Bloc I · Economia

L'Estat: impostos, despesa pública i desigualtat

De l'entrepà del pati se'n van 27 cèntims a Hisenda, i de cada nòmina, bastant més. Eixos diners tornen com un institut, una nit d'hospital o la pensió dels teus iaios. Esta unitat seguix el viatge dels impostos: d'on ixen, qui decidix en què es gasten i per què, tot i això, Espanya continua sent un país desigual.
profedeeconomia.es01/32
A què respon esta unitat

El marc de la unitat

Sabers bàsics
  • Per què intervé l'Estat: béns públics, fallades de mercat i redistribució.
  • Ingressos públics: impostos directes i indirectes, taxes i cotitzacions; IRPF i IVA.
  • Despesa pública, Pressupostos Generals de l'Estat, dèficit, deute i regles fiscals de la UE.
  • Estat del benestar, mesura de la desigualtat (Gini, AROPE) i frau fiscal.
Competències específiques
  • Comprendre aspectes bàsics de l'economia i les finances: el paper de l'Estat i els impostos.
  • Valorar críticament els principis d'interacció social des del punt de vista econòmic.
profedeeconomia.es02/32
Cas de partida

Els 27 cèntims d'IVA del teu entrepà i els 2.000 € d'una nit a l'UCI

Un entrepà de 3 € porta 27 cèntims d'IVA (hostaleria, 10 %). Sumats als de tot el país, l'IVA va recaptar uns 93.000 milions el 2024, i la meitat va a la teua comunitat autònoma, que paga el teu institut i el teu centre de salut.

  • IVA recaptat el 2024: al voltant de 93.000 milions d'euros (AEAT).
  • El 50 % de l'IVA i de l'IRPF es cedix a les comunitats (Ley 22/2009).
  • Un dia a l'UCI es factura entre 1.500 i 2.500 € (tarifes autonòmiques).
  • Una plaça en un institut públic: uns 7.000 € per alumne i curs.

La preguntaOn van els diners dels impostos, qui decidix en què es gasten i què reps tu a canvi?

profedeeconomia.es03/32
§1

Per què intervé l'Estat en l'economia?

Si el mercat ho fera tot bé, l'Estat sobraria. Però hi ha coses que, deixat al seu aire, fa malament o no fa.
profedeeconomia.es04/32
El gràfic

Rival o no, excloïble o no. El bé públic pur falla les dos: ningú pagaria per un far, així que el posa l'Estat.

Matriu de béns: rivalitat i exclusió Matriu dos per dos que classifica els béns segons siguen rivals o no en el consum i excloïbles o no. Combina quatre tipus: béns privats (rival i excloïble), béns de club (no rival i excloïble), recursos comuns (rival i no excloïble) i béns públics purs (no rival i no excloïble), amb un exemple a cada quadrant. Excloïble No excloïble EXCLUSIÓ Rival No rival RIVALITAT Rival i excloïble: el que consumix una persona ja no ho consumix una altra, i es pot cobrar un preu. És el cas normal de mercat, on el preu repartix els béns. Bé privat Rival · Excloïble Ex.: una poma, un tall de cabell Rival però no excloïble: ningú pot impedir-ne l'ús, però cada ús resta als altres. Porta a la «tragèdia dels comuns» (sobrepesca, sobrepasturatge) si no se'n regula l'accés. Recurs comú Rival · No excloïble Ex.: caladero de pesca, pastura comunal No rival però excloïble: molts poden gaudir-ne alhora sense destorbar-se, però cal pagar o tindre accés (subscripció, peatge). El mercat sí que pot proveir-lo. Bé de club No rival · Excloïble Ex.: Netflix, autopista de peatge No rival i no excloïble: una persona més no reduïx el bé i no se'n pot impedir l'ús. Per això apareix el problema del polissó i el mercat no els proveïx: els finança l'Estat. Bé públic pur No rival · No excloïble Ex.: defensa nacional, un far, l'enllumenat
profedeeconomia.es05/32
Fallades de mercat

