Bloque B

Microeconomia III: fallades de mercat

El mercat coordina milions de decisions sense que ningú les dirigisca, però de vegades falla. Esta unitat estudia quan i per què la mà invisible deixa buits —externalitats, béns públics, informació asimètrica, poder de mercat— i sota quines condicions l'Estat pot tapar-los sense obrir-ne de majors.
profedeeconomia.es01/34
A què respon esta unitat

El marc de la unitat

Sabers bàsics
  • Bloc B: externalitats i béns públics.
  • Bloc B: informació asimètrica i poder de mercat.
Competències específiques
  • Identificar les fallades de mercat i el paper del sector públic.
profedeeconomia.es02/34
El cas

Volkswagen va falsejar les emissions d'11 milions de cotxes

El 2015 l'agència ambiental estatunidenca va descobrir que els motors dièsel de VW portaven un programari que detectava quan el cotxe estava sent testat i activava un mode net.

  • 11 milions de cotxes amb el programari instal·lat.
  • Fins a 40 vegades el límit legal de NOx en carretera real.
  • Més de 30.000 M€ en multes, indemnitzacions i recompres.
  • Set anys sense que ningú ho detectara.

La preguntaSi el mercat premia les empreses eficients, per què l'eficient va fer trampa i ningú la va agarrar?

profedeeconomia.es03/34
§1

Què és una fallada de mercat

No és un judici ideològic contra el mercat. És el diagnòstic tècnic dels supòsits sota els quals el model competitiu falla.
profedeeconomia.es04/34
Concepte clau

Quan la mà invisible deixa buits

Una fallada de mercat és una situació en què l'assignació que resulta de la lliure interacció d'oferta i demanda no és eficient en el sentit de Pareto: hi ha millores que beneficiarien algú sense perjudicar ningú, i el mercat per si sol no les implementa. Identificar la fallada és condició necessària per a justificar una intervenció pública, però no suficient.

Produïm més contaminació de la que voldríem i menys investigació bàsica de la que ens convindria.

profedeeconomia.es05/34

Les quatre fallades canòniques

  1. Externalitats: l'activitat genera costos o beneficis sobre tercers que el preu no arreplega.
  2. Béns públics: com que no són rivals ni excloïbles, la iniciativa privada els infraproduïx.
  3. Informació asimètrica: una part sap alguna cosa rellevant que l'altra no sap, i això distorsiona l'equilibri.
  4. Poder de mercat: uns pocs agents fixen el preu i trenquen el supòsit de competència.
profedeeconomia.es06/34
§2

Externalitats

El cost que paga qui produïx no sempre coincidix amb el que suporta la societat. Quan divergixen, la quantitat es desvia de l'òptim.
profedeeconomia.es07/34
Pigou, 1920

Cost privat front a cost social

Arthur Cecil Pigou va distingir entre el que paga qui produïx (cost privat) i el que suporta la societat sencera incloent-hi els tercers afectats (cost social). Si el cost social supera el privat hi ha externalitat negativa i el mercat produïx de més; si el benefici social supera el privat hi ha externalitat positiva i el mercat produïx de menys.

La fàbrica que contamina el riu, el veí amb música a les dos, qui es vacuna: efectes reals que el preu no factura.

profedeeconomia.es08/34
El gràfic

Amb externalitat negativa el cost social queda per damunt del privat i el mercat, pel seu compte, sobreproduïx.

Externalitat negativa Externalitat negativa: el cost social supera el cost privat, de manera que el mercat pel seu compte produïx més del que és eficient (sobreproducció). Pèrdua de benestar: el cost social que el mercat no assumix. Són les unitats que es produïxen de més, des de Q òptim fins a Q de mercat, el cost de les quals per a la societat supera el valor que aporten. 0 Q P QUANTITAT PREU Òptim social E*: l'encreuament de la demanda amb el cost marginal social. És la quantitat eficient, Q òptim, on es té en compte també el cost extern. Equilibri de mercat E_m: l'encreuament de la demanda amb el cost marginal privat. El mercat, pel seu compte, arriba a Q de mercat, major que l'òptim social. cost extern sobreproducció D Cmg privat Cmg social E* E_m Q_òptim Q_mercat
profedeeconomia.es09/34

