Macroeconomia II: model AD-AS i cicles econòmics
El marc de la unitat
- Bloc C: el model AD-AS.
- Bloc C: cicles econòmics, expansió i recessió.
- Interpretar la realitat macroeconòmica a partir del model AD-AS.
Un quart del PIB desaparegut en sis mesos
El primer semestre del 2020 l'economia espanyola es va parar de colp. Cap cicle econòmic clàssic explicava una caiguda i un rebot tan abruptes.
- El PIB va caure un 22 % acumulat en sis mesos.
- L'atur va botar per damunt del 16 %.
- Milers d'empreses van tancar i les llars van perdre ingressos de colp.
- El 2022 ja s'havia recuperat el nivell previ.
La preguntaSi el model AD-AS no explica del tot la COVID, és perquè el model és roín o perquè el xoc va ser excepcional?
La demanda agregada
Per què l'AD baixa quan pugen els preus
La demanda agregada és tot el que famílies, empreses, sector públic i resta del món volen comprar a cada nivell de preus. La seua composició és la del PIB pel mètode de la despesa. Però el seu pendent negatiu no s'explica com el d'una demanda micro: en l'agregat tots els preus es mouen alhora, així que no hi ha béns substitutius on fugir.
Calen tres mecanismes distints, i cap dels tres dona per si sol la inclinació completa de la corba.
Què fa baixar la demanda quan P puja
- Efecte riquesa (Pigou): els diners i els bons a tipus fix perden poder de compra i les famílies retallen consum.
- Efecte tipus d'interés (Keynes): cal més efectiu per a les mateixes compres, puja el tipus i cauen inversió i crèdit.
- Efecte tipus de canvi (Mundell-Fleming): els nostres productes s'encarixen front als de fora, cauen X i pugen M.
- En una economia tan oberta com l'espanyola, amb comerç exterior per damunt del 70 % del PIB, el tercer canal pesa molt.
Què mou la corba AD sencera
- C: renda disponible, expectatives, riquesa immobiliària, tipus reals, impostos directes.
- I: expectatives empresarials, cost de finançament, incentius fiscals a la inversió.
- G: decisions discrecionals del govern, política fiscal expansiva o contractiva.
- X − M: com van els nostres socis comercials, tipus de canvi i competitivitat.
- Si canvia P, ens movem sobre la corba. Si canvia qualsevol d'estos, la corba sencera es desplaça.
L'oferta agregada
SRAS i LRAS
Les tres corbes en el pla P-Y. A la dreta de la potencial hi ha bretxa inflacionista; a l'esquerra, bretxa recessiva.
Què desplaça la SRAS
- Salaris que pugen per damunt de la productivitat, per conveni o per SMI.
- Energia i matèries primeres, el canal més ràpid i més visible en la factura.
- Impostos sobre la producció i cotitzacions empresarials.
- Una depreciació de l'euro, que encarix tot el que importem.
- Expectatives d'inflació, que porten a fixar preus més alts hui pel que s'espera demà.
Equilibri i shocks
Els quatre shocks i el seu efecte a curt termini
| Shock | P | Y | Exemple |
|---|---|---|---|
| Demanda positiu | Puja | Puja | Pla d'inversió pública, baixada de tipus |
| Demanda negatiu | Baixa | Baixa | Enfonsament de la confiança, ajust pressupostari |
| Oferta positiu | Baixa | Puja | Petroli barat, salt tecnològic |
| Oferta negatiu | Puja | Baixa | Crisi energètica, ruptura de subministraments |
A llarg termini els shocks de demanda només deixen empremta en els preus: l'economia torna a la seua producció potencial.
Estanflació, o quan les dos variables van en direccions oposades
Un shock negatiu d'oferta puja els preus i enfonsa la producció alhora. És el malson del banc central, perquè els dos remeis es destorben: si puja tipus per a frenar la inflació, aprofundix la recessió; si els baixa per a reactivar, alimenta la inflació. Va ser el tret dels anys setanta i va tornar el 2022 amb la invasió russa d'Ucraïna.
No hi ha resposta bona davant d'un shock d'oferta. Només hi ha una elecció sobre quina variable se sacrifica i durant quant de temps.
Llegir el shock energètic del 2022 amb el model
Després del febrer del 2022 el gas TTF es va multiplicar per sis i el Brent va passar de 75 a 120 dòlars. L'IPC espanyol va pujar del 7,6 % al 10,8 % interanual en cinc mesos. El BCE va portar el tipus de refinançament del 0 % al 4,5 % entre juliol del 2022 i setembre del 2023. Analitza l'episodi amb l'AD-AS.
- Classifica el shock i digues cap a quin costat es desplaça quina corba.
- Deduïx del gràfic què hauria de passar amb P i amb Y, i contrasta-ho amb les dades.
- Traduïx la pujada de tipus del BCE a un desplaçament de corba.
- Explica quina variable està sacrificant el BCE i a canvi de què.
- Valora si la resposta va ser coherent amb el mandat del banc central.
