L'economia com a ciència social
El marc de la unitat
- Bloc A: l'economia com a ciència social.
- Bloc A: escassetat, sistemes econòmics i cost d'oportunitat.
- Comprendre l'economia com a ciència social que gestiona recursos escassos.
- Aplicar el pensament del cost d'oportunitat i els incentius.
«Com és que ningú ho va vore vindre?»
El novembre de 2008, setmanes després de caure Lehman Brothers, Isabel II va visitar la London School of Economics i va llançar eixa pregunta als economistes presents. La resposta col·lectiva, publicada mesos després per la British Academy, admetia una «fallada col·lectiva d'imaginació». La crisi va destruir uns 8 bilions de dòlars de patrimoni mundial i els models economètrics més sofisticats no l'havien predita.
Quina classe de ciència és l'economia si no pot previndre crisis sistèmiques malgrat els seus models matemàtics?
Què és l'economia?
La ciència de l'elecció sota escassetat
«L'economia és la ciència que estudia el comportament humà com una relació entre fins i mitjans escassos que tenen usos alternatius.» Tres peces: els fins són les necessitats, múltiples i jerarquitzables; els mitjans escassos són els recursos —temps, diners, matèries primeres, talent—, sempre limitats; i els usos alternatius signifiquen que dedicar un recurs a una cosa implica renunciar a una altra.
L'economia no estudia els diners, estudia com es trien uns fins i es renuncia a uns altres.
Les tres preguntes de Samuelson
- Què produir? Més aliments o més armament, més habitatges o més automòbils? Tota societat decidix en què empra els seus recursos.
- Com produir? Amb tècniques intensives en treball o en capital, amb renovables o amb fòssils? Determina eficiència i impacte.
- Per a qui produir? Per mercat, per planificació, per tradició? La distribució és una decisió política, no un residu.
- Les tres es retroalimenten: el que es produïx condiciona qui se'n beneficia, i el repartiment de la renda condiciona què es demanda.
Dos nivells d'agregació, un mateix problema
- Estudia agents individuals: consumidors, empreses, mercats concrets
- Explica com es formen els preus
- Bloc B del curs: oferta-demanda, elasticitat, fallades de mercat
- Estudia agregats: PIB, inflació, desocupació, comerç exterior
- Modela com es relacionen entre si eixes magnituds
- Blocs C i D: AD-AS, cicles, política fiscal i monetària
Necessitats, béns i factors productius
Quatre maneres de classificar un bé
Els quatre factors de producció i la seua retribució
La frontera de possibilitats de producció
Tres posicions possibles segons l'eficiència productiva: sobre la corba, per davall i per damunt.
Eficient, ineficient, inabastable
La FPP mostra totes les combinacions de dos béns que una economia pot produir amb els seus recursos i la seua tecnologia. Els punts sobre la corba són eficients: tota la capacitat està aprofitada. Els de davall són possibles però ineficients —hi ha atur, capacitat ociosa, matèries primeres sense emprar—. Els de damunt són inabastables sense avanços productius.
L'economia no sols diu el que es produïx, diu el que es deixa de produir per mala assignació.
Cost d'oportunitat
És el valor de la millor alternativa a què es renuncia en prendre una decisió. No és un cost monetari ni comptable: és un cost real mesurat en allò que se sacrifica. Explica a més per què la FPP és còncava i no recta: en especialitzar-se, una economia empra recursos cada vegada menys adequats, així que cada unitat addicional costa proporcionalment més. És la llei de costos d'oportunitat creixents.
Si l'economia està en un punt eficient i vol més ordinadors, necessàriament produïx menys blat.
De l'agro al servici en quaranta anys
El 1980 el sector primari aportava el 7 % del PIB i el 19 % de l'ocupació; el 2024 aporta el 2,5 % i ocupa menys del 4 %. Els servicis van passar del 56 % al 74 % (INE, revisió de 2025). Un desplaçament esbiaixat de la FPP.
Els agents econòmics
Les famílies venen factors i reben rendes; amb elles compren a les empreses; el sector públic cobra impostos i gasta.
