Bloc I · Economia

Economia personal I: pressupost, estalvi i consum responsable

Els teus diners ja es mouen: entra una paga, ix un Bizum, arriba el sou d'un estiu i desapareix al setembre. Esta unitat va d'agafar el comandament: saber on va cada euro, apartar alguna cosa abans de gastar i comprar sense que una pantalla decidisca per tu. I de saber què fer quan qui et ven no complix.
profedeeconomia.es01/34
A què respon esta unitat

El marc de la unitat

Sabers bàsics
  • Ingressos, despeses i pressupost personal; la regla 50-30-20.
  • Estalvi, fons d'emergència i interés simple i compost.
  • Decisions de compra: preu per unitat, etiquetes, terminis i segona mà.
  • El consumidor digital i els drets del consumidor: garantia, desistiment, reclamació.
  • Consum responsable, dret a reparar i economia circular.
Competències específiques
  • Comprendre aspectes bàsics de les finances personals: pressupost, estalvi i consum.
  • Valorar críticament la necessitat de triar i els drets que protegixen qui consumix.
profedeeconomia.es02/34
Cas de partida

179 milions de multa a cinc aerolínies per cobrar l'equipatge de mà

El novembre de 2024 Consumo va confirmar la major sanció de la seua història a Ryanair, Vueling, easyJet, Norwegian i Volotea per cobrar la motxilla de cabina, els seients al costat de menors o la targeta d'embarcament, i per no informar del preu final.

  • Ryanair 107,7 M€ · Vueling 39,3 M€ · easyJet 29,1 M€.
  • Ley 48/1960: l'equipatge va «dins del preu del bitllet».
  • El TJUE ja ho va dir el 2014 (assumpte C-487/12).
  • Les companyies van recórrer davant l'Audiencia Nacional.

La preguntaCom acaba sancionada una pràctica que milions acceptaven, i què pot fer un consumidor mentrestant?

profedeeconomia.es03/34
§1

Ingressos, despeses i pressupost

Un full on anotes el que entra i el que ix cada mes. Vore-ho per escrit canvia el que decidixes.
profedeeconomia.es04/34
Les peces d'un pressupost

El que entra i el que ix

Ingressos
Paga, faenes xicotetes, regals, el sou d'un estiu, beques. Els diners que arriben de colp se'n van de colp: anota'ls igual.
Despeses fixes
Es repetixen cada mes amb el mateix import: mòbil, subscripcions, gimnàs. Es decidixen una vegada i cobren sempre.
Despeses variables
Depenen de tu: eixides, roba, regals, micropagaments. Els xicotets i repetits sumen més que les compres grans.
Imprevistos
Pantalla trencada, roda punxada, multa. No saps quan, però arriben. Un pressupost sense esta casella falla el primer mes rar.
profedeeconomia.es05/34
El gràfic

La regla 50-30-20 és un espill per a adults. Per a un estudiant el que compta és l'última barra: apartar almenys un 20 %.

Regla 50-30-20 per a pressupostar el sou Barra horitzontal dividida en tres segments: 50 % necessitats, 30 % desitjos i 20 % estalvi/inversió, amb exemples de despesa davall de cada bloc. REPARTIMENT MENSUAL DEL SOU NET 100 % = SOU NET 50 % NECESSITATS 30 % DESITJOS 20 % ESTALVI 0 % 50 % 80 % 100 % Necessitats Lloguer o hipoteca Menjar bàsic Subministraments i transport Mòbil i internet Assegurances obligatòries Desitjos Oci i restaurants Roba no essencial Subscripcions (Netflix...) Viatges Capritx del mes Estalvi Fons emergència Inversió a llarg Amortitzar deutes Objectius vitals (cotxe, màster...) Si les despeses fixes es mengen més del 50 %, no és problema de pressupost: és problema d'ingressos o d'habitatge. Sense el 20 % d'estalvi, qualsevol imprevist es convertix en deute.
profedeeconomia.es06/34
Exercici

Exercici 7.1 — El pressupost de Lucía

Lucía, 16 anys, rep 40 € al mes de paga, va guanyar 700 € el juliol de monitora i rep uns 140 € en regals. Gasta 18 € fixos i 60 € variables al mes. Vol 1.000 € per al carnet de conduir d'ací a dos anys. Li arriba?

