Bloc I · Economia

Producció, creixement i sostenibilitat

Tot el que fas servir —l'entrepà del pati, el mòbil, l'autobús— ho ha produït algú combinant treball, màquines i recursos. Esta unitat explica com es produïx, com es mesura el que produïx un país sencer i per què produir més ja no basta: cal fer-ho sense esgotar el planeta.
profedeeconomia.es01/34
A què respon esta unitat

El marc de la unitat

Sabers bàsics
  • Procés productiu, valor afegit i divisió del treball.
  • Sectors econòmics i terciarització de l'economia espanyola.
  • Productivitat i eficiència: de què depenen els salaris.
  • PIB, PIB per capita, nominal i real; creixement enfront de desenvolupament.
  • Sostenibilitat, economia circular i ODS 8, 12 i 13.
Competències específiques
  • Comprendre aspectes bàsics de l'economia: com es produïx i com es mesura la producció.
  • Valorar críticament l'escassetat de recursos i la necessitat de produir de forma sostenible.
profedeeconomia.es02/34
Cas de partida

Una vesprada de pluja va esborrar la capacitat de produir d'una comarca

El 29 d'octubre de 2024 la DANA va arrasar l'Horta Sud i municipis de la Ribera i de la Foia de Bunyol. Van morir més de 220 persones i van quedar inservibles vehicles, baixos comercials, naus i polígons sencers.

  • Més de 770 litres per metre quadrat en un dia a Turís (AEMET).
  • Més de 120.000 vehicles danyats.
  • Prop de 250.000 sol·licituds al Consorci; uns 4.000 M€ (CCS, 2025).
  • Més de 30.000 treballadors en ERTO per força major.

La preguntaSi la gent i les seues ganes de treballar continuaven ahí, per què es va enfonsar la producció? Què cal per a recuperar-la?

profedeeconomia.es03/34
§1

Produir

Combinar recursos naturals, treball i capital per a crear alguna cosa que val més que els seus ingredients
profedeeconomia.es04/34
Procés productiu

Entrades, transformació, eixides

En una fleca entren farina, aigua i llevat (recursos), forn i pastadora (capital) i les hores del forner (treball); ix pa. En una acadèmia entren l'aula i les hores de la professora; ix una classe. Produir no és només fabricar coses que es toquen.

El resultat sempre val més que la suma dels seus ingredients. Eixa diferència és el valor afegit.

profedeeconomia.es05/34
Del blat a l'entrepà

Cada baula afig valor

BaulaCompra perVen perValor afegit
Agricultor (blat)0,00 €0,20 €0,20 €
Molí (farina)0,20 €0,45 €0,25 €
Fleca (barra)0,45 €0,95 €0,50 €
Cafeteria (entrepà)0,95 €2,50 €1,55 €
Suma——2,50 €

La suma dels valors afegits coincidix amb el preu final. Sumar preus de venda comptaria el blat quatre vegades.

profedeeconomia.es06/34
Interior d'una fleca amb vitrines i prestatgeries plenes de pa i brioixeria a la venda.
Un procés productiu de manual
Recursos, capital i treball entren per un costat; per l'altre ix pa que val més que els seus ingredients.
Foto: KampanHungs, CC BY-SA 3.0 vía Wikimedia Commons
profedeeconomia.es07/34
Curiositat

La fàbrica d'agulles de cap d'Adam Smith (1776)

Fabricar una agulla de cap exigia unes díhuit operacions. Deu persones, cada una especialitzada en una o dues, produïen unes 48.000 agulles al dia: 4.800 per cap. A soles, fent totes les operacions, potser no arribarien a 20, «i tal vegada ni a una».

La diferència entre 20 i 4.800 no l'explica l'esforç ni el talent: l'explica l'organització.

profedeeconomia.es08/34
§2

Els sectors econòmics

Primari, secundari i terciari. I per què tres de cada quatre persones ocupades a Espanya treballen en servicis
profedeeconomia.es09/34
El gràfic

Repartiment aproximat de l'ocupació a Espanya en 2025: un 4 % primari, un 20 % secundari i un 76 % servicis (EPA, INE).

