L'economia: escassetat, elecció i cost d'oportunitat
El marc de la unitat
- Escassetat, necessitats i elecció.
- Béns, servicis i factors de producció.
- Cost d'oportunitat i frontera de possibilitats de producció.
- Agents econòmics i flux circular de la renda.
- Sistemes econòmics i economia mixta.
- Comprendre aspectes bàsics de l'economia: l'escassetat de recursos i la necessitat de triar.
- Valorar críticament els principis d'interacció social des del punt de vista econòmic.
Barcelona, febrer de 2024: 200 litres per persona i dia
L'1 de febrer de 2024 la Generalitat va declarar l'emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, que abastix Barcelona: 202 municipis i uns 6 milions de persones, amb els embassaments per davall del 16 %.
- Topall de 200 litres per habitant i dia, ús domèstic i municipal.
- Prohibit omplir piscines privades i regar jardins amb aigua potable.
- Reg agrícola reduït un 80 %; ramaderia, un 50 %; indústria, un 25 %.
- Fi de l'emergència el 13 de maig de 2024: tornada a 230 litres.
La preguntaQuan un bé que semblava gratuït es torna escàs, qui decidix qui l'usa i per a què?
Què és l'economia?
Escassetat
Els desitjos són quasi il·limitats i els mitjans per a satisfer-los (diners, temps, recursos naturals, treball, màquines) són limitats. Escassetat no és pobresa: és que no hi ha per a tot, i per això cal triar. Sense escassetat no caldria decidir res i l'economia no existiria.
L'escassetat és una característica del món, no del teu compte bancari.
L'economia és la ciència que estudia la conducta humana com una relació entre fins i mitjans escassos que tenen usos alternatius.
Economia positiva i economia normativa
- Descriu com són les coses i es comprova amb dades.
- «L'atur va tancar 2024 en el 10,6 %» (INE, EPA 4T 2024).
- «El SMI de 2026 és de 1.221 € en 14 pagues» (RD 126/2026).
- Diu com haurien de ser les coses i inclou un juí de valor.
- «El salari mínim hauria de pujar més.»
- Es discutix amb arguments, no es demostra amb una dada.
Necessitats, béns i servicis
Les primàries són imprescindibles per a viure; les secundàries milloren el benestar. La línia es mou amb l'època.
Tipus de béns
L'aigua que cau com a pluja i l'aigua potable que ix de l'aixeta de Barcelona el febrer de 2024. Quin tipus de bé és cada una?
- ALes dues són béns lliures, perquè l'aigua és de tots.
- BLa pluja és un bé lliure; l'aigua de l'aixeta, un bé econòmic i a més escàs.
- CLes dues són béns econòmics, perquè sempre es paga el rebut.
Solució: B. La pluja està disponible sense cost ni producció. L'aigua neta i a domicili cal captar-la, depurar-la i distribuir-la, i el 2024 va escassejar tant que calgué racionar-la: bé econòmic.
Els factors de producció
Quatre factors, quatre retribucions
| Factor | Qui l'aporta | Com es paga |
|---|---|---|
| Terra i recursos naturals | Propietaris del sòl, boscos, mines | Renda |
| Treball | Les persones treballadores | Salari |
| Capital | Qui aporta els diners per a comprar maquinària | Interés |
| Iniciativa empresarial | Qui organitza i assumix el risc | Benefici (no garantit) |
El benefici és l'únic pagament que no està garantit: només existix si sobra alguna cosa després de pagar la resta.
El capital no és (només) diners
En economia, capital són els béns produïts que servixen per a produir altres béns: el forn d'una fleca, la furgoneta d'un electricista, els servidors d'una empresa de programari. Els diners per si sols no produïxen res; servixen per a comprar capital, contractar treball o pagar matèries primeres.
Quan llisques «l'empresa ha invertit 10 milions», pensa en quines màquines s'han convertit.
El cost d'oportunitat i la FPP
Cost d'oportunitat
És el valor de la millor alternativa a la qual renuncies en prendre una decisió. No és el que pagues (això és el preu), sinó el que deixes de tindre o de fer. S'aplica als diners, al temps, als recursos d'una empresa i als d'un país. Com que sempre hi ha una alternativa, mai és zero.
La pregunta fluixa és «quant costa?». La bona és «a què renuncie si ho faig?».
A és eficient; B, ineficient (recursos parats); C, inabastable hui. Si la frontera es desplaça, hi ha creixement.
Exercici 1.1 — Entrepans i sucs per a la fira
Amb un matí, la cuina i un pressupost fix, 4t pot preparar estes combinacions màximes: A (0 entrepans, 200 sucs), B (50, 180), C (100, 140), D (150, 80), E (200, 0). Quant costa cada bloc de 50 entrepans? Són eficients 100 i 100? I 150 i 140?