Quatre raons perquè existisca un sector públic

  • Béns públics: no rivals i no excloïbles (far, enllumenat, defensa). El polissó espera que paguen els altres.
  • Externalitats: la contaminació és un cost que el preu no inclou; l'educació, un benefici que tampoc.
  • Monopolis: una sola empresa puja preus sense por. La CNMC vigila i multa.
  • Informació asimètrica: el taller i el banc saben més que tu. Lleis de consumidors, garantia de 3 anys, TAE.
  • A més, redistribuir (transferències a qui menys té) i estabilitzar el cicle (ERTO el 2020).
profedeeconomia.es06/32
Tres administracions

Qui paga què

Estat i Seguretat Social
  • Pensions, atur, defensa, justícia, policia nacional, trens i carreteres estatals.
  • Cobra Societats, la meitat de l'IRPF i de l'IVA, part dels especials i les cotitzacions.
Comunitats i ajuntaments
  • Comunitats: sanitat, educació (el teu institut), dependència i servicis socials.
  • Reben l'altra meitat de l'IRPF i de l'IVA i gestionen Successions, Patrimoni i ITP.
  • Ajuntaments: fem, enllumenat, parcs, bus urbà. Cobren l'IBI i taxes.
profedeeconomia.es07/32
§2

Els ingressos públics

Impostos, taxes i cotitzacions. No és el mateix pagar l'IVA d'una samarreta que la taxa del DNI.
profedeeconomia.es08/32
Tres pagaments obligatoris

Impost, taxa i cotització

Impost
Pagament obligatori sense contraprestació directa: finança el conjunt dels servicis. Directe si grava el que guanyes o tens; indirecte si grava el que consumixes.
Taxa
Pagament per un servici concret que només presta l'Estat: el DNI (12 €), la recollida de fem, l'examen del carnet de conduir.
Cotització social
El que treballadors i empreses paguen a la Seguretat Social a canvi de drets futurs: pensió, atur, baixa per malaltia.
profedeeconomia.es09/32
AEAT, 2024, xifres redondejades

De què viu l'Estat: 295.000 milions

ImpostRecaptació 2024Pes
IRPF (directe)129.000 milions €44 %
IVA (indirecte, 21 / 10 / 4 %)93.000 milions €31 %
Societats (directe, 25 %)39.000 milions €13 %
Especials (alcohol, tabac, carburants)22.000 milions €8 %
Resta (Patrimoni, taxes, altres)12.000 milions €4 %

Tres de cada quatre euros vénen de l'IRPF i de l'IVA. A banda, les cotitzacions socials van superar els 180.000 milions.

profedeeconomia.es10/32
Comprova que ho pilles

Pagues 12 € per renovar el DNI. Quin tipus de tribut és?

  1. AUn impost directe, perquè el pagues tu a Hisenda.
  2. BUna taxa: pagues per un servici concret que només presta l'Estat.
  3. CUna cotització social, perquè dóna dret a un document.
  4. DUn impost indirecte, perquè va inclòs en el preu.

Solució: B. La taxa es paga a canvi d'un servici concret i individualitzat. L'impost no té contraprestació directa i la cotització compra drets futurs com la pensió o l'atur.

profedeeconomia.es11/32
§3

IRPF i IVA amb números

L'impost que us tocarà declarar d'ací a pocs anys i el que pagueu cada dia sense vore'l.
profedeeconomia.es12/32
El gràfic

Cada tipus s'aplica només a la franja de renda del seu tram. Per això el tipus mitjà sempre queda per davall del marginal.