Els sectors econòmics a Espanya per ocupació Repartiment aproximat de l'ocupació a Espanya el 2025: sector primari al voltant del 4 per cent, sector secundari al voltant del 20 per cent i sector terciari al voltant del 76 per cent, amb exemples d'ocupacions de cada sector. % de l'ocupació a Espanya · dades aprox. 2025 Ocupa poques persones perquè la maquinària ha substituït mà d'obra, però continua sent estratègic: produïx els aliments i matèries primeres que necessiten els altres sectors. Transforma les matèries primeres en productes. El seu pes ha baixat a Espanya per la deslocalització de fàbriques, encara que genera faenes de major qualificació i millor pagades. És el més gran de les economies desenvolupades: turisme, comerç, sanitat, educació, tecnologia. A Espanya pesa especialment pel turisme i l'hostaleria. 4% 20% 76% Sector primari · ~4% De la natura Extraure recursos del medi. · Agricultor/a · Ramader/a · Pescador/a · Miner/a · Treballador/a forestal Sector secundari · ~20% Transformar Indústria i construcció. · Operari/ària de fàbrica · Electricista · Soldador/a · Obrer/a · Mecànic/a Sector terciari · ~76% Serveis Prestar utilitat, no un bé. · Professor/a · Infermer/a · Cambrer/a · Comercial · Programador/a
profedeeconomia.es10/34
93,8 M
turistes internacionals en 2024

La terciarització espanyola té nom propi

Van gastar uns 126.000 milions d'euros (INE, Frontur i Egatur, 2024). El turisme aporta al voltant del 12 % del PIB, però molts dels seus llocs de treball són estacionals i de baixa productivitat.

profedeeconomia.es11/34
Vista d'un olivar a la província de Jaén, amb fileres d'oliveres estenent-se fins a l'horitzó davall d'un cel serè.
L'olivar de Jaén mou un mercat mundial
Sequera de 2022-2023: la meitat de collita i l'oli més d'un 50 % més car al súper (MAPA; IPC, INE).
Foto: Veinticuatro de Jahén, CC BY-SA 4.0 vía Wikimedia Commons
profedeeconomia.es12/34
§3

Productivitat i eficiència

Quant es trau de cada recurs, i per què d'ahí ixen els salaris
profedeeconomia.es13/34
La fórmula

Productivitat del treball

Productivitat = Producció / Treballadors (o hores treballades)

On
Producció
Unitats produïdes en un període (barres, bicicletes, clients atesos).
Treballadors
Persones empleades o, millor, hores de treball totals.
Resultat
Unitats per treballador o per hora. Puja si es produïx més amb el mateix.

ExempleUna fleca amb 2 treballadors fa 400 barres al dia: 200 barres per treballador. En jornades de 8 hores, 25 barres per hora.

profedeeconomia.es14/34
Exercici

Exercici 2.1 — Dos tallers i una màquina nova

Pedal: 5 treballadors, 40 hores setmanals, 200 bicicletes a la setmana. Roda: 8 treballadors, mateix horari, 240 bicicletes. Roda compra una màquina i, amb els mateixos 8, en monta 400. Qui és més productiu abans i després?

  1. Abans: Pedal 200 / 5 = 40 bicis per treballador; Roda 240 / 8 = 30. Pedal és més productiu encara que produïsca menys en total.
  2. Per hora: Pedal 200 / 200 h = 1 bici per hora; Roda 240 / 320 h = 0,75.
  3. Després de la màquina: Roda 400 / 8 = 50 bicis per treballador (1,25 per hora). Puja un 67 % sense treballar més hores.
  4. A 50 € de valor afegit per bici, cada treballador de Roda genera 2.500 € setmanals en compte de 1.500 €.
  5. Eixe augment és el que permet pujar salaris, baixar preus o amortitzar la màquina.
profedeeconomia.es15/34
Comprova que ho pilles

Un taller amb 4 treballadors produïx 120 cadires a la setmana; un altre amb 10 treballadors en produïx 250. Quin és més productiu?

  1. AEl segon, perquè produïx 250 cadires i el primer només 120.
  2. BEl primer: 30 cadires per treballador enfront de 25.
  3. CEls dos igual, perquè usen les mateixes hores per persona.
  4. DNo es pot saber sense conéixer el preu de les cadires.

