Mercat de treball i desocupació
El marc de la unitat
- Bloc C: mercat de treball i tipus de desocupació.
- Bloc C: l'EPA i les polítiques d'ocupació.
- Valorar el funcionament del mercat de treball i el seu efecte en l'activitat.
Un de cada quatre jóvens sense faena, i 150.000 vacants sense cobrir
Espanya porta dècades liderant l'atur juvenil europeu. Alhora, hostaleria, construcció i camp declaren milers de llocs oberts que no aconseguixen omplir. Dos titulars incompatibles conviuen al mateix país i la mateixa setmana.
- Al voltant del 26 % dels menors de 25 actius no troba faena.
- Unes 150.000 vacants sense cobrir.
La preguntaSi sobren aturats i sobren vacants, per què no es creuen? Salaris, formació, geografia o alguna cosa més?
El treball, analitzat com un mercat
Les dos corbes i què les mou
- A salaris alts més gent vol treballar i fer més hores
- Demografia, taxa d'activitat femenina i edat de jubilació
- Immigració, oferta educativa i incentius fiscals al treball
- A salaris alts es contracta menys: s'automatitza, es deslocalitza o es tanca
- Depén de la demanda agregada i de la productivitat per hora
- Compta el cost salarial total, cotitzacions incloses, i la regulació
Tres trets que distingixen el treball de la fruita
Primer, no es pot emmagatzemar: una hora de treball no feta hui està perduda per sempre. Segon, el que es ven és indistingible de qui ho ven, perquè el servici no se separa de la persona. Tercer, el comprador sol tindre més poder negociador que cada venedor individual. D'eixa asimetria naixen històricament els sindicats, els convenis i el dret laboral.
Per això l'equilibri teòric quasi mai s'assolix: hi ha salari mínim, hi ha convenis i hi ha informació imperfecta als dos costats.
Les tres taxes que cal saber calcular
- Taxa d'activitat: població activa dividida entre la població de 16 anys o més.
- Taxa d'atur: aturats dividit entre població activa. És la xifra dels titulars.
- Taxa d'ocupació: ocupats dividit entre la població de 16 anys o més.
- Compte amb l'efecte desànim: si un aturat deixa de buscar, ix del numerador i del denominador de la taxa d'atur.
Calcular les tres taxes amb dades de l'EPA
Una comunitat autònoma té 5.000 milers d'habitants, dels quals 800 són menors de 16 anys. Hi ha 1.890 milers d'ocupats i 310 milers d'aturats que busquen faena i estan disponibles. La resta en edat de treballar són estudiants, jubilats o persones dedicades a la llar.
- Obtín la població en edat de treballar restant els menors de 16 anys.
- Suma ocupats i aturats per a obtindre la població activa.
- Calcula la població inactiva per diferència i comprova que quadra.
- Calcula les tres taxes i comenta quina és la més alta i per què.
- Suposa que 50 mil aturats es desanimen i recalcula la taxa d'atur.
Els quatre tipus d'atur
Quatre aturs, quatre polítiques distintes
| Tipus | Causa | Política eficaç |
|---|---|---|
| Friccional | Temps de busca entre dos faenes | Millorar la informació del mercat |
| Estructural | Les habilitats no encaixen amb les vacants | Formació, reciclatge, ajudes a la mobilitat |
| Cíclic | Recessió i caiguda de la demanda agregada | Política fiscal i monetària expansiva |
| Estacional | Turisme, camp i hostaleria de temporada | Diversificar i desestacionalitzar el territori |
L'estructural no se'n va amb una expansió: per molt que cresca el PIB, si no encaixen les habilitats, ningú es troba.
Una empresa minera tanca i els seus treballadors porten tres anys sense trobar faena perquè a la seua comarca només hi ha ofertes de programació. De quin tipus d'atur parlem?
- AFriccional, perquè estan en procés de busca
- BEstacional, perquè la mineria depén de la campanya
- CEstructural, perquè les seues habilitats no encaixen amb les vacants disponibles
- DCíclic, perquè una recessió va provocar el tancament
Solució: C. La pista és la durada i el desajust d'habilitats: porten anys aturats i les vacants existixen, però demanen una altra formació. Estimular-ho amb demanda agregada no serviria; cal reciclatge professional o mobilitat.
Hi ha atur sa i atur malalt
Una economia amb atur majoritàriament friccional i estacional funciona: la gent explora opcions abans d'acceptar la primera faena, i això millora la qualitat de l'aparellament. Una economia amb atur majoritàriament estructural i cíclic té un problema seriós, perquè ni el temps ni la publicitat el resolen. Espanya arrossega massa del segon tipus.
En dosis xicotetes, l'atur friccional és fins i tot desitjable. Que algú busque tres mesos la faena adequada li ix millor al país que acceptar la primera.
El salari mínim
Amb un mínim per damunt de l'equilibri, més gent vol treballar de la que les empreses contracten. Eixa diferència és atur.
La predicció neoclàssica
Si el Govern fixa el mínim per damunt del salari d'equilibri, la quantitat demandada de treball cau i l'oferida puja. La diferència és excés d'oferta, és a dir, atur involuntari, concentrat en els treballadors menys qualificats. I si el mínim queda per davall de l'equilibri d'una categoria, no té cap efecte sobre la seua ocupació.
És una predicció clara i falsable. Precisament per això porta trenta anys sotmesa a contrast empíric.