Els sistemes econòmics
Tres models purs que ja no existixen purs
| Sistema | Com respon a les tres preguntes | Casos |
|---|---|---|
| Mercat | Preus i milions de decisions descentralitzades | Cap país l'aplica en estat pur |
| Planificació central | Una autoritat fixa plans, produccions i preus | URSS 1922-1991, Corea del Nord |
| Mixt | Mercat com a base, amb intervenció pública correctora | Espanya, Alemanya, Japó, EUA |
El debat polític real no és entre mercat pur i planificació pura, sinó sobre el grau d'intervenció.
Què fa el sector públic en una economia mixta
Quatre funcions complementàries: regula els mercats (competència, consum, normativa laboral i ambiental); proveïx béns públics —defensa, justícia, infraestructures— i preferents —educació, sanitat—; redistribuïx renda amb impostos progressius i transferències; i estabilitza la macroeconomia amb política fiscal i monetària. El model social europeu és una variant amb gasto públic alt.
A Espanya el gasto públic total ronda el 45 % del PIB (AIReF i Eurostat, 2024).
El pa de Moscou que acabava en els porcs
A l'URSS dels huitanta, una fogassa de pa negre costava 18-20 kopeks en fleca estatal, pràcticament el mateix que als cinquanta, perquè el preu portava dècades fixat pel pla. Eixia tan barat que als camperols els compensava comprar pa subvencionat a la ciutat per a donar-lo al bestiar, en compte de comprar pinso. Iegor Gaidar ho va arreplegar en les seues memòries.
Quan els preus deixen de transmetre informació, els recursos s'assignen de manera absurda.
El mètode científic aplicat a l'economia
Quatre fases, adaptades a un objecte social
- Observació d'un fenomen: atur elevat en una regió, pujada persistent de preus. Hui amb grans bases administratives.
- Formulació d'hipòtesis sobre causes i mecanismes, normalment en la forma «si X, llavors Y» dins d'un marc institucional.
- Modelització: una representació simplificada que permet analitzar relacions entre variables.
- Contrastació empírica: si el model prediu bé, s'accepta provisionalment; si prediu malament, es modifica o es descarta.
Un model que tinguera en compte tots els detalls de la realitat seria tan complex com la realitat mateixa i, per tant, igual d'incomprensible.
«La desocupació a Espanya és massa alta.» Quin tipus d'afirmació és i per què?
- APositiva: descriu una dada verificable amb l'EPA
- BNormativa: incorpora un juí sobre quin seria un nivell acceptable
- CPositiva, perquè l'atur es pot mesurar amb precisió
- DCap de les dos, perquè no menciona cap xifra concreta
Solució: B. «Massa alta» exigix un criteri sobre el que és acceptable, i eixe criteri no es dedueix de les dades. «L'atur va ser de l'11,3 % al T3 de 2024» sí que seria positiva.
Una economia produïx en un punt situat per davall de la seua FPP. Què significa exactament?
- AQue necessita més tecnologia per a assolir eixa combinació
- BQue produïx de manera eficient però amb pocs recursos
- CQue hi ha recursos infrautilitzats: atur, capacitat ociosa o matèries primeres sense emprar
- DQue la combinació triada és impossible amb els recursos actuals
Solució: C. Per davall de la corba la combinació és assolible, però es malgasta capacitat productiva. L'inabastable són els punts per damunt, que sí que exigixen més recursos o millor tecnologia.
Entendre estructures, no profetitzar dates
Els models macroeconòmics assumixen agents raonablement racionals i mercats que s'ajusten. Quan eixos supòsits fallen alhora —bombolla immobiliària, pànic bancari, contagi entre balanços— perden poder predictiu. Això no descalifica l'economia com a ciència: la situa en el seu nivell. Des de 2008 la professió ha incorporat evidència empírica massiva, heterogeneïtat d'agents i crisis financeres endògenes.
Millor ferramenta, mateixa humilitat: les ciències socials descriuen millor el passat del que prediuen el futur.
Abans de tancar la unitat
- Sabries definir l'economia com a ciència social de l'escassetat i l'assignació de recursos.
- Sabries separar necessitats, béns i servicis, factors productius i agents econòmics.
- Sabries usar la frontera de possibilitats per a explicar eficiència i cost d'oportunitat.
- Sabries comparar mercat, planificació central i sistema mixt amb avantatges i inconvenients.
- Sabries separar economia positiva de normativa i explicar per a què servix un model.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.