Solució: B. La productivitat és producció per unitat de factor, no producció total. 120 / 4 = 30 cadires per treballador; 250 / 10 = 25. El taller menut trau més de cada persona.

profedeeconomia.es16/34
§4

Mesurar la producció d'un país

El PIB, la xifra econòmica més famosa del món, i tot el que no compta
profedeeconomia.es17/34
Tres xifres que no mesuren el mateix

PIB, PIB per capita i PIB real

PIB
Valor de tots els béns i servicis finals produïts dins d'un país en un període. Finals: se sumen valors afegits per a no comptar el blat tres vegades.
PIB per capita
PIB dividit entre la població. Permet comparar països, però és una mitjana: no diu com es repartix.
PIB real
PIB valorat a preus d'un any fix, perquè només puge si es produïx més. El nominal usa els preus de cada any i inclou la inflació.
profedeeconomia.es18/34
1,59 bil. €
PIB d'Espanya en 2024

Uns 32.600 € per habitant

El PIB espanyol va créixer un 3,5 % real en 2024, dels majors de la UE (INE, Comptabilitat Nacional, 2025). Luxemburg supera els 100.000 € per habitant; Burundi no arriba a 300 € (Banc Mundial, 2023).

profedeeconomia.es19/34
Exercici

Exercici 2.2 — Ha crescut de veritat Valdemar?

País inventat. PIB nominal: 1.000 milions en 2024 i 1.060 en 2025. Els preus van pujar un 4 % i la població va passar de 10 a 10,3 milions. Quant va créixer el PIB nominal, el real i el real per capita?

  1. Nominal: 1.060 / 1.000 = 1,06, un 6 %. És la xifra del titular.
  2. Real: 1,06 / 1,04 = 1,019, al voltant d'un 1,9 %. La resta era pujada de preus.
  3. Per capita: la població creix un 3 %; 1,019 / 1,03 = 0,989. Cau al voltant d'un 1 %.
  4. Lectura: el titular «creix un 6 %» és veritat i enganya. A l'habitant mitjà li toca un 1 % menys.
profedeeconomia.es20/34
“
Ho mesura tot, en resum, excepte allò que fa que la vida valga la pena.
profedeeconomia.es21/34
Retrat del senador Robert F. Kennedy assegut al seu despatx de Washington, gener de 1965.
El que el PIB no mesura
Treball domèstic, medi ambient, desigualtat, salut, temps lliure: el PIB mesura producció de mercat, no benestar.
Foto: autor desconocido, dominio público vía Wikimedia Commons
profedeeconomia.es22/34
Comprova que ho pilles

El PIB nominal d'un país puja un 5 % i els preus pugen un 5 %. Què ha passat amb la producció real?

  1. AHa pujat un 5 %: el PIB ha crescut.
  2. BHa pujat un 10 %, sumant les dues xifres.
  3. CNo ha canviat: tot l'augment són preus.
  4. DHa baixat un 5 %, perquè la inflació resta.

Solució: C. El PIB real descompta la inflació. Si el nominal i els preus pugen el mateix, es produïx exactament el mateix que abans, només que més car.

profedeeconomia.es23/34
§5

Creixement i desenvolupament

Més PIB no és el mateix que viure millor. L'IDH i el cicle econòmic
profedeeconomia.es24/34
Dues paraules que no s'han de barrejar

Créixer i desenvolupar-se

Creixement econòmic
  • Augment del PIB real al llarg del temps. És una xifra.
  • Espanya va créixer un 3,5 % en 2024 (INE).
  • No diu com es repartix ni a quin preu ambiental.
Desenvolupament humà
  • Millora de les condicions de vida: salut, educació, renda.
  • Es mesura amb l'IDH del PNUD, de 0 a 1.
  • Espanya: lloc 27 amb 0,911 (PNUD, 2023-2024). Suïssa, 0,967; Somàlia, 0,380.
profedeeconomia.es25/34
El gràfic

El PIB real oscil·la al voltant de la tendència: expansió, recessió, depressió i recuperació, amb el pic i la vall com a girs.

