Bloc I · Economia

El mercat de treball: contractes, nòmina i atur

El teu primer contracte arribarà abans del que penses, i amb ell una nòmina en què no cobres tot el que guanyes, un període de prova i un conveni que no has llegit. El treball també és un mercat, amb el seu preu, el seu sòl legal i les seues regles. Conéixer-les és la diferència entre firmar i saber què firmes.
profedeeconomia.es01/32
A què respon esta unitat

El marc de la unitat

Sabers bàsics
  • El mercat de treball i el salari mínim interprofessional.
  • Població activa, ocupats i aturats: les taxes de l'EPA.
  • Tipus i causes de l'atur; polítiques actives i passives d'ocupació.
  • Els contractes després de la reforma de 2021; la nòmina, del brut al net.
  • Drets i deures bàsics en el treball; conveni, sindicats i Inspecció.
Competències específiques
  • Comprendre aspectes bàsics de l'economia: com funciona i es mesura el mercat de treball.
  • Valorar críticament el salari mínim i l'atur com a problemes d'escassetat i d'elecció.
  • Interpretar un contracte i una nòmina per a decidir amb informació en la primera faena.
profedeeconomia.es02/32
Cas de partida

Els riders de Glovo: autònoms amb bici pròpia o treballadors de l'empresa?

Glovo, nascuda a Barcelona el 2015, donava d'alta els seus repartidors com a autònoms. Però l'app fixava el preu, assignava les comandes i puntuava cada rider. Un d'ells va portar el cas al Tribunal Supremo.

  • STS 805/2020, de 25 de setembre: relació laboral, per unanimitat.
  • Ley Rider (RDL 9/2021): presumpció de laboralitat en el repartiment.
  • Més de 200 milions reclamats per la Inspecció (Trabajo, 2024).
  • Desembre de 2024: Glovo anuncia que contractarà els seus riders.

La preguntaQuan algú que posa la seua bici i tria les seues hores és en realitat un treballador de l'empresa, i per què importa?

profedeeconomia.es03/32
§1

El treball també és un mercat

Les persones oferixen el seu temps, les empreses el demanden i el preu es diu salari. Amb un sòl legal: el SMI.
profedeeconomia.es04/32
Concepte clau

Oferta, demanda i salari

Qui oferix treball són les persones: tu, quan busques una faena d'estiu. Qui el demanda són les empreses i administracions que necessiten gent per a produir. Del creuament ix el salari, i com en qualsevol mercat es mou amb l'escassetat: com més difícil siga trobar algú que faça una faena, més caldrà pagar-li. La llei hi afig un contracte, un preu mínim i protecció per a la part més dèbil.

La formació importa perquè reduïx el nombre de persones capaces de fer el mateix que tu.

profedeeconomia.es05/32
1.221 €
al mes en 14 pagues (2026)

El salari mínim interprofessional

El fixa el Govern cada any després de consultar sindicats i patronal (RD 126/2026). Són 17.094 € bruts a l'any a jornada completa. El 2018 era de 735,90 €: ha pujat al voltant d'un 66 % en huit anys.

profedeeconomia.es06/32
Veus en desacord

Pujar el salari mínim destruïx ocupació?

El preu mana
  • Si el mínim supera el que val el treball per a l'empresa, eixa persona no serà contractada.
  • Banco de España (2021): després de la pujada de 2019, l'ocupació dels sous més baixos va créixer menys.
  • L'efecte es concentra en jóvens sense experiència i en sectors amb sous prop del mínim.
El poder de negociació
  • Qui busca faena negocia poc; el mínim corregix eixe desequilibri.
  • Card i Krueger (1994) no van trobar pèrdua d'ocupació a Nova Jersey; Card, Nobel el 2021.
  • A Espanya l'afiliació va passar de 19 a quasi 22 milions (2018-2025) amb el SMI un 61 % més alt.
profedeeconomia.es07/32
§2

Població activa, ocupats i aturats

L'Enquesta de Població Activa de l'INE repartix la població en quatre caixes i calcula tres taxes.
profedeeconomia.es08/32
Les quatre caixes de l'EPA