L'IRPF és progressiu per trams Escala de sis trams de base liquidable amb el seu tipus marginal: 19 %, 24 %, 30 %, 37 %, 45 % i 47 %. Cada tipus s'aplica només a la part de renda que cau dins del seu tram, no a tota la renda. Per això el tipus mitjà efectiu sempre és menor que el marginal. TIPUS MARGINAL PER TRAM (ESTATAL + AUTONÒMIC, 2026) 0 % 10 % 20 % 30 % 40 % 50 % Primer tram: estos primers 12.450 € tributen al 19 %, els guanye qui els guanye. En la pràctica, una bona part queda exempta gràcies al mínim personal i familiar. 19 % 0 – 12.450 € Només els euros que cauen entre 12.450 i 20.200 € paguen al 24 %. El de davall va seguir pagant al 19 %: pujar de tram mai fa que cobres menys net. 24 % 12.450 – 20.200 Tram on se situa el salari mitjà a Espanya. El 30 % és el tipus MARGINAL: el que pagues per l'últim euro, no per tota la teua renda. 30 % 20.200 – 35.200 Ací el salt a 37 % és notable. És el tram on més es nota l'estalvi fiscal d'aportar a plans de pensions, que rebaixen la base liquidable. 37 % 35.200 – 60.000 Tram de rendes altes. Encara guanyant ací, el tipus MITJÀ efectiu continua sent bastant menor que el 45 %, perquè la major part de la renda va tributar a tipus més baixos. 45 % 60.000 – 300.000 Tram màxim, per a rendes superiors a 300.000 €: 24,5 % estatal més 22,5 % autonòmic tipus. Només paga el 47 % la part que supera eixa xifra, i cada comunitat fixa la seua pròpia meitat. 47 % més de 300.000 TRAMS DE BASE LIQUIDABLE Cada tipus s'aplica NOMÉS a la part de renda dins del seu tram, no a tota la renda. Per això el teu tipus MITJÀ efectiu sempre és menor que el teu tipus MARGINAL (el de l'últim euro).
profedeeconomia.es13/32
Exercici

Exercici 6.1 — L'IRPF de Lucía: 20.000 € per trams

Lucía ha cobrat 20.000 € bruts i li han retingut 3.400 €. Amb l'escala orientativa (19 % fins a 12.450 €, 24 % fins a 20.200 €) i un mínim personal de 5.550 €, calcula la seua quota, el seu tipus marginal i mitjà, i si la declaració ix a pagar o a tornar.

  1. Primer tram: 12.450 × 0,19 = 2.365,50 €.
  2. Segon tram: (20.000 − 12.450) = 7.550 × 0,24 = 1.812,00 €. Quota abans del mínim: 4.177,50 €.
  3. Mínim personal: 5.550 × 0,19 = 1.054,50 € menys. Quota: 3.123,00 €.
  4. Tipus marginal 24 % (el seu últim euro); tipus mitjà 3.123 / 20.000 = 15,6 % (tota la seua renda).
  5. Li van retindre 3.400 € i devia 3.123 €: la declaració ix a tornar 277 €.
  6. En la declaració real, amb despeses deduïbles i reducció per treball, la quota baixa a uns 2.044 €.
profedeeconomia.es14/32
Exercici

Exercici 6.2 — L'IVA d'un tiquet al 4, al 10 i al 21 %

Abans d'IVA: pa, llet, ous i fruita 12,50 € (4 %); pollastre, iogurts i tonyina 9,00 € (10 %); xampú, piles i refresc 8,00 € (21 %). Calcula l'IVA total, el tiquet i quina part dels seus ingressos paga en IVA una família de 1.200 € que ho gasta tot i una altra de 6.000 € que en gasta 3.000.

  1. IVA: 12,50 × 0,04 = 0,50 €; 9,00 × 0,10 = 0,90 €; 8,00 × 0,21 = 1,68 €. Total 3,08 €.
  2. Tiquet: 29,50 + 3,08 = 32,58 €. Els impostos són el 10,4 % del preu sense IVA.
  3. Família de 1.200 €: gasta 1.200 €, paga uns 125 € d'IVA, el 10,4 % dels seus ingressos.
  4. Família de 6.000 €: gasta 3.000 €, paga uns 312 €, el 5,2 % dels seus ingressos.
  5. Més euros, però la meitat de percentatge: l'IVA és regressiu respecte a la renda. Per això hi ha tipus reduïts.
profedeeconomia.es15/32
Comprova que ho pilles

Guanyaves 20.000 € i et pugen a 21.000 €, amb la qual cosa arribes al tram del 30 %. Quina part de la teua renda tributa a eixe 30 %?

