Delicte, multa i rastre digital: penal, administratiu i ambiental

Temps estimat de lectura: ~24 min · Sabers (Decret 108/2022): B7.1–B7.4 · Prerequisits: unitat 2 (el TEDH), unitat 3 (Administració i competències) i unitat 4 (drets de la personalitat).

En acabar esta unitat sabràs:

• Per què no tot el que està mal és delicte, i qui decidix on posar la línia.
• En què es diferencia una multa d’una condemna, més enllà de l’import.
• Què passa quan l’Administració no et contesta.
• Què pots exigir a qualsevol empresa que tinga dades teues.
• Si un tribunal pot obligar un Estat a reduir les seues emissions.

Guarda la pregunta. La resposta necessita les tres branques d’esta unitat, i arriba al final.

El Dret penal, o quan pot l’Estat castigar

De totes les eines que té el poder públic, el Dret penal és la més dura: et pot privar de llibertat. Per això l’ordenament el rodeja de més límits que cap altra.

El primer és el principi de legalitat penal, que la Constitució recull al seu article 25 i que es resumix en una fórmula llatina que val la pena recordar: nullum crimen, nulla poena sine lege. No hi ha delicte ni pena sense una llei prèvia, escrita, certa i estricta. Cap conducta no es pot castigar si no estava descrita com a delicte abans de cometre’s, ni per analogia amb una altra de pareguda, ni per costum.

El segon és el principi d’intervenció mínima: el Dret penal és la ultima ratio, l’últim recurs. Moltes conductes reprovables no són delicte perquè el legislador ha decidit que n’hi ha prou amb una sanció administrativa, una indemnització civil o, senzillament, amb la reprovació social. Que una cosa no siga delicte no significa que estiga bé.

Perquè hi haja delicte calen tres coses alhora:

• Tipicitat: la conducta encaixa exactament en la descripció legal.
• Antijuridicitat: és contrària a l’ordenament i no està emparada per una causa de justificació com la legítima defensa.
• Culpabilitat: se li pot retraure a qui la va cometre, perquè podia comprendre el que feia i actuar d’una altra manera.

I hi ha dues formes de cometre’ls. El dol implica voler el resultat o acceptar-lo; la imprudència, causar-lo per infringir un deure de cura. La diferència no és menor: la imprudència només es castiga quan la llei ho preveu expressament, i amb penes molt menors.

Les penes tampoc no són només la presó. El Codi Penal preveu penes privatives de llibertat, penes privatives de drets —inhabilitació, retirada del permís de conduir, allunyament, treballs en benefici de la comunitat— i penes de multa, calculades normalment pel sistema de dies-multa, en què la quota diària es fixa segons la capacitat econòmica del condemnat. És a dir: la mateixa pena costa més euros a qui més té, que és l’aplicació penal d’una idea que ja vas veure a la unitat 6.

Un mapa mínim dels delictes que més apareixen: contra la vida i la integritat, com l’homicidi i les lesions; contra la llibertat, com les amenaces, les coaccions i l’assetjament; contra la llibertat sexual; contra el patrimoni, com el furt, el robatori, l’estafa i els danys; contra la seguretat viària; contra la Hisenda pública, que vas veure a la unitat anterior; contra la intimitat, que inclou difondre imatges íntimes obtingudes amb consentiment però divulgades sense ell; i els delictes d’odi, que castiguen el foment de l’odi o la violència contra grups pel seu origen, religió, orientació sexual, discapacitat o altres circumstàncies.

Quan qui delinquix és menor d’edat

Els menors de díhuit anys no responen conforme al Codi Penal, però això no significa que no responguen.

A partir dels catorze anys s’aplica la Llei Orgànica reguladora de la responsabilitat penal dels menors, amb un jutjat especialitzat, un fiscal que dirigix la instrucció i un equip tècnic que informa sobre la situació personal, familiar i educativa del menor. Per davall de catorze no hi ha responsabilitat penal: hi intervenen els serveis de protecció de menors.

I el que s’imposa no són penes sinó mesures: llibertat vigilada, prestacions en benefici de la comunitat, convivència amb un altre grup educatiu, tasques socioeducatives, i en els casos més greus internament en règim obert, semiobert o tancat. La llei declara expressament que la seua finalitat és educativa, no retributiva, i per això les mesures es trien mirant l’interés del menor i no només la gravetat del fet.

El Dret administratiu: el que més et tocarà

Si el Dret penal és el més greu, l’administratiu és, amb una diferència enorme, el més freqüent. Una beca, una multa de trànsit, una llicència d’obra, una plaça d’institut, una llista d’espera i un expedient sancionador són tots actes administratius.

El seu tret característic incomoda una mica quan es veu per primera vegada: l’Administració decidix i executa per si mateixa. Els seus actes es presumixen vàlids des que es dicten i es poden executar sense necessitat que un jutge els confirme abans. La compensació és que estan sotmesos a un procediment reglat i a control judicial posterior.