Qui és qui en el mercat de treball

Inactius
Persones de 16 anys o més que ni treballen ni busquen faena: estudiants, jubilats, els qui cuiden de la casa o de familiars.
Actius
Els qui participen en el mercat de treball: tenen faena o en busquen. Són la suma d'ocupats i aturats.
Ocupats
Els qui tenen una faena, per compte d'altri o propi. Basta una hora de treball pagat en la setmana de l'enquesta.
Aturats
Els qui no tenen faena, la busquen activament i estan disponibles. Qui no busca no és aturat: és inactiu.
profedeeconomia.es09/32
El gràfic

Activitat i ocupació es dividixen entre la població de 16 anys o més; l'atur, només entre els actius.

Les tres taxes de l'EPA: de la població als aturats Arbre que parteix de la població de 16 anys o més i la dividix en actius i inactius; els actius es dividixen al seu torn en ocupats i aturats. A sota, les tres taxes: activitat, ocupació i atur, cada una amb el seu numerador i el seu denominador. Població de 16 anys o més 1.000 Actius 600 treballen o busquen faena Inactius 400 estudien, cuiden, jubilats Ocupats 510 tenen ocupació Aturats 90 busquen i no troben Taxa d'activitat 600 / 1.000 = 60 % Taxa d'ocupació 510 / 1.000 = 51 % Taxa d'atur 90 / 600 = 15 % La taxa d'atur es dividix entre actius, no entre població: per això no quadra amb les altres dues
profedeeconomia.es10/32
Exercici

Exercici 5.1 — Les tres taxes de Villaseca

Cas inventat: 20.000 persones de 16 anys o més; 8.000 inactives, 10.800 ocupades i 1.200 aturades. Calcula les taxes d'activitat, d'ocupació i d'atur. Després, 300 aturats deixen de buscar sense que ningú trobe faena: recalcula la taxa d'atur.

  1. Actius: 10.800 + 1.200 = 12.000. Taxa d'activitat: 12.000 / 20.000 × 100 = 60 %.
  2. Taxa d'ocupació: 10.800 / 20.000 × 100 = 54 %.
  3. Taxa d'atur: 1.200 / 12.000 × 100 = 10 %. Es dividix entre actius, no entre població.
  4. Desànim: 900 aturats i 11.700 actius. Taxa d'atur: 900 / 11.700 × 100 = 7,7 %.
  5. L'atur baixa més de dos punts sense crear ni una faena. La pista: l'activitat cau al 58,5 %.
profedeeconomia.es11/32
Façana d'una Oficina d'Ocupació a Madrid amb els logotips del SEPE i de la Comunitat de Madrid damunt de l'entrada.
Dues xifres de l'atur per la mateixa porta
El SEPE compta cada mes els inscrits (atur registrat, uns 2,4 milions al juliol de 2025); l'EPA pregunta cada trimestre qui busca faena.
Foto: Lojwe, CC0 1.0 vía Wikimedia Commons
profedeeconomia.es12/32
Comprova que ho has pillat

En un any dolent ningú troba faena, però molts aturats es cansen i deixen de buscar. Què li passa a la taxa d'atur?

  1. APuja, perquè hi ha més gent sense faena.
  2. BBaixa, perquè els desanimats passen a inactius i ixen del càlcul.
  3. CNo canvia, perquè no s'ha creat ni destruït ocupació.
  4. DPuja només si també puja la taxa d'activitat.

