Els mercats: oferta, demanda i competència
El marc de la unitat
- Mercat, demanda i oferta: lleis i factors que les desplacen.
- Equilibri de mercat, excessos d'oferta i demanda i desplaçaments.
- Preus màxims i mínims fixats per l'Estat: lloguer, mascaretes, SMI.
- Estructures de mercat: competència perfecta, monopolística, oligopoli i monopoli.
- La CNMC i la defensa de la competència: què és un càrtel i per què se sanciona.
- Comprendre aspectes bàsics de l'economia: com es formen els preus en un mercat.
- Valorar críticament els principis d'interacció social des del punt de vista econòmic.
Tres trens a la mateixa via: l'AVE va deixar de tindre un sol venedor
Fins al maig de 2021 només Renfe venia alta velocitat. Llavors va arribar Ouigo amb bitllets des de 9 €, Renfe va respondre amb Avlo i el novembre de 2022 va entrar Iryo. Tres empreses competien pel mateix viatger.
- 32,4 milions de viatgers en alta velocitat el 2023, un 37 % més (CNMC).
- 14 milions al corredor Madrid-Barcelona, rècord històric.
- Preus reals un 40 % més baixos que el 2019; un 50 % a Madrid-València.
- El 2025 els preus del corredor tornaven a pujar amb força.
La preguntaSi cap llei no va obligar a abaixar els preus, per què van baixar? I per què després van pujar?
Què és un mercat?
El preu és informació
Un preu resumix en una xifra quant valoren el bé els qui el volen i quant costa produir-lo. Si poses la bici a 300 € a Wallapop i ningú escriu, sobra bici; si la poses a 80 € i arriben quinze missatges, falten bicis. El preu puja quan falta i baixa quan sobra.
Tota la unitat cap en eixa frase. El que seguix és aprendre a usar-la amb precisió.
La demanda
Quan el preu puja, la quantitat demandada baixa
A 25 € l'entrada, mig institut va al concert; a 60 €, molts s'ho pensen; a 150 €, només els fans incondicionals. Dos raons: busquem substituts (efecte substitució) i amb els mateixos diners comprem menys (efecte renda). La corba és descendent.
Si canvia el preu, ens movem per la corba. Si canvia una altra cosa, la corba sencera es desplaça.
A cada preu es vol comprar més (o menys) que abans
- La renda: els béns normals es demanen més en guanyar més; els inferiors, menys (marques blanques).
- Els gustos i les modes: un vídeo viral mou la corba en dies, i quan passa la moda torna.
- El preu d'altres béns: substitutius (avió i tren) i complementaris (consola i videojocs).
- Les expectatives: si esperes rebaixes, ajornes; si esperes pujades, avances la compra.
- El nombre de compradors: 93,8 milions de turistes el 2024 (INE) demanen allotjament i lloguer.
L'oferta
Quan el preu puja, la quantitat oferida puja
- Produir més unitats sol costar més, i només compensa si el preu ho cobrix.
- Un preu alt atrau nous venedors: després del 2023 es van plantar més oliveres.
- A 40 € el club faria sudaderes sense parar; a 8 € deixaria de fer-ne.
- Costos de producció: energia, matèries primeres, salaris.
- Tecnologia: produir més amb el mateix (els mòbils costen la meitat).
- Nombre d'empreses: Ouigo i Iryo van afegir places a cada preu.
- Impostos i subvencions, expectatives, i el clima al camp.
L'equilibri de mercat
Per damunt de l'equilibri sobra producte i el preu baixa; per davall en falta i el preu puja.
Sobrants, faltants i un sol punt de trobada
| Preu | Demandada | Oferida | Situació |
|---|---|---|---|
| 15 € | 110 | 30 | En falten 80 |
| 20 € | 90 | 50 | En falten 40 |
| 25 € | 70 | 70 | Equilibri |
| 30 € | 50 | 90 | En sobren 40 |
| 35 € | 30 | 110 | En sobren 80 |
Xifres inventades. A 35 € el club es queda amb 80 sense vendre i abaixa el preu; a 15 € hi ha cua i el puja.