  1. AEls 21.000 € complets: has canviat de tram.
  2. BNomés els 800 € que superen els 20.200 €.
  3. CEls 1.000 € de la pujada.
  4. DCap, perquè el mínim personal ho compensa.

Solució: B. L'IRPF és progressiu per trams: cada tipus s'aplica només a la franja de renda dins del seu tram. Pujar de tram mai fa que cobres menys; només l'últim euro paga el tipus nou.

profedeeconomia.es16/32
§4

La despesa pública: en què es gasta

No és la defensa ni «els polítics». De cada 100 € públics, més de la meitat van a pensions, sanitat i educació.
profedeeconomia.es17/32
Façana principal del Congrés dels Diputats a Madrid, amb la seua columnata neoclàssica i els dos lleons de bronze.
On es voten els Pressupostos Generals de l'Estat
Cada tardor el Govern presenta ací els PGE. Els de 2023 van ser els últims aprovats i van continuar prorrogats el 2024 i el 2025.
Foto: Javier Perez Montes, CC BY-SA 4.0 vía Wikimedia Commons
profedeeconomia.es18/32
Eurostat, COFOG 2023, aprox.

De cada 100 € de despesa pública a Espanya

FuncióEuros de cada 100Què inclou
Protecció social41 €Pensions (la major partida), atur, dependència, IMV
Sanitat15 €Hospitals, centres de salut, receptes; 92.000 milions el 2022
Assumptes econòmics12 €Carreteres, trens, agricultura, energia
Servicis generals12 €Administració i interessos del deute: més de 30.000 milions
Educació10 €D'infantil a universitat; uns 7.000 € per alumne i curs

La despesa pública total ronda el 45 % del PIB (Eurostat, 2024), enfront del 49 % de mitjana a la Unió Europea.

profedeeconomia.es19/32
§5

Dèficit, superàvit i deute públic

Quan l'Estat gasta més del que ingressa només hi ha una eixida: demanar prestat. I el que es presta es torna amb interessos.
profedeeconomia.es20/32
1,62 bilions
d'euros de deute públic

Al voltant del 102 % del PIB en tancar 2024

El dèficit és el que falta cada any (3,2 % del PIB el 2024); el deute, la suma dels dèficits pendents. La factura d'interessos ja supera els 30.000 milions (Banco de España, IGAE).

profedeeconomia.es21/32
Qui presta i amb quines regles

Lletres, bons i el límit del 3 %

  • El Tresor emet lletres (fins a 12 mesos), bons (3 i 5 anys) i obligacions (fins a 50 anys).
  • Compren bancs, fons, asseguradores, inversors estrangers (≈ 40 %) i el Banco de España (≈ 30 %).
  • El 2023, amb les lletres al 3 %, les famílies en van comprar més de 20.000 milions; hi va haver cues a Cibeles.
  • Amb tipus al 0 % (2016-2021) el deute eixia quasi de franc; des de 2022 la factura torna a créixer.
  • Regles fiscals de la UE: dèficit per davall del 3 % del PIB i deute cap al 60 %, reformades el 2024.
profedeeconomia.es22/32
§6

L'Estat del benestar i la desigualtat

Una assegurança col·lectiva: tots contribuïxen segons la seua renda i reben segons la seua necessitat. Reduïx de veres la desigualtat?
profedeeconomia.es23/32
Entrada d'un hospital públic a Granada, un dels servicis de l'Estat del benestar.
Gratuït en el moment d'ús, pagat abans amb impostos
Sanitat, educació, pensions, atur i dependència: els cinc pilars. Que un càncer no arruïne una família és la raó concreta.
Foto: Jebulon, CC0 vía Wikimedia Commons
profedeeconomia.es24/32
El gràfic

Com més se separa la corba de la diagonal, més desigualtat. El Gini mesura eixa distància: 0 és igualtat total i 100, l'extrem.

