Microeconomia II: elasticitat i aplicacions
El marc de la unitat
- Bloc B: elasticitat i les seues aplicacions.
- Bloc B: ingrés total, impostos indirectes i incidència.
- Analitzar els mercats amb els models d'oferta i demanda i l'elasticitat.
Pugen l'impost un 15 % i recapten un 3 % més
Un cas hipotètic. El Govern puja l'impost especial sobre el tabac esperant recaptar més i, de pas, reduir el consum. El consum cau moderadament, però menys del previst. I la recaptació, en compte de créixer un 12-15 %, creix només un 3 %. La diferència entre la previsió i el resultat no s'explica només per l'elasticitat del consumidor.
Si puges l'impost a un producte, sempre recaptes més? De què depén?
L'elasticitat-preu de la demanda
El mètode del punt mitjà, i per què s'usa
E = (ΔQ / Qm) / (ΔP / Pm)
- ΔQ, ΔP
- Variació absoluta de quantitat i de preu entre els dos punts.
- Qm, Pm
- Mitjana dels dos valors de quantitat i de preu, no l'inicial.
- |E|
- Es compara amb la unitat: per damunt és elàstica, per davall inelàstica.
ExempleDividir entre el valor inicial dona resultats distints en pujar i en baixar el preu. Amb la mitjana, moure el preu de 10 a 12 dona la mateixa elasticitat que de 12 a 10.
Els quatre casos extrems de l'elasticitat-preu de la demanda, de la vertical perfecta a l'horitzontal.
Com es classifica una demanda
- Elàstica (|E| > 1): la quantitat reacciona més que proporcionalment. Luxes, restaurants, viatges.
- Inelàstica (|E| < 1): reacciona menys que proporcionalment. Pa, electricitat, aigua, tabac a curt termini.
- Unitària (|E| = 1): la variació de la quantitat coincidix amb la del preu. Cas teòric de referència.
- Perfectament inelàstica (E = 0): corba vertical. Un medicament vital en un horitzó molt curt.
- Perfectament elàstica (E → ∞): corba horitzontal. Blat a granel en un mercat mundial.
Quatre factors expliquen quasi tota la diferència
- Substitutius pròxims: una marca concreta de iogurt és molt elàstica; el iogurt en general, molt menys.
- Pes en el pressupost: un 10 % més de sal no es nota; un 10 % més de lloguer obliga a retallar.
- Necessitat o luxe: menjar és inelàstic, anar a un restaurant de moda és elàstic.
- Horitzó temporal: a curt termini costa adaptar-se, així que quasi tota elasticitat creix amb el temps.
Cinc elasticitats que convé tindre al cap
| Bé o servici | |E| aprox. | Classificació |
|---|---|---|
| Pa i cereals | 0,2 | Molt inelàstic |
| Electricitat domèstica | 0,3 | Inelàstic |
| Tabac a curt termini | 0,4 | Inelàstic |
| Restaurants | 1,5 | Elàstic |
| Marques concretes de cereal | 3,0 | Molt elàstic |
Com més necessari i menys substituïble, més a prop del 0. Com més prescindible o substituïble, més per damunt de l'1.
Què li passa a l'ingrés total quan mous el preu
IT = P · Q
- IT
- Ingrés total: el que entra per les vendes.
- P
- Preu unitari, que puja quan el puges.
- Q
- Quantitat venuda, que cau quan el preu puja.
ExempleAmb demanda inelàstica mana el preu i l'ingrés puja; amb demanda elàstica mana la quantitat i baixa. Les rebaixes funcionen perquè la moda és elàstica; el tabac no ho és.
Exercici 5.1 · Elasticitat pel mètode del punt mitjà
Una fleca de València ven el seu pa de massa mare a 3,00 €/barra i en despatxa 400 al dia. Puja el preu a 3,60 € i les vendes cauen a 360 barres. Calcula l'elasticitat pel mètode del punt mitjà, classifica la demanda i decidix si va encertar en pujar el preu.
- ΔQ = −40 sobre una mitjana de 380 barres: −10,53 %.
- ΔP = +0,60 € sobre una mitjana de 3,30 €: +18,18 %.
- E = −10,53 / 18,18 = −0,58, és a dir 0,58 en valor absolut.
- Com que |E| < 1, la demanda és inelàstica.
- IT abans 3,00 × 400 = 1.200 €/dia; després 3,60 × 360 = 1.296 €. Va encertar.
- Cautela: si continuara pujant, els clients trobarien substitutius i l'elasticitat creixeria.
Les altres dos elasticitats de la demanda
Elasticitat-renda: què passa quan el país s'enriquix
Elasticitat croada: el signe ho diu tot
Els béns Giffen, l'excepció que quasi mai es veu
Són béns inferiors que ocupen una part tan gran del pressupost que, en encarir-se, la llar ja no pot permetre's alternatives millors i acaba comprant més del mateix bé que ha pujat. Giffen els va descriure a finals del XIX amb el pa en famílies angleses pobres, amb evidència dubtosa. Les estimacions modernes són les de Jensen a la Xina rural.
La paradoxa existix, però exigix condicions extremes. En una economia com l'espanyola no s'observa.