Exercici 3.1 — Equilibri i excessos de les sudaderes
Amb la taula anterior: quin és l'equilibri? Què passa si el club ven a 30 €? I si les famílies aconseguixen que es venguen a 20 €? Quant ingressa el club en cada cas?
- Equilibri: 25 € i 70 sudaderes, l'única fila en què demandada i oferida coincidixen.
- A 30 €: demandada 50, oferida 90. Excés d'oferta de 40; el club es queda amb 40 sense vendre.
- A 20 €: demandada 90, oferida 50. Excés de demanda de 40; 40 persones es queden sense sudadera.
- Ingressos = preu × quantitat venuda (la menor): 1.750 € en equilibri, 1.500 € a 30 €, 1.000 € a 20 €.
- Vendre barat no fa que arriben a més gent: arriben a 50 en compte de 70, i per altres criteris.
Quan una corba es mou, l'equilibri canvia
- Puja la demanda (a la dreta): puja el preu i puja la quantitat. Una onada de calor i els ventiladors.
- Baixa la demanda (a l'esquerra): baixa el preu i baixa la quantitat. Passa la moda d'una joguina.
- Puja l'oferta (a la dreta): baixa el preu i puja la quantitat. Entren Ouigo i Iryo a l'AVE.
- Baixa l'oferta (a l'esquerra): puja el preu i baixa la quantitat. Una sequera arruïna la collita.
Una sequera reduïx a la meitat la collita d'oli d'oliva i els gustos de la gent no canvien. Què prediu el model?
- ABaixa la demanda: el preu baixa i se'n ven menys.
- BBaixa l'oferta: el preu puja i se'n ven menys.
- CPuja l'oferta: el preu baixa i se'n ven més.
- DNo canvia res, perquè la demanda és la mateixa.
Solució: B. Els productors n'oferixen menys a cada preu: la corba d'oferta es desplaça a l'esquerra. El nou equilibri té un preu més alt i una quantitat menor, exactament el que va passar el 2023.
Quan l'Estat fixa preus
El topall i el sòl
- Prohibit vendre per damunt. Només actua si està per davall de l'equilibri.
- Provoca excés de demanda: escassetat, cues, mercat paral·lel, menys qualitat.
- Mascaretes a 0,96 € l'abril de 2020; topalls al lloguer en zones tensionades.
- Prohibit vendre per davall. Només actua si està per damunt de l'equilibri.
- Provoca excés d'oferta: excedent que ningú compra a eixe preu.
- SMI 2026: 1.221 € al mes en 14 pagues (RD 126/2026). Ho veureu a la Unitat 5.
Exercici 3.2 — Un preu màxim per a les sudaderes
La direcció fixa un preu màxim de 15 € perquè les sudaderes «siguen accessibles». Amb la taula: quantes se'n venen i quantes persones es queden sense? I si el topall fóra de 30 €?
- A 15 €: demandada 110, oferida 30. Se'n venen 30 i 80 persones es queden sense sudadera.
- Abans del topall se'n venien 70: la norma reduïx de 70 a 30 les que arriben a l'alumnat.
- Amb un topall de 30 €, per damunt de l'equilibri de 25 €, no passa res: el mercat continua en 25 € i 70.
- Efectes previsibles: cues, repartiment per amistat, revenda a 25 o 30 € i retall de qualitat.
El preu d'equilibri d'un bé és 25 €. El Govern fixa un preu màxim de 30 €. Què ocorre?
- AApareix escassetat, perquè hi ha un preu màxim.
- BApareix excedent, perquè el preu és més alt.
- CRes: el topall està per damunt de l'equilibri.
- DEl preu puja fins a 30 €, que és el permés.