Corba de Lorenz Distribució acumulada de la renda enfront de la població acumulada, amb la línia d'igualtat perfecta i la corba real. L'àrea entre les dues representa la desigualtat i permet calcular l'índex de Gini. 0 20 40 60 80 100 0 20 40 60 80 100 % POBLACIÓ ACUMULADA % RENDA ACUMULADA A B Igualtat perfecta Corba de Lorenz ÍNDEX DE GINI G = A A + B A = àrea ombrejada B = àrea davall de Lorenz G = 0 · igualtat total G = 1 · màxima desigualtat
profedeeconomia.es25/32
INE, ECV 2024 · Eurostat

La desigualtat a Espanya, abans i després de l'Estat

El que diuen les dades
  • Gini de la renda disponible: 31-32, entre els més alts d'Europa occidental (mitjana UE ≈ 30).
  • El 20 % més ric rep 5,5 vegades més que el 20 % més pobre (ràtio S80/S20).
  • Taxa AROPE: 25,8 % de la població en risc de pobresa o exclusió.
El que fa l'Estat
  • Abans d'impostos i transferències, el Gini ronda 49-50; després, 31-32.
  • Les pensions i les prestacions fan la major part de la retallada; l'IRPF, la resta.
  • Sanitat i educació gratuïtes igualen capacitats (Amartya Sen), no només rendes.
profedeeconomia.es26/32
Comprova que ho pilles

En un país el Gini de la renda de mercat és 50 i el de la renda disponible és 32. Què significa?

  1. AQue la desigualtat ha crescut durant l'any.
  2. BQue impostos i transferències han reduït la desigualtat en més d'un terç.
  3. CQue el 32 % de la població és pobra.
  4. DQue el país té dos monedes diferents.

Solució: B. El primer Gini mesura el repartiment que fa el mercat; el segon, el que queda després de pagar impostos i rebre pensions i prestacions. La diferència és l'efecte redistributiu de l'Estat del benestar.

profedeeconomia.es27/32
§7

Frau fiscal i economia submergida

Tot el sistema descansa en què cada u pague el que la llei li assigna. Quan no passa, paguen de més els que sí que complixen.
profedeeconomia.es28/32
Edifici de l'Agencia Estatal de Administración Tributaria a Bilbao.
L'Agencia Tributaria: recaptar i perseguir el frau
El 2023 les seues actuacions de control van aflorar més de 16.000 milions d'euros. El que no es declara no es mesura: només s'estima.
Foto: Zarateman, CC0 vía Wikimedia Commons
profedeeconomia.es29/32
Xifres amb cautela

Entre el 15 i el 25 % del PIB s'escapa

Gestha, els tècnics d'Hisenda, estimen l'economia submergida en un 20-25 % del PIB; FUNCAS i els estudis acadèmics, més a prop del 15-20 %; la Comissió Europea calcula que Espanya perd un 5-6 % de l'IVA que hauria de recaptar. Cap xifra és oficial, perquè el que està ocult no es mesura. El 2012 una amnistia fiscal al 10 % va aflorar 40.000 milions i el Constitucional la va anul·lar el 2017 (STC 73/2017).

El sistema només se sosté si pagar és sempre millor negoci que no pagar.

profedeeconomia.es30/32
Repassa

Abans de tancar la unitat

  • Sabries explicar per què un far el paga l'Estat i no una empresa, i quines altres fallades té el mercat.
  • Sabries distingir impost, taxa i cotització, i dir qui cobra l'IRPF, l'IVA, Successions i l'IBI.
  • Sabries calcular l'IRPF d'una renda per trams, separar tipus marginal i mitjà, i l'IVA d'un tiquet.
  • Sabries dir en què es gasten els diners públics, què són els PGE i què passa quan es prorroguen.
  • Sabries explicar la diferència entre dèficit i deute, qui presta a l'Estat i què exigix la UE.
  • Sabries llegir un índex de Gini i una corba de Lorenz i valorar quant redistribuïx l'Estat.
profedeeconomia.es31/32

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es32/32