Excedents i benestar
Les dos mitats de l'excedent total
- Cada u té una disposició màxima a pagar abans de quedar-se sense el bé
- La corba de demanda és la suma ordenada d'eixes disposicions
- Però en el mercat tots paguen el mateix: el preu d'equilibri
- És l'àrea entre la corba de demanda i eixe preu
- Cada empresa té un cost marginal mínim al qual acceptaria vendre
- La corba d'oferta és la suma ordenada d'eixos costos
- I totes venen també al mateix preu d'equilibri
- És l'àrea entre eixe preu i la corba d'oferta
El pes mort no és una transferència
El primer teorema del benestar diu que, sense fallades de mercat, l'equilibri competitiu maximitza l'excedent total. Qualsevol desviació —un preu imposat, un impost, un monopoli— el reduïx. La part que es destruïx i no capta ningú és el pes mort. No són diners que passen del consumidor a l'Estat, sinó valor que no es crea perquè no arriben a produir-se intercanvis beneficiosos.
Ahí està la diferència entre repartir el pastís d'una altra manera i fer el pastís més menut.
L'impost obri una falca entre el que paga el consumidor i el que rep el productor, i encongix la quantitat.
Aplicacions al món real
Què produïx un preu màxim per davall de l'equilibri
- La quantitat demandada augmenta i l'oferida disminuïx, així que apareix escassetat.
- Qui aconseguix comprar al preu baix guanya excedent; qui no ho aconseguix el perd sencer.
- L'excedent del productor cau sempre, sense excepció.
- Apareix pes mort: hi ha intercanvis beneficiosos per a les dos parts que ja no es produïxen.
- I els efectes secundaris típics: llistes d'espera, mercats negres i deteriorament de la qualitat.
I què produïx un preu mínim, aplicat al salari
- Les empreses demanden menys treball a eixe salari i més persones volen entrar al mercat.
- Apareix excedent d'oferta: atur entre qui està al voltant del mínim.
- Qui manté l'ocupació guanya més; l'excedent de les empreses cau.
- Hi ha pes mort si la demanda de treball és bastant elàstica: ahí està tot el debat.
- El SMI espanyol va passar de 735,90 € el 2018 a 1.221 € el 2026: un 66 % en huit anys.
Qui paga l'impost no ho decidix la llei
El repartiment d'un impost entre consumidors i productors no depén de a qui li'l cobre l'administració, sinó de les elasticitats. Si la demanda és més inelàstica que l'oferta, el consumidor suporta la major part, com en el tabac. Si l'oferta és la més inelàstica, la càrrega recau sobre el productor. I com més inelàstic siga el mercat, menor serà el pes mort, perquè la quantitat a penes cau.
Per això els impostos sobre el tabac recapten molt destruint poca eficiència.
La llei diu qui ingressa l'impost; l'elasticitat, qui el paga
Exercici 5.2 · Excedents i pes mort d'un impost
En un mercat de tabac simplificat, la demanda és P = 22 − 0,07·Q i l'oferta P = 2 + 0,03·Q, amb Q en milers de caixetilles al dia. El Govern introduïx un impost d'1 €/caixetilla. Calcula l'equilibri abans i després, el repartiment de la càrrega, la recaptació i el pes mort.
- Equilibri inicial: 22 − 0,07Q = 2 + 0,03Q, Q* = 200 mil i P* = 8 €.
- EC = 200·(22−8)/2 = 1.400; EP = 200·(8−2)/2 = 600. Excedent total: 2 milions €/dia.
- Amb l'impost l'oferta passa a P = 3 + 0,03Q: Qt = 190 mil, Pc = 8,70 € i Pp = 7,70 €.
- El consumidor paga 0,70 € més i el productor rep 0,30 € menys: la demanda, més inelàstica, en carrega el 70 %.
- Recaptació = 1 × 190 = 190 mil €/dia. Pes mort = ½ · 1 · (200 − 190) = 5 mil €/dia.
- Comprovació: 1.263,5 + 541,5 + 190 + 5 = 2.000. Eixos 5 mil € no els guanya ningú.
La Sugar Tax britànica de 2018
Amb un tram zero per davall de 5 g/100 ml, més del 50 % dels refrescos es van reformular per a esquivar l'impost. Va recaptar uns 340 M£ a l'any, menys del previst, precisament perquè va funcionar (The Lancet, 2023).
Un impost es cobra formalment al fabricant de refrescos. Qui acaba suportant la major part de la càrrega?
- ASempre el fabricant, perquè és qui l'ingressa a Hisenda
- BSempre el consumidor, perquè el preu de venda puja
- CDepén de les elasticitats: en suporta més la part amb la corba més inelàstica
- DEs repartix al 50 % per imperatiu legal
Solució: C. La incidència legal i l'econòmica no coincidixen. Qui pot reaccionar menys al canvi de preu —la part més inelàstica— acaba absorbint la porció més gran de l'impost, el cobre qui el cobre.
La inelasticitat també té un límit
El tabac té demanda inelàstica, però no infinitament. En el cas, la pujada del 15 % produïx dos efectes alhora: una caiguda lleu del consum legal i un desplaçament al mercat paral·lel —a Espanya, el contraban arriba sobretot d'Andorra, Gibraltar i el nord d'Àfrica—. La recaptació creix només un 3 % perquè part del consum escapa del circuit fiscal.
És la corba de Laffer aplicada a la fiscalitat indirecta. I a més es perd el control sanitari del producte.
Abans de tancar la unitat
- Sabries calcular i interpretar les elasticitats preu, renda i creuada de la demanda.
- Sabries relacionar l'elasticitat-preu amb el que li passa a l'ingrés total.
- Sabries calcular l'excedent del consumidor i del productor en un mercat simple.
- Sabries analitzar preus màxims, preus mínims i impostos i identificar el pes mort.
- Sabries citar casos reals: lloguer amb topall, salari mínim, impostos al tabac i al sucre.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.