Microeconomia I: oferta, demanda i mercat
El marc de la unitat
- Bloc B: oferta, demanda i equilibri de mercat.
- Bloc B: desplaçaments i moviments al llarg de les corbes.
- Analitzar els mercats amb els models d'oferta i demanda.
Deu anys de topalls i el lloguer puja un 40 %
El lloguer mitjà a Barcelona va passar de 850 € el 2014 a 1.200 € el 2024. Les administracions ho han intentat frenar amb índexs de referència, zones tensionades i topalls de preus. Els preus oficials s'han moderat, però el mercat real opera al marge: subarrendaments, contractes en negre i eixida de pisos del lloguer residencial cap al turístic o la venda.
Per què els topalls abaixen el preu sobre el paper i el mercat real no s'immuta?
El mercat
Dos-cents anys de mercat sense gràfic
Adam Smith va publicar La riquesa de les nacions el 1776 i va parlar llargament del mercat, els preus i la mà invisible, però mai va dibuixar cap corba d'oferta o demanda. La representació que hui pareix òbvia no es va formalitzar fins al 1890, cent catorze anys després, quan Alfred Marshall va publicar els seus Principis d'economia.
Marshall també va fixar la convenció que encara confon generacions: el preu en l'eix vertical, sent la variable independent.
La demanda
Per què la llei de la demanda és tan robusta
Quan el preu puja, la quantitat demandada baixa. En els béns normals, ocorre per dos efectes que empenyen en la mateixa direcció. L'efecte substitució, perquè si puja el preu del café part dels consumidors es passen al te: el bé es torna relativament més car front als seus substitutius. I l'efecte renda, perquè si el preu puja i el sou no, la renda real ha baixat i ara es permet menys de tot, inclòs menys café.
Hi ha excepcions documentades —béns Giffen, béns de Veblen—, però són rares. La de Giffen es veu en la Unitat 5.
Una taula de demanda: entrades de cine al mes
| Preu (€/entrada) | Quantitat demandada (entrades/mes) |
|---|---|
| 12 € | 8.000 |
| 10 € | 12.000 |
| 8 € | 18.000 |
| 6 € | 26.000 |
| 4 € | 36.000 |
Algebraicament, Qd = 60.000 − 4.000·P. Cada euro addicional reduïx la demanda en 4.000 entrades mensuals.
L'equilibri de mercat
Preu i quantitat d'equilibri queden determinats per la intersecció de les dos corbes.
On el mercat deixa de moure's
L'equilibri és la combinació de preu i quantitat en què l'ofert i el demandat coincidixen. En eixe punt no hi ha tendència al canvi: cap consumidor ni productor troba interés a modificar el seu comportament. Qualsevol pertorbació —un canvi en la renda, en la tecnologia, en les preferències— desplaça una de les dos corbes i genera un equilibri nou.
Llei de l'oferta, la simètrica: a més preu, més quantitat oferida. Relació directa.
Exercici 4.1 · Equilibri algebraic i preu màxim
En el mercat mensual d'uns auriculars sense fils, Qd = 100 − 2P i Qo = 20 + 3P, amb P en euros i Q en milers d'unitats. Calcula l'equilibri i l'excés de demanda que apareixeria si el Govern fixara un preu màxim de 12 € per a fer-los més accessibles.
- En equilibri Qd = Qo: 100 − 2P = 20 + 3P, d'on 80 = 5P i P* = 16 €.
- Q* = 100 − 2·16 = 68 mil unitats al mes (o 20 + 3·16 = 68).
- Amb preu màxim de 12 €, la demandada és Qd = 100 − 24 = 76 mil.
- L'oferida a eixe preu és Qo = 20 + 36 = 56 mil.
- Excés de demanda = 76 − 56 = 20 mil unitats al mes sense producte.
- Conseqüències previsibles: cues, llistes d'espera, mercat negre i deteriorament de la qualitat.
Moviments al llarg de la corba i desplaçaments
Els cinc factors que desplacen la demanda
- Renda: puja la de béns normals i baixa la d'inferiors —genèrics, transport públic—.
- Preus relacionats: puja un substitutiu i la demanda creix; puja un complementari i cau.
- Gustos: quan l'OMS va classificar les carns processades el 2015, l'embotit va caure setmanes.
- Expectatives: si s'espera que puge demà, es compra hui. El paper higiènic de març de 2020.
- Nombre de consumidors: creixement de població, turistes, obertura a un mercat nou.
Els cinc factors que desplacen l'oferta
- Costos de producció: si pugen energia, matèries primeres o salaris, la corba va a l'esquerra.
- Tecnologia: produir més amb els mateixos recursos desplaça l'oferta a la dreta.
- Preus relacionats en producció: si puja el gira-sol, l'agricultor dedica menys terra al blat.
- Expectatives del productor: si espera preus alts, retira producte i l'oferta actual baixa.
- Nombre de productors: l'entrada d'Ouigo i Iryo en l'AVE des de 2021 va desplaçar l'oferta.
L'oli d'oliva, un cicle complet d'oferta
La sequera va portar el verge extra en origen de 3,30 €/kg a uns 9 €/kg en 18 mesos. Amb les collites recuperades a 1,37-1,42 milions de tones, el maig de 2026 ha tornat a uns 3,7 €/kg. Ningú va canviar de gustos.
