Microeconomia III: fallades de mercat
El marc de la unitat
- Bloc B: externalitats i béns públics.
- Bloc B: informació asimètrica i poder de mercat.
- Identificar les fallades de mercat i el paper del sector públic.
Volkswagen va falsejar les emissions d'11 milions de cotxes
El 2015 l'agència ambiental estatunidenca va descobrir que els motors dièsel de VW portaven un programari que detectava quan el cotxe estava sent testat i activava un mode net.
- 11 milions de cotxes amb el programari instal·lat.
- Fins a 40 vegades el límit legal de NOx en carretera real.
- Més de 30.000 M€ en multes, indemnitzacions i recompres.
- Set anys sense que ningú ho detectara.
La preguntaSi el mercat premia les empreses eficients, per què l'eficient va fer trampa i ningú la va agarrar?
Què és una fallada de mercat
Quan la mà invisible deixa buits
Una fallada de mercat és una situació en què l'assignació que resulta de la lliure interacció d'oferta i demanda no és eficient en el sentit de Pareto: hi ha millores que beneficiarien algú sense perjudicar ningú, i el mercat per si sol no les implementa. Identificar la fallada és condició necessària per a justificar una intervenció pública, però no suficient.
Produïm més contaminació de la que voldríem i menys investigació bàsica de la que ens convindria.
Les quatre fallades canòniques
- Externalitats: l'activitat genera costos o beneficis sobre tercers que el preu no arreplega.
- Béns públics: com que no són rivals ni excloïbles, la iniciativa privada els infraproduïx.
- Informació asimètrica: una part sap alguna cosa rellevant que l'altra no sap, i això distorsiona l'equilibri.
- Poder de mercat: uns pocs agents fixen el preu i trenquen el supòsit de competència.
Externalitats
Cost privat front a cost social
Arthur Cecil Pigou va distingir entre el que paga qui produïx (cost privat) i el que suporta la societat sencera incloent-hi els tercers afectats (cost social). Si el cost social supera el privat hi ha externalitat negativa i el mercat produïx de més; si el benefici social supera el privat hi ha externalitat positiva i el mercat produïx de menys.
La fàbrica que contamina el riu, el veí amb música a les dos, qui es vacuna: efectes reals que el preu no factura.
Amb externalitat negativa el cost social queda per damunt del privat i el mercat, pel seu compte, sobreproduïx.
Dos direccions de la mateixa fallada
- Contaminació industrial, abocaments, soroll i residus
- Congestió: cada cotxe imposa temps perdut als altres
- Resistència als antibiòtics per ús indiscriminat
- Vacunació: protegix qui es vacuna i també els altres
- Educació: eleva la productivitat agregada del país
- Investigació bàsica i conservació del patrimoni
Quatre formes d'internalitzar una externalitat
- Impost pigouvià: gravar el dany marginal (carboni, tabac, alcohol) fins que el preu el reflectisca.
- Subvenció: pagar el benefici marginal que el mercat no retribuïx (transport públic, rehabilitació).
- Regulació directa: límits, prohibicions i estàndards. Fàcil de comunicar, però cega al cost de cada empresa.
- Mercat de drets: fixar el sostre d'emissions i deixar que les empreses compren i venguen permisos.
El preu de contaminar a Europa
Des del 2005 la UE fixa la quantitat total de drets i el mercat determina el preu. Després del pic de 90-100 € del 2023, el rang es va relaxar amb l'entrada del sector marítim. Un impost faria el contrari: fixar el preu.
El metge, el confiter i els costos de transacció
Ronald Coase va recuperar un plet anglés del XIX. Les vibracions de la maquinària del confiter impedien al metge auscultar els seus pacients. Coase va sostindre una cosa provocadora: si els costos de negociar són baixos, tant se val a qui done la raó el jutge, perquè les parts negociaran fins al mateix resultat eficient. El problema de fons no és l'externalitat, són els costos de transacció que impedixen l'acord.
Drets de propietat ben definits i negociació barata poden resoldre l'externalitat sense que hi intervinga l'Estat.
Un ajuntament subvenciona la instal·lació de plaques solars en comunitats de veïns. Quina fallada de mercat està corregint i en quina direcció?
- AUna externalitat negativa, reduint la quantitat produïda
- BUna externalitat positiva, augmentant una quantitat que el mercat infraproduïx
- CUn bé públic pur, finançant-lo amb impostos coercitius
- DInformació asimètrica, obligant l'instal·lador a revelar el seu tipus
Solució: B. Qui instal·la plaques s'estalvia factura, però a més reduïx emissions per a tots: el benefici social supera el privat. Sense ajuda se n'instal·larien menys de les eficients, i la subvenció acosta la quantitat a l'òptim.
Béns públics i béns comuns
Rivalitat i exclusió
Encreuant rivalitat i exclusió ixen quatre tipus de béns. El mercat assigna bé els privats i falla amb els altres tres.