  1. Ingressos: 480 + 700 + 140 = 1.320 € a l'any, 110 € al mes de mitjana.
  2. Estalvi: 110 − 18 − 60 = 32 € al mes, el 29 % del que ingressa.
  3. Enfront del 50-30-20: necessitats molt per davall (les cobrix la família), desitjos per damunt, estalvi per damunt del 20 %.
  4. En 24 mesos: 768 €. Li falten 232 €; necessitaria 41,67 € al mes.
  5. Solució: 500 € del sou de juliol al compte d'estalvi el dia que cobra, i 21 € al mes de la paga.
profedeeconomia.es07/34
§2

Estalviar: per què, quant i com

Renunciar a una cosa hui per a poder triar demà. Amb nom, xifra i data s'estalvia millor.
profedeeconomia.es08/34
Quatre regles

Com s'estalvia de veres

  • Posa-li nom i xifra a l'objectiu: «1.000 € per al carnet en 24 mesos» es convertix en una quantitat mensual.
  • Primer el fons d'emergència: de tres a sis mesos de despeses en la vida adulta; 100 o 200 € a la teua edat.
  • Paga't a tu primer: el que estalvies ix així que entra l'ingrés, no al final del mes, quan ja no queda res.
  • Automatitza: una transferència programada el dia de la paga decidix per tu cada mes.
  • Al voltant del 36 % de la població espanyola no pot afrontar una despesa imprevista (INE, ECV 2024).
profedeeconomia.es09/34
Conjunt de guardioles de ceràmica de distints colors agrupades, símbol tradicional de l'estalvi domèstic.
Apartar primer, viure amb la resta
La guardiola canvia de forma —sobre, compte a banda, transferència automàtica—, però el gest continua sent el mateix.
Foto: Abraham, CC0 vía Wikimedia Commons
profedeeconomia.es10/34
Dos maneres de calcular

Interés simple i interés compost

Interés simple
  • Els interessos es calculen sempre sobre el capital inicial.
  • 100 € al 10 %: 10 € cada any. Als 5 anys, 150 €; als 30, 400 €.
  • Creix en línia recta.
Interés compost
  • Els interessos se sumen al capital i generen interessos ells mateixos.
  • 100 € al 10 %: als 5 anys, 161 €; als 30, 1.745 €.
  • Creix cada vegada més de pressa: el termini és la variable més poderosa.
profedeeconomia.es11/34
El gràfic

100 € al 10 % durant trenta anys: 400 € amb interés simple, 1.745 € amb compost. Quasi tota la diferència arriba al final.

Interés simple enfront d'interés compost Creixement de 100 euros al 10 % anual durant 30 anys. La línia de l'interés simple creix de manera recta fins a 400 euros; la de l'interés compost es corba cap amunt i supera els 1.700 euros, mostrant que el termini és la variable més poderosa de l'estalvi. 100 € AL 10 % ANUAL · CREIXEMENT A 30 ANYS 0 5 10 15 20 25 30 0 € 400 € 800 € 1.200 € 1.600 € ANYS TRANSCORREGUTS CAPITAL ACUMULAT Els interessos es calculen sempre sobre el capital inicial (100 €), així que cada any se suma la mateixa quantitat fixa. Per això creix en línia recta. Cada any els interessos se sumen al capital i l'any següent també generen interessos («interés sobre interés»). Per això la corba es dispara: és la força que fa créixer l'estalvi a llarg termini, i també el deute de les targetes. Interés simple 400 € Interés compost 1.745 € Mateixos diners, mateix interés: a 30 anys el compost multiplica per més de 4 el que dona el simple.
profedeeconomia.es12/34
Exercici

Exercici 7.2 — 50 € al mes des dels 16 al 3 %

Estalvies 600 € a l'any des dels 16 en un producte al 3 % anual, reinvertint els interessos. Quant tens als 30? I als 65? Compara-ho amb qui comença als 30.

