Economia internacional: comerç, globalització i Unió Europea
El marc de la unitat
- Avantatge absolut i avantatge comparatiu; per què comercien els països.
- Exportacions, importacions i balança comercial d'Espanya.
- Proteccionisme i lliure comerç: aranzels, quotes, subvencions i l'OMC.
- Globalització i cadenes globals de valor; la UE, el mercat únic i l'euro.
- Tipus de canvi, desigualtat global i desenvolupament.
- Comprendre aspectes bàsics de l'economia i les finances: comerç i interdependència.
- Valorar críticament qui guanya i qui perd amb els aranzels i la globalització.
- Reconéixer el paper de la Unió Europea en la vida econòmica d'Espanya.
2025: els Estats Units posen un aranzel del 15 % a l'oli i al vi espanyols
El 2 d'abril de 2025 els Estats Units van anunciar aranzels a quasi tot el món. El 27 de juliol, la UE va acceptar un 15 % per a la majoria dels seus productes, enfront de l'1-2 % anterior. Jaén i La Rioja van mirar cap a Nova York.
- Exportacions espanyoles als EUA: uns 18.000 M€ el 2024 (Datacomex).
- Oli d'oliva: prop de 1.000 M€; vi: uns 400 M€ (ICEX, OeMv 2024).
- Aranzel del 15 % des del 7 d'agost de 2025; el vi, sense exempció.
- Precedent: 25 % el 2019-2021 per la disputa d'Airbus.
La preguntaQui paga de veritat un aranzel i a qui protegix?
Per què comercien els països?
Avantatge absolut i avantatge comparatiu
Marta fa una web en 2 h i un sopar en 1 h; Jorge, una web en 8 h i un sopar en 2 h. Marta és millor en tot (avantatge absolut). Però una web li costa a Marta 2 sopars i a Jorge 4: Jorge no renuncia a menys sopars per web; renuncia a menys web per sopar. Jorge cuina, Marta programa, i entre els dos produïxen mitja web més amb les mateixes hores.
El que decidix l'especialització no és qui és millor, sinó qui renuncia a menys: el cost d'oportunitat.
Nordpaís és millor en tot, però renuncia a menys tela per tona de blat. Especialitzant-se, hi ha més blat amb la mateixa tela.
Exercici 9.1 — Solandia i Nordia
Solandia produïx 1 t d'oli en 2 h i un lot de samarretes en 4 h; Nordia necessita 6 h per a cada cosa. Cada país té 120 h. Qui té avantatge comparatiu en què i quant guanyen si s'especialitzen i comercien?
- Solandia té avantatge absolut en els dos béns (2 < 6 i 4 < 6).
- Cost d'oportunitat: a Solandia 1 t d'oli = 0,5 lots; a Nordia 1 t = 1 lot. Solandia, oli; Nordia, samarretes.
- A mitges: 40 t d'oli i 25 lots entre els dos.
- Especialitzats: Nordia 20 lots; Solandia 50 t i 5 lots. Total 50 t i 25 lots: 10 t més.
- Canvien 10 lots per 15 t (entre 1 i 2 t per lot): cada país acaba amb 5 t més que abans.
Alemanya produïx màquines i tomaques amb menys hores que Espanya. Segons Ricardo, què li convé a Alemanya?
- AProduir-ho tot i no comprar res a Espanya.
- BEspecialitzar-se en allò a què renuncia a menys (màquines) i comprar tomaques a Espanya.
- CPosar aranzels a les tomaques espanyoles.
- DProduir només tomaques, que són més barates.
Solució: B. L'avantatge absolut d'Alemanya en tot no importa: el que compta és el cost d'oportunitat. Cada u s'especialitza on renuncia a menys i els dos consumixen més.
Què ven i què compra Espanya
La major exportació espanyola no cap en un contenidor
Quan una família alemanya passa una setmana a Benidorm compra un servici fet a Espanya: és una exportació. Els turistes internacionals van gastar uns 126.000 milions el 2024 (INE, Frontur i Egatur).