Solució: B. La taxa d'atur es calcula sobre els actius. Qui deixa de buscar deixa de ser aturat i d'estar actiu, així que la taxa baixa encara que el mercat haja empitjorat. Per això es llig junt amb la taxa d'activitat.

profedeeconomia.es13/32
§3

L'atur: tipus, causes i conseqüències

Un socorrista al gener, una fàbrica que tanca i un país en recessió són aturats distints, amb remeis distints.
profedeeconomia.es14/32
Quatre tipus d'atur

No tots els aturats ho són pel mateix

TipusCausaExemple espanyol
FriccionalEl temps de passar d'una faena a una altraUn cuiner que busca un restaurant millor
EstacionalS'acaba la temporada d'una activitatTurisme: baixa a l'estiu, puja al gener
EstructuralEl que la gent sap no encaixa amb el que es demanaAtur de llarga duració després de tancar una fàbrica
CíclicUna crisi frena l'economia i les empreses acomiaden2008-2013: del 8 % al 26,9 % d'atur

El turisme aporta més del 12 % del PIB (INE, 2023); l'atur juvenil va superar el 55 % el 2013 (INE, EPA).

profedeeconomia.es15/32
Cas real

2020: els ERTO eviten que la pandèmia acabe en acomiadaments

El març de 2020 el confinament va tancar bars, hotels, botigues i fàbriques. En compte d'acomiadar, les empreses van suspendre contractes amb ERTO: la persona cobrava del SEPE el 70 % de la seua base i tornava en reobrir. A finals d'abril hi havia prop de 3,4 milions en ERTO. L'atur va pujar del 13,8 % al 16,3 % (INE, EPA), lluny del 27 % de 2013.

Davant d'una crisi temporal, mantindre el vincle entre empresa i treballador és més barat que trencar-lo i reconstruir-lo.

profedeeconomia.es16/32
Què es fa contra l'atur

Polítiques passives i polítiques actives

Passives: substituir ingressos
  • Prestació per desocupació: exigix 360 dies cotitzats en els sis anys anteriors.
  • Dura de quatre mesos a dos anys; 70 % de la base sis mesos i 60 % després.
  • Subsidi d'uns 570 € al mes (2025) per a qui l'esgota i no té rendes.
Actives: tornar a treballar
  • Formació i requalificació en el SEPE i els servicis autonòmics (LABORA, SAE, Lanbide, SOC).
  • Orientació i bonificacions a les empreses que contracten col·lectius amb dificultats.
  • Garantia Juvenil: oferta de faena, formació o pràctiques per a menors de 30 anys inscrits.
profedeeconomia.es17/32
§4

Els contractes de treball

Treball voluntari, retribuït, per compte d'altri i sota la direcció d'un altre. Des de 2021, el contracte normal és l'indefinit.
profedeeconomia.es18/32
El gràfic

Indefinit per defecte; temporal només amb causa; formació en alternança i pràctica professional per a començar.

Els quatre tipus de contracte després de la reforma de 2021 Quatre targetes comparen els contractes vigents a Espanya: indefinit (la regla per defecte, sense data de fi), temporal només amb causa taxada de fins a 6 a 12 mesos, formació en alternança per a jóvens sense títol i en pràctiques per a qui ja té una titulació recent. CONTRACTES LABORALS A ESPANYA · REFORMA DE 2021 És el contracte «normal»: si no es justifica una altra cosa, es presumix indefinit. Dona la màxima estabilitat, la qual cosa facilita demanar una hipoteca o llogar un pis. PER DEFECTE Indefinit DURADA Sense data de fi PER A QUI La regla general des de la reforma CLAU Indemnització de 33 dies/any Dret ple a l'atur i estabilitat per a crèdits Després de la reforma de 2021 ja no val el «per obra o servei»: cal una causa concreta i justificada. Encadenar temporals sense causa convertix el contracte en indefinit. NOMÉS AMB CAUSA Temporal DURADA 6 mesos (12 per conveni) PER A QUI Substitució de baixa o pic de producció CLAU Sense causa real és frau: passa a ser indefinit És la base de l'FP Dual: aprens un ofici cobrant alhora. Part de la jornada és treball i part és formació, i cotitzes a la Seguretat Social des del primer dia. FORMATIU Formació en alternança DURADA 3 mesos – 2 anys PER A QUI 16 a 30 anys sense títol previ CLAU Combina treball i estudi. Salari segons jornada, mai per davall del SMI Servix per a agafar experiència real en el que has estudiat, just després de titular-te. Compte: no confondre amb les beques o pràctiques curriculars, que no són un contracte laboral. FORMATIU En pràctiques DURADA 6 mesos – 1 any PER A QUI Amb títol d'FP o universitat recent (últims 3 anys) CLAU Salari íntegre de conveni, sense retall per ser pràctiques Després de la reforma de 2021, l'indefinit és la norma: la temporalitat va caure del 25 % al 17 %. Compte amb el «fals autònom»: si treballes amb horari i ferramenta de l'empresa, és laboral.
profedeeconomia.es19/32
Frau freqüent