  1. Fórmula: aportació × ((1 + tipus)^anys − 1) / tipus. A 14 anys, factor 17,09.
  2. Als 30: 600 × 17,09 ≈ 10.252 €. Hi has posat 8.400 €; 1.852 € són interessos.
  3. Als 65 (49 anys): factor 108,5 → uns 65.124 €. Aportats 29.400 €; més de la meitat són interessos.
  4. Qui comença als 30 (35 anys): factor 60,5 → uns 36.277 € amb 21.000 € aportats.
  5. Catorze anys d'avantatge valen quasi 29.000 € de diferència. I el compost treballa igual en contra teua quan deus.
profedeeconomia.es13/34
13,6 %
de la renda, estalviada el 2024

Quant estalvien les llars espanyoles

Segons l'INE, la taxa d'estalvi de les llars va ser del 13,6 % el 2024 i va arribar al 17,8 % el 2020, amb tot tancat. La mitjana amaga que la meitat de les llars estalvia poc o res: l'estalvi està molt concentrat.

profedeeconomia.es14/34
Comprova que ho pilles

Dos persones estalvien 50 € al mes al mateix tipus d'interés. Una comença als 16 i una altra als 30. Als 65, qui en té més i per què?

  1. ALa que va començar als 30, perquè els diners recents valen més.
  2. BLes dos igual, perquè el tipus d'interés és el mateix.
  3. CLa que va començar als 16: les seues primeres aportacions han generat interessos més anys.
  4. DNo es pot saber sense conéixer el banc.

Solució: C. Amb interés compost els interessos generen interessos, així que cada euro rendix més com més anys treballa. Catorze anys d'avantatge suposen quasi 29.000 € de diferència a l'exercici 7.2.

profedeeconomia.es15/34
§3

Consumir amb cap

Cinc preguntes abans de pagar estalvien més que qualsevol descompte.
profedeeconomia.es16/34
Abans de comprar

Les cinc preguntes

  • Necessitat o desig? No hi ha res dolent en els desitjos, però convé anomenar-los pel seu nom.
  • Quin és el cost d'oportunitat? Unes sabatilles de 120 € són quatre mesos de l'estalvi de Lucía.
  • Quant ix per unitat? L'€/kg és l'única xifra que compara formats (RD 3423/2000) i destapa envasos que minven.
  • Què diu l'etiqueta? Ingredients per ordre de pes, al·lèrgens destacats, caducitat enfront de consum preferent.
  • Puc pagar-ho sencer? La quota «còmoda» i el «compra ara, paga després» fan que el preu semble un terç.
  • Regla de les 72 hores: si tres dies després encara ho vols, compra-ho. Quasi mai passa.
profedeeconomia.es17/34
El gràfic

Una etiqueta, element a element: la informació que la llei obliga a donar-te abans de comprar (Reglament (UE) 1169/2011).

Una etiqueta, element a element Etiqueta d'un producte alimentari amb crides a la denominació, la quantitat neta, el preu per quilo, la llista d'ingredients amb els al·lèrgens destacats, la data de consum preferent, el lot i l'origen. Galetes de civada amb xocolate 375 g 6,40 €/kg Ingredients Farina de BLAT (42 %), xocolate(24 %), flocs de civada, sucre,oli de gira-sol, LLET en pols,sal, gasificants. abans del 30/11/2027 L-2604A Denominació del producte què és, no com es diu la marca Quantitat neta Ingredients Al·lèrgens, sempre destacats Lot servix per a reclamar i per a una retirada Preu per unitat de mesura l'únic número que permet comparar formats Consum preferent després perd qualitat, no seguretat Distint de «data de caducitat» eixa sí que marca el límit de seguretat
profedeeconomia.es18/34
Cas real

El que s'estalvia triant bé el supermercat i la marca

L'OCU arreplega cada any desenes de milers de preus de la mateixa cistella en supermercats de tota Espanya. El 2024, canviar al més barat de la ciutat estalviava a una família mitjana al voltant de 1.100 € a l'any.

  • Cistella de marques blanques: entorn d'un 40 % més barata que la de fabricant.
  • Moltes marques blanques les fabriquen els mateixos productors que les líders.
  • L'estalvi es paga en dosis xicotetes: per això ningú ho veu.