Un concepte que convé entendre bé és el silenci administratiu: què passa quan l’Administració no contesta dins de termini. La regla general en els procediments que inicies tu és el silenci positiu, és a dir, s’entén estimada la teua sol·licitud. Però hi ha moltes excepcions legals, i en els procediments que inicia la mateixa Administració —els sancionadors, per exemple— el silenci no pot jugar en contra teua: el que passa és que l’expedient caduca.

En tot cas, el silenci no allibera l’Administració del seu deure de resoldre. Continua obligada a contestar, encara que conteste tard.

Dret i tecnologia: la teua identitat, les teues dades, la teua seguretat

La teua identitat digital és el conjunt de rastres que deixes: perfils, publicacions, ubicacions, cerques, compres, horaris de connexió. No és un doble teu: en molts aspectes, és un perfil més detallat que el que tu mateix podries escriure.

L’ordenament que la protegix és sobretot europeu. El Reglament General de Protecció de Dades s’aplica directament a tota la Unió des de 2018 —un reglament, com vas veure a la unitat 2, no necessita transposició— i la llei orgànica espanyola el completa i hi afig un catàleg de drets digitals.

Els seus principis es resumixen en poques idees, i totes són exigibles:

• Licitud: per tractar les teues dades cal una base legal, que pot ser el teu consentiment, un contracte, una obligació legal o un interés legítim, entre altres.
• Limitació de la finalitat: les dades recollides per a una cosa no es poden usar per a una altra de distinta sense més.
• Minimització: només les dades necessàries. Un gimnàs no necessita la teua empremta dactilar per saber si has entrat.
• Exactitud i limitació del termini: dades correctes i no conservades eternament.
• Seguretat i responsabilitat proactiva: qui tracta dades les ha de protegir i poder demostrar que complix.

Hi ha una dada que interessa especialment a la teua edat: a Espanya, el consentiment per al tractament de dades de menors el pot prestar el mateix menor a partir dels catorze anys. Per davall d’eixa edat cal el dels seus progenitors o tutors. I la llei espanyola reconeix drets digitals específics: a la desconnexió digital en l’àmbit laboral, a la rectificació i actualització a internet i xarxes socials, a l’educació digital i a l’elaboració d’un testament digital sobre el destí dels teus comptes.

Dret ambiental: el dany que ningú no causa tot sol

L’article 45 de la Constitució fa tres coses en tres línies: reconeix el dret a gaudir d’un medi ambient adequat, imposa el deure de conservar-lo i anuncia sancions penals o administratives per a qui el danye, a més de l’obligació de reparar.

Sobre eixa base s’ha construït una branca sencera, molt marcada pel Dret europeu, que es recolza en quatre principis:

• Prevenció: és millor evitar el dany que reparar-lo, perquè molts danys ambientals són irreversibles.
• Precaució: davant d’un risc greu, la falta de certesa científica absoluta no justifica no actuar.
• Qui contamina, paga: el cost de la contaminació l’ha de suportar qui la genera, no el conjunt de la societat.
• Desenvolupament sostenible: satisfer les necessitats presents sense comprometre les de les generacions futures.

Els seus instruments són bàsicament administratius: avaluació d’impacte ambiental abans d’autoritzar projectes, autoritzacions ambientals per a activitats contaminants, límits d’emissió, i el mercat europeu de drets d’emissió, que posa preu a cada tona de CO₂ que emeten les grans instal·lacions. I quan el dany és greu, hi entra el Codi Penal, que castiga els delictes contra els recursos naturals i el medi ambient.

El canvi climàtic hi va afegir un problema jurídic nou. El dany no el causa ningú en concret, els seus efectes apareixen lluny i tard, i les víctimes inclouen persones que encara no han nascut. Tot el Dret de danys que vas estudiar a la unitat 4 està pensat per al contrari: un causant identificable, un perjudicat concret i un dany present.

La resposta ha arribat per dos camins alhora. D’una banda, tractats i lleis: l’Acord de París de 2015, el paquet climàtic europeu i, a Espanya, la Llei de canvi climàtic i transició energètica de 2021, que fixa objectius de reducció d’emissions i l’horitzó de la neutralitat climàtica. De l’altra, una cosa que quasi ningú no esperava: els tribunals.