I el cas simètric, els telèfons intel·ligents
El 2014 un telèfon de gamma mitjana costava a Espanya 350-400 €; deu anys després, un de prestacions equivalents o millors es ven per 150-200 €. Tres forces van desplaçar l'oferta a la dreta: processos de fabricació molt més eficients, l'entrada de fabricants xinesos multiplicant el nombre de productors, i economies d'escala amb la producció global passant de 1.300 a més de 1.600 milions d'unitats.
La demanda també va créixer, però l'oferta va créixer més ràpid. Ahí està tota la diferència amb l'oli.
Els quatre desplaçaments i el seu efecte
- Augmenta la demanda: puja P* i puja Q*. Campanya reeixida, turisme, millora de renda en un bé normal.
- Cau la demanda: baixa P* i baixa Q*. Escàndol sanitari, recessió en béns de luxe.
- Augmenta l'oferta: baixa P* i puja Q*. Avanç tecnològic, entrada de competidors.
- Cau l'oferta: puja P* i baixa Q*. Sequera, pujada del cost energètic en fàbriques.
- Si es mouen les dos alhora, una de les dos variables queda indeterminada sense més dades.
Exercici 4.2 · El lloguer de Madrid, llegit amb el model
Entre 2020 i 2025 el lloguer mitjà a Madrid va passar d'uns 15 €/m²/mes a més de 22 €, mentres el nombre d'habitatges en lloguer residencial es mantenia o baixava lleugerament. És coherent eixa combinació amb un desplaçament de l'oferta, de la demanda, o de les dos?
- Demanda a la dreta: +250.000 habitants (INE), nòmades digitals, expectatives i més llars unipersonals.
- Oferta a l'esquerra: traspàs al lloguer turístic, construcció més cara i incertesa normativa.
- Si només haguera pujat la demanda, esperaríem preu i quantitat pujant alhora.
- La quantitat no puja, així que l'oferta també s'ha desplaçat a l'esquerra.
- El model servix per a descartar explicacions: culpar només els fons no encaixa amb les quantitats.
- És pressió per demanda i restricció per oferta alhora, i la política eficaç actua sobre els dos costats.
Les quatre estructures de mercat
Com menys empreses hi ha —i més diferenciat el producte—, més poder té cada una per a fixar el preu.
Les quatre estructures comparades
| Estructura | Empreses | Producte | Exemple espanyol |
|---|---|---|---|
| Competència perfecta | Moltíssimes | Homogeni | Taronges a Mercabarna |
| Competència monopolística | Moltes | Diferenciat | Mercadona, Lidl, Carrefour |
| Oligopoli | Poques | Homogeni o diferenciat | Iberdrola, Endesa, Naturgy |
| Monopoli | Una | Sense substitutius | Aena; Renfe AVE fins al 2021 |
El poder de fixar preu creix de dalt a baix: nul en competència perfecta, total en monopoli.
No confondre oligopoli amb monopoli
Etiquetar com a monopoli qualsevol mercat dominat per marques conegudes és un error freqüent. Mercadona, amb un 27-29 % de quota en distribució alimentària (Kantar, tancament de 2025) front a Carrefour amb un 8 % i Lidl amb un 6,9 %, no és monopoli: hi ha competència real, encara que concentrada. La banca espanyola tampoc ho és, amb cinc grans i desenes de mitjanes.
La regla pràctica: si pot pujar el preu un 20 % sense perdre quasi clients, és quasimonopoli. Si els perd en massa, no.
Una sequera reduïx a la mitat la collita d'oli d'oliva. Què li ocorre a l'equilibri del mercat?
- ALa demanda es desplaça a l'esquerra, així que baixen preu i quantitat
- BL'oferta es desplaça a l'esquerra, així que puja el preu i baixa la quantitat
- CHi ha un moviment al llarg de la corba d'oferta, sense desplaçar-la
- DL'oferta es desplaça a la dreta, així que baixa el preu
Solució: B. La sequera és un canvi en les condicions de producció, no en el preu, així que desplaça la corba sencera a l'esquerra. El nou equilibri queda a un preu més alt i una quantitat menor, com va ocórrer en 2022-2024.
Un topall de preu desplaça el problema, no el resol
Els topalls operen com a preus màxims per davall de l'equilibri, i produïxen tres efectes ben documentats: escassetat, perquè qui no troba al preu oficial no troba a cap; mercats paral·lels, amb els pisos eixint del segment regulat cap al subarrendament, el turístic o la venda; i degradació de la qualitat, perquè amb el marge comprimit el propietari reduïx manteniment.
Intervindre només sobre el preu, sense actuar sobre l'oferta amb construcció o habitatge públic, desplaça el problema.
Abans de tancar la unitat
- Sabries aplicar la llei de la demanda i la de l'oferta a casos reals del mercat espanyol.
- Sabries separar un moviment al llarg de la corba d'un desplaçament de la corba.
- Sabries nomenar els cinc factors que desplacen la demanda i els que desplacen l'oferta.
- Sabries trobar l'equilibri gràficament i algebraicament amb funcions lineals.
- Sabries reconéixer les quatre estructures de mercat amb exemples espanyols actuals.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.