Què ven, què compra i a qui
| Exportacions | Importacions | |
|---|---|---|
| Total (Sec. d'Estat de Comerç) | ≈ 384.000 M€ | ≈ 424.000 M€ |
| Principals productes | Cotxes, aliments, química, equips | Energia, tecnologia, cotxes |
| Primer soci | França (≈ 15 %) | Xina (≈ 11 %) |
| Altres socis | Alemanya, Portugal, Itàlia, R. Unit | Alemanya, França, Itàlia, EUA |
| Saldo | Dèficit comercial ≈ 40.000 M€ | Superàvit cte. corrent ≈ 3 % PIB |
En béns perdem, en servicis guanyem: sumant turisme i la resta, Espanya té superàvit amb l'exterior.
Proteccionisme o lliure comerç?
Quatre maneres de tancar la porta
Qui guanya i qui perd
- El consumidor estatunidenc: paga més, compra menys o pitjor.
- El productor espanyol: ven menys o abaixa el seu preu.
- Els dos països si hi ha represàlies i escalada.
- El productor estatunidenc d'oli: puja preus i ven més.
- El Tresor dels EUA: recapta l'aranzel.
- Pèrdues repartides entre milions; guanys concentrats en pocs. Per això hi ha aranzels.
Els Estats Units posen un aranzel del 15 % a l'oli espanyol. Qui suporta la major part del cost, segons els estudis sobre els aranzels de 2018-2019?
- AEl Govern espanyol, que paga l'aranzel.
- BEls consumidors i les empreses dels Estats Units, via preus.
- CLa Unió Europea, amb el seu pressupost.
- DNingú: l'aranzel l'absorbix la duana.
Solució: B. L'aranzel el recapta la duana del país que l'imposa, però es trasllada al preu: quasi tot el cost dels aranzels de 2018-2019 va acabar als preus que pagaven les famílies i empreses estatunidenques.
La globalització
Designed in California, assembled in China
- Disseny i programari a Cupertino (Califòrnia).
- Processador de TSMC (Taiwan); pantalla de Samsung o LG (Corea del Sud); sensors de Sony (Japó).
- Liti i cobalt de la bateria: Xile, Austràlia, República Democràtica del Congo.
- Muntatge a les fàbriques de Foxconn a la Xina i, cada vegada més, a l'Índia.
- Repartiment del preu: el muntatge, menys del 2 %; Apple, més de la meitat (Kraemer, Linden i Dedrick, 2011).
Preus més baixos, mil milions fora de la pobresa… i Suez
La pobresa extrema va passar del 38 % de la humanitat el 1990 a menys del 10 % el 2024 (Banc Mundial), sobretot als països que van entrar a les cadenes globals. A canvi: Rana Plaza (1.134 morts el 2013), el 3 % de les emissions que produïx el transport marítim i la dependència. Al març de 2021 un sol vaixell, l'Ever Given, va bloquejar sis dies el 12 % del comerç mundial.
Eficient, barata i fràgil: així és una cadena global de valor.
Inditex fabrica més de la meitat de la seua roba a Espanya, Portugal, el Marroc i Turquia per a reposar en setmanes. Com es diu eixa estratègia?
- ADeslocalització.
- BDúmping.
- CRelocalització o nearshoring (producció en proximitat).
- DProteccionisme.
Solució: C. Acostar la producció al mercat per a guanyar rapidesa i reduir el risc d'una cadena llarga és relocalització o nearshoring. La deslocalització és el moviment contrari: portar-la on siga més barata.
La Unió Europea
Setanta anys en sis fites
- 1951Naix la CECASis països posen en comú el carbó i l'acer per a fer la guerra «materialment impossible».
- 1957Tractats de Roma: la CEEUnió duanera: sense aranzels entre els sis i aranzel comú cap a fora. Comença la PAC.
- 1986Entra EspanyaAmb Portugal, l'1 de gener. Obertura de l'economia, fons i comerç amb Europa.
- 1993Mercat únic i Tractat de MaastrichtDesapareixen les duanes interiors; es decidix la moneda comuna.
