Polítiques econòmiques: fiscal i monetària
El marc de la unitat
- Bloc D: política fiscal, ingressos i despesa pública.
- Bloc D: política monetària i el BCE.
- Valorar l'efecte de les polítiques fiscal i monetària sobre l'activitat econòmica.
Del 0 % al 4,5 % en catorze mesos
- Juliol 2022El BCE inicia la pujada més ràpida de la històriaDesprés d'una dècada de tipus pròxims a zero.
- Octubre 2022La inflació toca el 10,6 % interanualEl màxim de la sèrie a la zona euro.
- Febrer 2024La inflació baixa al 2,6 %Per la pujada de tipus, o per normalitzar-se el gas i les cadenes de subministrament?
Positiva i normativa
Descriure i prescriure
«Una pujada del salari mínim del 10 % reduiria l'ocupació juvenil entre un 1 % i un 3 %». Quin tipus d'enunciat és?
- ANormatiu, perquè parla d'una política pública concreta
- BNormatiu, perquè el salari mínim és un tema controvertit
- CPositiu, perquè és una predicció empírica que les dades poden confirmar o refutar
- DCap dels dos, perquè parla del futur i el futur no es pot mesurar
Solució: C. Que un tema siga polèmic no el fa normatiu. La frase prediu una magnitud i es discutix amb dades. Seria normatiu dir que el salari mínim ha de pujar fins al 60 % del mitjà: ací sí que hi ha un judici de valor.
Quatre justificacions tècniques
- Corregir fallades de mercat: externalitats, béns públics, informació asimètrica i poder de mercat.
- Estabilitzar el cicle: suavitzar recessions i refredar sobreescalfaments per a abaratir el cost social.
- Redistribuir: un mercat eficient pot ser molt desigual, i això no ho corregix ell tot sol.
- Proveir béns públics i preferents: defensa i justícia, però també sanitat, educació i cultura.
Política fiscal
Els dos costats del pressupost
- Consum públic i inversió: les que més arrosseguen ocupació i activitat
- Transferències com pensions o atur: es filtren en part a l'estalvi
- Interessos del deute: pura transferència cap als creditors
- Directes (IRPF, Societats): permeten aplicar progressivitat
- Indirectes (IVA, especials): fàcils de recaptar però regressius
- Les rendes baixes dediquen al consum una proporció major del seu ingrés
L'efecte depén d'on estiga l'economia
Una política fiscal expansiva puja la despesa o baixa els impostos i desplaça la demanda agregada a la dreta. Però el resultat no és sempre el mateix. Si l'economia està en el tram horitzontal de l'oferta, amb atur i capacitat ociosa, quasi tot l'efecte va a producció. Si està en plena ocupació, quasi tot va a preus sense guanyar un euro de PIB real.
Estimular una economia sobreescalfada no crea ocupació: crea inflació. El mateix instrument dona resultats oposats segons el moment del cicle.
Un euro públic es convertix en renda d'algú que en consumix una part, i eixa cadena de rondes multiplica l'efecte inicial.
Per què un euro públic mou més d'un euro de PIB
Si la propensió marginal al consum és 0,7, el multiplicador val 3,33. A la pràctica, en economies obertes i amb impostos, se situa entre 0,5 i 1,5 segons el tipus de despesa, perquè part de la renda es filtra cap a importacions i cap a la recaptació. La lògica es manté encara que la xifra baixe.
El multiplicador és major quan s'invertix en una cosa que es produïx dins i menor quan els diners acaben comprant béns importats.
Calcular dèficit, deute i saldo primari
Un país ingressa 360 mil milions i gasta 440, dels quals 35 són interessos del deute. El seu PIB és de 1.200 i arrossega un deute acumulat de 760 a 1 de gener. Calcula el saldo pressupostari en euros i en percentatge del PIB, la ràtio de deute a l'inici i al final, i el saldo primari.
- Resta despeses d'ingressos i expressa el resultat en percentatge del PIB.
- Compara eixa xifra amb el 3 % de referència europea.
- Suma el dèficit de l'any al deute inicial i recalcula la ràtio.
- Exclou els interessos per a obtindre el saldo primari.
- Interpreta què significa que el saldo primari també siga negatiu.
L'estoc que van deixar els fluxos
Espanya va tancar el 2025 amb un dèficit del 2,4 % i un deute del 100,7 %, sobre el 98 % pre-Covid i lluny del llindar del 60 %. El servici del deute va passar de 25.000 M€ el 2021 a uns 40.000 M€ el 2024.
Pujar el tipus no sempre significa recaptar més
Laffer va dibuixar el 1974, en un tovalló de restaurant, una idea senzilla: amb un tipus del 0 % no es recapta res, i amb un del 100 % tampoc, perquè ningú treballa si no es queda amb res. Entre tots dos hi ha un màxim. Passat eixe punt, pujar més reduïx el recaptat perquè cau la base imposable: menys treball, més frau, més economia submergida.
La corba no diu que qualsevol pujada siga contraproduent. Diu que hi ha un punt òptim, i on estiga és una qüestió empírica que depén del país.
Què finança l'Estat del benestar
- Sanitat universal, gratuïta en el punt d'ús i finançada amb impostos generals: model Beveridge.
- Educació pública obligatòria i gratuïta fins als 16 anys, amb finançament majoritari després.