El fals autònom

Un autònom de veres treballa amb els seus mitjans, per als clients que tria i assumint el risc. Un fals autònom figura com a tal però té horari imposat, ferramentes de l'empresa i un sol client. L'empresa s'estalvia cotitzacions i la persona perd atur, baixa i pensió. Si hi ha dependència i alienitat, la relació és laboral.

La Ley Rider (RDL 9/2021) va fer de la sentència del Supremo una presumpció legal per a tot el repartiment per plataformes.

profedeeconomia.es20/32
Repartidor de Glovo en bicicleta per un carrer de València amb la motxilla groga de la plataforma a l'esquena.
La bici era seua; el negoci, de l'app
El preu de cada comanda, el repartiment d'encàrrecs i la puntuació els decidia la plataforma. Per al Supremo, això és dependència i alienitat.
Foto: Pacopac, CC BY-SA 4.0 vía Wikimedia Commons
profedeeconomia.es21/32
Comprova que ho has pillat

Tens 17 anys i t'oferixen un contracte en un xiringuito que tanca a les dues de la matinada, amb torn fins al tancament. És legal?

  1. ASí, si els teus pares firmen l'autorització.
  2. BNo: els menors de 18 no poden fer treball nocturn, entre les deu i les sis.
  3. CSí, sempre que les hores de nit es paguen com a extraordinàries.
  4. DNomés si el contracte és de formació en alternança.

Solució: B. Amb 16 o 17 anys pots treballar amb permís dels teus pares o tutors (ET, art. 7), però l'article 6 prohibix als menors de 18 el treball nocturn, les hores extraordinàries i les faenes perilloses.

profedeeconomia.es22/32
§5

La nòmina: del brut al net

El que guanyes, el que et descompten i el que cobres. Cap dels dos descomptes no se'l queda l'empresa.
profedeeconomia.es23/32
El gràfic

Meritacions, deduccions i líquid. La cotització compra atur, baixa i pensió; l'IRPF retingut és un avançament de l'impost.

Anatomia d'una nòmina espanyola Esquema d'una nòmina dividida en meritacions (el que guanyes), deduccions (IRPF i Seguretat Social) i líquid (el que cobres), amb un exemple numèric de 1.500 € bruts. EXEMPLE · AUXILIAR ADMINISTRATIU · 1.500 € BRUTS/MES 1 · EL QUE GUANYES Meritacions Salari base 1.200,00 € Complements 175,00 € Prorrateig pagues extres 125,00 € Total brut 1.500,00 € 2 · EL QUE ET LLEVEN Deduccions IRPF (≈ 10 %) − 150,00 € SS treballador (6,50 %) − 97,50 € A compte d'Hisenda i de la teua jubilació Total deduccions − 247,50 € 3 · EL QUE COBRES LÍQUID A PERCEBRE 1.252,50 € L'IRPF és una bestreta. En la declaració de la renda de juny s'ajusta i pot eixir a tornar o a pagar. La SS no te la tornen. Va al fons comú que paga pensions, atur i baixa per malaltia. La diferència entre brut i líquid sol ser del 15-25 %. Quan un anunci diu "1.500 €/mes" quasi sempre es referix al brut. El que ingresses és menys.
profedeeconomia.es24/32
Exercici

Exercici 5.2 — La primera nòmina de Marina

Marina firma un contracte indefinit a jornada completa per 18.200 € bruts anuals en 14 pagues. Cotització del 6,5 % sobre la base mensual (brut anual entre dotze) i retenció d'IRPF del 9 % sobre cada paga. Calcula el seu líquid mensual, el de la paga extra i el net anual.