Solució: C. Un preu màxim només té efecte si es fixa per davall de l'equilibri. A 30 € el mercat ja es buidava a 25 €, així que la norma no canvia ni el preu ni la quantitat.
Tipus de mercat segons la competència
D'esquerra a dreta baixa el nombre d'empreses i creix el poder de cada una per a fixar el preu.
Qui fixa el preu en cada mercat
| Estructura | Venedors | Producte | Exemples a Espanya |
|---|---|---|---|
| Competència perfecta | Moltíssims | Idèntic | Mercamadrid, borsa |
| Comp. monopolística | Molts | Diferenciat | Restaurants, roba, perruqueries |
| Oligopoli | Pocs | Igual o distint | Llum, telecos, gasolineres, AVE |
| Monopoli | Un | Sense substitutius | Adif, Aena, estancs, aigua |
Iberdrola, Endesa i Naturgy: més del 80 % de les llars el 2024 (CNMC). Estancs: 12.795 al tancament de 2024.
El càrtel dels bolquers: 18 anys pactant preus que pagava la sanitat pública
El maig de 2016 la CNMC va multar huit fabricants de bolquers per a adults i la seua associació FENIN. Des d'almenys 1996 i fins al 2014 es reunien per a fixar els preus dels absorbents que les farmàcies venen amb recepta.
- 128,8 milions d'euros de multa (expedient S/DC/0504/14 AIO).
- Quota conjunta de les empreses: al voltant del 95 % del mercat.
- Multes confirmades per l'Audiencia Nacional i el Tribunal Supremo.
- Cotxes (171 M€, 2015) i camions (2.930 M€, 2016): la mateixa lògica.
La preguntaUn càrtel és un monopoli disfressat. Qui va pagar el sobrepreu durant díhuit anys?
L'àrbitre de la competència
Organisme públic independent (Ley 3/2013). Sanciona càrtels i abusos amb multes de fins al 10 % de la facturació (Ley 15/2007), revisa fusions i supervisa la llum, les telecos i el tren. El seu programa de clemència eximix de multa el primer membre del càrtel que confesse.
Cada membre del càrtel té un incentiu enorme a trair els altres abans que ho facen ells.
El consumidor no sempre és racional
L'efecte del dígit de l'esquerra
Thomas i Morwitz van demostrar el 2005 que percebem 19,99 com a clarament més barat que 20,00 encara que la diferència siga un cèntim: el cervell llig primer el 19. Les gasolineres ho porten als mil·lèsims. L'ancoratge («abans 89 €») i l'escassetat artificial («només en queden 2») fan la resta.
Des del 2022 el preu «anterior» d'una rebaixa ha de ser el més baix dels 30 dies previs (Ley 7/1996).
A la telefonia mòbil espanyola quatre operadors amb xarxa pròpia es repartixen quasi tot el mercat. Quina estructura és i què la caracteritza?
- ACompetència perfecta: hi ha diversos venedors.
- BMonopoli: al final tots cobren paregut.
- COligopoli: poques empreses que es vigilen entre si.
- DCompetència monopolística: cada tarifa és distinta.
Solució: C. Poques empreses grans, entrada molt difícil i interdependència: cada una reacciona al que fan les altres. Poden competir en preus o aprendre a no molestar-se; per això la CNMC vigila.
Abans de tancar la unitat
- Sabries explicar què és un mercat i per què el preu puja quan falta i baixa quan sobra.
- Sabries enunciar les lleis de la demanda i l'oferta i nomenar cinc factors que desplacen cada corba.
- Sabries trobar l'equilibri en una taula i calcular l'excés d'oferta o demanda a un altre preu.
- Sabries predir l'efecte d'un preu màxim o mínim i dir quan no té efecte.
- Sabries classificar la llum, els estancs o Mercamadrid per la seua estructura de mercat.
- Sabries explicar què és un càrtel, per què la CNMC el sanciona i qui paga el sobrepreu.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.