Dos direccions de la mateixa fallada

Negatives (sobreproducció)
  • Contaminació industrial, abocaments, soroll i residus
  • Congestió: cada cotxe imposa temps perdut als altres
  • Resistència als antibiòtics per ús indiscriminat
Positives (infraproducció)
  • Vacunació: protegix qui es vacuna i també els altres
  • Educació: eleva la productivitat agregada del país
  • Investigació bàsica i conservació del patrimoni
profedeeconomia.es10/34
Instruments correctors

Quatre formes d'internalitzar una externalitat

  • Impost pigouvià: gravar el dany marginal (carboni, tabac, alcohol) fins que el preu el reflectisca.
  • Subvenció: pagar el benefici marginal que el mercat no retribuïx (transport públic, rehabilitació).
  • Regulació directa: límits, prohibicions i estàndards. Fàcil de comunicar, però cega al cost de cada empresa.
  • Mercat de drets: fixar el sostre d'emissions i deixar que les empreses compren i venguen permisos.
profedeeconomia.es11/34
65-75 €
per tona de CO₂ en l'EU ETS

El preu de contaminar a Europa

Des del 2005 la UE fixa la quantitat total de drets i el mercat determina el preu. Després del pic de 90-100 € del 2023, el rang es va relaxar amb l'entrada del sector marítim. Un impost faria el contrari: fixar el preu.

profedeeconomia.es12/34
Coase, 1960

El metge, el confiter i els costos de transacció

Ronald Coase va recuperar un plet anglés del XIX. Les vibracions de la maquinària del confiter impedien al metge auscultar els seus pacients. Coase va sostindre una cosa provocadora: si els costos de negociar són baixos, tant se val a qui done la raó el jutge, perquè les parts negociaran fins al mateix resultat eficient. El problema de fons no és l'externalitat, són els costos de transacció que impedixen l'acord.

Drets de propietat ben definits i negociació barata poden resoldre l'externalitat sense que hi intervinga l'Estat.

profedeeconomia.es13/34
Emblema gegant de Volkswagen sobre la central tèrmica de la fàbrica matriu de Wolfsburg, a Alemanya.
Una externalitat multiplicada per l'engany
Cada propietari creia conduir un cotxe net mentre imposava dany sanitari a les ciutats per on circulava.
Foto: High Contrast, CC BY 3.0 DE via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es14/34
Comprova que ho has pillat

Un ajuntament subvenciona la instal·lació de plaques solars en comunitats de veïns. Quina fallada de mercat està corregint i en quina direcció?

  1. AUna externalitat negativa, reduint la quantitat produïda
  2. BUna externalitat positiva, augmentant una quantitat que el mercat infraproduïx
  3. CUn bé públic pur, finançant-lo amb impostos coercitius
  4. DInformació asimètrica, obligant l'instal·lador a revelar el seu tipus

Solució: B. Qui instal·la plaques s'estalvia factura, però a més reduïx emissions per a tots: el benefici social supera el privat. Sense ajuda se n'instal·larien menys de les eficients, i la subvenció acosta la quantitat a l'òptim.

profedeeconomia.es15/34
§3

Béns públics i béns comuns

Alguns béns fallen per les seues propietats físiques. Samuelson les va reduir a dos preguntes: és rival?, és excloïble?
profedeeconomia.es16/34
Els dos criteris de Samuelson

Rivalitat i exclusió

Rivalitat
Un bé és rival si el consum d'una persona impedix o reduïx el d'una altra. Una poma ho és; una emissió de ràdio no, perquè que tu l'escoltes no em priva a mi de sentir-la.
Exclusió
Un bé és excloïble si es pot impedir consumir-lo a qui no paga. El cine ho és mitjançant entrades; un castell de focs artificials sobre la ciutat, no.
profedeeconomia.es17/34
El gràfic

Encreuant rivalitat i exclusió ixen quatre tipus de béns. El mercat assigna bé els privats i falla amb els altres tres.