Les quatre caselles, amb exemple i problema
| Tipus | Rival / excloïble | Exemple i problema |
|---|---|---|
| Bé privat | Sí / Sí | Una poma. El mercat l'assigna bé. |
| Bé de club | No / Sí | Netflix, autopista de peatge. Risc d'infraproducció. |
| Bé comú | Sí / No | Caladero, aqüífer. Tendix a la sobreexplotació. |
| Bé públic pur | No / No | Defensa, far, enllumenat. Apareix el polissó. |
Elinor Ostrom va convertir esta matriu en la ferramenta central de l'anàlisi institucional dels recursos compartits.
Per què la defensa nacional no es ven al mercat
Si preguntem a cada ciutadà quant pagaria voluntàriament per la defensa, tots tenen incentiu a respondre zero i esperar que paguen els altres: el servici es prestarà igual i ells el gaudiran gratis. És el problema del polissó, i explica per què quasi tots els Estats financen els béns públics purs amb impostos obligatoris en lloc de fer-ho amb aportacions voluntàries.
Pagar impostos no és una donació: és la solució tècnica al problema del polissó.
La tragèdia dels comuns no és inevitable
Hardin va sostindre que diversos pastors compartint una pastura sense regles l'esgotaran, perquè el benefici de posar-hi una vaca més és íntegre per a un i el cost es repartix entre tots. Concloïa que només hi ha dos eixides, privatitzar o estatalitzar. Ostrom va documentar durant quaranta anys pesqueries, regadius valencians i boscos comunals que s'autogovernen sense cap de les dos.
Regles clares, sancions graduades, vigilància mútua i resolució de conflictes: huit principis de disseny institucional, no un miracle.
Informació asimètrica
El mercat dels llimons, pas a pas
En un mercat de cotxes usats la meitat són bons (valen 10.000 €) i la meitat defectuosos (valen 4.000 €). El venedor sap quin té; el comprador no els pot distingir a simple vista. Calcula quin preu oferirà un comprador racional i raona què li passa al mercat a partir d'eixe punt.
- Calcula el valor esperat d'un cotxe qualsevol si els dos tipus són igual de probables.
- Pregunta't què farà l'amo d'un cotxe bo quan li oferisquen eixe preu.
- Recalcula la composició del mercat una vegada retirats els cotxes bons.
- Repetix el raonament i descriu cap a on convergix el preu.
- Proposa un mecanisme que trenque el cercle sense prohibir la venda de cotxes usats.
Abans del contracte i després del contracte
Els mercats fabriquen remeis, i eixe remei costa
- Senyalització (Spence): l'informat emet un senyal costós —títol, garantia, marca— que només compensa si el seu tipus és bo.
- Cribratge: la part desinformada oferix un menú de contractes i deixa que l'altre es retrate en triar franquícia.
- Franquícies i copagaments: l'assegurat paga els primers euros de cada sinistre i conserva l'incentiu a evitar-lo.
- Supervisió i reputació: capital mínim bancari, auditories i relacions llargues que castiguen portar-se malament.
- Que estos mecanismes consumisquen recursos és la prova de la fallada: amb informació perfecta no farien cap falta.
Poder de mercat i fallades de govern
Poder de mercat
- Barreres legals: patents, llicències administratives, concessions
- Monopoli natural: economies d'escala en xarxa elèctrica o ferrocarril
- Efectes de xarxa i control d'un recurs essencial
- Regulació tarifària i d'accés en monopolis naturals
- Control de fusions i persecució de càrtels: fins al 10 % de la facturació
- Digital Markets Act: obligacions per a les plataformes gatekeeper
El remei també pot fallar
- Informació limitada: fixar l'impost pigouvià exigix conéixer un dany marginal que només s'estima amb incertesa.
- Captura del regulador: qui és regulat té incentiu i recursos per a influir sobre qui el regula.
- Busca de rendes: es dediquen recursos a aconseguir llicències i proteccions en lloc de a produir valor.
- Curtterminisme: decisions a quatre anys per a problemes amb horitzó de quaranta.
- Cost administratiu: complir una norma complexa pesa proporcionalment més sobre la pime que sobre la gran empresa.
Tres condicions simultànies per a intervindre
- Hi ha una fallada identificada i quantificada. Que una cosa no ens agrade no la fa ineficient.
- Hi ha un instrument factible amb la capacitat administrativa real del país i amb cost menor que el dany de la fallada.
- El risc de fallada de govern és raonablement menor que la fallada de mercat que es pretén corregir.
Abans de tancar la unitat
- Sabries definir fallada de mercat i enumerar els quatre tipus principals.
- Sabries posar exemples d'externalitats i proposar impostos, subvencions o drets.
- Sabries separar béns públics, privats, comuns i de club per rivalitat i exclusió.
- Sabries explicar selecció adversa i risc moral en assegurances, banca i mercat laboral.
- Sabries argumentar quan intervé l'Estat i quan el remei és pitjor que la malaltia.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.