  1. Brut per paga: 18.200 / 14 = 1.300 €. Base de cotització mensual: 18.200 / 12 = 1.516,67 €.
  2. Seguretat Social: 1.516,67 × 0,065 = 98,58 € al mes. IRPF: 1.300 × 0,09 = 117 € per paga.
  3. Líquid d'un mes normal: 1.300 − 98,58 − 117 = 1.084,42 €.
  4. Paga extra: només IRPF, perquè la cotització ja està repartida: 1.300 − 117 = 1.183 €.
  5. Net anual: 12 × 1.084,42 + 2 × 1.183 = 15.379,04 €, el 84,5 % del brut.
  6. 1.183 € a la Seguretat Social (un any cotitzat) i 1.638 € a Hisenda com a avançament de l'IRPF.
profedeeconomia.es25/32
× 1,3
el salari brut

El que de veres costa un treballador a la seua empresa

L'empresa paga a més la quota patronal: prop del 30 % del brut en contingències comunes, desocupació, formació, FOGASA i accidents. No es descompta del teu sou. Marina costa uns 23.700 € a l'any i cobra uns 15.400 €.

profedeeconomia.es26/32
§6

Drets i deures bàsics en el treball

L'Estatut dels Treballadors fixa mínims que cap contracte ni conveni pot rebaixar. El conveni posa la resta.
profedeeconomia.es27/32
Estatut dels Treballadors

El que tens des del primer dia

  • Jornada màxima de 40 hores setmanals en mitjana anual, 12 hores de descans entre jornades i registre diari d'horari.
  • Hores extraordinàries voluntàries, fins a 80 a l'any, pagades o compensades amb descans.
  • Almenys 30 dies naturals de vacances a l'any, que no es poden canviar per diners.
  • Salari puntual, com a màxim cada mes i documentat en la nòmina; el retard genera un 10 % d'interés.
  • Seguretat i salut: avaluació de riscos, formació i equips de protecció (Llei 31/1995).
  • I deures: treballar de bona fe, seguir instruccions raonables, respectar les normes de seguretat.
profedeeconomia.es28/32
Manifestació de l'1 de maig de 2024 recorrent la Gran Vía de Madrid, amb banderes i pancartes sindicals ocupant tot el carrer.
Negociar junts
L'1 de Maig recorda les vagues de Chicago de 1886 per les huit hores. CCOO i UGT negocien hui els convenis, el SMI i la jornada.
Foto: Consuelo Fernandez, CC BY-SA 4.0 vía Wikimedia Commons
profedeeconomia.es29/32
Comprova que ho has pillat

Portes sis mesos en la teua primera faena i l'empresa et diu que, com que és temporal, no tens vacances, però et pagarà alguna cosa a canvi. Què diu la llei?

  1. AÉs correcte: en contractes temporals les vacances es paguen en diners.
  2. BEt corresponen 15 dies de vacances i no es poden substituir per diners.
  3. CNomés tens vacances a partir del primer any treballat.
  4. DDepén del que diga el conveni col·lectiu.

Solució: B. L'article 38 de l'Estatut garantix 30 dies naturals a l'any, en proporció al temps treballat, i prohibix pagar-los en diners llevat que s'acabe el contracte. Sis mesos són quinze dies.

profedeeconomia.es30/32
Repassa

Abans de tancar la unitat

  • Sabries explicar per què el treball és un mercat, què és el SMI i què en discutixen els economistes.
  • Sabries calcular les taxes d'activitat, d'ocupació i d'atur i explicar l'efecte desànim.
  • Sabries distingir els quatre tipus d'atur i descriure la prestació per desocupació i les actives.
  • Sabries identificar els quatre contractes vigents des de 2021 i reconéixer un fals autònom.
  • Sabries llegir una nòmina i passar del brut al net amb la cotització i la retenció d'IRPF.
  • Sabries anomenar cinc drets de l'Estatut dels Treballadors i a qui acudir si no es complixen.
profedeeconomia.es31/32

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es32/32