Planificació financera personal
El marc de la unitat
- Bloc A: planificació financera personal.
- Bloc A: pressupost, estalvi, risc i horitzó temporal.
- Prendre decisions financeres raonades i planificar les finances personals.
Quinze anys de retard valen 258.000 €
Dues persones estalvien 100 € al mes amb la mateixa rendibilitat del 7 % anual. Una comença als 20 anys i l'altra als 35. Les dues paren als 65.
- Qui va començar als 20 arriba amb uns 380.000 €.
- Qui va començar als 35 arriba amb 122.000 €.
- La diferència són 258.000 €, i no està en l'import estalviat.
La preguntaSi els números són tan clars, per què la majoria de jóvens no estalvia una part fixa dels seus primers ingressos?
El pressupost personal
Una heurística, no una llei: la mitat a necessitats, el 30 % a desitjos i el 20 % a estalvi i inversió.
La regla 50-30-20, i la seua lletra menuda
El 50 % va a necessitats —habitatge, subministraments, alimentació, transport imprescindible—, el 30 % a desitjos —oci, roba, viatges, subscripcions evitables— i el 20 % a estalvi i inversió. En el context espanyol actual, amb lloguers alts a les grans ciutats, la distribució resulta optimista per a molta gent jove. Però servix com a vara de mesurar.
Si les necessitats superen el 70 % de l'ingrés, el problema és estructural: habitatge car o ingressos baixos.
Abans d'invertir, el fons d'emergència
La capacitat d'estalvi és la part dels ingressos que no es consumix en el període. És la palanca financera més important de la vida adulta. I el primer destí d'eixe estalvi no és la borsa: és un fons d'emergència d'entre tres i sis mesos de gastos, que cobrisca una avaria, un mes sense faena o una reparació urgent sense recórrer a una targeta de crèdit.
Eixe fons va en producte líquid, no invertit. La seua utilitat és estar disponible, no rendibilitzar.
L'interés compost
L'interés simple creix en línia recta; el compost es dispara, i la bretxa entre els dos s'eixampla cada any.
Cent euros quiets durant trenta anys
Cf = C0 · (1 + i)^n
- C0
- Capital inicial que s'invertix i no es toca.
- i
- Tipus d'interés anual, en tant per u.
- n
- Anys que el capital roman invertit.
Exemple100 · (1,05)^30 = 432 €: 332 € d'interessos sense afegir un euro. A 40 anys, 704 €; a 50, 1.146 €. Al 8 % anual, els 100 € arriben a 1.006 € en 30 anys.
Exercici 3.1 · Dos germans, mateix capital, distint resultat
Anna i Bru estalvien 2.000 € a l'any amb una rendibilitat del 7 % anual. Anna aporta des dels 20 fins als 30 anys —deu aportacions— i després deixa el capital quiet fins als 65. Bru comença als 30 i aporta sense parar durant 35 anys. Qui arriba amb més als 65?
- Aportat per Anna: 2.000 × 10 = 20.000 €. Aportat per Bru: 2.000 × 35 = 70.000 €.
- Anna, després dels seus deu anys d'aportacions, acumula uns 27.633 €.
- Eixos 27.633 € creixen 35 anys més: 27.633 · (1,07)^35 ≈ 295.000 €.
- Bru, amb renda constant capitalitzada al 7 % durant 35 anys, arriba a uns 276.000 €.
- Anna acaba amb més havent aportat tres vegades i mitja menys que Bru.
- El decisiu no és quant aportes, sinó quant de temps deixes que el diner treballe.
Productes financers
Cinc productes comparats
| Producte | Rendibilitat | Risc | Liquiditat |
|---|---|---|---|
| Compte remunerat | 1,5-2 % TAE | Molt baix, FGD | Immediata |
| Depòsit a termini | 2-4 % | Molt baix, FGD | Baixa, amb penalització |
| Bons de l'Estat | 2-4 % | Baix, risc país | Mitjana |
| Fons indexat | 6-8 % nominal a llarg termini | Mitjà, volatilitat | Alta |
| Accions soltes | Variable, pot ser negativa | Alt | Alta |
El FGD cobrix fins a 100.000 € per titular i entitat si el banc fa fallida. Les xifres canvien amb el cicle de tipus del BCE.
La regla d'or: rendibilitat ⇄ risc
Tota rendibilitat esperada per damunt de la del bo de l'Estat a curt termini es paga amb més risc. No existixen els productes d'alts rendiments sense risc. Quan apareixen, hi ha tres possibilitats: estafa oberta, producte el risc del qual el client no comprén, o informació privilegiada il·legal. Cap de les tres és bona per a qui firma.
I el seu corol·lari pràctic: si no entens un producte financer en termes senzills, no el contractes.
Cada producte tria dos dels tres vèrtexs
Les preferents, o vendre deute perpetu com si fora un depòsit
Les preferents pagaven un cupó atractiu del 5-7 %, però eren deute perpetu subordinat, recuperable només venent-lo en un mercat secundari molt poc líquid. Quan les caixes van entrar en crisi el 2012 es van enfonsar: cupons suspesos, bescanvis forçosos per accions amb pèrdues del 50-70 %. La majoria d'afectats eren jubilats que creien haver firmat un termini fix a la seua sucursal de sempre.