- Pensions contributives i no contributives, finançades sobretot amb cotitzacions socials.
- Atenció a la dependència, regulada a Espanya per la Llei 39/2006.
- La despesa en protecció social ronda el 28 % del PIB, en la mitjana de la UE però davall França o Finlàndia.
Bismarck i Beveridge
Política monetària
Amb què actua el BCE
- Operacions principals de finançament: subhastes setmanals on la banca obté liquiditat contra col·lateral.
- Facilitat marginal de crèdit: préstec a un dia sense subhasta. És el sostre del corredor de tipus.
- Facilitat de depòsit: el que la banca cobra per aparcar reserves. És el sòl, i la referència més seguida.
- Compres d'actius (QE): injecten liquiditat i baixen els tipus a llarg termini comprant deute al secundari.
- Reducció de balanç (QT): deixar véncer el deute comprat sense reinvertir-lo, drenant liquiditat del sistema.
Del tipus oficial al crèdit, d'ací a inversió i consum, després a la demanda agregada i al final al PIB i els preus.
Quatre fases en onze anys
| Fase | Què va fer el BCE | Tipus |
|---|---|---|
| 2015-2019 | QE convencional: 2,6 bilions en deute públic | MRO 0 % |
| 2020-2022 | PEPP contra la fragmentació: 1,85 bilions | Ultraexpansius |
| 2022-2024 | Pujada agressiva i començament del QT | Fins al 4,5 % |
| 2024-2025 | Cicle de baixades mantenint el QT | Depòsit 2 % |
| 2026 | Noves pujades per l'energia | Depòsit 2,50 % |
La pujada del 2022-2023 va ser el viratge restrictiu més ràpid de tota la història de l'euro.
Tres frases que van valdre més que mil milions
Draghi va dir davant d'inversors que, dins del seu mandat, el BCE estava disposat a fer el que calguera per a preservar l'euro, i que seria suficient. Les primes de risc van començar a caure eixe mateix dia sense que el BCE comprara ni un bo addicional. Setmanes després va formalitzar el programa OMT, que mai es va arribar a activar però va quedar com una assegurança implícita.
La política monetària moderna funciona també, i a vegades sobretot, a través de les expectatives. Una promesa creïble pot bastar.
Inflació
Per on arriba la pujada de preus
- De demanda: la demanda agregada creix més ràpid que la capacitat productiva. Es corregix refredant.
- De costos: un shock encarix energia o matèries primeres. L'oferta es desplaça i pugen preus amb menys producció.
- Espiral salaris-preus: els salaris perseguixen els preus i els preus els salaris, sense final.
- El que temen els bancs centrals no és la pujada puntual, sinó que s'enquiste en les expectatives i en els convenis.
El pitjor episodi inflacionari des dels setanta
L'índex harmonitzat va tocar el 10,6 % a la zona euro l'octubre del 2022 i el 10,8 % a Espanya al juliol. S'hi van combinar tres coses: cadenes de subministrament trencades després de la reobertura, la guerra d'Ucraïna disparant gas, petroli, cereals i fertilitzants, i l'estalvi acumulat en confinament alliberant-se de colp sobre mercats ja tensionats.
Dos components de costos i un de demanda alhora. Per això cap recepta única servia i el debat sobre la resposta continua viu.
Què va fer l'escut social del 2022
- Baixada de l'IVA de l'electricitat al 5 % i descomptes generalitzats al transport públic.
- Bonificació de 20 cèntims per litre de carburant durant bona part del 2022.
- Excepció ibèrica: desvincular parcialment el preu majorista de l'electricitat del preu del gas.
- El resultat: la inflació espanyola va tancar el 2023 en el 3,2 % front al 5,4 % de la zona euro.
Mandat jeràrquic front a mandat dual
- Objectiu primari: l'estabilitat de preus, per damunt de tot
- Només sense perjudici d'eixe objectiu dona suport a creixement i ocupació
- Disseny heretat del Bundesbank i del trauma de la hiperinflació de Weimar
- Dos objectius amb el mateix rang, preus estables i ocupació màxima
- Pot tolerar més inflació si l'ocupació està dèbil
- La diferència es nota en la velocitat i la duresa de cada ajust
Per què el dilema del BCE no és només tècnic
En política econòmica l'experiment controlat és impossible: no podem repetir el 2022 sense pujada de tipus per a veure què hauria passat. L'evidència suggerix que la pujada va contribuir a baixar la inflació, però part s'explica per la normalització de subministraments i la caiguda del gas. Desconfia tant de qui atribuïx tot el mèrit al BCE com de qui l'hi nega sencer.
Triar entre protegir el poder adquisitiu o evitar una recessió és una decisió sobre valors. Reconéixer la incertesa ja és un avanç.
Abans de tancar la unitat
- Sabries separar economia positiva de normativa amb exemples que de veres discriminen.
- Sabries enumerar les quatre justificacions tècniques de la intervenció de l'Estat.
- Sabries aplicar política fiscal a l'AD-AS i usar el multiplicador keynesià simple.
- Sabries llegir el dèficit i el deute amb la regla fiscal europea i la corba de Laffer.
- Sabries traçar la política monetària del BCE fins a la quota hipotecària.
- Sabries separar inflació de demanda, de costos i estanflació, i explicar 2022-2023.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.