La preguntaQuina informació et dóna la marca que no et done ja l'etiqueta i el preu per unitat?

profedeeconomia.es19/34
§4

El consumidor digital

La botiga cap a la butxaca i l'ha dissenyada algú que sap molt de com decidixes.
profedeeconomia.es20/34
Patrons foscos

Quan la pantalla juga en contra teua

Subscripció oculta
Prova gratis que demana targeta i es cobra sola en acabar. La seua parella, el motel de paneroles: dos clics per a entrar, huit menús per a eixir.
Urgència falsa
Comptes arrere que es reinicien, «només en queden 2», «37 persones estan mirant això». Hi són perquè no penses.
Preu que degota
Un preu baix al qual se sumen taxes, assegurances preseleccionades i suplements fins a l'últim pas. La tècnica de les aerolínies.
Desviament de la mirada
Acceptar, gran i en color; rebutjar, xicotet i gris. La base de la majoria dels avisos de cookies.
profedeeconomia.es21/34
Captura d'un bàner de cookies amb el botó d'acceptar destacat en color i el de guardar preferències en gris, aparentment desactivat.
Un avís de cookies de manual
Capturat el 2022. La guia de cookies de l'AEPD exigix des de 2023 que rebutjar siga tan fàcil com acceptar.
Captura: Chrkl, dominio público vía Wikimedia Commons
profedeeconomia.es22/34
2.500 M$
pagats per Amazon el 2025

La baixa de Prime que ningú trobava

La FTC va demandar Amazon el 2023 per inscriure en Prime sense consentiment clar i per una baixa tan llarga que internament l'anomenaven «Iliad». El setembre de 2025 va pagar 1.000 milions de sanció i 1.500 en devolucions.

profedeeconomia.es23/34
Publicitat, dades i compres

Tres regles del consumidor en línia

Un influencer pagat ho ha de marcar (#publicitat); una rebaixa ha d'indicar el preu més baix dels 30 dies anteriors (Ley 7/1996). El RGPD et dóna sis drets sobre les teues dades i pots consentir des dels 14 anys. I en tota compra a distància tens 14 dies naturals per a tornar sense explicacions; si no t'informen, 12 mesos.

Una botiga en línia que escriu «no s'admeten devolucions» incomplix la llei europea, no aplica una política.

profedeeconomia.es24/34
Comprova que ho pilles

Compres uns auriculars en una web, arriben bé però no et convencen. Han passat 9 dies. Els pots tornar?

  1. ANo: només es pot tornar si tenen un defecte.
  2. BSí: tens 14 dies naturals per a desistir sense donar explicacions i recuperar els diners.
  3. CNomés si la botiga té política de devolucions.
  4. DSí, però només a canvi d'un val.

Solució: B. És el dret de desistiment (arts. 102-108 del TRLGDCU): 14 dies des de l'entrega, sense motiu, amb reembossament en 14 dies. En botiga física, en canvi, la devolució sense defecte és voluntària.

profedeeconomia.es25/34
§5

Els teus drets com a consumidor

Quan compres negocies en desigualtat. Per això la llei protegix el costat dèbil del mostrador.
profedeeconomia.es26/34
Tres coses que es confonen

Garantia legal, garantia comercial i devolució

Garantia legalGarantia comercialDevolució sense defecte
OrigenObligatòria per llei (RDL 7/2021)Voluntària del fabricant o botigaPolítica voluntària de la botiga
Termini3 anys (1 any en segona mà)El que anuncieEl que anuncie (p. ex. 30 dies)
Qui responEl venedorQui l'oferixLa botiga, si ho va anunciar
Què exigirReparar, substituir, rebaixa o dinersEl que prometaEl que diga el cartell: val o diners
En líniaIgualIgualDesistiment: 14 dies per llei

Si et diuen que la garantia són dos anys i t'oferixen una assegurança per al tercer, et venen una cosa que ja tens.

profedeeconomia.es27/34
El gràfic

Una escala: empresa, full de reclamacions, OMIC, associacions, arbitratge i jutjat. Quasi tot acaba als primers graons.