Els tribunals van donar la raó a milers de demandants per comercialització inadequada. La lliçó més cara de l'última dècada.
Hipoteques i préstecs
Dos formes d'endeutar-se molt distintes
- Sense més garantia que el compromís del prestatari
- El banc assumix més risc, així que cobra més: TIN del 6-12 %
- Terminis curts, d'1 a 7 anys, i imports fins a uns 75.000 €
- Cotxes, reformes menudes, electrodomèstics, consolidar deutes
- Garantia real sobre l'immoble; si no es paga, el banc l'executa
- Risc baix per al banc, tipus baix: TIN del 2-3,5 % en fixes
- Terminis llargs, de 20 a 30 anys, i imports alts
- Deute productiu: finança una cosa que conserva valor a llarg termini
Tres sigles per a no perdre's comparant ofertes
Quan l'Euríbor va passar de −0,5 % a +4 %
Amb Euríbor + 0,9 %, eixa hipoteca a 25 anys pagava uns 750 €/mes el 2021. Després de la pujada de tipus més ràpida del BCE, va tancar 2023 en uns 1.180 €. El maig de 2026, amb l'Euríbor al 2,8 %, la quota està en uns 990 €.
Exercici 3.2 · Quota d'una hipoteca i cost total
Una parella compra un pis a València per 200.000 €, aporta el 20 % d'entrada i finança 160.000 € a 25 anys amb un tipus fix del 3,5 % TIN. Calcula la quota mensual, els interessos totals de l'operació i quant pujaria la quota amb un tipus del 5 %.
- n = 25 × 12 = 300 quotes; tipus mensual i = 3,5 % / 12 = 0,002917.
- Quota = C · i / (1 − (1+i)^−n) = 466,67 / 0,5822 ≈ 801 €/mes.
- Pagat al banc: 801 × 300 = 240.300 €. Interessos: 240.300 − 160.000 = 80.300 €.
- És a dir, durant 25 anys es paga al banc un 50 % més del capital prestat.
- Al 5 %, la quota puja a uns 935 € i els interessos a 120.500 €: 40.000 € més.
- Cada punt de TIN són uns 80-100 € més al mes i 25.000-30.000 € més d'interessos.
Assegurances i educació financera
Assegurar el gran, autoassegurar el menut
La pregunta que decidix si una assegurança val la pena és una: podria assumir econòmicament el sinistre si ocorreguera? Si la resposta és no —un incendi que destruïx la casa, una operació urgent fora, una indemnització per accident—, assegurar-se és racional. Si és sí sense greu perjuí —la garantia extra d'un electrodomèstic de 200 €—, la prima a llarg termini supera el cost esperat del sinistre.
L'assegurança existix per a evitar la ruïna, no per a cobrir cada xicoteta incomoditat.
Ordes de magnitud del context espanyol
- Tipus del BCE: depòsit 2,00 %, MRO 2,15 %. Euríbor a 12 mesos al voltant del 2,8 %.
- IPC: 3,2 % general i 2,8 % subjacent (INE, abril de 2026).
- SMI: 1.221 €/mes en 14 pagues, 17.094 € bruts anuals (RD 126/2026).
- Salari mitjà brut 27.558 €/any; el medià ronda els 24.000 €.
- Habitatge: Madrid 4.491 €/m² i València 3.269 €/m², màxim històric.
- Taxa d'estalvi de les llars: 9-11 % de la renda disponible, lluny del 20 % del model.
Una hipoteca s'anuncia amb TIN del 2,5 % i TAE del 3,8 %. Què explica eixa diferència d'1,3 punts i quina has de mirar?
- AUn error de l'entitat, perquè TIN i TAE haurien de coincidir
- BComissions i productes vinculats: cal comparar per TAE, que és la que els inclou
- CLa inflació prevista per als pròxims anys, i cal mirar el TIN
- DEl diferencial sobre l'Euríbor, i tant se val quina es mire
Solució: B. La TAE incorpora comissions, assegurances vinculades i l'efecte del període de liquidació. Per això és l'indicador legalment obligatori per a comparar ofertes, i el TIN a soles no servix.
Automatitza la decisió i deixa de prendre-la cada mes
La majoria de jóvens no estalvia per tres raons que la unitat ja ha nomenat: el descompte temporal, perquè el «jo de hui» i el «jo dels 65» no se senten la mateixa persona; el biaix d'optimisme del «ja estalviaré quan guanye més», ignorant que després arriben habitatge i fills; i la invisibilitat de l'interés compost, la corba del qual és plana els primers anys.
La solució és un nudge de la Unitat 2: transferència automàtica el dia del cobrament. Elimines la decisió i la inèrcia juga a favor teu.
Abans de tancar la unitat
- Sabries elaborar un pressupost personal amb ingressos, despeses fixes i despeses variables.
- Sabries aplicar la fórmula de l'interés compost i explicar l'efecte acumulatiu del temps.
- Sabries comparar comptes, depòsits, fons, accions i bons per rendibilitat, risc i termini.
- Sabries separar hipoteca de préstec personal i estimar una quota mensual amb TIN i TAE.
- Sabries explicar l'assegurança com a transferència del risc i nomenar les seues modalitats.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.