- 2002L'euro a la butxacaBitllets i monedes substituïxen la pesseta. Hui l'usen vint països, vint-i-un des de 2026.
- 2020Brexit i Next Generation EUEl Regne Unit se'n va (27 membres). La UE s'endeuta junta per primera vegada.
La Comissió proposa; el Parlament (elegit) i el Consell (els ministres) codecidixen. El Consell Europeu marca el rumb.
Next Generation EU: el primer deute comú europeu
Per a eixir de la pandèmia, els 27 van acordar el 2020 que la Comissió s'endeutara per 750.000 milions. Espanya és la segona receptora: uns 80.000 milions en transferències i la resta en préstecs (Pla de Recuperació).
Tipus de canvi: quant val el teu euro fora
Exercici 9.2 — L'euro es deprecia d'1,10 $ a 1,00 $
Una família amb 2.000 € per a Nova York, una botiga que importa portàtils d'1.100 $ i una cooperativa que ven oli a 10 € la botella als EUA. A qui beneficia i a qui perjudica que l'euro passe d'1,10 a 1,00 dòlars?
- Viatge: 2.000 × 1,10 = 2.200 $ al gener; 2.000 × 1,00 = 2.000 $ al juny. Perd 200 $.
- Importació: 1.100 / 1,10 = 1.000 € al gener; 1.100 / 1,00 = 1.100 € al juny. El portàtil costa 100 € més.
- Exportació: 10 × 1,10 = 11,00 $ al gener; 10 × 1,00 = 10,00 $ al juny. L'oli és un 9 % més barat allí.
- Amb aranzel del 15 %: 10,00 × 1,15 = 11,50 $. La depreciació quasi compensa l'aranzel.
- Depreciació: mal per a viatjar i importar, bé per a exportar. Apreciació: a l'inrevés.
L'euro passa d'1,04 a 1,17 dòlars, com entre gener i setembre de 2025. Què ha passat i a qui beneficia?
- AL'euro s'ha depreciat; beneficia els exportadors espanyols.
- BL'euro s'ha apreciat; beneficia qui viatja a Nova York o importa dels EUA.
- CL'euro s'ha apreciat; beneficia els turistes estatunidencs a Espanya.
- DNo ha canviat res: el tipus de canvi el fixa el BCE.
Solució: B. Un euro compra ara més dòlars: s'ha apreciat. Viatjar als Estats Units i importar d'allí ix més barat; exportar oli o rebre turistes americans, més difícil, perquè Espanya s'encarix per a ells.
Desigualtat global i desenvolupament
Països rics i països pobres
- PIB per capita 2023: Luxemburg ≈ 130.000 $, Espanya ≈ 33.000 $, Índia ≈ 2.500 $, Burundi ≈ 200 $.
- IDH (renda, salut, educació): Islàndia i Noruega > 0,96; Sudan del Sud < 0,40; Espanya 0,918 (PNUD 2025).
- Hi pesen la història, la geografia, les institucions i l'accés al comerç.
- Comerç just: preu mínim i prima al productor (Fairtrade, des de 1997).
- Cooperació: objectiu del 0,7 % de la renda (ONU, 1970); Espanya, ≈ 0,25 % el 2024; Ley 1/2023 fixa 2030.
- ODS: 17 objectius de l'Agenda 2030. Remeses: 685.000 M$ el 2024 (Banc Mundial).
Sabries…
- Sabries explicar amb dos amics per què convé comerciar amb algú que és millor que tu en tot?
- Sabries dir què exporta i importa Espanya i per què té dèficit comercial però superàvit per compte corrent?
- Sabries seguir, un a un, qui guanya i qui perd quan els EUA posen un aranzel a l'oli?
- Sabries nomenar les quatre llibertats del mercat únic i què fa la Comissió, el Parlament i el Consell?
- Sabries calcular quantes lliures tens per a Londres si l'euro passa de 0,85 a 0,90 i què li passa a l'exportador?
- Sabries distingir PIB per capita d'IDH i explicar què són les remeses?
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.