Cicle econòmic El PIB real oscil·la al voltant de la línia de tendència o PIB potencial, travessant expansió, recessió, depressió (fons) i recuperació; el pic i la vall són els punts de gir. TEMPS PIB REAL PIB potencial · tendència Expansió Recessió Recuperació Recessió Pic · auge Depressió · fons Pic
profedeeconomia.es26/34
§6

Créixer sense esgotar el planeta

Límits dels recursos, economia circular, ODS i l'avís del greenwashing
profedeeconomia.es27/34
24 de juliol
dia de la sobrecapacitat de la Terra, 2025

Des d'eixa data vivim a crèdit

Cada any consumim el que el planeta tarda uns 1,7 anys a regenerar (Global Footprint Network, 2025). Si tots visquérem com a Espanya, el pressupost natural de l'any s'esgotaria a finals de primavera.

profedeeconomia.es28/34
El gràfic

Lineal: extraure, fabricar, usar, tirar. Circular: reduir, reutilitzar, reparar, reciclar; el residu torna a ser recurs.

Economia lineal enfront d'economia circular A l'esquerra, el model lineal és una fletxa recta d'extraure, fabricar, usar i tirar que acaba en residu. A la dreta, el model circular tanca el cicle: després d'usar el producte es repara, es reutilitza i es recicla per a tornar els materials a la fabricació, reduint el residu al mínim. DUES FORMES DE PRODUIR I CONSUMIR Model lineal extraure · fabricar · usar · tirar Extraure Fabricar Usar En el model lineal tot acaba a l'abocador o la incineradora. És insostenible: esgota recursos finits i genera contaminació que no es reaprofita. Tirar (residu) Model circular els materials tornen al cicle Fabricar Usar Allargar la vida del producte en compte de comprar-ne un de nou. Per això existix el «dret a reparar», que obliga els fabricants a facilitar peces i arreglaments. Reparar Donar una segona vida al producte tal com està, sense transformar-lo: venda de segona mà, donacions, envasos retornables. És preferible a reciclar perquè no gasta energia nova. Reutilitzar Recuperar els materials per a fabricar productes nous. És l'última opció de la jerarquia: millor reduir, reutilitzar i reparar abans, perquè reciclar també consumix energia. Reciclar Reduir menys residu Reciclar només és una part: l'economia circular també repara, reutilitza i dissenya per a durar.
profedeeconomia.es29/34
Fila de contenidors de reciclatge de distints colors en un carrer per a separar vidre, paper, envasos i orgànic.
El gest quotidià de l'economia circular
Llei 7/2022: impost al plàstic d'un sol ús, aigua de l'aixeta gratis als bars i objectius de reducció de residus.
Foto: Daniel Capilla, CC BY-SA 4.0 vía Wikimedia Commons
profedeeconomia.es30/34
Veus en desacord

Creixement verd o decreixement?

Creixement verd
  • Es pot créixer i reduir el dany ambiental canviant com produïm.
  • La UE ha retallat emissions prop d'un 40 % des de 1990 amb un PIB un 60 % major.
  • El problema no és créixer, és com.
Decreixement
  • Cap país ric no ha reduït el seu consum de materials al ritme que exigix el clima.
  • Les millores d'eficiència se les menja més consum.
  • Kate Raworth proposa una altra pregunta: cabem entre el sòl social i el sostre ecològic?
profedeeconomia.es31/34
Comprova que ho pilles

Una botella d'aigua d'un sol ús anuncia en gran «tap 100 % reciclable, cuidem el planeta». Quin senyal de greenwashing és?

  1. ACap: si el tap és reciclable, l'afirmació és certa.
  2. BDestacar un detall xicotet per a tapar el conjunt.
  3. CPresentar com a mèrit el que la llei ja obliga.
  4. DUsar un segell inventat per la mateixa empresa.

Solució: B. L'afirmació pot ser verdadera i continuar sent greenwashing: el tap és una part mínima de l'impacte d'una botella d'un sol ús. Pregunta sempre què exactament, comparat amb què i qui ho comprova.

profedeeconomia.es32/34
Repassa

Abans de tancar la unitat

  • Sabries calcular el valor afegit de cada baula d'una cadena i explicar per què la seua suma és el preu final.
  • Sabries situar qualsevol treball en el seu sector i explicar per què Espanya és una economia de servicis.
  • Sabries calcular la productivitat d'un taller i dir de què depén i per què marca els salaris.
  • Sabries llegir una xifra de PIB: per capita, real enfront de nominal, i què deixa fora.
  • Sabries distingir creixement de desenvolupament (IDH) i explicar què és l'economia circular.
  • Sabries detectar greenwashing en un envàs amb tres preguntes.
profedeeconomia.es33/34

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es34/34