Ruta de reclamació del consumidor, pas a pas Escala ascendent de set escalons: primer contacte per escrit a l'empresa, full de reclamacions, OMIC o Consum, associació de consumidors com OCU o FACUA, arbitratge de consum, AECOSAN per a casos de seguretat i, com a últim recurs, la via judicial. La majoria de reclamacions legítimes es resolen en els quatre primers passos. COM RECLAMAR A ESPANYA · DE L'ESCALÓ 1 AL 7 Fes-ho sempre per escrit i guarda-ne còpia: eixe document és la prova que vas reclamar i de la data. Per telèfon no en queda constància. 1 Contacte a l'empresa per escrit Correu o burofax. Exposa els fets i el que demanes, amb termini. Tot comerç està obligat a tindre'n i a donar-te'n. Et quedes una còpia i una altra va a l'administració, que pot sancionar l'empresa. 2 Full de reclamacions Document oficial obligatori. Ompli-la per triplicat. OMIC = Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. És gratuïta i n'hi ha en molts ajuntaments: media en el teu nom davant de l'empresa. 3 OMIC / Direcció General de Consum Gratis. Tenen obligació de mediar entre tu i l'empresa. Organitzacions que defenen els consumidors. L'orientació sol ser gratuïta; si t'hi associes, poden fins i tot portar el teu cas per tu. 4 Associació de consumidors OCU, FACUA, ADICAE. T'orienten gratis o porten el teu cas. És gratis i la resolució (el «laude») obliga les dues parts, com una sentència, però sense anar a judici. Només funciona si l'empresa està adherida al sistema arbitral. 5 Arbitratge de consum Si l'empresa hi està adherida. Laude vinculant i ràpid. Per a problemes que afecten la salut o la seguretat (un aliment en mal estat, una joguina perillosa). Ací no es busca el teu reembossament, sinó protegir tots els consumidors. 6 AECOSAN / Ministeri de Consum Per a casos greus de seguretat alimentària o de producte. L'últim recurs, lent i costós. Però en reclamacions de menys de 2.000 € no cal advocat ni procurador, i existix un judici verbal simplificat. 7 Via judicial Últim recurs. Menys de 2.000 € no necessiten advocat. ACÍ ES RESOL EL 80 % CASOS GREUS Reclamar funciona: la majoria de casos legítims es resolen entre els passos 1 i 4. A les empreses els ix més car barallar-se que reembossar. Qui insistix, guanya.
profedeeconomia.es28/34
Full oficial de reclamacions del Metro de Bilbao omplit a mà, amb les seues tres còpies autocopiatives.
El full que t'han de donar
Tot establiment obert al públic l'ha d'entregar. Demanar-lo sol ser el moment en què l'empresa decidix arreglar-ho.
Foto: Gorkaazk, CC BY-SA 4.0 vía Wikimedia Commons
profedeeconomia.es29/34
Comprova que ho pilles

El teu portàtil, comprat nou fa 20 mesos, deixa d'encendre's. La botiga t'envia al servici tècnic de la marca i diu que la garantia era de dos anys. Què és cert?

  1. ALa botiga té raó: reclama al fabricant.
  2. BRespon la botiga: la garantia és de tres anys i encara estàs en els dos primers.
  3. CNomés pots demanar la devolució dels diners.
  4. DSense garantia comercial no hi ha res a fer.

Solució: B. Des del RDL 7/2021 la garantia legal és de tres anys i obliga el venedor, que assumix totes les despeses. En els dos primers anys és la botiga qui ha de provar que el defecte no existia.

profedeeconomia.es30/34
§6

Consum responsable i sostenible

Cada compra té efectes que el preu no conta. Consumir responsablement és tindre'ls en compte en decidir.
profedeeconomia.es31/34
Dret a reparar

Reparar torna a ser una opció econòmica

La Directiva (UE) 2024/1799 obliga els fabricants de llavadores, frigorífics, mòbils o tauletes a reparar a preu raonable fins i tot fora de garantia, i amplia la garantia dotze mesos si tries reparar en compte de substituir. Des de juny de 2025 els mòbils porten etiqueta amb classe de reparabilitat de la A a la E. A la UE es generen uns 16 kg de residus tèxtils per persona i any.

Rebutjar, reduir, reutilitzar, reparar i, només al final, reciclar.

profedeeconomia.es32/34
Repassa

Abans de tancar la unitat

  • Sabries muntar un pressupost amb ingressos, despeses fixes, variables i imprevistos i comparar-lo amb el 50-30-20.
  • Sabries explicar per què s'estalvia apartant primer i calcular un pla amb interés compost.
  • Sabries comparar el preu per unitat, llegir una etiqueta i dir què amaga una quota «còmoda».
  • Sabries reconéixer quatre patrons foscos i nomenar els teus drets en una compra en línia.
  • Sabries explicar la garantia legal de tres anys i recórrer la ruta de reclamació.
  • Sabries argumentar què canvia el consumidor i què només canvia la regulació.
profedeeconomia.es33/34

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es34/34