- D'A a B es perden 20 sucs: 0,4 sucs per entrepà. De B a C, 40 sucs: 0,8 per entrepà.
- De C a D, 60 sucs: 1,2 per entrepà. De D a E, 80 sucs: 1,6 per entrepà.
- El cost creix perquè els primers a canviar de faena són els que pitjor espremien; els últims, els millors.
- 100 entrepans i 100 sucs: la frontera permet 140 sucs. Hi ha recursos parats: ineficient.
- 150 entrepans i 140 sucs: el màxim són 80 sucs. Inabastable sense més recursos o millor tecnologia.
Una economia produïx en un punt situat per davall de la seua frontera de possibilitats de producció. Què significa?
- AQue ha crescut i ara pot produir més que abans.
- BQue hi ha recursos sense usar, com persones en atur o màquines apagades.
- CQue és impossible produir eixa combinació amb els recursos actuals.
- DQue produïx la quantitat màxima dels dos béns.
Solució: B. Un punt interior és ineficient. Es podria produir més dels dos béns sense renunciar a res, simplement posant a treballar els recursos parats.
Els agents econòmics i el flux circular
Qui decidix en l'economia espanyola
- Famílies: consumixen béns i servicis i oferixen treball i estalvi. Al voltant de 19 milions de llars (INE, 2024).
- Empreses: combinen els factors per a produir i vendre. Uns 3,4 milions d'actives (INE, DIRCE 2024), quasi totes menudes.
- Sector públic: cobra impostos, presta servicis, paga pensions i posa regles. Més del 45 % del PIB (Eurostat, 2024).
- Sector exterior: importacions i exportacions. 93,8 milions de turistes internacionals el 2024 (INE, Frontur).
Les famílies aporten treball i reben rendes; les empreses produïxen; l'Estat cobra i gasta; l'exterior compra i ven.
Els sistemes econòmics
Mercat, planificació central i economia mixta
| Mercat | Planificació central | Mixta | |
|---|---|---|---|
| Qui decidix | Milions de decisions guiades pels preus | Un pla de l'Estat | El mercat, amb regles i mínims de l'Estat |
| Propietat | Privada | Pública | Privada, amb sector públic ampli |
| Problema típic | Desigualtat, béns públics sense cobrir | Falta d'informació, cues, escassetat | Discutir la dosi d'intervenció |
| Exemple | Cap país pur | URSS 1917-1991, Cuba | Espanya (CE arts. 38 i 128), tota la UE |
Cap país funciona hui com a mercat pur ni com a planificació pura: el debat real és sobre la dosi.
Tretze anys de cartilla de racionament (1939-1952)
Una ordre del 14 de maig de 1939 va establir a Espanya el racionament d'aliments i productes bàsics: cupons per a quantitats fixes de pa, oli o sucre al preu que fixava l'Estat. Com que les racions no arribaven per a viure, va florir l'estraperlo, un mercat negre amb preus moltíssim més alts. Les cartilles no van desaparéixer fins a 1952.
És el que passa quan els preus no poden fer la seua faena (Barciela, 2003).
El 2022 l'Estat va limitar el preu del gas que s'usa per a generar electricitat («excepció ibèrica»), però el mercat va continuar fixant el preu de la llum. Quin sistema és eixe?
- AEconomia de planificació central, perquè l'Estat fixa preus.
- BEconomia de mercat pura, perquè el preu el continua marcant el mercat.
- CEconomia mixta: el mercat decidix, però amb regles que posa l'Estat.
Solució: C. Ni el Govern va substituir el mercat ni el mercat va quedar lliure d'intervenció. És el sistema d'Espanya: llibertat d'empresa (art. 38 CE) subordinada a l'interés general (art. 128 CE).
Economia en el teu dia a dia
Tres escassetats que ja gestiones
- La paga: cada euro només es gasta una vegada. Dues eixides o les sabatilles; el cost d'oportunitat és el que no tries.
- El temps: 168 hores a la setmana per a tot el món. Quan una activitat creix, una altra encongix, encara que no ho notes.
- El mòbil: les aplicacions «gratis» es paguen amb la teua atenció i les teues dades. És un model de negoci, no un secret.
- PISA 2022: l'alumnat espanyol va obtindre 486 punts en competència financera, enfront de 498 de mitjana a l'OCDE.
Abans de tancar la unitat
- Sabries explicar què és l'escassetat i per què obliga a triar, amb la definició de Robbins.
- Sabries distingir una afirmació positiva d'una normativa amb un exemple de cada una.
- Sabries nomenar els quatre factors de producció i amb què es paga cada un.
- Sabries calcular un cost d'oportunitat i llegir els punts d'una FPP a partir d'una taula.
- Sabries descriure què intercanvien els quatre agents en el flux circular de la renda.
- Sabries comparar mercat, planificació i economia mixta, i situar Espanya.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.