qui decidix i què pot imposar.
- Sabries recórrer una multa des de la notificació fins al contenciós, sense perdre terminis.
- Sabries dir què exigix el RGPD a qui té dades teues i què li pots demanar.
- Sabries explicar els quatre principis ambientals i què pot i què no pot fer un tribunal.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.