El Govern aprova una rebaixa de l'IVA de l'electricitat que reduïx el cost energètic de les empreses. Què prediu el model AD-AS a curt termini?
- APuja P i puja Y, perquè és un shock positiu de demanda
- BBaixa P i puja Y, perquè la SRAS es desplaça cap a la dreta
- CPuja P i baixa Y, perquè encarix la producció
- DNo canvia res, perquè els impostos no entren en el model
Solució: B. Abaratir un cost desplaça l'oferta de curt termini a la dreta. És l'únic cas en què preus i producció es mouen alhora en la direcció desitjada: per això se'n diu el somni macroeconòmic.
El cicle econòmic
Les quatre fases al voltant del PIB potencial. El NBER (EUA) i el CEPR (zona euro) daten els pics i les valls.
Les quatre fases i com es reconeixen
- Expansió: el PIB real creix diversos trimestres, l'atur baixa i la inflació repunta moderadament.
- Recessió: el PIB cau almenys dos trimestres seguits, regla pràctica i no definició oficial, i l'atur puja.
- Depressió: el fons del cicle. Si és molt profunda i dura anys, com en 1929-1933, es parla d'una gran depressió.
- Recuperació: el PIB torna a créixer i les expectatives es reancoren fins a tancar la bretxa de producció.
Un cicle de manual en díhuit anys
- 2008-2009: esclata la bambolla immobiliària, el PIB cau un 3,8 % i l'atur es duplica del 8 % al 18 %.
- 2012-2013: crisi de deute sobirà, prima de risc en 638 punts, rescat bancari i atur del 26,9 %.
- 2014-2019: sis anys d'expansió amb reforma laboral, petroli barat i compres de deute del BCE.
- 2020: la COVID enfonsa el PIB un 10,9 %, la caiguda més gran en temps de pau.
- 2021-2026: fons europeus i rècord turístic. El nivell pre-COVID es recupera el 2022.
Creixement a llarg termini
Tres motors, i només un aguanta a llarg termini
La producció depén del capital físic, del treball i d'un paràmetre que arreplega la productivitat total dels factors: tecnologia, organització, institucions, capital humà. Capital i treball tenen rendiments decreixents, així que a la llarga només la productivitat sosté el creixement per capita. I no es mesura directament: s'obté com a residu.
Solow va trobar que als EUA, entre 1909 i 1949, set octaus del creixement de la producció per hora treballada venien d'eixe residu.
La comptabilitat del creixement repartix l'augment del PIB entre capital, treball i la productivitat que queda com a residu.
Per què Espanya creix a l'ample i no a l'alt
- La PTF espanyola va créixer menys del 0,5 % anual entre 2000 i 2024, front a l'1 % de la zona euro.
- Teixit de microempreses: les de menys de deu empleats són prop del 95 % del total.
- Especialització en hostaleria, comerç minorista i construcció, sectors de baixa productivitat per hora.
- Inversió en R+D de l'1,5 % del PIB (2024), front al 2,2 % de mitjana a la UE i el 3,1 % d'Alemanya.
- Barreres d'entrada en sectors regulats que reduïxen la pressió competitiva i l'incentiu a innovar.
Desenvolupament i distribució
L'IDH obliga a destacar en les tres coses alhora
L'Índex de Desenvolupament Humà combina salut (esperança de vida), educació (anys d'escolarització mitjans i esperats) i renda (RNB per capita en paritat de poder adquisitiu, en escala logarítmica). Com que és una mitjana geomètrica, no es compensa una renda enorme amb una sanitat col·lapsada. Espanya ronda el lloc 27 amb un IDH de 0,911.
Va nàixer d'una crítica explícita al PIB. El primer informe, de Mahbub ul Haq i Amartya Sen, obria dient que la riquesa real d'una nació és la seua gent.
Ordenem la població de menor a major renda. Com més s'enfonsa la corba davall la diagonal, major és la desigualtat.
On està Espanya en el repartiment
| País | Gini | Lectura |
|---|---|---|
| Suècia i Països Baixos | 0,28 | Dels més igualitaris de l'OCDE |
| Alemanya i França | 0,29-0,30 | Nucli continental europeu |
| Espanya i Itàlia | 0,31-0,33 | Zona mitjana-alta de la UE |
| Estats Units | 0,41 | La més desigual de les avançades |
| Brasil i Sud-àfrica | 0,52-0,63 | De les majors desigualtats del món |
Fonts d'Eurostat, INE, OCDE i Banc Mundial. A Espanya el Gini va pujar de 0,32 a 0,35 durant la doble recessió.
Abans de tancar la unitat
- Sabries dibuixar el model AD-AS amb les seues tres corbes i justificar el pendent de cadascuna.
- Sabries analitzar els quatre xocs sobre preus i producció a curt i a llarg termini.
- Sabries nomenar les quatre fases del cicle i aplicar-les a Espanya entre 2008 i 2024.
- Sabries separar creixement (PIB per capita) de desenvolupament (IDH) i citar els factors de Solow.
- Sabries llegir una corba de Lorenz i calcular l'índex de Gini amb dades senzilles.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.