L'experiment natural que va trencar la predicció
Van comparar les hamburgueseries de Nova Jersey, on el mínim va pujar el 1992, amb les de Pennsilvània, on no. L'ocupació no va caure a Nova Jersey; fins i tot va pujar una mica. Card va rebre el Nobel el 2021. Les explicacions que maneja la literatura: les empreses tenen poder de mercat sobre els menys qualificats, absorbixen la pujada amb menys marge o la repercutixen al preu.
La conclusió de la literatura, sense ser unànime: pujades moderades tenen efectes xicotets sobre l'ocupació, i pujades molt grans sí que destruïxen llocs.
Espanya, la pujada més ràpida de la UE
| Any | SMI | Variació |
|---|---|---|
| 2017 | 707,60 € | Punt de partida |
| 2019 | 900,00 € | +22,3 % |
| 2023 | 1.080,00 € | +8,0 % |
| 2025 | 1.184,00 € | +4,4 % |
| 2026 | 1.221,00 € | +3,1 % |
Un 73 % de pujada acumulada en nou anys. Cap altre país de la UE va recórrer tant de camí en tan poc de temps.
Què diuen les avaluacions espanyoles
- L'efecte sobre l'ocupació agregada ha sigut xicotet, per davall de l'1 % de l'ocupació afectada.
- L'efecte sí que és més visible en col·lectius concrets: jóvens sense formació, treball rural i sector agrari.
- La pujada ha reduït la desigualtat salarial en l'extrem inferior de la distribució.
- Eixe era l'objectiu declarat de la política, així que el resultat es jutja contra ell i no contra un altre.
Phillips i la taxa natural d'atur
Amb poc atur els treballadors tenen poder negociador i els salaris pugen ràpid. Amb molt d'atur, no.
Per què la promesa es va trencar als setanta
Als seixanta es va llegir la corba com un menú: acceptar una mica més d'inflació per a baixar l'atur de forma permanent. Després de les crisis del petroli van arribar alhora inflació alta i atur alt, cosa que aquella lectura considerava impossible. Faltava una peça: les expectatives. Si els treballadors esperen inflació, exigixen pujades, les empreses pugen preus i la inflació es torna persistent sense baixar l'atur.
La disjuntiva només existix a curt termini, mentre les expectatives no s'han ajustat. A mitjà termini, l'atur torna on estava.
L'atur compatible amb inflació estable
Per davall de la NAIRU la inflació s'accelera; per damunt, es modera. A Alemanya ronda el 4-5 %. La diferència mesura les nostres rigideses: dualitat, acomiadament asimètric, poca mobilitat i formació professional dèbil.
Bretxa salarial i dualitat
Bretxa sense ajustar i bretxa ajustada
Per què persistix la bretxa
- Segregació horitzontal: sectors masculinitzats que paguen més i feminitzats que paguen menys.
- Sostres de vidre: infrarepresentació en la direcció fins i tot dins de sectors mixtos.
- Parcialitat involuntària: el 75 % del temps parcial el fan dones, i la meitat preferiria jornada completa.
- Penalització per maternitat: el salari cau un 11 % després del primer fill i no es recupera en la dècada següent.
- La bretxa en guany anual va baixar del 22,5 % el 2010 al 15,7 % el 2023 i va repuntar al 16,1 % el 2024 (INE).
La reforma laboral, tres anys després
- La temporalitat va caure del 25,4 % abans de la reforma al 14,8 % el primer trimestre del 2026, ja en la mitjana UE.
- Els contractes indefinits van passar del 10 % de les firmes mensuals a més del 40 %.
- Els fixos discontinus van créixer de 200.000 a més de 750.000, i ací està la crítica: millora real o estadística?
- L'AIReF conclou que entre el 60 % i el 75 % de la caiguda és real, amb durades mitjanes mesurables més llargues.
Com ho organitzen els altres
- Nòrdic: acomiadament fàcil, però atur subsidiat i formació potent. Atur del 4-5 %
- Alemany: formació professional dual des dels 15 anys i cogestió a l'empresa
- Tots dos exigixen fiscalitat alta i administració eficient
- Francés: acomiadament car, SMIC alt, jornada curta i atur juvenil del 17-18 %
- Espanyol: paregut al francés més la dualitat històrica temporal-indefinit
- Espanya està més a prop del model francés que del nòrdic
Els comptes pendents
- Atur juvenil al voltant del 25 %, quasi el doble de la mitjana europea del 14 %.
- Atur de llarga durada: afecta entre el 35 % i el 40 % de les persones aturades.
- Productivitat per hora al voltant del 80 % de l'alemanya, cosa que limita els salaris sostenibles.
- Polítiques actives d'ocupació i formació professional encara lluny de l'estàndard alemany després de dos dècades de plans.
Abans de tancar la unitat
- Sabries aplicar oferta i demanda al mercat de treball i explicar el salari d'equilibri.
- Sabries calcular les taxes d'activitat, atur i ocupació amb dades de l'EPA.
- Sabries separar atur friccional, estructural, cíclic i estacional amb exemples espanyols.
- Sabries valorar el salari mínim creuant teoria i evidència (Card-Krueger, AIReF).
- Sabries definir la bretxa salarial de gènere i argumentar les seues causes estructurals.
- Sabries comparar el mercat laboral espanyol amb el nòrdic, l'alemany i el francés.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.