Matriu de béns: rivalitat i exclusió Matriu dos per dos que classifica els béns segons siguen rivals o no en el consum i excloïbles o no. Combina quatre tipus: béns privats (rival i excloïble), béns de club (no rival i excloïble), recursos comuns (rival i no excloïble) i béns públics purs (no rival i no excloïble), amb un exemple a cada quadrant. Excloïble No excloïble EXCLUSIÓ Rival No rival RIVALITAT Rival i excloïble: el que consumix una persona ja no ho consumix una altra, i es pot cobrar un preu. És el cas normal de mercat, on el preu repartix els béns. Bé privat Rival · Excloïble Ex.: una poma, un tall de cabell Rival però no excloïble: ningú pot impedir-ne l'ús, però cada ús resta als altres. Porta a la «tragèdia dels comuns» (sobrepesca, sobrepasturatge) si no se'n regula l'accés. Recurs comú Rival · No excloïble Ex.: caladero de pesca, pastura comunal No rival però excloïble: molts poden gaudir-ne alhora sense destorbar-se, però cal pagar o tindre accés (subscripció, peatge). El mercat sí que pot proveir-lo. Bé de club No rival · Excloïble Ex.: Netflix, autopista de peatge No rival i no excloïble: una persona més no reduïx el bé i no se'n pot impedir l'ús. Per això apareix el problema del polissó i el mercat no els proveïx: els finança l'Estat. Bé públic pur No rival · No excloïble Ex.: defensa nacional, un far, l'enllumenat
profedeeconomia.es18/34
La matriu de Samuelson i Ostrom

Les quatre caselles, amb exemple i problema

TipusRival / excloïbleExemple i problema
Bé privatSí / SíUna poma. El mercat l'assigna bé.
Bé de clubNo / SíNetflix, autopista de peatge. Risc d'infraproducció.
Bé comúSí / NoCaladero, aqüífer. Tendix a la sobreexplotació.
Bé públic purNo / NoDefensa, far, enllumenat. Apareix el polissó.

Elinor Ostrom va convertir esta matriu en la ferramenta central de l'anàlisi institucional dels recursos compartits.

profedeeconomia.es19/34
Far de Chipiona, a Cadis, torre de 62 metres sobre la costa atlàntica andalusa reflectida en la plenamar.
El bé públic de manual
La seua llum no es gasta perquè la mire un vaixell més i no es pot apagar per al buc que no va pagar taxes portuàries.
Foto: Diego Delso, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es20/34
Free-rider

Per què la defensa nacional no es ven al mercat

Si preguntem a cada ciutadà quant pagaria voluntàriament per la defensa, tots tenen incentiu a respondre zero i esperar que paguen els altres: el servici es prestarà igual i ells el gaudiran gratis. És el problema del polissó, i explica per què quasi tots els Estats financen els béns públics purs amb impostos obligatoris en lloc de fer-ho amb aportacions voluntàries.

Pagar impostos no és una donació: és la solució tècnica al problema del polissó.

profedeeconomia.es21/34
Hardin (1968) front a Ostrom (1990)

La tragèdia dels comuns no és inevitable

Hardin va sostindre que diversos pastors compartint una pastura sense regles l'esgotaran, perquè el benefici de posar-hi una vaca més és íntegre per a un i el cost es repartix entre tots. Concloïa que només hi ha dos eixides, privatitzar o estatalitzar. Ostrom va documentar durant quaranta anys pesqueries, regadius valencians i boscos comunals que s'autogovernen sense cap de les dos.

Regles clares, sancions graduades, vigilància mútua i resolució de conflictes: huit principis de disseny institucional, no un miracle.

profedeeconomia.es22/34
Retrat de la politòloga estatunidenca Elinor Ostrom durant el dinar dels premiats amb el Nobel a Estocolm.
Elinor Ostrom (1933-2012)
Primera dona a rebre el Nobel d'Economia, el 2009, per demostrar que les comunitats poden governar els seus comuns.
Foto: US Embassy Sweden (Flickr), CC BY 2.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es23/34
§4

Informació asimètrica

El venedor del cotxe usat sap que el motor falla. Qui contracta una assegurança de salut sap si fuma. Res d'això és en el preu.
profedeeconomia.es24/34
Retrat de l'economista estatunidenc George Akerlof a la Universitat de Califòrnia a Berkeley.
George Akerlof, Nobel 2001
El seu article del 1970 va mostrar que l'asimetria no només distorsiona un mercat: el pot destruir sencer.
Foto: Yan Chi Vinci Chow (Flickr), CC BY 3.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es25/34
Exercici

El mercat dels llimons, pas a pas

En un mercat de cotxes usats la meitat són bons (valen 10.000 €) i la meitat defectuosos (valen 4.000 €). El venedor sap quin té; el comprador no els pot distingir a simple vista. Calcula quin preu oferirà un comprador racional i raona què li passa al mercat a partir d'eixe punt.