Glossari

• Dret penal: branca del Dret públic que definix els delictes i establix les penes aplicables.
• Principi de legalitat penal: exigència de llei prèvia, escrita, certa i estricta per castigar qualsevol conducta.
• Intervenció mínima: principi segons el qual el Dret penal és l’últim recurs davant de les conductes danyoses.
• Tipicitat: encaix exacte d’una conducta en la descripció legal d’un delicte.
• Antijuridicitat: contrarietat de la conducta amb l’ordenament, no emparada per una causa de justificació.
• Culpabilitat: possibilitat de retraure el fet a qui el va cometre.
• Dol: voluntat de realitzar el fet típic o acceptació del seu resultat.
• Imprudència: causació d’un resultat danyós per infracció del deure de cura.
• Delicte lleu: infracció penal de poca gravetat, categoria que va substituir les antigues faltes el 2015.
• Dies-multa: sistema de càlcul de la pena de multa en què la quota diària es fixa segons la capacitat econòmica.
• Antecedents penals: constància registral d’una condemna, cancel·lable transcorreguts determinats terminis.
• Responsabilitat penal del menor: règim aplicable dels catorze als díhuit anys, basat en mesures de finalitat educativa.
• Dret administratiu: branca que regula l’organització i l’actuació de les Administracions públiques.
• Acte administratiu: declaració d’una Administració que produïx efectes jurídics i es presumix vàlida.
• Procediment administratiu: via reglada que l’Administració ha de seguir abans de dictar un acte.
• Silenci administratiu: efecte que la llei atribuïx a la falta de resposta de l’Administració dins de termini.
• Caducitat de l’expedient: extinció d’un procediment iniciat d’ofici per transcurs del termini sense resoldre.
• Recurs d’alçada i de reposició: recursos administratius davant de l’òrgan superior o davant del mateix que va dictar l’acte.
• Via contenciosa administrativa: ordre jurisdiccional que controla judicialment l’actuació de les Administracions.
• Non bis in idem: prohibició de sancionar dues vegades el mateix fet amb el mateix fonament.
• Identitat digital: conjunt de dades i rastres que identifiquen una persona en l’entorn digital.
• RGPD: Reglament General de Protecció de Dades, norma europea directament aplicable des de 2018.
• Responsable del tractament: qui decidix les finalitats i els mitjans del tractament de dades personals.
• Minimització de dades: principi que limita la recollida a les dades estrictament necessàries per a la finalitat.
• Dret d’accés: facultat d’obtindre confirmació i còpia de les dades personals que algú tracta sobre un mateix.
• AEPD: Agència Espanyola de Protecció de Dades, autoritat de control que investiga i sanciona.
• Drets digitals: catàleg espanyol que inclou desconnexió digital, rectificació a internet, educació digital i testament digital.
• Ciberseguretat: conjunt de mesures destinades a protegir sistemes, dades i persones davant d’atacs digitals.
• Dret ambiental: conjunt de normes dirigides a protegir el medi ambient i previndre’n el deteriorament.
• Principi de precaució: regla que permet actuar davant d’un risc greu encara que falte certesa científica plena.
• Qui contamina paga: principi que imputa el cost de la contaminació a qui la genera.
• Avaluació d’impacte ambiental: procediment previ que analitza els efectes d’un projecte sobre el medi.
• Litigació climàtica: ús dels tribunals per exigir a Estats o empreses mesures davant del canvi climàtic.

Per aprofundir

• El Codi Penal al BOE. Per què encaixa: llegir directament els tipus d’estafa, amenaces o delictes contra la intimitat sorprén pel que té de concret la redacció. No hi ha ambigüitat, i eixa és justament l’exigència del principi de legalitat.
• El web de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, secció de canal jove i models d’escrits. Per què encaixa: té plantilles llestes per exercir cada dret. Amb copiar-ne i adaptar-ne una, ja has fet l’activitat d’esta unitat.
• INCIBE i la seua línia 017. Per què encaixa: publica guies per tipus de frau, amb què fer en les primeres hores, que és quan es decidix si es pot provar alguna cosa o no.
• La sentència KlimaSeniorinnen del TEDH, a la base HUDOC. Per què encaixa: el seu resum oficial de premsa cap en dues pàgines i explica el raonament sencer. És la primera vegada que Estrasburg entra en el fons d’un assumpte climàtic.

Preguntes per reflexionar

1. El Dret penal només s’hauria d’usar com a últim recurs. Pensa en una conducta que hui siga delicte i no ho hauria de ser, i una altra a l’inrevés. Justifica-les totes dues.
2. L’Administració decidix i executa sense passar per un jutge. Què es guanya amb eixa agilitat i què s’arrisca? Canviaries alguna cosa del sistema de recursos?
3. A Espanya un menor pot consentir el tractament de les seues dades des dels catorze anys. Et sembla una edat adequada? Què implica consentir de veritat?
4. Els delictes d’odi castiguen expressions que fomenten l’odi o la violència contra grups. On posaries el límit amb la llibertat d’expressió? Busca un cas real abans de respondre.
5. Un tribunal va condemnar un Estat per no reduir les seues emissions. És legítim que jutges no elegits imposen obligacions climàtiques a un govern elegit? Argumenta les dues posicions.