  1. Calcula el valor esperat d'un cotxe qualsevol si els dos tipus són igual de probables.
  2. Pregunta't què farà l'amo d'un cotxe bo quan li oferisquen eixe preu.
  3. Recalcula la composició del mercat una vegada retirats els cotxes bons.
  4. Repetix el raonament i descriu cap a on convergix el preu.
  5. Proposa un mecanisme que trenque el cercle sense prohibir la venda de cotxes usats.
profedeeconomia.es26/34
Dos problemes, dos moments

Abans del contracte i després del contracte

Selecció adversa
Existix abans de firmar i decidix qui accepta el tracte. Si l'asseguradora puja primes perquè no distingix riscos, els sans se'n van i només li queden els malalts.
Risc moral
Apareix després de firmar i canvia el comportament. Amb assegurança a tot risc es conduïx pitjor; el banc massa gran per a caure assumix riscos que sol no assumiria.
profedeeconomia.es27/34
Com es combat

Els mercats fabriquen remeis, i eixe remei costa

  • Senyalització (Spence): l'informat emet un senyal costós —títol, garantia, marca— que només compensa si el seu tipus és bo.
  • Cribratge: la part desinformada oferix un menú de contractes i deixa que l'altre es retrate en triar franquícia.
  • Franquícies i copagaments: l'assegurat paga els primers euros de cada sinistre i conserva l'incentiu a evitar-lo.
  • Supervisió i reputació: capital mínim bancari, auditories i relacions llargues que castiguen portar-se malament.
  • Que estos mecanismes consumisquen recursos és la prova de la fallada: amb informació perfecta no farien cap falta.
profedeeconomia.es28/34
§5

Poder de mercat i fallades de govern

La quarta fallada, i l'advertiment final: identificar una fallada de mercat no basta per a justificar automàticament la intervenció.
profedeeconomia.es29/34

Poder de mercat

Per què sorgix
  • Barreres legals: patents, llicències administratives, concessions
  • Monopoli natural: economies d'escala en xarxa elèctrica o ferrocarril
  • Efectes de xarxa i control d'un recurs essencial
Com es controla
  • Regulació tarifària i d'accés en monopolis naturals
  • Control de fusions i persecució de càrtels: fins al 10 % de la facturació
  • Digital Markets Act: obligacions per a les plataformes gatekeeper
profedeeconomia.es30/34
Public choice

El remei també pot fallar

  • Informació limitada: fixar l'impost pigouvià exigix conéixer un dany marginal que només s'estima amb incertesa.
  • Captura del regulador: qui és regulat té incentiu i recursos per a influir sobre qui el regula.
  • Busca de rendes: es dediquen recursos a aconseguir llicències i proteccions en lloc de a produir valor.
  • Curtterminisme: decisions a quatre anys per a problemes amb horitzó de quaranta.
  • Cost administratiu: complir una norma complexa pesa proporcionalment més sobre la pime que sobre la gran empresa.
profedeeconomia.es31/34
El criteri pràctic

Tres condicions simultànies per a intervindre

  1. Hi ha una fallada identificada i quantificada. Que una cosa no ens agrade no la fa ineficient.
  2. Hi ha un instrument factible amb la capacitat administrativa real del país i amb cost menor que el dany de la fallada.
  3. El risc de fallada de govern és raonablement menor que la fallada de mercat que es pretén corregir.
profedeeconomia.es32/34
Repassa

Abans de tancar la unitat

  • Sabries definir fallada de mercat i enumerar els quatre tipus principals.
  • Sabries posar exemples d'externalitats i proposar impostos, subvencions o drets.
  • Sabries separar béns públics, privats, comuns i de club per rivalitat i exclusió.
  • Sabries explicar selecció adversa i risc moral en assegurances, banca i mercat laboral.
  • Sabries argumentar quan intervé l'Estat i quan el remei és pitjor que la malaltia.
profedeeconomia.es33/34

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es34/34